Taifa de Saragossa
طائفة سرقسطة (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat històric | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Saraqusta | ||||
| Separat de | Califat de Còrdova (1018) | ||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | àrab | ||||
| Religió | islam | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1018 | ||||
| Dissolució | 1110 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia | ||||
La Taifa de Saragossa (àrab: طائفة سرقسطة) fou una taifa musulmana que al llarg del segle xi tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Història de la Taifa
[modifica]Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de la taifa de Saragossa respecte del califat de Còrdova.[1] Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de la taifa de Lleida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.
La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol.[2] Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la batalla de Sagrajas.[3]
La taifa no fou annexionada pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça,[4] que el 1095 va conquerir Osca després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín en la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saragossa. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón).[5] Els almoràvits van nomenar governador Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[6]
Emirs de Saragossa
[modifica]
Dinastia tugíbida (1018-1038)
[modifica]- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I (1018-1022)
- Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar o Yahya al-Mudhàffar (1022-1036)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí Muïzz-ad-Dawla o Al-Múndhir II (1036-1038)
- Abd-Al·lah ibn Hàkam (1038)
Dinastia hudí (1039-1110)
[modifica]Govern almoràvit (1110-1118)
[modifica]- Muhàmmad ibn al-Hajj (1110-1115)
- Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit as-Sahrawí o Ibn Tifilwit (1115-1117)
Referències
[modifica]- ↑ Turk, Afif. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) (en castellà). Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978, p. 61.
- ↑ Lévi-Provençal, Évariste; García Gómez, Emilio. El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada (en castellà). Alianza Editorial, 1980, p. 200. ISBN 8420630578.
- ↑ anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653.
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163.
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Edad Media: Historia de España (en castellà). Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, 2005, p. 329. ISBN 8434467933.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin". ISBN 84-297-3521-6.
Bibliografia
[modifica]
- AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería, (ed. bilingüe), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), 2005. ISBN 8477337403.
- ALVAR, Carlos: Roldán en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. ISBN 8495306530.
- BOSCH VILÀ, JACINT, El reino de Taifas de Zaragoza - descàrrega directa.
- CERVERA FRAS, M ª José: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. ISBN 8488305931.
- CORRAL, José Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. ISBN 8480691557.
- GARULO, Teresa: La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperión, 1998. ISBN 8475175015.
- MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (volum I), Saragossa, Corts d'Aragó, 1998. pàgines 35-65. ISBN 8486794978.
- VERNET, Juan: Literatura árabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. ISBN 8495359812.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: Aragón musulmán, Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: El islam en Aragón, Saragossa, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. ISBN 8488305273.
Part de {{Conquesta d'al-Àndalus}} | |
| segle xi |
|
| segle xii | |
| segle xii | |
