1906
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1906 (mcmvi) |
| Islàmic | 1324 – 1325 |
| Xinès | 4602 – 4603 |
| Hebreu | 5666 – 5667 |
| Calendaris hindús | 1961 – 1962 (Vikram Samvat) 1828 – 1829 (Shaka Samvat) 5007 – 5008 (Kali Yuga) |
| Persa | 1284 – 1285 |
| Armeni | 1355 |
| Rúnic | 2156 |
| Ab urbe condita | 2659 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1903 1904 1905 - 1906 - 1907 1908 1909 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener, Mallorcaː primer número de la revista literària mensual Mitjorn.[1]
- 1 de febrer, Barcelona: S'acaba d'imprimir el poemari Els fruits saborosos, de Josep Carner.[2]
- 28 de juny, Barcelonaː Comencen les sessions del Congrés d'Higiene de Catalunya, inaugurat la nit anterior al Saló de Sant Jordi.[3]
- 29 de juny, Barcelonaː Establiment a Barcelona del diari El Progreso, fundat pel polític republicà Alejandro Lerroux.[4]
- 13 d'octubre, Barcelona, Teatre Principalː S'inaugura el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que té per objectiu principal promoure la codificació ortogràfica i gramatical del català.[5]
- 21 d'octubre, Santiago de Xile: Es va fundar el Centre Català de Santiago de Xile.
- Construcció de Cal més Xic
- Miquel Costa i Llobera publica Horacianes, el seu principal llibre de poemes.
- Barcelona: la companyia La Catalana inaugura la primera línia d'autobusos urbans d'Espanya.[6]
- Fundació de la Solidaritat Catalana.
- Fundació del Liceu Escolar de Lleida.
- Resta del món
- 18 d'abril, San Francisco, Estats Units d'Amèrica: El Terratrèmol de San Francisco de 1906 arrasa la ciutat.[7]
- 9 de juny: s'inicia la guerra entre Guatemala i El Salvador.
- 26 i 27 de juny, afores de la ciutat de Le Mans, França: Es disputa el Gran Premi de França de 1906 en un circuit tancat de carreteres públiques.
- 20 de juliol: Guatemala, Hondures i El Salvador signen el Tractat de Pau, Amistat i Comerç a bord del creuer Marblehead.
- 12 de novembre: Santos Dumont realitza el primer vol públic d'un aeroplà a París, França.
- 30 de desembre, Dacca (actualment Dhaka, Bangladesh): fundació de La Lliga Musulmana de l'Índia (en anglès All-India Muslim League, en bengalí নিখিল ভারত মুসলিম লিগ, en urdú آل انڈیا مسلم لیگ), fou originàriament el partit que representà els musulmans del subcontinent indi durant la lluita de la independència a l'època del Raj Britànic.[8]
- Estats Units d'Amèrica: Primer programa de veu i música emès per ràdio a Amèrica, per Reginald Fessenden, que consistí en una lectura de la bíblia i una nadala.[9]
- Fundació del Real Club Deportivo de La Coruña.
- Picasso pinta Les senyoretes del carrer d'Avinyó.
Premis Nobel
[modifica]Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 25 de gener - València: Tina de Jarque, vedet, actriu i cantant catalana (m. 1937).[10]
- 10 de març - Torregrossa, Pla d'Urgell: Miquel Badia i Capell, polític català
- 3 d'abril, Castellfollit de la Roca: Francesca Casaponsa, metgessa de la Bisbal, primera col·legiada a Girona (m. 1990).[11]
- 9 d'abril - Palma, Mallorca: Catalina Valls Aguiló –Catina Valls–, actriu de teatre mallorquina i directora teatral (m. 1999).[12]
- 21 de juny - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (m. 1990).[13]
- 5 de juliol - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx.[14]
- 16 d'octubre - Sabadell: Maria Teresa Bedós, pintora catalana (m. 1988).[15]
- 14 de novembre - Palamós: Carles Nyssen i Vicente, fotògraf català
- 6 de desembre - Barcelona: Montserrat Pérez Iborra, empresària i pedagoga catalana (m. 1981).[16]
- 30 de desembre - Campdevànol: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (m. 1991).[17]
- Mataró: Enric Fité i Sala, cineasta amateur
- Aielo de Malferit, València: Maria Àngels Belda Soler, cronista oficial d'Aielo de Malferit i una de les primeres dones a accedir a estudis universitaris a la ciutat de València.
- Manresa: Maria Noguera Puig, esmaltadora i pintora catalana (m. 2002).[18]
- Sant Feliu de Guíxols: Maria Pou i Bosc, pintora catalana (m. 1981).[19]
- Resta del món
- 12 de gener Shanghai (Xina): Cai Chuseng, guionista, productor i director de cinema xinès (m. 1968).[20]
- 15 de gener, Esmirna, Imperi Otomà: Aristotelis Onassis, armador grec.
- 27 de gener, Madrid: Constancia de la Mora Maura, alta funcionària de la Segona República espanyola exilada (m. 1950).[21]
- 2 de febrer: Pu Yi, últim emperador de la dinastia xinesa-manxú dels Qing.
- 4 de febrer: Breslau, Silèsia, Alemanya; avui Wrocław, Polònia: Dietrich Bonhoeffer, pastor i teòleg luterà.
- 16 de febrer, Moscouː Vera Menchik, jugadora d'escacs txeco-britànica, primera Campiona del món (m. 1944).[22]
- 26 de febrer,
- West Bromwich: Madeleine Carroll, actriu britànica, molt popular en les dècades de 1930 i 1940 (m. 1987).[23]
- Madrid: José Orjas, actor espanyol (m. 1983).[24]
- 9 de març, Decatur (Indiana), Estats Units, David Smith, escultor estatunidenc.
- març, Rochester, Nova York: Susan Brownell Anthony, líder del moviment estatunidenc dels drets civils (n. 1820).[25]
- 16 de març, Granada: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol.
- 19 de març, Bremerhaven: Elisabeth Kadow, artista tèxtil alemanya, alumna de Bauhaus.[26]
- 31 de març, Tòquio (Japó): Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 1965.
- 6 d'abril, Baltimore, Maryland: Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (m. 1982).[27]
- 9 d'abril, Marbella, Màlaga: Rafaela Aparicio, actriu teatral, televisiva i cinematogràfica espanyola (m. 1996).[28]
- 11 d'abril, South Bend, Indiana, Estats Units: Dale Messick, artista de còmics estatunidenca (m. 2005).[29]
- 4 d'abril, Tòquio: Yasuo Haruyama, futbolista.
- 13 d'abril: Samuel Beckett, escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura en 1969 (m. 1989).[30]
- 18 d'abril: Brno, Moràvia: Kurt Gödel, matemàtic austríac (nacionalitzat estatunidenc el 1948) (m. 1978).[31]
- 2 de maig:
- Philippe Halsman, fotògraf letó-estatunidenc
- Newport, Rhode Island: Aileen Riggin, saltadora i nedadora estatunidenca, medallista olímpica (m. 2002).[32]
- 6 de maig, Dresden: Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[33]
- 8 de maig: Roberto Rossellini, cineasta italià.
- 17 de maig, Zagreb: Zinka Milanov, soprano croata (m. 1989).[34]
- 20 de maig, Karlsruhe: Ellen Auerbach, fotògrafa estatunidenca d'origen alemany.[35]
- 28 d'abril, Brno, Imperi Austrohongarès: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà
- 2 de juny, Venècia (Itàlia): Carlo Scarpa, arquitecte i dissenyador italià (m. 1978).[36]
- 3 de juny, Saint Louis (Missouri): Joséphine Baker, actriu franco-estatunidenca.[37]
- 19 de juny, Berlín, Alemanya: Ernst Boris Chain, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (m. 1979).[38]
- 22 de juny:
- Billy Wilder, director de cinema estatunidenc.
- Englewood, Nova Jersey: Anne Morrow Lindbergh, escriptora i aviadora nord-americana (m. 2001).[39]
- 24 de juny, París, França: Pierre Fournier, violoncel·lista francès.[40]
- 28 de juny, Katowice (Imperi Alemany, actual Polònia): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1972).[41]
- 1 de juliol, Queens, Ciutat de Nova York: Estée Lauder, empresària estatunidenca de cosmètica (m. 2004).[42]
- 2 de juliol:
- Estrasburg, França: Hans Bethe, físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967 (m. 2005).[43]
- Berna, Suïssa: Carmen Mory, espia al servei de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial (m. 1947).[44]
- 19 de juliol, Montevideo: Susana Soca Blanco, poeta uruguaiana resident a França (m. 1959).[45]
- 23 de juliol, Imperi austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
- 5 d'agost:
- Sant Petersburg, Imperi Rus: Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973 (m. 1999).[46]
- Nevada (Missouri): John Huston, director de cinema estatunidenc.
- 15 d'agost, Rennes: Suzanne Basdevant-Bastid, professora francesa de dret, especialista del dret internacional públic (m. 1995).[47]
- 17 d'agost, Lisboa (Portugal): Marcelo Caetano, polític portuguès.[8]
- 27 d'agost, Hamburg: Lis Beyer, artista tèxtil alemanya formada a la Bauhaus (m. 1973).[48]
- 1 de setembre, Baviera, Imperi Alemany: Franz Biebl, compositor alemany.
- 4 de setembre:
- Stettin, Pomerània, Imperi Alemany, avui dia Szczecin, Polònia: Dita Parlo, actriu cinematogràfica.
- Berlín: Max Delbrück, biòleg estatunidenc d'origen alemany, premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1969 juntament amb Alfred Hershey i Salvador Luria.
- 6 de setembre: París (França): Luis Federico Leloir, Premi Nobel de Química el 1970 (m. 1987).[49]
- 25 de setembre (12 de setembre segons l'antic calendari), Sant Petersburg: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus (m. 1975).[50]
- 10 d'octubre, Xangai (Xina): Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (m. 1951).[51]
- 14 d'octubre, Hannover, Imperi Alemany: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu
- 21 d'octubre, Worcester, Massachusetts: Lillian Asplund, una de les tres últimes supervivents de l'enfonsament del Titanic (m. 2006).[52]
- 24 d'octubre, Viena: Marie-Louise von Motesiczky, pintora austríaca (m. 1996).[53]
- 28 d'octubre: Ramón Rubial Cavia, polític espanyol, dirigent del PSOE.
- 2 de novembre,
- Milà: Luchino Visconti, director de cinema italià.
- París: Claire Delbos, violinista i compositora francesa (m. 1959).[54]
- 3 de novembre, Viena: Alma Rosé, violinista i directora de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.[55]
- 14 de novembre, Cherryvale, Kansas: Louise Brooks, actriu estatunidenca, una de les cares més famoses del cinema mut (m.1985).[56]
- 18 de novembre, Nova York, EUA: George Wald, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967
- 22 de novembre, Herstal, Bèlgica: Rita Lejeune, romanista i medievalista belga (m. 2009).[57]
- 30 de novembre, Sevilla: Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (m. 1938).[58]
- 5 de desembre, Viena: Otto Preminger, director de cinema austríac-estatunidenc.
- 9 de desembre, Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (m. 1992).[59]
- 19 de desembre, Kamianske: Leonid Bréjnev, polític soviètic.
- 23 de desembre, Nova York: Alice Kober, filòloga i arqueòloga estatunidenca, posà les bases per desxifrar l'escriptura lineal B (m. 1950).[60]
- 25 de desembre, Heidelberg, Alemanya: Ernst Ruska, físic i enginyer alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1986.
- 26 de desembre, Buenos Aires: Imperio Argentina, actriu, cantant i ballarina hispano-argentina (m. 2003).[61]
- 30 de desembre, Putney, Londres (Anglaterra): Carol Reed, director de cinema britànic (m. 1976).[62]
- Berlín, Imperi Alemany: Ernst Boris Chain, bioquímic britànic.
- Quito (Equador): Jorge Icaza Coronel, novel·lista equatorià.
- María del Pilar Fernández Vega, conservadora de museus espanyola.[63]
- Savenay: André Bizette-Lindet, escriptor i medallista
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 8 de gener, Girona: Tomàs Sivilla i Gener, bisbe i jurista català.
- 19 de gener: Bartolomé Mitre, militar argentí, president entre 1862 i 1868.
- 2 de juny - Torrejón de Ardoz, Comunitat de Madrid: Mateu Morral Roca, anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia (n. 1880).[64]
- Blas Causera Carrión, llatinista i teòleg valencià.
- Resta del món
- 23 de febrer, Màlaga, Andalusia, Espanya: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (n. 1830).
- 1 de març: José María de Pereda, novel·lista espanyol.
- 19 d'abril: Pierre Curie, químic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1903 (n. 1859).[65]
- 23 de maig, Oslo: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).[66]
- 5 de juny, Eduard von Hartmann, filòsof alemany.
- 10 de juny, Nova York: Mary Corinna Putnam, metgessa, escriptora, i sufragista nord-americana (n. 1842).[67]
- 17 de juliol, Carlos Pellegrini, advocat i polític argentí, president entre 1890 i 1892.
- 19 de juliol: Walter Buller, naturalista i ornitòleg neozelandès.[68]
- 5 de setembre, Duino, prop de Trieste (llavors part de l'Imperi Austrohongarès, avui Friül-Venècia Júlia, Itàlia): Ludwig Boltzmann, físic austríac, fundador de la mecànica estadística.
- 8 de setembre, Godella, Horta Nord: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte valencià.
- 22 d'octubre: Ais de Provença (Occitània): Paul Cézanne, pintor francès (n. 1839).
- 7 de desembre: Élie Ducommun, escriptor i editor suís, premi Nobel de la Pau el 1902.
- 30 de desembre, Wooler, Anglaterra: Josephine Butler, feminista i reformista social britànica.[69]
- Michael Anagnos, pedagog i educador d'invidents grec
Referències
[modifica]- ↑ «Mitjorn | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ Comadira, Narcís «Et in Arcadia Ego. Els fruits saborosos de Josep Carner». LletrA. Universitat Oberta de Catalunya [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Congreso de Higiene». La Vanguardia, 28-06-1906. [Consulta: 29 abril 2026].
- ↑ «El Progreso». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ Perea, Maria Pilar «El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Celebració d'una celebració». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 30, p. 271-280, 2008, p. 272.
- ↑ Gonzàlez Masip, Albert. Els autobusos a l'àrea de Barcelona (1906-1936). Camí Ral, 2021. ISBN 9788423207114.
- ↑ «San Francisco earthquake of 1906 | Facts, Magnitude, & Damage» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Gil Grande, Rocio. «La primera retransmisión musical de la radio fue de la Biblia y con un villancico en la Nochebuena de 1906» (en castellà). Día Mundial de la Radio. RTVE, 13-02-2018. [Consulta: 15 setembre 2022].
- ↑ «Tina de Jarque» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Francesca Casaponsa i Suñol». Metges Catalans. Col·legi oficial de metges de Barcelona. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Perelló, Francesc. «Catina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. Fitxa de descripció». Palau de la Música. Orfeó Català. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Maria Noguera i Puig (1906·2002)». Ciutat. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «El llegat de les emprenedores». Arxiu de Sant Feliu de Guíxols. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Endrino, Jorge. «Cai Chusheng» (en castellà), 25-08-2020. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Constància de la Mora Maura» (en castellà). Real Academia de la Història. Historia Hispánica. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Salvo, Roger. «Vera Menchik». Escacs i escacs, 22-11-2009. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ «Madeleine Carroll». Aloha Criticón. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 445. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Tejera, Pilar. Reinas de la carretera : [pioneras del manillar y del volante] (en castellà). [Madrid]: Casiopea, D.L. 2018, p. 42. ISBN 978-84-948482-1-6.
- ↑ «Kunst und Krefeld | Kuenstler_Archiv». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Sadurní, J. M. «Virginia Hall, la espía más peligrosa de los aliados» (en castellà). National Geographic, 21-08-2020. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «Rafaela Díaz-Valiente Aparicio». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2021-07-16. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Gaura, Maria Alicia «Dale Messick—cartoonist who drew Brenda Starr,». , 8 abril 2005 [Consulta: 11 juliol 2017]. Arxivat 28 de desembre 2011 a Wayback Machine.
- ↑ Esslin, Martin J. «Samuel Beckett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Kurt Gödel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Aileen Riggin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Hervás y Heras, Josenia «Vivir… así (So… Wohnen). Wera Meyer Waldeck como parte de una red de arquitectas implicadas en la forma de habitar». ASTRÁGALO Nº 33-34, 9-2023, pàg. 99. ISSN: 2469-0503.
- ↑ «Zinka Milanov | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Pihl, Roger. «Ringl+Pit» (en anglès). Store norske leksikon, actualitzacióː 24 maig 2023. [Consulta: abril 2024].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Josephine Baker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1945» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ González, Enric «Anne Morrow Lindbergh,escritora y piloto» (en castellà). El País [Madrid], 08-02-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Pierre Fournier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Maria Goeppert-Mayer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Estée Lauder | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1967» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Mory, Carmen Maria» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Galemire, Julia. «Susana Soca Poetisa, crítica literaria y difusora generosa de la literatura» (en castellà). La onda digital. Arxivat de l'original el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1973» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Lallement, Catherine. «BASTID Suzanne» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS), 08-02-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Beyer-Volger, Lis (1906-1973) ». Kalliope | Verbundkatalog für Archiv- und archivähnliche Bestände und nationales Nachweisinstrument für Nachlässe und Autographen. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.52560 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Lillian Gertrud Asplund (1906-2006)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ Black, Peter. «Obituary: Marie-Louise von Motesiczky» (en anglès). Independent, 23-10-2011. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Hill, Peter; Simeone, Nigel. Messiaen (en anglès). Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-300-10907-8.
- ↑ «Alma Rosé, la música de l'Holocaust». Barcelona Classica, 01-04-2020. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Louise Brooks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Rita Lejeune | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Zapata Borrego, Matilde» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Grace Hopper | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «WikiVisually.com». [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ «Imperio Argentina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Fallece en Madrid doña Pilar Fernández Vega de Ferrandis». ABC, 06-07-1973.
- ↑ «Mateu Morral i Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Henrik Johan Ibsen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Mary Putnam Jacobi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «Death of Sir Walter Buller, A noted Ornithologist» (en anglès). Evening Post, 20-07-1906, p.6..
- ↑ «BBC - History - Josephine Butler» (en anglès britànic). [Consulta: 6 març 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1906