Vés al contingut

1016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1016
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1016 (mxvi)
Islàmic406 – 407
Xinès3712 – 3713
Hebreu4776 – 4777
Calendaris hindús1071 – 1072 (Vikram Samvat)
938 – 939 (Shaka Samvat)
4117 – 4118 (Kali Yuga)
Persa394 – 395
Armeni465
Rúnic1266
Ab urbe condita1769
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
1013 1014 1015 - 1016 - 1017 1018 1019
Batalla d'Assandun, el 18 d'octubre
Ferran I de Lleó, també rei de Castella, Navarra i Aragó.

L'any 1016 és un any de traspàs que comença en diumenge.

El comte de Barcelona Ramon Borrell continua atacant les zones del Segre i l'Ebre.

Bela I d'Hongria néix l'any 1016

L'Emir de Dénia conquesta per un breu període l'illa de Sardenya (que s'acaba al mateix 1016). El califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí intenta deposar a Mujàhid quan està a Sardenya. Després de desallotjara els musulmans de Sardenya, els Pisans i els Gènovesos expandeixen el seu comerç cap el Mediterrani oriental i superen la resta de ciutats italianes excepte la República de Venècia.[1]

Alí ibn Hammud an-Nàssir, governador de Ceuta, desembarca a Algecires s'apodera de Màlaga i conquesta Còrdova l'1 de juliol. Es proclama califa després de decapitar a Sulayman al-Mustaín.[2]

Els víkings desembarquen a Sicília i es derrumba la Cúpula de la Roca de Jerusalem.[3] El regne de França conquesta la Borgonya.[4] L'Imperi Romà d'Orient conquereix Crimea i zones de Bulgària i Macedònia del Nord.[5][6] Olaf II consolida el seu poder a Noruega i Dinamarca i unifica i cristianitza el país.[7] Comença el regnat d'Edmond II d'Anglaterra.[8] Canut II de Dinamarca guanya Essex després de véncer a la Batalla d'Assandun contra Edmond II.[9] Al 30 de novembre Canut esdevé rei d'Anglaterra després de l'assassinat d'Edmond Ironside.[9]

A l'any 1016 neixen el poeta japonès Minamoto no Tsunenobu, Casimir I el Restaurador, Harold d'Anglaterra i moren Edmund II Ironside, Etelred l'Indecís i Sulayman al-Mustaín.[3]

Esdeveniments

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

El comte de Barcelona Ramon Borrell I continua atacant zones del Segre i l'Ebre.

Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el comte Guifré II va a Narbona per negociar amb el Comte de Roergue i marquès de Gòtia i compra l'arquebisbat per al seu fill Guifré per 100.000 sous d'or. Posteriorment, aquest comte es casarà amb Fe de Cerdanya, filla de Guifré II.[10]

L'Emir de Dénia conquesta per un breu període l'illa de Sardenya (que s'acaba al mateix 1016). El califa omeia Abd-Al·lah al-Muaytí intenta deposar a Mujàhid quan està a Sardenya. Després de desallotjara els musulmans de Sardenya, els Pisans i els Gènovesos expandeixen el seu comerç cap el Mediterrrani oriental i superen la resta de ciutats italianes excepte la República de Venècia.[1]

L'emperadriu Cao de la dinastia Song néix l'any 1016

Pensínsula ibèrica

[modifica]

Alí ibn Hammud an-Nàssir, governador de Ceuta, desembarca a Algecires s'apodera de Màlaga i conquesta Còrdova l'1 de juliol. Es proclama califa després de decapitar a Sulayman al-Mustaín.[2]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Altres continents

[modifica]

Naixements

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
El rei d'Anglaterra Harold Peu de Llebre, fill de Canut el Gran, néix l'any 1016

Altres continents

[modifica]
El filòsof i religiós budista indi Naropa néix l'any 1016

Necrològiques

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Altres continents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Postan, M. M.; Miller, E. Cambridge Economic History of Europe: Vol. 2: Trade and Industry in the Middle Ages (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p. 345. ISBN 978-0-521-08709-4.
  2. 1 2 Flood, Timothy M. Rulers and Realms in Medieval Iberia, 711-1492 (en anglès). McFarland, 2018-11-09, p. 66. ISBN 978-1-4766-3372-5.
  3. 1 2 «El mundo en el año 1016 d. C.» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2025].
  4. 1 2 Bouillet, Marie Nicolas. Atlas universel d'histoire et de géographie (en francès). Libr. de L. Hachette et Cie, 1865.
  5. 1 2 Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine, pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès). Se vend chez MM. Eggers et comp., 1855.
  6. 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, París, 1946,
  7. 1 2 Helle, Knut. The Cambridge History of Scandinavia (en anglès). Cambridge University Press, 2003-09-04. ISBN 978-0-521-47299-9.
  8. 1 2 Phillips, Charles Stanley. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Chisholm, Hugh (ed.); Cambridge University Press, 1911, p. 948.
  9. 1 2 3 4 Eyriès, Jean Baptiste Benoît. Danemark (en francès). Firmin Didot Frères, 1846.
  10. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
  11. ↑ Gazeau, Véronique; Goullet, Monique. Guillaume de Volpiano, un réformateur en son temps (962-1031): Vita domni Willelmi de Raoul Glaber (en francès). Publications du CRAHM, 2008. ISBN 978-2-902685-61-5.
  12. ↑ Jubainville, Henry Arbois de; Pigeotte, Léon. Historie des ducs et des comtes de Champagne: Depuis le VIe siècle jusquà̕ la fin du XIe. 1859 (en francès). Aug. Aubry, 1859.
  13. ↑ Eyriès, Jean Baptiste Benoît. Danemark (en francès). Firmin Didot Frères, 1846.
  14. ↑ Fujiwara, Michinaga. Notes journalières de Fujiwara no Michinaga, ministre à la cour de Hei.an (995-1018) (en francès). Librairie Droz, 1991. ISBN 978-2-600-03325-1.
  15. 1 2 Miled, Emna Ben. Les tunisiennes ont-elles une histoire? (en francès). E. Ben Milen, 1998, p. 188. ISBN 978-9973-807-04-5.
  16. ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual (en anglès). Edinburgh University Press, 2004, p. 35-36. ISBN 978-0-7486-2137-8.
  17. ↑ Histoire du Monde, collectif sous la direction de George Jehel, édition du temps p.251
  18. ↑ Fitz, Francisco García. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998, p. 101. ISBN 978-84-472-0421-2.
  19. ↑ Fitz, Francisco García. Castilla y León frente al Islam: estrategias de expansión y tácticas militares (siglos XI-XIII) (en castellà). Universidad de Sevilla, 1998. ISBN 978-84-472-0421-2.
  20. ↑ «Béla I | Grand Prince, Crusader, Hungary | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-08 [Consulta: 27 desembre 2025].
  21. ↑ «Edward Ætheling [called Edward the Exile]». Oxfrod Dictionary of National Biography.
  22. ↑ Chesne, André Du. Histoire généalogique des maisons de Guines d'Ardres, de Gand et de Coucy et quelques autres familles illustres qui y ont été alliées... (en francès). chez Sébastien Cramoisy, 1631.
  23. ↑ «Harold I | Norman Conquest, Battle of Hastings & Saxon King | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-09 [Consulta: 27 desembre 2025].
  24. ↑ texte, Société des antiquaires de l'Ouest Auteur du. «Mémoires de la Société des antiquaires de l'Ouest» (en francès), 1843. [Consulta: 27 desembre 2025].
  25. ↑ Vodoff, Vladimir. Naissance de la chrétienté russe (en francès). Fayard, 2014-04-01. ISBN 978-2-213-65325-9.
  26. ↑ Li, Tao (1182). "續資治通鑑長編". wiki Source Chinese 维基文库.
  27. ↑ Keith Weller Taylor, John K. Whitmore Essays Into Vietnamese Pasts 1995 – Page 95
  28. ↑ «Naropa | Indian yogi | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-12 [Consulta: 27 desembre 2025].
  29. ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2025].
  30. ↑ Jean-Noël Mathieu, « La Succession au comté de Roucy aux environs de l'an mil », dans , Oxford, Linacre College, Unit for Prosopographical Research, coll. « Prosopographica et Genealogica / 3 », 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 75-84.
  31. ↑ «Hagiographies of the Saints - Bishop Nikolaj Velimirovic». [Consulta: 27 desembre 2025].
  32. ↑ «NORTHERN FRANCE: ARTOIS, BOULOGNE». Arxivat de l'original el 2024-11-30. [Consulta: 27 desembre 2025].
  33. ↑ «SAXONY NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].
  34. ↑ Kazhdan, Alexander. Some Notes on the Byzantine Prosopography of the Ninth through the Twelfth Centuries. Byz. Forsch. 12 (1987): 63–76.
  35. ↑ «Archdiocese of Paris, France 🇫🇷». [Consulta: 27 desembre 2025].
  36. ↑ «CatholicSaints.Info » Blog Archive » Saint Simeon of Padolirone» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2025].
  37. ↑ «Uhtred, comte de Bamburgh». Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004.
  38. ↑ Online, Catholic. «St. Walstan - Saints & Angels» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2025].
  39. ↑ Mouloud Gaïd, Les Berbères dans l'Histoire : De Ziri à Hammad, Edition Mimouni, p. 71
  40. ↑ Bowring, Richard John (ed). "Introduction". in The Diary of Lady Murasaki. (1996). London: Penguin. ISBN 978-0-14-043576-4