12 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a que acabi l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1462, Calaf, Pincipat de Catalunya: Els remences es revolten contra les autoritats, tret de partida de la Guerra dels Remences.
- 1502: Corona de Castella, Es signa la Pragmàtica de conversió forçosa que dona dos mesos i mig per al baptisme forçós dels mudèjars.[1] S'ordena l'expulsió dels moriscos dels regnes de Castella i Lleó.[2]
- 1910, Barcelona: Primer vol d'un aeroplà de tota la península: el pilot francès Julien Mamet, a bord d'un Blériot XI amb motor de 25 CV, sobrevola l'hipòdrom de Can Tunis de Barcelona.
- 1939, Xàtiva: Bombardeig de l'estació de Xàtiva per part de l'aviació feixista italiana amb el resultat de 129 morts.
- 1987, Sa Dragonera, Mallorca: S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.[3]
- 2004, Parc Natural del Cadí-Moixeró: Hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.[4]
- Resta del món
- 881, Roma: Carles el Gras, fill de Lluís el Germànic, és coronat emperador del Sacre Imperi pel papa.[5]
- 1311, Milà: l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic fa front a una revolta fomentada pels Della Torre que es va estendre a altres ciutats llombardes.[6]
- 1429, Orleans: molts defensors de la ciutat durant la batalla de les arengades del Setge d'Orleans moren durant una expedició armada per obtenir un convoi de reavituallament d'arengades destinada als anglesos, en el marc Guerra dels Cent Anys.[7]
- 1541: Pedro de Valdivia funda Santiago de Xile
- 1554: Joana Grey és decapitada per traïció.
- 1668, Lisboa: es signa el Tractat de Lisboa de 1668 que reconeix la independència de Portugal de la corona castellana.[8]
- 1689, Regne d'Anglaterra: el Parlament de la Convenció declara que la fugida de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia a França l'any anterior constitueix una abdicació de facto del rei.[9]
- 1733, Savannah (Geòrgia): James Edward Oglethorpe desembarca amb els primers colons a les costes de Geòrgia. A l'estat, el 12 de febrer s'hi commemora la creació de l'Estat de Geòrgia.[10]
- 1736, Arxiducat d'Àustria: es celebra el matrimoni entre Maria Teresa I d'Àustria i Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic que funda la Casa d'Habsburg-Lorena.[11]
- 1771, Regne de Suècia: comença el regnat de Gustau III de Suècia, que succeeix a Adolf Frederic de Suècia.[12]
- 1808: Talca (Xile): es jura l'Acta d'Independència de Xile.
- 1814, Primer Imperi Francès: Campanya del nord-est de França, la darrera fase de la guera de la Sisena Coalició contra l'Imperi Francès durant les Guerres Napoleòniques.[13]
- Combat de Nogent-sur-Seine.[14]
- Batalla de Château-Thierry: victòria francesa en una batalla que enfrontà 20.000 soldats França contra 30.0000 de Prússia i Rússia. Guanya l'exèrcit francès.[14]
- 1817 - vora Santiago de Xile, Virregnat del Perú: batalla de Chacabuco, en el context de la Guerra d'Independència de Xile, on les tropes sota el general José de San Martín vencen els espanyols.[15]
- 1866, Estats Units d'Amèrica: els estatunidencs donen un ultimàtum a Napoleó III perquè retiri el seu exèrcit de Mèxic durant la Segona intervenció francesa a Mèxic.[16]
- 1894, París: Émile Henry perpetra l'atemptat de la cafeteria Terminus, fet pel que es considera l'inici del terrorisme modern.[17]
- 1895, Weihai, Shandong, Xina: els japonesos guanyen la batalla de Weihaiwei que forma part de la Primera Guerra Sino-japonesa.[18]
- 1899: es signa Tractat germano-espanyol pel qual Espanya va vendre les seves últimes possessions a Oceania a l'Imperi alemany.[19]
- 1909, Nova York: Mary White Ovington i altres activistes funden el moviment pels drets humans dels afroamericans estatunidencs National Association for the Advancement of Colored People.[20]
- 1912: Pequín, Xina: Abdicació de Pu Yi (1906-1967), que va regnar com a Emperador Xuantong, el darrer de la dinastia Qing.[21][22]
- 1924, Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI).[23]
- 1925, Panamà: es crea la República de Tulé durant la revolució dels amerindis Kuna.[24]
- 1927, Lisboa, Portugal: el dictador António Óscar de Fragoso Carmona reprimeix un aixecament popular amb el resultat de més de 100 persones mortes i més de 500 ferits, entre militars i civils.[25]
- 1934, Àustria: comença la Guerra Civil austríaca que acabarà amb la victòria dels austrofeixistes.[26]
- 1938: Adolf Hitler fixa un ultimàtum al conceller austríac Kurt von Schuschnigg perquè nomini al nazi Arthur Seyss-Inquart com a ministre d'Interior i seguretat.[27]
- 1942, Trípoli, Líbia italiana: els Afrika Korps d'Erwin Rommel desembarquen a la capital libia en el marc de la campanya del desert de la Segona Guerra Mundial.[28]
- 1947: Sikhoté-Alín, URSS: Meteorit de Sikhoté-Alín.[29]
- Myanmar: es signa la Acord de Panglong que determina la independència del país del Regne Unit.[30]
- 1964, Xipre: comença el conflicte de Xipre que donarà lloc a la seva partició.[31]
- 1973, Regne de Laos: els contrincants firmen un acord de pau a la Guerra Civil laosiana.[32]
- 1974: Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer
- 1979, Berlín: Es funda l'equip de futbol americà Berliner Bären, que més tard prendria el nom de Berlin Adler.
- Iran: es proclama la República Islàmica de l'Iran.[33]
- 1992, Mongòlia: s'implementa el pluripartidisme quan es signa la Constitució de Mongòlia i s'adopta la bandera del país.[34]
- 1996, Autoritat Nacional Palestina: Yasser Arafat esdevé president de Palestina, que inclou Gaza i Cisjordània.[35]
- 2002, La Haia: s'obre un procés judicial contra l'antic president de Sèrbia, Slobodan Milošević, acusat de crims de guerra i de crims contra la humanitat davant el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.[36]
- 2017:
- Alemanya: Frank-Walter Steinmeier és elegit com el dotzè president de la República Federal Alemanya.[37]
- Turkmenistan: Gurbanguly Berdimuhamedow és reelegit com a President del Turkmenistan amb el 98% dels vots a favor seu.[38]
- Xipre: Nikos Khristodoulídis guanya les eleccions i esdevé president de Xipre.[39]
- 2025, Romania: dimiteix el president Klaus Iohannis. el president del Senat, Illie Bolojan esdevé president interí fins les eleccions presidencials, previstes el maig.[40]
Art, cultura i religió
[modifica]Resta del món
- 1049, Roma: comença el pontificat de sant Lleó IX, que durarà fins a l'any 1054.[41]
- 1835: París: s'estrena l'obra de teatre Chartetton d'Alfred de Vigny a la Comédie-Française.[42]
- 1922 - Roma: es celebra l'intronització del papa Pius XI.[43]
- 1931, Ciutat del Vaticà: s'inaugura de la Ràdio Vaticana, inaugurada per Pius XI.[44]
- 1994, Toronto: Victoria Matthews esdevé la primera dona bisbe de l'església anglicana.[45]
- 2016, Cuba: s'hi celebra una trobada històrica entre el papa Francesc i el Patriarca de Moscou Ciril I de Moscou.[46]
Ciència i tecnologia
[modifica]Resta del món
- 1772, Illes Kerguelen, Antàrtida: el navegant bretó Yves Joseph de Kerguelen de Trémarec descobreix les illes als confins dels oceans Índi i Antàrtic.[47]
- 1879, Nova York: s'inaugura la primera pista de gel artificial d'Amèrica del Nord al Madison Square Garden.[48]
- 1892: Léon Bouly presenta la patent nº 219 350 per una càmera fotogràfica.[49]
- 1914: Mary Phelps Jacob patenta els sostenidors.[50]
- 1941: un home és tractat amb la penicilina per primera vegada a la història.[51]
- 2001, (433) Eros: la sonda NEAR Shoemaker de la NASA aterra a la superfície de l'asteroide després d'un viatge de 3,3 millards de quilòmetres recorreguts durant 5 anys.[52]
- 2005, Port Espacial Europeu de Kourou, Guaiana Francesa: es llança el vol 164 d'Ariane 5 amb els satèl·lits XTAR-EUR, Sloshsat i Maqsat B2.
- 2009: es llança la missió espacial estatunidenca STS-119 en direcció a l'Estació Espacial Internacional.[53]
Economia i societat
[modifica]- Resta del món
- 1865, Boulogne-sur-Mer, França: s'hi funda la societat central de salvament dels naufragis que tenia l'objectiu de salvar les persones en perill en la mar després d'un naufragi del naviu Sémillante el febrer de 1855.[54]
- 1932, Pequín: arriba a la capital xinesa l'expedició groga, un rally automobilístic organitzada per André Citroën entre Beirut i Pequin que va durar 315 dies.[55]
- 1950, Ginebra, Suïssa: s'hi funda la Unió Europea de Radiodifusió.[56]
- 1968, Kariba, Rhodèsia: l'avió Vickers Viscount d'Air Rhodesia s'accidenta i moren 48 persones.[57]
- 1994, Lillehammer, Noruega: s'inauguren els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994.[58]
- 1996, Itàlia: un accident múltiple a causa de la boira que implica uns tres-cents vehicles provoca 15 morts a l'autopista A-4 Milà, Trieste.[59]
- 2002, Khurramabad (Iran): hi ha un accident aeri del vol Airtour Flight 956 a la zona de la ciutat provoca 119 morts.[60]
- 2003, La Paz, Bolívia: comença el Febrero Negro, durant el 12 i 13 de febrer uns disturbis a la capital boliviana contra una important alça dels impostos ("el impuestazo") acaba amb una repressió de la Policia Nacional i a un enfrontament entre aquests i els rebels provoca 16 morts però el govern tira enrere l'augment.[61]
- 2007, França: comença el procés judicial contra els responsables de la catàastrofe del naufragi del petroler Erika que va provocar una marea negra al litoral atlàntic francès a finals de desembre de 1999.[62]
- 2009, Buffalo, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: l'avió del vol Colgan Air 3407 es va estrellar en un suburbi de la ciutat a les 22.20 amb un resultat de 50 morts.[63]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1843, València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià
- 1872, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera[64]
- 1876, Esparreguera, Província de Barcelona: Amadeu Cuscó i Panadès, músic català
- 1905, Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista catalana, coneguda per ser la primera anarquista en formar part d'un govern espanyol[65]
- 1930, Barcelona: Mercè Torrents i Turmo, pianista i compositora catalana[66]
- 1938, Guissona, Segarra: Jordi Pàmias i Grau, poeta català.[67]
- 1940, Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català
- 1951, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Marina Prat Vidal, atleta, fondista i maratoniana catalana.[68]
- 1980, Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tenista valencià.
- Resta del món
- 1218, Kamakura (?), Japó: Kujō Yoritsune, quart shogun del shogunat Kamakura.
- 1567, Londres: Thomas Campian, poeta i compositor anglès del Renaixement [69]
- 1637, Amsterdam, Províncies Unides: Jan Swammerdam, naturalista, apicultor, anatomista, metge, biòleg i entomòleg neerlandès [70]
- 1665, Tübingen, Sacre Imperi Romanogermànic: Rudolf Jakob Camerarius, metge, entomòleg, professor universitari i botànic alemany [71]
- 1704, Dinan, Regne de França: Charles Pinot Duclos, escriptor i moralista francès. D'esperit il·lustrat, succeí Voltaire en el càrrec d'historiador oficial que va contribuir a l'Encyclopédie i fou membre de l'Acadèmia Francesa [72]
- 1787, Nicolet, Quebec: Joseph Norbert Provencher, prelat canadenc de l'església catòlica, primer bisbe de la Diòcesi de Saint-Boniface dels del 1847 al 1853. També havia estat bisbe auxiliar de Quebec i bisbe de Juliopolis [73]
- 1788, Stuttgart: Carl Reichenbach, químic, geòleg, metalurgista, naturalista, industrial, filòsof canadenc, membre de la prusiana Acadèmia de Ciències. És conegut sobretot pels seus descobriments de diversos productes químics d'importància econòmica, extrets del quitrà, com ara eupione, parafina cerosa, pittacal (el primer sintètic). tint) i fenol (un antisèptic)
- 1792, Feuerthalen, Suïssa: Johann Ludwig Breuler, pintor i dissenyador suís [74]
- 1800, Walsall, Anglaterra: John Edward Gray, un zoòleg britànic encarregat de la secció de zoologia del Museu Britànic (m. 1875).[75]
- 1801, Paris: Saint-Marc Girardin, professor universitari, crític literari i polític francès [76]
- 1804, Dorpat, Imperi Rus: Heinrich Lenz, físic alemany conegut per formular la Llei de Lenz l'any 1833 [77]
- 1806, Vienaː Karoline von Perin-Gradenstein, activista i feminista austríaca [78]
- 1809
- Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Robert Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural
- Comtat de Hardin (Kentucky), EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865, en gran part responsable de l'abolició de l'esclavatge a tots els EUA
- 1812, San Lurinç, Udine: Catarine Percût, escriptora italiana en friülès.[79]
- 1837, la Corunya, Emilia Calé Torres, escriptora espanyola[80]
- 1850, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana"
- 1861, Sant Petersburg: Lou Andreas-Salomé, dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa[81]
- 1881, Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa[82]
- 1884, Smolensk, Rússia: Marie Vassilieff, artista pintora i escultora russa, dissenyadora i decoradora teatral[83]
- 1888, Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.[84]
- 1900, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[85]
- 1911, La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
- 1918, Nova York, EUA: Julian Schwinger, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1965
- 1921, Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora informàtica de la computadora ENIAC[86]
- 1934, Monroe (Louisiana), EUA: Bill Russell, jugador de bàsquet.
- 1938, Elizabeth (Nova Jersey), EUA: Judy Blume, escriptora de literatura infantil i juvenil.
- 1949
- Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
- Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.[87]
- 1950, Madrid: Marta Fernández-Muro, actriu espanyola.[88]
- 1951, San Martín del Ríoː Pilar Gazulla, futbolista pionera espanyola que jugà al FC Barcelona en la dècada dels anys 70.[89]
- 1956, Cudillero, Astúries: Rosa María Menéndez López, investigadora i científica espanyola, presidenta del CSIC des del 2017 fins 2022.
- 1961, Molacillos, Zamora: Ángeles Álvarez Álvarez, política socialista espanyola, activista feminista.
- 1976, Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
- 1979, Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
- 1991, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.[90]
- 1993, Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1819, Maó, Menorca: Joan Ramis i Ramis, escriptor i historiador menorquí
- 1959, Barcelona: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.[91]
- 2022, Barcelona: Antoni Vadell Ferrer, bisbe mallorquí
- 2024, Arenys de Mar: Teresa d'Arenys, narradora i poetessa catalana
- Resta del món
- 941: Wulfhelm, prelat anglès, bisbe de Wells i després arquebisbe de Canterbury des del 926 fins a la seva mort.[92]
- 1479, Tudela, regne de Navarra: Elionor I de Navarra, princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona[93]
- 1538, Ratisbona, Sacre Imperi Romanogermànic: Albrecht Altdorfer, pintor, gravador i arquitecte del renaixement alemany, contemporani d'Albrecht Dürer. Es considera el representant més important de l'escola del Danubi [94]
- 1554, Torre de Londres: Jane Grey, pretendent al tron d'Anglaterra i Irlanda, i va esdevenir la reina d'Anglaterra de facto durant nou dies el juliol de l'any 1553. Va morir executada a causa de la revolta de Thomas Wyatt
- 1590, Basilea, Suïssa: François Hotman, jurista i escritor polèmic conegut per ser seguidor del calvinisme francès que va participar a les Guerres de religió a Europa
- 1595, Brussel·les, Flandes: Ernest d'Àustria, Arxiduc d'Àustria i príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. L'any 1594 esdevingué governador dels Països Baixos. Era fill de l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria d'Espanya.
- 1712, Versalles, Regne de França: Maria Adelaida de Savoia, princesa del Piemont de la Casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el delfí de França Lluís de França [95]
- 1728, Frankfurt del Main, Sacre Imperi: Agostino Steffani, compositor italià
- 1763, París: Pierre de Marivaux, dramaturg francès [96]
- 1770, Norton, Anglaterra: Christopher Middleton, oficial naval, explorador i navegant anglès. Va ser elegit membre de la Royal Society el 7 d'abril 1737 [97]
- 1771, Estocolm: Adolf Frederic de Suècia, rei de Suècia a partir de 1751. Morí per problemes digestius després d'haver acabat un sopar en el qual va repetir posres 14 vegades [98]
- 1778, Sant Petersburg, Imperi Rus: Estanislau August Poniatowski, el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795 (n. 1732).[99]
- 1799, Pavia, Itàlia: Lazzaro Spallanzani, sacerdot catòlic, professor universitari i biòleg. Gràcies a les seves investigacions li donaren el nom de "biòleg de biòlegs". Morí de càncer [100]
- 1804, Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof
- 1907, Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tenista britànica, campiona de Wimbledon el 1902.[101]
- 1916, Brunsvic: Richard Dedekind, matemàtic alemany
- 1920, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès
- 1959, Nova York, EUA: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc[102]
- 1966, Milà1799, Itàlia: Elio Vittorini, escriptor, traductor i editor italià[103]
- 1971, Tripp, Dakota del Sud: Ella Cara Deloria, lingüista, antropòloga i escriptora sioux yankton[104]
- 1984, París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí
- 1994, Sevilla: Rafael Durán, actor espanyol.[105]
- 2005, Anapu, Pará, Brasil: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 2018, Concord, Massachusetts: Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars[106]
- 2019, Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani[107]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
- Dia de Darwin
- Dia contra els nens soldat
- Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
- Beats al Martirologi romà: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
- Sants que no figuren al Martirologi: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
- Beats que no figuren al Martirologi: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
- Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
- Venerats a l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).
Església Copta
[modifica]- 5 Meixir: Abanub; Agripí d'Alexandria, patriarca (181); Apol·ló, company de Sant Abib; Bixai d'Ikhmin, fundador del monestir.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 23 Arac': Hipòlit de Roma, antipapa, màrtir, i companys seus; Teòfil el Jove, màrtir; Teòdula d'Anazarbe, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 25 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 30 de gener del calendari julià.
- Sants: Martina de Roma, màrtir (230); Hipòlit de Roma, papa i màrtir (236); Censorí, Sabí i Àurea, màrtirs; Ares, Fèlix, Màxim i màrtirs d'Òstia, companys d'Hipòlit de Roma; Atanàsia i les seves germanes, màrtirs; Basili el Gran, metropolità de Cesarea, Gregori de Nazianz, arquebisbe de Constantinoble, i Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble; Zenó d'Antioquia, eremita (418); Teòfil el Jove, màrtir (785); Pere I de Bulgària, rei (969); Zenó de les Coves de Kíev (segle xiv); Teodor de Mitilene, màrtir (1748); Demetri de Sliven, màrtir (1841); Pau Aleksandrovitx i Dmitrij Konstantinovitx, grans ducs màrtirs, i Evgenij Poselianin Pogozhev, màrtir; Pelagia de Dividjevo (1884); Vladímir, prevere màrtir (1933); Stefanios, màrtir (1945).
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Valentin Ernst Löscher (1749); Friedrich Schleiermacher, teòleg i filòsof (1834)
Referències
[modifica]- ↑ Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. Las tres Culturas. Real Academia de la Historia, 2004, p. 137. ISBN 8495983990.
- ↑ Annie Molinié-Bertrand, Jean-Paul Duviols, Inquisition d'Espagne, Presses Paris Sorbonne, 2003.
- ↑ Caimari, Joan A. «El Supremo prohíbe la urbanización de Dragonera» (en castellà). El Pais. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «El primer llop en setanta anys arriba al Principat». Vilaweb, 12-02-2004. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Sot, Michel «Hérédité royale et pouvoir sacré avant 987». Annales, 43, 3, 1988, p. 705–733. DOI: 10.3406/ahess.1988.283514.
- ↑ Dino Compagni, Patrick Mula, Chronique des événements survenant à son époque, Dino Compagni, Patrick Mula, ELLUG, 2002.
- ↑ «CTHS - Observations sur le siège d'Orléans (1428-1429)». 331-343. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Cowans, Jon. Modern Spain: A Documentary History (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2003-05-12, p. 26-27. ISBN 978-0-8122-1846-6.
- ↑ Harris, Tim. Revolution: the great crisis of the British monarchy, 1685 - 1720. 1. publ. Londres: Penguin Books, 2007, p. 312-319. ISBN 978-0-7139-9759-0.
- ↑ François Angelier, Dictionnaire des Voyageurs et Explorateurs occidentaux, Pygmalion, 2011, p. 516-517
- ↑ Jean-Paul Poirot, Monnaies, médailles et histoire en Lorraine, Éditions L'Harmattan.
- ↑ «Gustau III de Suècia | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Universalis, Encyclopædia. «CAMPAGNE DE FRANCE | Histoire» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- 1 2 «Accueil» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Charles Lancha, Histoire de l'Amérique hispanique de Bolívar à nos jours, Éditions L'Harmattan, 2003.
- ↑ Pierre Goubert, Initiation à l'histoire de la France : suivi d'une chronologie, de cartes, de tableaux généalogiques et d'une bibliographie, Fayard, 1984.
- ↑ «Fortuné Henry et la colonie libertaire d'Aiglemont - de la propagande pour Ravachol au syndicalisme révolutionaire, p. 78-86» (en francès). Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Evans, David C.; Peattie, Mark R. Kaigun: strategy, tactics, and technology in the Imperial Japanese Navy, 1887-1941. Annapolis (Md.): Naval institute press, 1997, p. 46-48. ISBN 978-0-87021-192-8.
- ↑ «Venta a Alemania "las islas Carolinas, las Palaos y Islas Marianas".» (en castellà), 20-10-2006. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «NAACP | Leading the Fight to End Racial Inequality» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ «L'Unità | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «"Revolución Dule": el alzamiento que hace 100 años llevó a una efímera república indígena en Panamá» (en castellà), 05-04-2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Farinha, Luís. O reviralho: revoltas republicanas contra a ditadura e o Estado Novo, 1926-1940. Lisboa: Editorial Estampa, 1998. ISBN 978-972-33-1385-7.
- ↑ Jelavich, Barbara. Modern Austria: empire and republic, 1815-1986. Reprint. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1988, p. 202. ISBN 978-0-521-30320-0.
- ↑ «Arthur Seyss-Inquart». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Afrikakorps | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Norton, O. Richard. Rocks From Space (en anglès). Missoula, Montana: Mountain Press, 1998, p. 103.. ISBN 0878423028.
- ↑ «The New Panglong Initiative». Arxivat de l'original el 2008-08-19. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Petinos, Charalambos. Chypre-Turquie: perspective géopolitique (en francès). Harmattan, 2011, p. 184. ISBN 978-2-296-54716-2.
- ↑ Carine Hahn, Le Laos, Karthala, 1999, p. 121-122
- ↑ «Revolución islámica 45 años después: "Clamábamos por la libertad, pero apenas entendíamos su verdadero significado”» (en castellà), 11-02-2024. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Constitution of Mongolia». University of Minnesota Human Rights Library. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «1996: Yasir Arafat es elegido presidente de la ANP | E&J» (en castellà), 06-03-2022. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «elmundo.es | Milosevic ante la Historia». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Frank-Walter Steinmeier | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Turkménistan | RSF» (en francès), 10-01-2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «A Chypre, Nikos Christodoulides vainqueur de l’élection présidentielle» (en francès). Le monde, 12-02-2023.
- ↑ «Roumanie : le président Iohannis démissionne, sous pression après l’annulation du scrutin» (en francès), 10-02-2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Lleó IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Pascal Brissette, , Montréal, Presses de l'Université de Montréal, 2005, 410 p., p. 35
- ↑ «Pius XI | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Infos du Vatican - Toutes les infos sur l'Église - Vatican News» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Victoria Matthews». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Le pape et Kirill appellent à des actions urgentes pour les chrétiens du Proche-Orient» (en francès), 12-02-2016. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Yves-Joseph de Kerguelen-Trémarec, Relation de deux voyages dans les mers australes et des Indes, faits en 1771, 1772, 1773 et 1774, Le Serpent de Mer, 2000.
- ↑ «Site Map - February 12, 1879» (en anglès). The New York Times. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Briselance, Marie-France; Morin, Jean-Claude. Grammaire du cinéma. París: Nouveau monde, 2010, p. 33. ISBN 978-2-84736-458-3.
- ↑ AnOther. «The Extraordinary Life of Caresse Crosby, Inventor of the Bra» (en anglès), 15-03-2018. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1945» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Frequently Asked Questions». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Bergin, Chris. «STS-119: Opening TPS inspections complete - several issues being worked» (en anglès), 16-03-2009. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ René d'Isle, les Naufrages Célèbres depuis 1700 jusq'a nos jours, Librairie des bons livres, 1858, p. 155-157.
- ↑ «Croisières Citroën – Bienvenue sur le site des expéditions Citroën.» (en francès), 23-10-2021. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «European Broadcasting Union | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-08 [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Crash of a Vickers 782D Viscount near Kariba: 48 killed | Bureau of Aircraft Accidents Archives». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Monnin, Éric. De Chamonix à Sotchi: un siècle d'olympisme en hiver. Gap: Éd. Désiris, 2013, p. 134. ISBN 978-2-36403-066-4.
- ↑ «UN CHILOMETRO DI ORRORE SULLA STRADA DELLA NEBBIA - la Repubblica.it» (en italià), 13-02-1996. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Iran plane crash kills 117» (en anglès). BBC News, 12-02-2002.
- ↑ «Impuestazo de febrero 2003, el fracaso del neoliberalismo» (en castellà). Páginasiete.bo. Arxivat de l'original el 2021-03-08.
- ↑ «Comprendre le naufrage de l'Erika en 8 chiffres» (en francès), 25-09-2012. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Se estrelló un avión en Buffalo, Nueva York; murieron al menos 50 personas - Titulares». Arxivat de l'original el 2009-02-14. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Mercè Torrents, al web "Músics per la cobla». [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ «Jordi Pàmias i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Marina Prat Vidal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ «Thomas Campion | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Jan Swammerdam | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Rudolf Jacob Camerarius | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Charles Pinot Duclos | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Provencher, Joseph-Norbert» (en francès). L'encyclopédie Canadienne. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Collections Online | British Museum» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-01-22. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «1911 Encyclopædia Britannica/Gray, John Edward - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Universalis, Encyclopædia. «Biographie de SAINT-MARC GIRARDIN» (en francès), 16-05-2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Heinrich Friedrich Emil Lenz | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Hauch, Gabriella. «Perin-Gradenstein, Karoline Freifrau von - Deutsche Biographie» (en alemany). Deutsche Biographie, 2001. [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ «Biografia de Caterina Percoto» (en italià). Comune di Manzano. Caterina Percoto, 11-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Emilia Calé y Torres de Quintero». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 gener 2021]. [Enllaç no actiu]
- ↑ «Lou Andreas Salome». Encyclopaedia Britannica, 08-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Sorley Walker, Kathrine. «Anna Pavlova». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Mariya Ivanovna Vasileva» (en neerlandès). RKD - Netherlands Institute for Art History, 29-06-2000. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. Arxivat de l'original el 2021-01-21. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Nolden, Thomas. «Barbara Honigmann». Jewish Women's Archive. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 219. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Ma Pilar Gazulla Montero» (en anglès). Agrupació Jugadors FC Barcelona. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Grael & Kunze» (en anglès). 49er.org. Arxivat de l'original el 2021-08-25. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Antoni Pous i Palau». Diari de Sabadell.
- ↑ «Archbishop Wulfhelm [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Anthony, Raoul. Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar [Tableau II]. París: Masson et Cie, 1931.
- ↑ «Albrecht Altdorfer | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «SAVOIA, Maria Adelaide di, duchessa di Borgogna - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «MIDDLETON, CHRISTOPHER». Dictionary of Canadan Biography. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Históricos, Errores. «Extrañas Muertes» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2011-10-21. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Stanisław August Poniatowski | WorldCat.org» (en castellà). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Lazzaro Spallanzani | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «ROBB Muriel Evelyn (1878 – 1907)» (en anglès). Friends of Jesmond Old Cemetery. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Elio Vittorini» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: maig 2018].
- ↑ De Mallie, Raymond J. «Ella Deloria: A Biographical Sketch». Ella Deloria Archive. American Indian Research Research Institute, Indiana University. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 191. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Ursula B. Marvin» (en anglès). Keefe, 12-02-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 12. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de febrer.