14 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs.
En molts països s'hi celebra el dia de Sant Valentí, festa de l'amor.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1897 - Sitges: Celebració de la Quarta Festa Modernista, que tingué lloc al Casino Prado.
- 1933 - Barcelona: Estrena d'El Cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra, al Teatre Romea, amb la companyia Vila - Daví.[1]
- 1934 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 2.[2]
- 1994 - Palma: es crea l'organització de comerç just S'Altra Senalla.
- 2000 - La Baronia de Rialb (la Noguera): S'inaugura el pantà de Rialb, en aquell moment l'embassament més gran de Catalunya.[3]
- 2021 - Catalunya: se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.
- Resta del món
- 842 - Estrasburg, Regne de França i Sacre Imperi Romanogermànic: en els Juraments d'Estrasburg els reis Carles II el Calb de Frància Occidental i Lluís el Germànic de Frància Oriental reafirmen la seva unió contra el seu germà gran, l'emperador d'Occident, Lotari I. Aquest document inclou passatges escrits en una llengua roànica diferent del llatí.[4]
- 1014 - Roma: el papa Benet VIII corona com a emperador a Enric II el Sant.[5]
- 1081 - Imperi Romà d'Orient: comença la revolta d'Aleix I Comnè amb el suport dels generals Gregori Pacurià i Constantí Umbertopul contra l'emperador Nicèfor III Botaniates.[6]
- 1349 - Estrasburg, Sacre Imperi Romanogermànic: més de 2000 jueus són cremats i enterrats vius en una gran fosa al cementiri de la ciutat durant el '''pogrom d'Estrasburg'''.[7]
- 1502 - Regne de Castella i Corona d'Aragó, els Reis Catòlics promulguen una pragmàtica en la que tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana.
- 1540 - Gant, Flandes: Carles V del Sacre Imperi i I de Castella i Aragó entra a la ciutat, on fa executar els cabdills de la rebel·lió de Gant que havia succeït entre el 27 de novembre de 1539 i el 20 de gener de 1540.[8]
- 1779 - comtat de Wikes, Geòrgia (Estats Units): a la batalla de Kettle Creek guanyen els Patriotes als loyalists durant la Guerra de la Independència dels Estats Units.[9]
- 1793, Revolució Francesa: després d'haver-se unit als Montagnards, Jean-Nicolas Pache és proclamat alcalde de la Comuna de París i va fer gravar en monuments públics el lema proposat per Antoine-François Momoro, "Llibertat, Igualtat, Fraternitat".[10]
- 1794 - Beaupréau, França: els republicans francesos derroten l'exèrcit reialista i catòlic de la Vendée a la Batalla de Beaupréau que va tenir lloc durant la Revolta de La Vendée en la que moren uns 250 militars.[11]
- 1797 - cap de Sant Vicent (Portugal): La batalla del cap de Sant Vicent l'armada britànica derrota l'espanyola durant la Guerra angloespanyola (1796-1808)[12]
- 1800 - Castell de Beauregard, Saint-Avé, França: els generals republicà Guillaume Brune i chouà Georges Cadoudal signen el Tractat de Beauregard que posa fí a la tercera guerra dels Chouans després que els francesos havien guanyat a Anjou i Normandia i els chouans capitulen.[13]
- 1804 - Sèrbia, Imperi Otomà: comença el Primer Aixecament Serbi (que dura fins el 1813) contra el domini dels otomans que durava ja més de 300 anys. Va començar com una revolta local a Belgrad contra Dahisar i va representar la primera fase de la Rvolució Sèrbia.[14]
- 1814 - Montereau-Fault-Yonne, França: les tropes de Napoleó Bonaparte guanyen la Batalla de Montereau contra els austríacs i els wurbembergesos comandats pel príncep reial de Württemberg en el marc de la Campanya de França de les Guerres Napoleòniques.[15]
- 1859 - Oregon: l'estat esdevé el 33è estat dels Estats Units.[16]
- 1876 - Elisha Gray i Alexander Graham Bell sol·liciten, per aquest ordre, una patent per la invenció del telèfon. Sembla que, tot i arribar més tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sol·licitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telèfon a Bell.
- 1912 - Arizona: l'estat esdevé el 48è estat dels Estats Units.[17]
- 1913 - Tibet: el 13è dalai-lama Thubten Gyatso edita una proclamació que reafirma la independència del Regne del Tibet després que els tropes i autoritats oficials xineses haguessin estat expulsades l'an 1912, després de la invasió de 1908.[18]
- 1919 - París: el president estatunidenc Woodrow Wilson presenta el pacte de la Societat de Nacions a la Conferència de Pau de París.
- Comencen els primers enfrontaments de la Guerra poloneso-soviètica com a conseqüència del final de la Primera Guerra Mundial.[19]
- 1929 - Chicago (EUA): massacre del Dia de Sant Valentí, set persones, sis de les quals són gàngsters rivals d'Al Capone, són assassinades.[20]
- 1939, Alemanya: es bota el cuirassat Bismarck.[21]
- Segona Guerra Mundial:
- 1943 - Segona Guerra Mundial:
- Rostov del Don: l'exèrcit soviètic captura la ciutat que estava en mans dels alemanys.
- Tunísia: comença la Batalla de Sidi Bou Zid que forma part de la Campanya de Tunísia.[22]
- 1944: Estret de Malaca: en l'acció del 14 de febrer de 1944 es destrueix un submarí u-boot de la Kriegsmarine.[23]
- 1945: és el segon dia dels bombardejos de Dresden.[24]
- Canal de Suez: El rei Abd-al-Aziz ibn Saüd de l'Aràbia Saudita signa el Pacte de Quincy amb el president Franklin Delano Roosevelt al creuer USS Quincy (CA-71) quan tornava de la Conferència de Ialta.[25]
- L'Exèrcit Roig allibera el Camp de concentració nazi´de Gross-Rosen.[26]
- 1943 - Segona Guerra Mundial:
- 1950 - Tractat d'Amistat, Aliança i Assistència Mútua entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica.[27]
- 1958: Iraq i Jordània es confederen en la Federació àrab de l'Iraq i Jordània com a reacció a la creació de la República Àrab Unida que ajuntava Egipte i Síria.[28]
- 1976, Nigèria: el govern confirma que el general i cap d'estat Murtala Mohammed havia estat assassinat el dia anterior en un cop d'estat.[29]
- 1977, Golf de Suez, Egipte: Washington declara que les prospeccions petroleres empreses pels israelians en el territori que havien près a Egipte l'any 1967 eren il·legals i no contriuïen als esforços de pau.
- 1979, Kabul: l'ambaixador dels Estats Units a l'Afganistan fou raptat i mort pels terroristes xiites.[30]
- 1989 - El Líder Suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khomeini emet una fatwa que condemna a mort Salman Rushdie per haver escrit Els Versos Satànics.[31]
- 1990 - La nau espacial Voyager 1 fa una foto de la Terra que es farà famosa com a un punt blau pàl·lid.
- 1996 - Madrid (Espanya): ETA assassina el jurista, historiador i escriptor valencià Francisco Tomàs i Valiente al seu despatx de professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
- 2003 - Edimburg (Escòcia): biòlegs del Roslin Institute practiquen l'eutanàsia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.
- El cap dels inspectors de l'AEA Hans Blix va declarar davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides que els seus experts no havien trobat cap arma de destrucció massiva a Iraq.[32]
- 2005 - Califòrnia (EUA): tres antics empleats de PayPal funden YouTube, una plataforma per compartir vídeos.
- 2006: L'ONU anuncia que l'any següent havia de començar el procés contra els Khmers rojos de Cambodja acusats de genocidi.
- 2016, República Centreafricana: s'hi celebra la segona volta de les eleccions presidencials.
- 2018, Sud-àfrica: dimiteix el president de la República Jacob Zuma.[33]
Art, cultura i religió
[modifica]- 1130 - Roma: comença el pontificat del papa Innocenci II[34] i de l'antipapa Anaclet II.[35]
- 1829 - Milà: primera representació de l'òpera en dos actes La straniera de Vincenzo Bellini a La Scala.[36]
- 1880: Émile Zola publica la novel·la Nana.[37]
- 1905 - Montecarlo: es representa per primera vegada l'òpera Chérubin de Jules Massenet.[38]
- 1972 - Broadway: primera representació del musical Grease.[39]
Ciència i tecnologia
[modifica]- 1747 - París: es funda l'École nationale des ponts ParisTech.[40]
- 1848, Estats Units d'Amèrica: James Knox Polk és el primer president estatunidenc fotografiat en la seva oficina.[41]
- 1876: Alexander Graham Bell va presentar la primera patent pel telèfon.[42]
- 1939, Oceà Atlàntic: el creuer USS Milwaukee descobreix la Fossa de Milwaukee, el punt més profund de l'oceà.[43]
- 1946 - Pennsilvània: s'anuncia al públic que l'ENIAC és el primer ordinador que entra en funcionament.[44]
- 1961 - Berkeley: es descobreix l'element químic sintètic Lawrenci al Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[45]
- 1990: la sonda Voyager 1 fa la foto Un punt blau pàl·lid, una foto de la Terra presa a una distància rècord de 6.000 milions de quilòmetres de distància.[46]
- 2003: mor sacrificada l'ovella Dolly, el primer mamífer clonat.[47]
- 2006, Brussel·les: es reobre l'Atomium que fou renovat després d'haver-se desmontat.[48]
Economia i societat
[modifica]- 1836 - Sant Petersburg: un incedi al circ Lehmann provoca la mort de 800 persones.[49]
- 1879 - França: La Marsellesa esdevé l'himne nacional del país fins a l'any 1804.[50]
- 1903 - Estats Units d'Amèrica: es crea el Departament de Comerç dels Estats Units amb el nom de "Departament del Comerç i del Treball".[51]
- 1920 - Montreal, Quebec: una llei provincial oficialitza la Universitat de Montreal.[52]
- 1924: la CTR Corporation canvia de nom i esdevé la corporació IBM.[53]
- 1929 - Chicago: set gàngsters de la banda de North Side són assassinats durant la Massacre del Dia de Sant Valentí per la banda South Side d'Al Capone.[54]
- 1956: es descobreixen importants dipòsits de petroli al Sàhara.[55]
- 1981 - Luxemburg: es celebra el matrimoni entre el príncep Enric I de Luxemburg amb Maria Teresa Mestre.[56]
- Dublin: l'incendi del Stardust, un club nocturn de la capital irlandesa va matar 48 persones i en va ferir més de 200. És considerat una de les pitjors tragèdies de la història del país.[57]
- 1990 - Índia: un Airbus A320 del vol 605 d'Indian Airlines es va estavellar al sud del país i va causar la mort de 89 persones i 27 ferits greus a causa d'un error del pilot.[58]
- 1995, Moscú: Mikhail Schennikov consegueix el rècord del món indoor de 5.000 metres marxa atlètica amb una marca de 18:07:08.[59]
- .1998: Yaoundé, Camerun: un tren cisterna xoca amb un atre tren a les rodalies de la capital camerunesa i causa 235 morts a la catàstrofe de Nsam.[60]
- 2000: Sant Joan de Fòrcs, Erau: l'espeleòleg francès Michel Siffre aconsegueix sortir de la Gruta de la Clamousa després d'haver estat seixanta-sis dies aïllat.
- 2004 - Moscú: el trencament del vidre d'un parc aquàtic de la capital russa causa 28 morts.[61]
- 2005 - Xina: un accident en una mina de carbó degut a l'explosió causada pel grisú causa la mort de més de 200 miners.[62]
- 2018, Parkland (Florida): el Tiroteig a l'escola secundària Stoneman Douglas de Parkland causa 17 morts i 14 ferits.[63]
- 2019, Srinagar, Índia: uns quaranta paramilitars indis són morts en l'atemptat de Pulwama a Caixmir que va provodar una crisi político-militar entre l'Índia i el Pakistan que es va convrtir en la confrontació indopaquistanesa de 2019.[64]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1778 - Barcelona: Ferran Sor i Muntades, guitarrista i compositor català (m. 1839).
- 1872 - Centelles: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 1912 - Barcelona: Joan Pujol i García, conegut com a Garbo, agent doble que desenvolupà un paper claun l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial (m. 1988).
- 1917 - Borriana, Plana Baixa: Assumpta González i Cubertorer, escriptora teatral valenciana (m. 2003).[65]
- 1921 - Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa.
- 1940 - Perpinyà, Rosselló: Renée Soum, matemàtica i política nord-catalana.[66]
- 1943 - Barcelona: Joan Rendé i Masdéu, escriptor, periodista i professor de literatura català.[67]
- 1956 - Barcelona: Rosa Castillo Araujo, jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.[68]
- 1963 - Barcelona: Elisenda Roca, periodista i presentadora de televisió catalana.[69]
- 1971 - Barcelona: Mònica Almiñana Riqué, metgessa i política catalana, ha estat regidora i senadora.[70]
- 1977 - Barcelona: Itziar Castro, actriu catalana (m. 2023).[71]
- Resta del món
- 1483 - Andidjan, Imperi Timúrida: Baber, conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia. Era descendent de Tamerlà en cinquè grau per Miran-Xah i de Genguis Kan en quinzè grau per la seva mare Kutluk Nigar Khanum.[72]
- 1602 - Crema, Llombardia (República de Venècia): Francesco Cavalli, compositor italià (m. 1676).[73]
- 1632 - Weston-under-Lizard: Elizabeth Wilbraham, primera dona arquitecta coneguda, l'obra de la qual havia estat atribuïda a homes.[74]
- 1652, Delfinat, Regne de França: Camille d'Hostun de La Baume, militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.[75]
- 1692 - París: Pierre-Claude Nivelle de La Chaussée, actor dramàtic franès, conegut per ser el creador de la comèdia lacrimògena.[76]
- 1707 - París: Claude-Prosper Jolyot de Crébillon, escritor, compositor de cançons i goguette francès (m. 1777).[77]
- 1750 - Tremblay (Ille i Vilaine), Bretanya: René Desfontaines, botànic francès. Fou un dels fundadors de l'Institut de França i president de l'Acadèmia Francesa de les Ciències (m. 1833).[78]
- 1763 - Morlaix, Bretanya: Jean Victor Moreau, militar i revolucionari bretó que va participar a les Guerres de la Revolució Francesa i a les Guerres Napoleòniques (m. 1813).[79]
- 1780 - Prosigk, Sacre Imperi Romanogermànic: Johann Friedrich Naumann, ornitòleg alemany.[80]
- 1798 - Woodbridge, Regne Unit: Searles Valentine Wood, paleontòleg, advocat i banquere britànic (m. 1880).[81]
- 1814 - París: Charles-Philippe Place, bisbe de Marsella (1866-1878), arquebisbe de Rennes (1878-1893) i cardenal francès des del 1886 (m. 1893).[82]
- 1819 - Mooresburg, Pennsilvània: Christopher Latham Sholes, inventor estatunidenc del teclat QWERTY.[83]
- 1823 - Nova York: William Henry Powell, pintor estatunidenc d'escenes històriques (m. 1879).[84]
- 1828 - Dieuze, França: Edmond About, escriptor, dramaturg, membre de l'Acadèmia francesa, crític d'art i periodista anticlerical francès (m. 1885).[85]
- 1838 - Calcuta, Índia: Valentine Cameron Prinsep, pintor i escriptor anglès (m. 1904).[86]
- 1839 - Halle, Alemanya: Hermann Hankel, matemàtic alemany (m. 1873).[87]
- 1842 - París: Henry Kling, cap d'orquesta, organista, cornista i compositor francès (m. 1918).[88]
- 1848 - Chalon-sur-Saône, França: Benjamin Baillaud, astrònom francès. Entre els llocs que va ocupar destaquen: director de l'Observatori de París, president fundador de l'Oficina Internacional de l'Hora i de la Unió Astronòmica Internacional (m. 1934).[89]
- 1856 - Galway, Irlanda: Frank Harris, escriptor, periodista i director de publicacions periòdiques irlandès (m. 1931).[90]
- 1862 - Venècia: Agnes Pockels, investigadora de química orgànica (m. 1935).[91]
- 1869 - Midlothian, Escòcia: Charles Thomson Rees Wilson, biòleg, físic i químic escocès, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1959).
- 1891 - Fort Payne, Alabama: Katherine Stinson, pionera de l'aviació.[92]
- 1905 - Brooklyn, Nova York: Thelma Ritter, actriu estatunidenca (m. 1969).
- 1916 - Madrid: Maruchi Fresno, actriu espanyola (m. 2003).[93]
- 1917 - Nova York (EUA): Herbert A. Hauptman, matemàtic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2011).
- 1932 - Estocolm: Harriet Andersson, actriu sueca de cinema i teatre.[94]
- 1938 - Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
- 1939 - Boston, Massachusetts (EUA): Eugene F. Fama, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2013.
- 1944:
- Washington DC (EUA): Carl Bernstein, periodista d'investigació nord-americà, famós entre d'altres, per la seva investigació de l'escàndol Watergate.
- Islington, Londres (Regne Unit): Alan Parker, director de cinema anglès.
- 1959 -
- Indiana, Pennsilvània: Renée Fleming, soprano estatunidenca, una de les més importants sopranos del panorama operístic.[95]
- Bulawayo, Zimbàbue: Tsitsi Dangarembga, escriptora i cineasta zimbabuesa.[96]
- 1972 - Pamplona: Najwa Nimri, cantant i actriu navarresa.[97]
- 1977 - Xangai: Tan Yuanyuan, ballarina xinesa de dansa clàssica, primera ballarina del Companyina de Ballet de San Francisco (persona més jove en ocupar aquest càrrec).
- 1983 - Illa de Pasqua, Xile: Mahani Teave, pianista xilena.[98]
- 1988 - Rosario, Argentina: Angel Di María, futbolista argentí.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1712, Barcelona: Narcís Feliu de la Penya, advocat, publicista i historiador català.
- 1911, Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (n. 1869).[99]
- 1959, Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres.[100]
- 1970, Cornellà de Llobregat: Maria Miret i Furné, vidriera artística i soprano (n. 1899).[101]
- 1982, Ulldecona: Mari Carmen Castell i Vidal, secretària assassinada al Castell d'Ulldecona (n. 1962).
- 1996, Madrid: Francisco Tomàs i Valiente, jurista, historiador i escriptor valencià; assassinat per la banda terrorista ETA (n. 1932).
- 2002, Barcelona: Domènec Balmanya, futbolista català (n. 1914).
- 2016, Barcelona: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana, figura clau del procés independentista català (n. 1945).[102]
- Resta del món
- 869 - Roma: sant Ciril de Tessalònica, germà bessó de Metodi. Foren missioners i difussors del cristianisme entre els eslaus de la Gran Moràvia i Pannònia. Inventaren els Alfabets ciríl·lic i glagolític, crearen les Universitats de Constantinoble i d'Ohrid. Són declarats sants i apòstols i són considerats els sants patrons d'Europa juntament amb Benet de Núrsia (n. 827).[103]
- 941: Gurguèn II d'Artani, duc de l'Alt Tao i duc d'Artanudji-Calarzene de la dinastia dels Bagrationi, regnant del 918 al 941.[104]
- 1043 - Goslar, Sacre Imperi Romanogermànic: Gisela de Suàbia, emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya (n. 989 o 990).[105]
- 1229 - Illa de Man: Rǫgnvaldr Guðrøðarson, rei de Man del 1187 al 1226 o 1229.[106]
- 1318 - Castell de Malborough, Wiltshire, Anglaterra: Margarida de França, princesa de França, filla de Felip III de França i reina consort d'Anglaterra i duquesa consort de Normandia pel seu matrimoni amb Eduard I d'Anglaterra (n. vers 1279).[107]
- 1389 - Avinyó, Valclusa: Gerard del Puy, prelat francès, monjo benedictí i cardenal de França des del 1375. Era nebot del papa Gregori XI. Fou fidel al papat d'Avinyó.[108]
- 1400 - castell de Pontefract, West Yorkshire, Regne d'Anglaterra: Ricard II d'Anglaterra, el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet. Va regnar des de la mort del seu avi Eduard III el 1377 fins que va ser deposat pel seu cosí Enric Bolingbroke l'any 1399. Ricard va ser empresonat i morí l'any següent, probablement assassinat (n. 1367).[109][1413
- 1413 - Conrad de Vitinghove, cavaller teutònic, 32è mestre de l'Orde Teutònica de Livònia.[110]
- 1459 - Simmern, Palatinat, Sacre Imperi Romanogermànic: Esteve de Baviera, comte palatí de Simmern i duc palatí de Palatinat-Zweibrücken des del 1410 fins a la seva mort (n. 1385).[111]
- 1463 - castell de Friedestrom, Zons, Sacre Imperi Romanogermànic: Teodoric II de Moers, arquebisbe de Colònia des del 1414 i bisbe de Paderborn des del 1415 fins a la seva mort (n. vers 1385).[112]
- 1549 - Siena: Il Sodoma (Giavanni Antonio Bazzi), pintor manierista italià (n. 1477).[113]
- 1560 - Wolfgast, Pomerània, duc de Pomerània-Wolgast des del 1531 fins a la seva mort (n. 1515).[114]
- 1645 - París: François de La Rochefoucauld, prelat francès que va promoure el Concili de Trento a l'església catòlica francesa. Fou abat comendatori de Tournus, de Saint-Mesmin de Micy i de l'abadia Sant-Jean-de-Réome des del 1631 al 1645; bisbe de Clarmont entre el 1585 i el 1609, bisbe de Senlis des del 1610 al 1622 i cardenal de França des del 1607.[115]
- 1649 - Castell d'Osaka, Japó: Akita Toshisue, samurai i dàimio de l'epoca Edo, al servei dels Tokugawa que va governar Miharu (n. 1598).
- 1676 (o 16 de febrer) - París: Abraham Bosse, membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura, un dels millors gravadors francesos del segle XVII. Teòric del gravat, prosèlit dels mètodes projectius de Girard Desargues, la seva obra és emblemàtica de l'art barroc francès (n. 1602).[116]
- 1680 - París: Léonor Goyon de Matignon, prelat catòlic francès. Fou bisbe de Coutances
- 1714 - Madrid, Castella: Maria Lluïsa de Savoia, reina d'Espanya (n. 1688).[117] entre el 1627 i 1646 i comte-bisbe de Lisieux (1646-1674) (n. 1604).[118]
- 1779, Hawaii: James Cook, explorador i cartògraf anglès (50 anys).
- 1824, Tórshavn (Illes Fèroe): Jens Christian Svabo, escriptor i lingüista feroès (n. 1746).[119]
- 1891, Nova York (EUA): William T. Sherman, militar estatunidenc (n. 1820).[120]
- 1894, Lieja (Bèlgica): Eugène Charles Catalan, matemàtic franco-belga, especialista en teoria de nombres (n. 1814).
- 1943, Göttingen, Alemanya: David Hilbert, matemàtic (81 anys).
- 1975, Londres (Regne Unit): Julian Huxley, biòleg, escriptor, humanista, professor universitari i internacionalista britànic, primer director de la UNESCO, i germà d'Aldous Huxley (n. 1887).[121]
- 1986: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa (n. 1907).
- 2004, Rímini, Emília-Romanya, Itàlia: Marco Pantani, ciclista italià, guanyador del Giro i del Tour de 1998 (n. 1970).
- 2005, Beirut, (Líban): Rafik Hariri, primer ministre del Líban en dues etapes (1992-1998 i 2000-2004) assassinat amb un cotxe bomba (n. 1944).
- 2014, Seattle, Washington: Martha Goldstein, intèrpret de clavicèmbal i piano (n. 1919).[122]
- 2021, Buenos Aires (Argentina)ː Carlos Saúl Menem, polític i advocat argentí. Va ser President de l'Argentina del 1989 al 1999.[123]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia de Sant Valentí, tradicionalment dia dels estafadors i estraperlistes. Per mimetisme amb els costums nord-americans, dia dels enamorats, que a Catalunya se celebra com a tradició anàloga el 23 d'abril, diada de Sant Jordi i a terres valencianes el 9 d'octubre, durant la mocaorà
- Dia europeu de la Salut Sexual[124]
- Festa local a Gironella a la comarca del Berguedà
- Festa local a Llívia a la comarca de la Cerdanya
- Sants al Martirologi romà (2011): Valentí de Roma, màrtir (269); Ciril i Metodi, monjo i bisbe, copatrons d'Europa (segle ix); Bassià, Tonió, Protus, Luci, Cirió, Agató, Moisès, Dionís i Ammoni d'Alexandria, màrtirs (s. I); Zenó, Vidal i Felícola de Roma, màrtirs (s. I), venerats a Serrateix com a Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix; Eleucadi de Ravenna, bisbe (s. III); Nostrià de Nàpols, bisbe (470); Auxenci de Skopas, abat (470); Antoní de Sorrento, bisbe de Stabia (625); Joan Baptista de la Concepció, prevere trinitari i fundador dels Trinitaris Descalços (1613).
- Beats: Vicent Vilar i David, laic màrtir (1937).
- Sants que no figuren a l'actual Martirologi: Valentí de Terni, bisbe i màrtir (268); Fortunata de Baucina, màrtir (c. 200); Pròcul, Èfeb i Apol·loni de Terni, màrtirs (273); Valentí de Carpentràs, bisbe (s. III); Modestí, Florentí i Flavià d'Avellino, màrtirs (311); Abraham d'Haran, bisbe (422); Maró de Beit-Marun, abat (ca. 435); Teodosi de Vaison-la-Romaine, bisbe (553-573); Paulí del Velai, màrtir (s. V-VI); Biavili, deixeble de Guengalè de Faou (s. VI); Lupanci de Chinon, abat (s. VI); Conran de les Òrcades (s. VII); Ragnobert d'Autun, bisbe (655-660); Paulià de Herkunft, bisbe (660); Angelo de Gualdo, pelegrí (1325).
- Beats que no figuren a l'actual Martirologi: Vicenç de Siena, franciscà (1442); Thomas Plumtree, Luke Kirby, Richard Kirkman, i Richard Thirkill, preveres màrtirs (s. XVI).
- Venerables: sant Ciril de Constantinoble, prior carmelita (1234).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Vint Mercedaris de Palerm, confessors víctimes de la caritat.
Església Copta
[modifica]- 7 Meixir: Alexandre d'Alexandria, patriarca (715); Teodor d'Alexandria, patriarca (728).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 25. Arac': Trifó de Frígia, màrtir (256); Barsaumas, asceta (457); Rubén, príncep bagràtida d'Armènia.
Església Ortodoxa Siríaca
[modifica]- Elies, profeta.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 27 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants de l'1 de febrer del calendari julià.
- Sants: Perpètua, Sàtir, Revocat, Sadurní, Secúndul i Felicitas, màrtirs (ca. 203); Teonas i companys màrtirs de Cariona; Trifó de Frígia, màrtir (251); Auxenci de Skopas, monjo; Pere d'Antioquia, eremita (440); Vendimià de Bitínia, abat (ca. 512); Brígida de Kildare, abadessa (525); Elies el Jove de Damasc, màrtir (779); David (784), Simeó (843) i Jordi (844) de Mitilene, confessors; Basili de Tessalònica, arquebisbe (ca. 870); Trifó de Rostov, bisbe (1468); Trifó de Petxenga (1583); Anastasi Naupliotes, màrtir (1655); Piotr Skipetrov, prevere màrtir (1918); Nikolaj, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Timoteu el Confessor, monjo.
Esglésies luteranes
[modifica]- Valentí de Roma, màrtir (Lutheran Church Missouri Synod); Ciril i Metodi, monjos (Església Evangèlica d'Alemanya i Evangelical Lutheran Church in America); Johannes Daniel Falk, pedagog i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya) (1826).
Esglésies anglicanes
[modifica]- Valentí de Roma, màrtir; Ciril i Metodi, monjos.
Referències
[modifica]- ↑ Gibert, Miquel M. «El Cafè de la Marina». Institut del Teatre. Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23.». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ El País, 11 d'abril de 2000.
- ↑ «juraments d’Estrasburg | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Joseph Calmette, ,Le Reich allemand au Moyen Age Paris, Payot, 1951, p.106.
- ↑ Malamut, Élisabeth. Alexis Ier Comnène. París: Ellipses, 2007, p. 58-59. ISBN 978-2-7298-3310-7.
- ↑ Abitbol, Michel. Histoire des juifs (en francès). Place Des Editeurs, 2016-11-10. ISBN 978-2-262-06984-1.
- ↑ Vandermaelen, Philippe. Dictionnaire géographique de la Flandre orientale (en francès). À l'Établissement géographique, 1834, p. 215.
- ↑ «Battle of Kettle Creek». Britannica.com. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Edelstein, Melvin «"Une élection purement populaire" : l'impact de la démocratie sur les élections municipales dans les plus grandes villes à l'automne 1792». Annales historiques de la Révolution française, 349, 1, 2007, p. 29-49. DOI: 10.3406/ahrf.2007.3100. ISSN: 0003-4436.
- ↑ Beauvais, Bertrand Poirier de; Bouëre, Comtesse de La. Mémoires inédits de Bertrand Poirier de Beauvais, commandant général de l'artillerie des armées de la Vendée (en francès). E. Plon, Nourrit, 1893, p. 264-265.
- ↑ Bethune, John Drinkwater. A Narrative of the Battle of St. Vincent (en anglès). 2a ed.. Saunders and Otley, 1840.
- ↑ Dupuy, Roger. La Bretagne sous la Révolution et l'Empire (1789 - 1815). Rennes: Éd. Ouest-France, 2004, p. 202. ISBN 978-2-7373-3502-0.
- ↑ Judah, Tim. The Serbs: History, Myth and the Destruction of Yugoslavia. New Haven, CT: Yale University Press, 2008, p. 188. ISBN 978-0-300-07113-9.
- ↑ «Amicale 2e Régiment de Hussards - Houzards de Chamborants». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Oregon's Anniversary of Statehood» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ AP • •, Por. «¡Feliz cumpleaños Arizona! El estado celebra 112 años» (en castellà), 14-02-2024. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «The Status of Tibet». Arxivat de l'original el 1998-06-29. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Davies, Norman. White eagle, red star: the Polish-Soviet War 1919-20 an 'the miracle on the Vistula. Londres: Pimlico, 2003. ISBN 978-0-7126-0694-3.
- ↑ Ucelay-Da Cal, Enrique; Veiga, Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X.
- ↑ Henri Rollin, L'apocalypse de notre temps: les dessous de la propagande allemande d'après des documents inédits, édit.Allia, 1991.
- ↑ «Tank Battle at Sidi-Bou-Zid». Arxivat de l'original el 2007-03-17. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Khoo, Salma Nasution. More than merchants: a history of the german-speaking community in Penang 1800s-1940s. Penang: Areca Books, 2006, p. 108. ISBN 978-983-42834-1-4.
- ↑ David Irving, La Destruction de Dresde, éd. Robert Laffont, coll. « Ce jour-là », 1964 ; rééd. J'ai lu coll. « Leur aventure » no 146/147, 1970.
- ↑ «Historical Documents - Office of the Historian». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Blatman, Daniel; Poznanski, Renée. Les marches de la mort: la dernière étape du génocide nazi été 1944-printemps 1945. París: Fayard, 2009, p. 112-120. ISBN 978-2-213-63551-4.
- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «En 1958, l'éphémère Fédération arabe d'Irak et de Jordanie | INA» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Muhammed, Murtala Ramat - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Bezhan, Frud «40 Years On, Mystery Still Surrounds Shooting Death Of U.S. Ambassador To Afghanistan» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 14-02-2019.
- ↑ «February 14, 1989: The fatwa against Salman Rushdie». France 24, 12-08-2022 [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Nucléaire iranien: quand Hans Blix fait un rapprochement avec l'Irak» (en francès), 19-03-2013. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Afrique du Sud: contesté, le président Zuma vers une révocation» (en francès). Libération. Arxivat de l'original el 2025-12-11 [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Innozenz II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «PIERLEONI - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Gazzetta privilegiata di Milano, 16 février 1829, in Weinstock, 1971, p. 66.
- ↑ Juliette Vion-Dury, Destinées féminines dans le contexte du naturalisme , Éditions Sedes, 2008, p. 37.
- ↑ Nocturno, El Mirador. «El Mirador Nocturno: Aniversario del estreno de la ópera Chérubin, de Jules Massenet.», martes, 14 febrero 2023. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Díaz-Guerra, Elena. «Se cumplen 50 años del estreno de GREASE en Broadway» (en spanish). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «École nationale des ponts et chaussées - Construire les mondes de demain» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «First Presidential Photograph Taken» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Alexander Graham Bell y la polémica del teléfono» (en castellà). Historia National Geographic. Arxivat de l'original el 2025-08-16 [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Libre, Diario. «PL. - Pregunta Libre.» (en castellà), 10-12-2007. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «John W. Mauchly and J. Presper Eckert: The Design». Arxivat de l'original el 2015-07-10. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond | WorldCat.org» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Planetary Society - Donations Form». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «La oveja Dolly ha sido sacrificada» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «L'Atomium de Bruxelles fait peau neuve» (en francès). Le Monde, 16-02-2006.
- ↑ Congrès international de l'art théâtral, L'art théâtral : congrès international de 1900 tenu à l'Exposition universelle au palais des Congrès du 27 au 31 juillet, 1900, Impr. C. Pariset, 1901.
- ↑ Universalis, Encyclopædia. «LA MARSEILLAISE | Histoire» (en francès), 17-10-2025. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ twood. «Department of Commerce - Milestones» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Les chartes» (en francès). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Ngak, Chenda. «Made in the USA: American tech inventions» (en anglès), 04-07-2012. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «St. Valentine’s Day Massacre». Britannica.com. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Raymond Furon, Le Sahara: géologie, ressources minéralesRaymond Furon, Payot, 1964.
- ↑ María Teresa de Luxembourg, interviewée par Caroline Pigozzi, « La grande-duchesse de Luxembourg, un parfum de fantaisie latine en Europe », Paris Match, setmana del 15 al 21 de màrç 2018, pàgines 78-80.
- ↑ «Why I'm blessed -- by the Stardust victim still suffering 30 years later» (en anglès), 12-02-2011. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Crossette, Barbara; Times, Special To the New York «Crash of Indian Airlines Plane Kills 89» (en anglès). The New York Times, 15-02-1990. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Cruz, Ángel. «La marcha, tendón de Aquiles del gigante USA» (en castellà), 24-01-2012. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Les 15 catastrophes ferroviaires qui ont marqué le continent africain» (en francès). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «La Fiscalía rusa investiga el desplome del parque acuático de Moscú que dejó 28 muertos» (en castellà). El País [Madrid], 15-02-2004. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Más de 200 muertos en el peor accidente minero de China de las últimas décadas» (en castellà). El País [Madrid], 15-02-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Neira, Pablo de Llano «Un exalumno mata a 17 personas en un tiroteo en un instituto de Florida» (en castellà). El País [Madrid], 16-02-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Attentat au Cachemire: des répercussions sur les relations indo-pakistanaises» (en francès), 15-02-2019. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Assumpta González i Cubertorer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Renée Soum». Assemblée nationale. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Xulio Ricardo Trigo. «Joan Rendé». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Rosa Maria Castillo Araujo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Elisenda Roca: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Almiñana Riqué, Mónica». Senado de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «L'actriu Itziar Castro s'ha mort a 46 anys». [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ «BĀBOR, ẒAHĪR-AL-DĪN MOḤAMMAD» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Lady Elizabeth Mytton Wilbraham (1632-1705)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Camille d'Hostun duc de Tallard - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Pierre-Claude Nivelle de La Chaussée». Britannica.com. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Claude Jolyot | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Desfontaines, René Louiche - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Jean Victor Moreau | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Naumann, Johann Friedrich - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Wood, Searles Valentine, the elderlocked». Oxfortd Dictionary of National Biography. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Place, Charles-Philippe - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Google Patents». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Powell, William Henry de Mary Sayre Haverstock». Artists in Ohio, 1787-1900, a biographical dictionary.
- ↑ «Archives Départementales de la Moselle» (en francès). Arxivat de l'original el 2023-11-03. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Prinsep, Valentine Cameron - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Hankel, Hermann - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Kling, Henri - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ The biographical encyclopedia of astronomers. Nova York: Springer, 2007, p. 82-83. ISBN 978-0-387-31022-0.
- ↑ «Frank Harris (1856-1931) | Odd Books». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Tomé López, César. «Agnes Pockels, la química física del agua de fregar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-02-2015. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en castellà). 1a. ed.. Barcelona: Blume, 2009, p. 44. ISBN 978-84-9801-418-1.
- ↑ «Maruchi Fresno». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Harriet Andersson». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Renée Fleming». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Tsitsi Dangarembga» (en anglès). Friedens Preis, 16-08-2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Najwa Nimri». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Pianista pascuense debuta con la Orquesta Sinfónica». emol. El Mercurio, 25-07-2006. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Pérez García, Miquel. «Carme Bonaplata». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Fons personal 827 - Maria Miret i Furné». Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: setembre 2024].
- ↑ «Muriel Casals i Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Sts. Cyril and Methodius». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 130-131.
- ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010, p. 367. ISBN 978-0-271-04818-5.
- ↑ Ashley, Mike. The Mammoth Book of British Kings and Queens (England, Scotland and Wales). Londres: Robinson, 1998, p. 428-429. ISBN 1841190969.
- ↑ Dryburgh, Paul. Margaret of France: Enigmatic Consort (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2023, p. 257–277. DOI 10.1007/978-3-031-21068-6_14. ISBN 978-3-031-21067-9.
- ↑ Caferro, William. John Hawkwood: an English mercenary in fourteenth-century Italy. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006, p. 179-181. ISBN 978-0-8018-8323-1.
- ↑ «Ricard II d’Anglaterra | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Neitmann, Sonja. Von der Grafschaft Mark nach Livland: Ritterbrüder aus Westfalen im livländischen Deutschen Orden. Köln: Böhlau, 1993. ISBN 978-3-412-04992-8.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Stephan - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Collections Online | British Museum» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-07-08. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Il Sodoma | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Philipp I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of December 10, 1607». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Abraham Bosse | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Bishop Léonor de Goyon de Matignon (I) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ Salmonsens konversationsleksikon (en danès). vol. XXII. 2a edició, 1927, p. 622.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Julian Huxley» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Martha Goldstein (Harpsichord, Piano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mor Carlos Menem, l'expresident que va portar Argentina al 'corralito'». Ara, 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Dia europeu de la Salut Sexual». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 14. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de febrer.