22 de maig
| << | Maig 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 223 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1620, Catalunya: Àngela Vilafreser, coneguda com La Vigatana, sanadora i llevadora, és condemnada acusada de bruixeria (n.1580).[1]
- 1640, Barcelona: els pagesos revoltats contra els terços entren a la ciutat amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, presoner dels castellans: és el preludi de la Guerra dels Segadors.[2]
- 1851, Barcelona: es funda l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.[3]
- 1875, Barcelona: s'inaugura el nou Teatre Tívoli, ja d'obra i cobert permanentment, en la ubicació actual del carrer de Casp.[4]
- 1909, València: S'inaugura l'Exposició Regional Valenciana, una mostra del comerç i la indústria que comportà una gran remodelació arquitectònica de la ciutat.[5]
- 1980, Barcelonaː Es constitueix novament, ja en democràcia, la societat Ràdio Associació de Catalunya, que havia quedat convertida per la dictadura franquista en Radio España a Barcelona.[6]
- 2011: Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2011.
- 2013, Balears: S'estrena l'Ara Balears, que agafa el relleu del dBalears com a capçalera.[7]
- Resta del món
- 853, Damiata, Egipte: la marina romana d'Orient perpetra amb èxit la incursió coneguda com a saqueig de Damiata, que hi durarà dos dies.
- 1720, Würzburg, Alemanya: es posa la primera pedra de la Residència de Würzburg.
- 1809, Imperi austríac: Batalla d'Aspern-Essling L'Arxiduc Carles Lluís d'Àustria derrota l'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte.[8]
- 1813, Venècia: s'estrena al Teatro San Benedetto L'italiana in Algeri de Gioachino Rossini.
- 1826, Plymouth, Anglaterra: comença el viatge inaugural del Beagle, amb una missió d'exploració a la Patagònia i Terra del Foc.
- 1938, Pamplona: Uns 800 presoners es fuguen massivament de Fuerte San Cristóbal (Navarra). Només tres passarien la frontera.
- 1960, sud de Xile: es produeix el terratrèmol de major magnitud registrada, 9,5 en l'escala de Richter. El nombre de defuncions causades pel terratrèmol i el subsegüent tsunami s'estima entre 490 i 2.290.
- 1980: Es publica el videojoc Pac-Man.[9]
- 1989, Queen publica el seu tretzè àlbum d'estudi, The Miracle.
- 2004, Felip de Borbó i Grècia (futur Felip VI) es casa amb Letizia Ortiz Rocasolano.
- 2017, Kilian Jornet fa el cim de l'Everest sense oxigen ni cordes fixes en un total de 26 hores sortint des del monestir de Rongbuk.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1865 - Barcelona: Enric Morera i Viura, compositor català.[10]
- 1883
- Sabadell: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català (m. 1938).[11]
- Sarral: Claudi Ametlla i Coll, periodista i polític català, militant d'Acció Catalana Republicana (m. 1968).[12]
- 1892 - Ontinyent, la Vall d'Albaida: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
- 1894 - Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (m. 1978).[13]
- 1911 - Sant Celoni, Província de Barcelona: Rafael Ferrer i Fitó, músic (m. 1988).[14]
- 1915 - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país.[15]
- 1925 - L'Hospitalet de Llobregat, Eduard Kucharski i Gonzàlez, jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50 (m. 2014).[16]
- 1926 - València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011).[17]
- 1932 - Alcoi: Lucila Mataix, coneguda també pel pseudònim de Celia Bravo, escriptora valenciana de novel·la rosa (m. 2001).[18]
- 1948 - Barcelona: Jacinta, cantant catalana.[19]
- 1973 - Lleida, Segrià: Emili Alzamora i Escardibul, pilot de motociclisme que participà en l'alta competició entre 1994 i 2003.
- 1981 - Montuïri: Marga Pocovi, cantant i presentadora de ràdio i televisió.
- Resta del món
- 1808 - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (m. 1855).[20]
- 1813 - Leipzig: Richard Wagner, compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.[21]
- 1814 - Estocolm: Amalia Lindegren, pintora sueca i membre de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts (m. 1891).[22]
- 1844 - Allegheny City, Pennsilvània: Mary Cassatt, pintora americana del període impressionista, establerta a París (m.1926).[23]
- 1850 - Nykroppa, Värmland: Hildegard Thorell, pintora sueca (m. 1930).[24]
- 1852 - Dun-le-Roi, França: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 1855 - Gijón: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[25]
- 1859 - Edimburg, Escòcia: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes.[26]
- 1863 - Maryland: Josephine Diebitsch Peary, exploradora àrtica i escriptora nord-americana (m. 1955).[27]
- 1874 - Riebeek West (Sud-àfrica): Daniel Malan, primer ministre de Sud-àfrica. És considerat el màxim exponent del nacionalisme afrikaner racista (m. 1959).[28]
- 1875 - Atlanta, Geòrgiaː Lucy May Stanton, pintora estatunidenca (m. 1931).[29]
- 1887 - Río Bravo, Nou Mèxic: Arthur Cravan, artiste francosuís (n. 1918).
- 1895 - Londres, Anglaterra: Phyllis Covell, tennista anglesa, medallista olímpica als Jocs Olímpics de París 1924 (m. 1982).[30]
- 1898 - Budapest: Lucy Doraine, actriu de cinema hongaresa del cinema mut (m. 1989).[31]
- 1899 - Calchaquí, Argentina: José Domingo Buonocore, bibliotecari i teòric de la biblioteconomia
- 1907 -
- 1909 - Berlín: Eva Busch, cantant popular i de cabaret alemanya (m. 2001).[34]
- 1911 - Southwarkː Violet Olney, atleta britànica, medalla de plata als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 (m. 1999).[35]
- 1912 - Londres, Anglaterra: Herbert Charles Brown, químic estatunidenc d'origen britànic, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 2004).[36]
- 1914 - Birmingham, Alabama (EUA): Sun Ra (Herman Sonny Blount) músic de jazz nord-americà. Figura destacada de l'avantguarda jazzística (m. 1993).[37]
- 1916 - Berlín, Alemanya: Arno Peters, historiador i geògraf alemany conegut per ser el creador del mapa de la projecció de Peters.
- 1924 - París, França: Charles Aznavour, cantant, actor, compositor, guionista i ambaixador a perpetuïtat d'Armènia per la UNESCO (m. 2018).[38]
- 1927 - Budapest, Hongria: George Andrew Olah, químic nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1994 (m. 2017).[39]
- 1941 - Bucarest, Romania: Luminița Dumitrescu ballarina, coreògrafa i professora de ballet clàssic romanesa.[40]
- 1943 - Belfast, Irlanda del Nord: Betty Williams, pacifista nord-irlandesa, Premi Nobel de la Pau de l'any 1976.[41]
- 1946 -
- Belfast, Irlanda del Nord: George Best, futbolista nord-irlandès (m. 2005).[42]
- Kozmodemyansk, Rússia: Liudmila Juravliova, astrònoma soviètica i ucraïnesa, descobridora de més de 200 asteroides.[43]
- 1950 - Sleaford, Anglaterra: Bernie Taupin, lletrista, poeta i cantant, autor de les lletres de la majoria de les cançons d'Elton John.
- 1952 - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (m. 2023)
- 1954 - Ikata, Ehime, Japó: Shūji Nakamura, enginyer electrònic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2014.[44]
- 1959 - Davyhulme, Manchester, Anglaterra: Morrissey, cantant de The Smiths.[45]
- 1961 -
- Kigali: Louise Mushikiwabo, política ruandesa, Secretària general de l'Organització internacional de la francofonia (OIF).[46]
- Las Palmas de Gran Canaria: Antonia San Juan, actriu canària.[47]
- 1965 - Ipswich, Regne Unit: Theresa Zabell, regatista de vela esportiva espanyola, mundialista i medallista olímpica.[48]
- 1966 - Xangai (Xina): Wang Xiaoshuai, director de cinema xinès.[49]
- 1970 - Londres: Naomi Campbell, model anglesa.[50]
- 1981 - Damasc: Bassel Khartabil, desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí (m. 2015).
- 1985 - Richboro, EUA: Chris Salvatore, actor, cantautor, model i activista pels drets dels gais.
- 1999 - San Diego, Califòrnia, EUA: Camren Bicondova, ballarina, model i actriu
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1982 - Laren, Holanda del Nord: Bella Dutton, tennista instal·lada a Barcelona, pionera del tennis femení català (n. 1899).[51]
- 1990 - Perpinyà: Josep Deloncle, folklorista i polític nord-català (n. 1913).[52]
- 2014 -
- Badalona: Walda Pla i Rosés, novel·lista catalana (n. 1913).[53]
- Terrassaː Dolors Duocastella, dinamitzadora cultural i artista catalana.[54]
- 2015 - Felanitx: Pere Xamena i Fiol, historiador mallorquí (n. 1918).[55]
- 2019 - Barcelona: Eduard Punset i Casals, advocat, economista i divulgador científic català (n. 1936).[56]
- 2025 - Madrid: Ignasi Riera, polític i escriptor (n. 1940).[57]
- Resta del món
- 337 - Ancycrona, Pont: Constantí I el Gran, primer emperador romà que professà el cristianisme (n. 280)[58]
- 1457 - Cascia: Rita de Càssia, una de les santes més populars de l'Església Catòlica (n. 1381).[59]
- 1667 - Roma, Estats Pontificis: Alexandre VII, papa (n. 1559).[60]
- 1802 - Mount Vernon, Virginia: Martha Washington, primera Primera dama dels Estats Units (n. 1731).[61]
- 1857 - Sceaux (Alts del Sena), França: Augustin Louis Cauchy, matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul (n. 1789).[62]
- 1808 - Westminster (Anglaterra): Edmund Ayrton, organista i compositor anglès (n. 1734).[63]
- 1825 - Spetsesː Laskarina Bubulina, comandanta naval i empresària, heroïna grega de la Independència de Grècia.[64]
- 1885 - París, França: Victor Hugo, escriptor francès (n. 1802).[65]
- 1949 - Salzburg, Àustria: Hans Pfitzner, compositor alemany. (n. 1869).[66]
- 1970 - Daytona Beach, Florida: Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1869).[67]
- 1972 - Buckinghamshire, Anglaterra: Margaret Rutherford, actriu britànica (n. 1892).[68]
- 1983 - Brussel·les (Bèlgica): Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1898).[69]
- 1990:
- Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (n. 1900).
- Xangai (Xina): Xu Xingye (xinès simplificat: 徐兴业) escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 (n. 1917).
- 2001 - Londres (Regne Unit): Derek Austin, bibliotecari britànic (n. 1921).
- 2010 - Norman (els EUA): Martin Gardner, matemàtic i divulgador científic estatunidenc (n. 1914).
- 2021 - Oviedo (Espanya)ː Francesc Arnau, jugador de futbol. Va ser porter del Barça entre els anys 1998 i 2001 (n. 1975).[70]
- 2024 - Barcelonaː Silvia Reyes, activista trans canària (n. 1949).
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la Diversitat biològica
Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Rita de Càscia; Quitèria; Joaquima de Vedruna, fundadora; Cast i Emili, màrtirs; Basilisc de Comana, màrtir; Júlia de Còrsega, màrtir; Ausoni d'Angulema, bisbe; Llop de Llemotges, bisbe; Joan de Parma, abat; Ató de Pistoia, bisbe; Humilitat de Faenza, monja; Miquel Ho Dinh Hy, màrtir; Domènec Ngon, màrtir.
- Beats al Martirologi romà (2011): John Forest, màrtir franciscà; Màrtirs franciscans del Japó; Maties d'Arima, màrtir; Pedro de la Asunción i Juan Bautista Machado, màrtirs; Maria Domenica Brun Barbantini, fundadora de les Ministres dels Malalts de Sant Camil.
- Sants i beats no inclosos al Martirologi:
- Sants: Zota de Cirene, màrtir; Aurelià de Pavia, màrtir; Elena d'Auxerre, verge; Romà de Subiaco, monjo; Lupicí de Verona, bisbe; Vladímir de Zeta, príncep i màrtir; Fulgenci d'Otricoli, bisbe; Bovó de Voghera, cavaller.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Jaume Soler i Diego de Baja, Just Samper i Dionís Santmartí, màrtirs; Pere de Còrdova
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 4 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al sants del 9 de maig del calendari julià:
- Sants Isaïes (profeta); Cristòfor de Lícia, màrtir, i màrtirs Cal·línica i Aquilina; Epímac el Jove, màrtir d'Alexandria; Gordió de Roma, màrtir; Nicolau de Larissa, màrtir; Xio de Geòrgia, monjo; Josep d'Optina; translació de les relíquies de Sant Nicolau de Mira a Bari.
Església Copta
[modifica]- 14 Baixans: sants Pacomi de Tabenna, eremita; Epimaqui de Pelusium, màrtir.
Referències
[modifica]- ↑ «Àngela Vilafreser». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Massot i Muntaner, Josep; Pueyo, Salvador; Martorell, Oriol. Els segadors: himne nacional de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 1993, p.19. ISBN 8478264647.
- ↑ Caminal i Badia, Montserrat «La fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre: els seus homes i les seves activitats (1851-1901)». Recerques: història, economia, cultura; 1989: Núm.: 22; p. 117-135, 1989. Arxivat de l'original el 2020-02-23. ISSN: 2385-4588 [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Bech i Batlle, Ramon, 1967-. La història del circ a Barcelona : del segle xviii a l'any 1979. ISBN 978-84-8330-846-2.
- ↑ «Exposició Regional Valenciana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Ràdio Associació de Catalunya». Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona (ASRC-UAB). [Consulta: 28 març 2025]. [Enllaç no actiu]
- ↑ «L'Ara Balears pren el relleu al dBalears». dBalears, 21-04-2013. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Battle of Aspern | European history» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Namco Bandai Games Inc. «Bandai Namco press release for 25th Anniversary Edition» (en japanese). bandainamcogames.co.jp/, 2 juny 2005. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2007. [Consulta: 10 octubre 2007]. «2005年5月22日で生誕25周年を迎えた『パックマン』。 ("Pac-Man celebrates his 25th anniversary on maig 22, 2005", seen in image caption)»
- ↑ «Enric Morera i Viura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Joan Costa i Deu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Claudi Ametlla i Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «CANTIC: Registre». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Rafael Ferrer i Fitó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Maria Antònia Simó i Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Eduard Kucharski i González | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 7. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Lucila Mataix a BiblioRomance
- ↑ «Jacinta». Viasona. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gérard Labrunie dit Gérard de Nerval» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Richard Wagner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Amalia Lindegren». Curiator. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Mary Cassatt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Hildegard Katarina Thorell». RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «La pintora Julia Alcayde». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Arthur Conan Doyle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Josephine Diebitsch Peary». Peary-MacMillan Arctic Museum. [Consulta: gener 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Fowler, Betty Alice. «Lucy May Stanton» (en anglès). Georgia Encyclopedia, 16 setembre 2003 [actualitzat abril 2021]. [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ «Phyllis COVELL» (en anglès). OLYMPIC GAMES - Olympic Tennis | Great Britain, 13-06-2016. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Lucy Doraine (1898-1989) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Remi dit Hergé» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Laurence Olivier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Eva Busch» (en alemany). Fembio. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Violet Olney» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional - COI. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Sun Ra | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Varenagh Aznavourian dit Charles Aznavour» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1994» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Doreen G. Yu: "Luminița Dumitrescu mit dem Cast von Don Quixote". (Manila) The Philippine Star, 1990, Seite 13
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1976. Betty Williams». The Nobel Prize. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «George Best | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Rahman, Moshiur. «Lyudmila Zhuravlyova» (en anglès). Net Worth Folk. [Consulta: 18 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2014» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Morrissey | British singer» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Louise Mushikiwabo» (en anglès). Africa Confidential. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Antonia San Juan» (en castellà). Bekia. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Theresa Zabell Lucas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Naomi Campbell». Biography. Television Networks. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Isabela Dutton de Pons | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Josep Deloncle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «EXPOSICIÓ Dones destacades del Masnou». Arxiu Municipal del Masnou, novembre / desembre 2022. Arxivat de l'original el 2023-09-01. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Mor l'activista cultural manresana, domiciliada a Terrassa, Maria Dolors Duocastella». Associació Memòria i Història de Manresa, 23-05-2014. [Consulta: 4 maig 2026].
- ↑ «Pere Xamena i Fiol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Eduard Punset i Casals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort l'escriptor i polític Ignasi Riera Gassiot». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «COSTANTINO I in "Enciclopedia dell' Arte Antica"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Rita (santa) | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «ALESSANDRO VII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Martha Washington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - baron Augustin Louis Cauchy» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Laskarina Bubulina, la intrépida comandante naval que fue clave en la independencia de Grecia del Imperio otomano» (en castellà). BBC News Mundo, 18-12-2021.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Victor Hugo» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Hans Erich Pfitzner». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Delia Julia Denning Howe (1869-1970)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ esport3. «Mor Francesc Arnau, exporter del Barça i actual director esportiu de l'Oviedo», 22-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de maig