Vejatz lo contengut

Cripton

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
36
bròme ← cripton → -
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ar
↑
Kr
↓
Xe
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro atomic cripton, Kr, 36
Familha d'elements quimicsnoble gases
Grop, Periòde, Blòc 18, 4, p
Aparénciaincolòr
Massa atomica83.798(2) g/mol
Configuracion electronica[Ar] 3d10 4s2 4p6
Electrons per nivèl energetic2, 8, 18, 8
Proprietats fisicas
Fasagas
Punt de fusion115.79 K
(-157.36 °C, -251.25 °F)
Punt d'ebullicion119.93 K
(-153.22 °C, -243.8 °F)
Calor de fusion1.64 kJ/mol
Calor de vaporizacion9.08 kJ/mol
Capacitat calorifica(25 °C) 20.786 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa1101001 k10 k100 k
a T/K5965748499120
Proprietats atomicas
Estructura cristallinacubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion0
Electronegativitat3.00 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 1350.8 kJ/mol
2nd : 2350.4 kJ/mol
3en : 3565 kJ/mol
Rai atomic calculat88 pm
Rai covalent110 pm
Rai de van der Waals202 pm
Informacions divèrsas
Magnetismenonmagnetic
Conductivitat termica(300 K) 9.43 mW/(m·K)
Velocitat del son(gas, 23 °C, prelim.)
(220) m/s
Velocitat del son(liquid) 1120 m/s
Numèro CAS7439-90-9
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') cripton
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
78Kr 0.35% Kr es estable amb 42 neutrons
80Kr 2.25% Kr es estable amb 44 neutrons
81Kr syn 2.29×105 y ε - 81Br
γ 0.281 -
82Kr 11.6% Kr es estable amb 46 neutrons
83Kr 11.5% Kr es estable amb 47 neutrons
84Kr 57% Kr es estable amb 48 neutrons
85Kr syn 10.756 y β- 0.687 85Rb
86Kr 17.3% Kr es estable amb 50 neutrons

Lo cripton es l'element quimic de numèro atomic 36, de simbòl Kr. Es un gas nòble, inodòr e incolòr, descobèrt per William Ramsay e Morris Travers lo 30 de mai de 1898[1] en realizant una distillacion de l'aire liquid. Etimologicament, lo nom de « cripton » deriva del grèc ancian κρυπτός (kryptos) que significa « amagat ».

Una de sas proprietats fisicas, la longor d'onda de la raia espectrala iranja de l'isotòp 86Kr, serviguèt per definir lo mètre de 1960 fins en 1983 coma valent 1 650 763,73 fois aquesta longor d'onda dins lo voide[2].

  1. ↑  {{{títol}}}..
  2. ↑ .