Liechtenstein
| Liechtenstein (de) Fürstentum Liechtenstein (de) | |||||
| Tipus | estat sobirà i país | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Oben am jungen Rhein | ||||
| Lema | «Für Gott, Fürst und Vaterland» | ||||
| Epònim | casa de Liechtenstein | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Vaduz | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 37.922 (2017) | ||||
| Gentilici | liechtensteinès, liechtensteinesa, liechtensteinesos | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 160 km² | ||||
| Banyat per | Rin | ||||
| Punt més alt | Grauspitz (2.599 m) | ||||
| Punt més baix | Rin (430 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 12 juliol 1806 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia constitucional | ||||
| Òrgan executiu | Govern de Liechtenstein | ||||
| Òrgan legislatiu | Landtag de Liechtenstein , (Escó: 25) | ||||
| • Monarca | Hans Adam II de Liechtenstein (1989–) | ||||
| • Primera ministra | Brigitte Haas (2025–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de Liechtenstein | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 7.186.428.783 $ (2021) | ||||
| Pressupost | 1.486.800.000 Fr (2021) | ||||
| Moneda | franc suís | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 9485–9498 | ||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .li | ||||
| Prefix telefònic | +423 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112, 117, 118 i 144 | ||||
| Codi país | LI | ||||
| Codi NUTS | LI | ||||
| Lloc web | liechtenstein.li | ||||
Liechtenstein,[1] oficialment el Principat de Liechtenstein (alemany: Fürstentum Liechtenstein),[2] és un país doblement aïllat ubicats als Alps, a l'Europa Central. És un microestat situat entre Àustria a l'est i al nord-est i Suïssa al nord-oest, a l'oest i al sud.[3]
Format el 1719,[4] Liechtenstein va esdevenir totalment independent després de la dissolució de la Confederació Germànica el 1866.[5] Liechtenstein és una monarquia encapçalada pel príncep de Liechtenstein. Hans Adam II de Liechtenstein ha regnat sobre Liechtenstein des de 1989.[6] Liechtenstein és el quart país més petit d'Europa, amb una superfície de poc més de 160 kilòmetres quadrats i una població de 41.389 habitants el 2025.[7] És el país més petit del món que limita amb dos països.[8] La llengua oficial és l'alemany.
Liechtenstein es divideix en 11 municipis. La seva capital és Vaduz, i el seu municipi més gran és Schaan. És membre de l'Organització de les Nacions Unides, de l'Associació Europea de Lliure Comerç i del Consell d'Europa. No és un estat membre de la Unió Europea, però participa tant en l'Espai Schengen com en l'Espai Econòmic Europeu. Manté una unió duanera i una unió monetària amb Suïssa, fent servir el franc suís com a moneda oficial. És un dels pocs països sense deute.[9] Un referèndum constitucional el 2003 va concedir al monarca més poders, inclosa la capacitat de destituir el govern, nomenar jutges i exercir el dret de vet a les lleis aprovades pel seu parlament, el Landtag. Això es va reafirmar el 2012. Per tant, el monarca no és una mera figura simbòlica.[10]
Liechtenstein té un important sector financer, centrat a Vaduz. Va ser conegut en el passat com un paradís fiscal per a multimilionaris, culminant en un escàndol fiscal el 2008, però des d'aleshores el principat ha fet esforços significatius per netejar aquesta reputació. Com a país alpí, Liechtenstein és muntanyós, fet que el converteix en una destinació d'esports d'hivern.
Les seves relacions internacionals són coordinades amb Suïssa (estat en què té delegada la seva defensa militar).
Història
[modifica]El territori actual que comprèn Liechtenstein va ser part de la província de Rètia de l'antic imperi Romà.[11] Durant segles, aquest territori, geogràficament allunyat dels interessos estratègics europeus, va contribuir poc a la història europea. Abans del govern de la dinastia actual, la regió era un recinte feudal d'una de les primeres línies de la dinastia dels Habsburg. La dinastia de Liechtenstein, que governa actualment té l'origen a la llunyana Silèsia.
La dinastia de Liechtenstein, que dona nom al Principat, era de les famílies nobles més poderoses d'Alemanya al final de l'edat mitjana. Malgrat això, i encara que posseïssin grans terrenys a Alemanya, aquests costosos territoris estaven donats en un règim feudal sota el domini de senyors feudals, principalment de la dinastia dels Habsburg. Per tant, sense tenir cap territori directament sota el mandat Imperial, la dinastia Liechtenstein no complia el requisit imprescindible per poder formar part del Reichstag.
El 1699 el príncep Johann Adam de Liechtenstein va comprar el domini de Schellenberg i el 1712 el comtat de Vaduz. En adquirir aquests dos comtats pretenia, d'aquesta manera, un lloc al govern del Sacre Imperi Romanogermànic. El 23 de gener de 1719 l'emperador Carles VI va decretar que els comtats de Vaduz i Schellenberg s'unissin per formar un principat amb el nom de Liechtenstein en honor del seu servent Anton Florian de Liechtenstein.[12] És en aquest moment quan Liechtenstein es converteix en un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic. Irònicament, encara que, com a prova de la importància política que tenien aquestes compres de territoris, els Prínceps de Liechtenstein no van trepitjar els seus dominis del Principat fins diverses dècades més tard.
El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va ser envaït per França. Aquest fet va portar grans conseqüències per a Liechtenstein. Les maquinàries legals i polítiques de l'Imperi es van ensorrar quan l'emperador va abdicar i el mateix Imperi es va dissoldre. El resultat de la dissolució va ser que Liechtenstein ja no tenia obligacions per a cap senyor feudal més enllà de les seves fronteres i el 1806 Napoleó va incorporar Liechtenstein dins la Confederació del Rin i el va reconèixer com estat sobirà, deixant des d'aleshores de ser un estat vassall d'Àustria. Això li va permetre estar present al Congrés de Viena. El 1825 Liechtenstein va entrar a formar part de la Confederació Germànica. Algunes publicacions modernes atribueixen, incorrectament, la sobirania de Liechtenstein a aquests successos. En realitat, el seu príncep es va convertir en l'únic senyor sobirà del Principat.
Fins al final de la Primera Guerra Mundial Liechtenstein estava fortament lligat amb Àustria, però la devastació econòmica causada per aquest conflicte va forçar el país a concloure una unió monetària i duanera amb Suïssa. Quan el 1936 l'Alemanya Nazi es va annexionar Àustria, el principat es va veure envoltat de territoris alemanys. No obstant això, es va recolzar en Suïssa per mantenir la seva neutralitat, encara que, durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, quan Hitler assolava Europa amb les seves conquestes va témer per la seva pròpia estabilitat. Per evitar una invasió va col·laborar amb l'Eix, sobretot a l'hora d'ingressar capital de dubtosa procedència als seus bancs.
El 1993 va arribar al poder el primer ministre més jove de la història de Liechtenstein, Mario Frick (28 anys), i el 2000 el país es va unir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), la qual cosa va obligar a redefinir certs punts de la unió duanera amb Suïssa, que no pertany a aquesta associació.
El 2026 el país va patir un ciberatac de dades de persones beneficiàries de productes financers.
El 15 d'agost de 2026 la Casa de Liechtenstein va aprovar la derogació de la primogenitura masculina per adoptar un sistema de primogenitura absoluta.[13]
Govern i política
[modifica]
Liechtenstein és una monarquia constitucional, encapçalada pel príncep o Fürst, actualment Hans Adam II de Liechtenstein, que va succeir al seu pare després de la mort d'aquest el 1989. La sobirania de l'Estat és compartida entre el príncep i els ciutadans, els quals escullen la formació del parlament. El parlament de Liechtenstein, el Landtag, està compost de 25 representants escollits pel poble. Una Cambra de Representants de cinc integrants és la responsable dels assumptes polítics diaris.
En un referèndum portat a terme l'1 de juliol de 1984, els homes votants van permetre a les dones el dret de votar a les eleccions nacionals (encara que no a les locals), donant suport al príncep Hans Adam, a favor d'aquest canvi de la legislació. Contràriament a altres monarquies constitucionals, la constitució de Liechtenstein assigna importants poders al príncep, el que ha produït que algun d'aquests poders causi certa controvèrsia en els últims anys. Entre aquests poders, el príncep pot vetar les lleis aprovades per la dieta.
No obstant això, en un referèndum popular dut a terme el març de 2003 va reforçar la posició constitucional de la dinastia regnant de Liechtenstein. Abans d'aquest referèndum, el príncep Hans Adam havia anunciat que ell i la seva família abandonarien Liechtenstein per anar a viure a Viena, a Àustria, deixant la possibilitat que Liechtenstein es convertís en una república si els poders de la seva dinastia no eren ratificats. El referèndum confirmaria la popularitat amb la qual comptaria la dinastia de Liechtenstein i la confiança que la majoria del poble de Liechtenstein diposita en el príncep Hans Adam com a líder.
Geografia
[modifica]
Liechtenstein és a l'Europa Central, a la vall del Rin als Alps. Té una superfície de tan sols 160,477 km²,[14] cosa que el converteix en el quart estat més petit d'Europa i el sisè més petit de la terra. Les seves fronteres tenen una distància de 77,9 quilòmetres segons els darrers estudis fets el 2006,[15] cosa que les fan 1,9 km més llargues del que es pensava fins al moment.[16] 41,2 d'aquests quilòmetres són amb Suïssa, mentre 36,7 són amb Àustria.[14]
El terreny és muntanyós en gairebé tota la seva extensió a causa dels Alps, amb la vall del Rin al seu terç oest. La part oriental del país es troba a una major altitud, i el seu punt més alt és el Grauspitz, de 2.599 metres, mentre el punt més baix es troba a Ruggell Riet, amb una cota de 430 metres.
Liechtenstein no té costa i, juntament amb l'Uzbekistan, és un dels dos únics països del món que no només no tenen sortida al mar, sinó que tampoc en té cap dels països amb els quals té frontera.[17]
Com a recursos naturals, disposa d'una terra arable i per la seva forma muntanyosa i quantitat fluvial té potencial hidroelèctric. A causa de les seves condicions geogràfiques, a l'hivern s'hi poden practicar esports d'hivern.
El principat de Liechtenstein es divideix en 11 municipis anomenats Gemeinden (singular Gemeinde). La major part consisteix en una sola ciutat. Cinc dels Gemeinden s'inclouen dins del districte electoral Unterland (terres baixes), la resta són a l'Oberland (terres altes). La ciutat més habitada és Schaan.
Clima
[modifica]Tot i la seva localització alpina, els vents predominants del sud suavitzen el clima de Liechtenstein. El seu clima és continental, amb hiverns ennuvolats i freds, amb pluges i nevades freqüents. Els estius són freds tendint lleugerament a càlids, ennuvolats i humits.
El clima del país és relativament suau malgrat la seva ubicació entre muntanyes. Està fortament influït per l'acció del foehn (vent càlid i sec de tardor), de manera que el període de vegetació s'allarga a la primavera i la tardor i les temperatures properes als 15 °C, a causa del fort foehn, no són infreqüents ni tan sols a l'hivern. Les serralades de Suïssa i Vorarlberg protegeixen el país del fred polar i l'aire atlàntic, creant una capa protectora típica de l'interior alpí. El principat té horts amb prats frondosos i una llarga tradició vitivinícola. La petita superfície terrestre de Liechtenstein difícilment té un paper en les diferències climàtiques, però la divisió vertical en diferents altituds és de gran importància, de manera que es produeixen diferències climàtiques importants.
A l'hivern la temperatura poques vegades baixa de menys de 15 °C, mentre a l'estiu les temperatures mitjanes oscil·len entre els 20 i els 28 °C. La precipitació mitjana anual és d'entre 900 i 1.200 mil·límetres, però a la regió alpina sovint arriba fins als 1.900 mil·límetres. La insolació mitjana és d'unes 1.600 hores a l'any.
Subdivisió administrativa
[modifica]Liechtenstein, s'organitza administrativament en 11 comunes. Aquestes són:
Economia
[modifica]

El 2019 el príncep de Liechtenstein era el setè monarca més ric del món, amb una riquesa estimada en 3,5 milers de milions de dòlars.[18]
Tot i els seus recursos naturals limitats, Liechtenstein és un dels pocs països del món amb més empreses registrades que ciutadans; ha desenvolupat una economia pròspera de lliure empresa i altament industrialitzada, així com un sector de serveis financers i un nivell de vida que es compara favorablement amb el de les zones urbanes dels seus veïns europeus molt més grans.
Liechtenstein participa en una unió duanera amb Suïssa i utilitza el franc suís com a moneda nacional. El país importa al voltant del 85% de la seva energia. Liechtenstein és membre de l'Espai Econòmic Europeu (una organització que serveix de pont entre l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC/EFTA) i la Unió Europea) des del maig del 1995.
El govern treballa per harmonitzar les seves polítiques econòmiques amb les d'una Europa integrada. El 2008, la taxa d'atur era de l'1,5%. Liechtenstein té un sol hospital, el Liechtensteinisches Landesspital, a Vaduz. El 2014, el CIA World Factbook estimava el producte interior brut (PIB) basat en la paritat de poder adquisitiu en 4,978 milers de milions de dòlars. El 2021, l'estimació per capita era de 184.083 dòlars.[17]
Entre les seves indústries s'inclouen l'electrònica, el tèxtil, els instruments de precisió, la fabricació de metall, les eines elèctriques, els tacs d'ancoratge, les calculadores, els productes farmacèutics i els productes alimentaris. La seva empresa internacional més reconeguda i el seu major ocupador és Hilti, un fabricant de sistemes de fixació directa i altres eines elèctriques d'alta gamma. Tant a l'Oberland com a l'Unterland hi ha molts camps cultivats i petites explotacions agrícoles. Liechtenstein produeix blat, ordi, blat de moro, patates, productes lactis, ramaderia i vi.
Liechtenstein és un dels pocs països d'Europa (juntament amb Mònaco i San Marino) que no té cap tractat fiscal amb els Estats Units, i els esforços per aconseguir-ne un semblen haver-se estancat.[19][20]
Fiscalitat
[modifica]
El govern de Liechtenstein grava la renda personal, els ingressos empresarials i el patrimoni. El tipus bàsic de l'impost sobre la renda personal és de l'1,2%. Quan es combina amb l'impost sobre la renda addicional imposat pels municipis, la taxa d'impost sobre la renda combinada és del 17,82%.[21] S'aplica un impost sobre la renda addicional del 4,3% a tots els empleats en virtut del programa de seguretat social del país. Aquesta taxa és més elevada per als treballadors autònoms, fins a un màxim de l'11%, cosa que fa que la taxa màxima de l'impost sobre la renda sigui d'aproximadament el 29% en total. El tipus bàsic de l'impost sobre el patrimoni és del 0,06% anual, i la taxa total combinada és del 0,89%. El tipus impositiu sobre els beneficis de les empreses és del 12,5%.[17]
Els impostos sobre les donacions i successions de Liechtenstein varien segons la relació que el beneficiari tingui amb el donant i l'import de l'herència. L'impost oscil·la entre el 0,5% i el 0,75% per als cónyuges i fills i entre el 18% i el 27% per als beneficiaris no relacionats. L'impost sobre el patrimoni hereditari és progressiu.
Anteriorment, Liechtenstein obtenia ingressos significatius de les Stiftungen («fundacions»), entitats financeres creades per ocultar el veritable propietari dels actius financers dels estrangers no residents. La fundació es registra a nom d'un ciutadà de Liechtenstein, sovint un advocat. Aquest conjunt de lleis solia convertir Liechtenstein en un paradís fiscal popular per a individus i empreses extremadament riques que intentaven evitar o evadir impostos als seus països d'origen.[22]
En els darrers anys, Liechtenstein ha demostrat una major determinació per perseguir el blanqueig de diners internacionals i ha treballat per promoure una imatge de centre financer legítim. El febrer del 2008, el banc LGT del país es va veure implicat en un escàndol de frau fiscal a Alemanya, la qual cosa va tensar la relació de la família regnant amb el govern alemany. El príncep hereu Alois va acusar el govern alemany de traficar amb béns robats, en referència a la seva compra per 7,3 milions de dòlars d'informació bancària privada ofertes per un antic empleat del grup LGT.[23] El subcomitè del Senat dels Estats Units sobre bancs en països de paradís fiscal va dir que el banc LGT, propietat de la família real i al consell d'administració de la qual formen part, «és un soci disposat i un còmplice per als clients que intenten evadir impostos, esquivar creditors o desafiar ordres judicials».[24]

L'escàndol fiscal a Liechtenstein del 2008 fou una sèrie d'investigacions fiscals en nombrosos països els governs dels quals sospiten que alguns dels seus ciutadans han evadit obligacions fiscals utilitzant bancs i fideïcomisos a Liechtenstein; l'afer es va destapar amb el complex d'investigacions més gran mai iniciat per evasió fiscal a Alemanya.[25] També es va veure com un intent de pressionar Liechtenstein, aleshores un dels paradisos fiscals no cooperatius restants —juntament amb Andorra i Mònaco— segons la identificació realitzada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic amb seu a París el 2007.[26] El 27 de maig del 2009 la de l'OCDE va retirar Liechtenstein de la llista negra de països no cooperatius.[27]
L'agost del 2009, el departament del govern britànic HM Revenue & Customs va acordar amb Liechtenstein començar a intercanviar informació. Es creia que fins a 5.000 inversors britànics tenien aproximadament 3.000 milions de lliures dipositades en comptes i fideïcomisos al país.[28]
L'octubre del 2015, la Unió Europea i Liechtenstein van signar un acord fiscal per gaantir l'intercanvi automàtic d'informació financera en cas de disputes fiscals. La recollida de dades va començar el 2016. Es tracta d'un altre pas per posar el principat en la línia d'altres països europeus pel que fa a la fiscalitat de les persones físiques i dels actius corporatius.[29]
Turisme
[modifica]![]() |
El turisme representa una part important de l'economia de Liechtenstein.[31] El 2023, els establiments d'allotjament de Liechtenstein (hotels, apartaments de vacances, albergs de joventut, residències i càmpings) van registrar un total de 116.759 arribades de clients i 222.266 pernoctacions.[32]
Transport
[modifica]Carretera
[modifica]Hi ha uns 250 quilòmetres de carreteres pavimentades a Liechtenstein, amb 90km de carreteres ciclistes senyalitzades.
LIEmobil és una filial del sistema suís PostBus, però gestionada de manera independent, i connecta amb la xarxa d'autobusos i de trens suïssa a Buchs i Sargans, respectivament.[33] Els titulars d'un Swiss Travel Pass (només per a no residents a Suïssa o Liechtenstein) poden viatjar gratuïtament als autobusos de Liechtenstein.[34]
Ferrocarril
[modifica]L'única línia de ferrocarril de Liechtenstein és la Línia Feldkirch-Buchs, de la qual 9,5km es troben dins del principat. Aquesta línia connecta Feldkirch a Vorarlberg (Àustria) amb Buchs al cantó de Sankt Gallen (Suïssa). Hi ha quatre estacions de tren a Liechtenstein. Amb l'excepció de Schaanwald, que va tancar el 2013, aquestes estacions disposen del servei d'un tren regional, la línia S2 de la Vorarlberg S-Bahn, que circula només els dies feiners. El servei l'opera la companyia Ferrocarrils Federals Austríacs (ÖBB).[35] Els plans per millorar la línia i augmentar el trànsit ferroviari es van aturar per un referèndum el 2020.[36]
Liechtenstein es troba nominalment dins de la xarxa tarifària Tarifverbund Ostwind, que també inclou el nord-est de Suïssa.[37] Els trens de llarga distància Railjet i EuroCity no fan parada a les estacions de Liechtenstein.
Aeri
[modifica]Liechtenstein és un dels pocs països sense aeroport. L'aeroport gran més proper és l'Aeroport de Zuric a prop de Zuric, Suïssa (130km per carretera). L'aeroport petit més proper és l'Aeroport de Sankt Gallen-Altenrhein (50km). L'Aeroport de Friedrichshafen també proporciona accés a Liechtenstein, ja que es troba a 85km. L'Heliport de Balzers està disponible per a vols d'helicòpter xàrter.[38][39]
- Liechtenstein Bus
Demografia
[modifica]
Amb una població de 41.232 habitants el 2023,[40] Liechtenstein és el quarts país més petit d'Europa després de la Ciutat del Vaticà, Sant Marino i Mònaco. La seva població és principalment de parla alemànica, tot i que un terç ha nascut a l'estranger, principalment parlants d'alemany de Alemanya, Àustria i Suïssa, juntament amb altres suïssos, italians i turcs. Les persones nascudes a l'estranger representen dos terços de la força de treball del país.[41]
Els liechtensteinencs tenen una esperança de vida mitjana en néixer de 82,0 anys, que es subdivideix en homes: 79,8 anys, dones: 84,8 anys (est. 2018). La taxa de mortalitat infantil és de 4,2 per cada 1.000 naixements vius, segons les estimacions de 2018.
Llengües
[modifica]La llengua oficial és l'alemany, parlat pel 92% de la població com a llengua principal el 2020. El 73% de la població de Liechtenstein parla a casa un dialecte alemànic de l'alemany que difereix notablement de l'Alemany estàndard, però que està molt relacionat amb els dialectes parlats a les regions veïnes com ara Suïssa i Vorarlberg, Àustria.[42] A Triesenberg, es parla un dialecte d'alemany walser promogut pel municipi. L'Alemany estàndard suís també és entès i parlat per la majoria dels liechtensteinencs.
Religió
[modifica]
Segons la Constitució de Liechtenstein, el catolicisme és la seva religió d'Estat oficial. Liechtenstein ofereix protecció als adeptes de totes les religions i considera els "interessos religiosos del poble" una prioritat del govern.[43] A les escoles de Liechtenstein, tot i que s'permeten excepcions, l'educació religiosa en el catolicisme o el protestantisme (ja sigui luterà o calvinista, o tots dos) és un requisit legal.[44] El govern concedeix l'exempció d'impostos a les organitzacions religioses.[44] Segons el Pew Research Center, els conflictes socials causats per hostilitats religioses són baixos a Liechtenstein, igual que les restriccions governamentals a la pràctica de la religió.[45]
Segons el cens del 2010, el 85,8% de la població total era cristiana, dels quals el 75,9% professava la fe catòlica, constituïda en l'Arxidiòcesi de Vaduz, mentre que el 9,6% era protestant, principalment organitzat en l'Església Evangèlica a Liechtenstein, l'Església Evangèlica Luterana a Liechtenstein i l'Església Evangèlica Lliure de Schaan, o ortodoxa, principalment organitzada en l'Església Cristiana Ortodoxa.[46] Hi ha una petita comunitat de 30 jueus que van a una sinagoga a Suïssa.[47] La religió minoritària més gran és l'Islam (5,4% de la població total).[48]
Educació
[modifica]La taxa d'alfabetització de Liechtenstein és del 100%.[17] Un informe de l'any 2006 del Programa per a la Valoració Internacional d'Estudiants, coordinat per la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, va classificar l'educació de Liechtenstein com la desena millor del món.[49] El 2012, Liechtenstein va obtenir les puntuacions de PISA més altes de qualsevol país europeu.[50]
A Liechtenstein hi ha quatre centres principals d'educació superior:
- Universitat de Liechtenstein
- Universitat Privada del Principat de Liechtenstein
- Institut de Liechtenstein
- Acadèmia Internacional de Filosofia de Liechtenstein
Hi ha nou escoles secundàries públiques al país. Aquestes inclouen:
- Liechtensteinisches Gymnasium a Vaduz.
- Realschule Vaduz i Oberschule Vaduz, al Schulzentrum Mühleholz II a Vaduz[51]
- Realschule Schaan i Sportschule Liechtenstein a Schaan[51]
Transport
[modifica]Hi ha aproximadament 250 quilòmetres de calçada pavimentada a Liechtenstein, i 9,5 quilòmetres de ferrocarrils. Els ferrocarrils del país són administrats per l'empresa Ferrocarrils Federals Austríacs, com a part de la ruta entre Feldkirch (Àustria), i Buchs SG (Suïssa). Hi ha quatre estacions de tren a Liechtenstein, és a dir Schaan-Vaduz, Forst Hilti, Nendeln, i Schaanwald, les quals són servides per un servei de tren irregular, entre Feldkirch i Buchs. La ruta que passa per Liechtenstein és una línia de gran importància per al trànsit de trens, trens Eurocity travessen el territori sense parar a les petites estacions de Liechtenstein.
A Liechtenstein el bus és un subsidiari del sistema suís Postautobus, però controlat separadament, i s'uneix a la xarxa suïssa d'autobús a Buchs SG i a Sargans així com la ciutat austríaca de Feldkirch.
Hi ha 90 quilòmetres de camins de bicicleta marcats al país. El principat no té aeroport i el més proper és el de Zúric. A prop de Balzers hi ha un petit heliport, apte per a petits helicòpters.
Art i cultura
[modifica]
L'estreta convivència de les tradicions rurals i l'intens intercanvi internacional que caracteritzen Liechtenstein posen les bases de la gran versatilitat de la seva vida cultural. Els concerts, el teatre, la dansa i el cabaret, els museus, les galeries i els tallers d'art atrauen als amants de la cultura i als aficionats a l'art de tota la regió.
D'altra banda, el país pateix influències culturals històriques de les àrees meridionals de parla alemanya, especialment Àustria, Suïssa i Baviera, la qual cosa fa que la seva tradició sigui alpina. La Societat Històrica del Principat compleix el rol de conservar la memòria històrica i preservar la cultura i les tradicions del país.
El museu més important és el Museu Nacional de Liechtenstein (Liechtensteinisches Landesmuseum) mostrant la història natural i cultural de l'Estat, amb algunes exhibicions noves presentades temporalment.
La col·lecció privada dels prínceps es troba al Museu Liechtenstein de Viena.
El Kunstmuseum Liechtenstein és una fita arquitectònica dels arquitectes suïssos Morgen, Degel i Kerez, que va ser inaugurat l'any 2000. La façana, construïda sense juntures amb formigó pigmentat, basalt, sobretot negre, i còdols de colors, ha estat tractada de tal manera que en la seva superfície es produeix un vivaç joc de reflexos. És un museu orientat a l'art modern i contemporani, que acull la col·lecció pública d'art de Liechtenstein i organitza exposicions temporals de fama internacional.
Afers militars
[modifica]Liechtenstein segueix una política de neutralitat i és un dels pocs països del món sense exèrcit, que va abolir el 1868, a causa del seu alt cost. D'acord amb la CIA World Factbook s'assenyala que la defensa de Liechtenstein és responsabilitat de Suïssa. No hi ha tractat de defensa descrit en les relacions bilaterals entre ambdós països, d'acord amb la pàgina web oficial de Liechtenstein.[52]
Referències
[modifica]- ↑ «Definition of 'Liechtenstein'». Collins English Dictionary. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ Duden Aussprachewörterbuch, s.v. "Liechtenstein[er]".
- ↑ «IGU regional conference on environment and quality of life in central Europe». GeoJournal, vol. 28, 4, 1992, p. 483. Bibcode: 1992GeoJo..28..483.. DOI: 10.1007/BF00273120.
- ↑ «18th century: Das Fürstenhaus von Liechtenstein». fuerstenhaus.li. Arxivat de l'original el 2025-08-17. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ «Liechtenstein - The World Factbook». www.cia.gov. Arxivat de l'original el 8 October 2022. [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ «Liechtenstein profile - Leaders», 28-03-2012. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2024. [Consulta: 12 d’agost 2026].
- ↑ «Bevölkerungsstand - Liechtensteinische Landesverwaltung Statistikportal». Arxivat de l'original el 2018-12-15. [Consulta: 12 agost 2026].
- ↑ «The smallest countries in the world by area» (en anglès). www.countries-ofthe-world.com. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2016. [Consulta: 3 juliol 2018].
- ↑ «The World Factbook». CIA. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 2019-03-17. [Consulta: 7 maig 2017].
- ↑ «Rights and obligations of the Reigning Prince». fuerstenhaus.li, 01-07-2021. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2026. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «History - Liechtenstein - issues, growth, area, system, economic growth, power». Nationsencyclopedia.com. Arxivat de l'original el 2017-09-03. [Consulta: 13 novembre 2011].
- ↑ «History, creation of Liechtenstein». Liechtenstein Marketing. Arxivat de l'original el 10 de març 2021. [Consulta: 1 abril 2017].
- ↑ «El príncipe heredero Alois anuncia la derogación de la Ley sálica en Liechtenstein» (en castellà). La Vanguardia, 15-08-2026. Arxivat de l'original el 2026-08-16. [Consulta: 17 agost 2026].
- 1 2 Statistisches Jahrbuch Liechtensteins 2016: Geografie, Raumnutzung. Arxivat 2016-03-25 a Wayback Machine. Amt für Statistik (AS), Fürstentum Liechtenstein, S. 35-37, abgerufen am 1. abril 2016 (PDF; 4'169 kB).
- ↑ "Tiny Liechtenstein gets a little bigger" Arxivat 2017-07-07 a Wayback Machine., 29 desembre 2006.
- ↑ "Liechtenstein redraws Europe map" Arxivat 2008-04-07 a Wayback Machine.. BBC News. 28 desembre 2006.
- 1 2 3 4 «Liechtenstein». Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 2021-03-10. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Alcala, Mark. «Queen Elizabeth II Not Among The Top 10 Richest Ruling Monarchs» (en anglès). Latin Times, 23-07-2019. Arxivat de l'original el 2026-04-18. [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «United States Income Tax Treaties – A to Z» (en anglès). Internal Revenue Service. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Lomas, Ulrika. «US And Liechtenstein To Negotiate Double Tax Treaty». Tax-News.com, 16-03-2018. Arxivat de l'original el 21 May 2022. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Taxation - Liechtenstein - area». Arxivat de l'original el 2026-08-12. [Consulta: 11 agost 2026].
- ↑ «Billionaire Tax Haven Liechtenstein Loses on Bank Reforms». , 02-05-2013. Arxivat 11 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Wiesmann, Gerrit (23 February 2008). "Lilliput's giant-slayer." Financial Times. London.
- ↑ «Tax Me If You Can». ABC News Australia, 06-10-2008. Arxivat 12 de desembre 2009 a Wayback Machine.
- ↑ «Skandal gigantischen Ausmaßes» (en alemany). Süddeutsche Zeitung [Munich], 17-05-2010. Arxivat 10 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ ; Simpson, Glenn R.; Crawford, David «Stolen Data Spur Tax Probes». The Wall Street Journal [New York], 19-02-2008. Arxivat 26 de maig 2013 a Wayback Machine.
- ↑ Removal from OECD List of Unco-operative Tax Havens Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine.. Oecd.org. Retrieved 24 December 2011.
- ↑ "UK signs Liechtenstein tax deal" Arxivat 2023-04-07 a Wayback Machine.. BBC News. 11 August 2009. Retrieved 24 December 2011.
- ↑ European Council (28 October 2015). "EU and Liechtenstein sign deal on automatic exchange of tax data". Nota de premsa. Arxivat 16 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «UN Tourism Data Dashboard». www.unwto.org. Arxivat de l'original el 2025-07-26. [Consulta: 5 agost 2025].
- ↑ «Economy | Embassy of the Principality of Liechtenstein in Washington, D.C.». www.liechtensteinusa.org. [Consulta: 29 maig 2025].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Tourism 2023 published» (en anglès). www.llv.li. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «The history of PostBus» (en anglès). PostBus. Arxivat de l'original el 2023-10-25. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «About Swiss Travel Pass», 25-04-2025. Arxivat de l'original el 2025-04-21. [Consulta: 25 abril 2025].
- ↑ «Railways in Liechtenstein». www.sinfin.net. Arxivat de l'original el 2023-09-27. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Morgan, Sam. «Liechtensteiners say 'nein' to new railway» (en anglès britànic). www.euractiv.com, 02-09-2020. Arxivat de l'original el 2023-10-19. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Ostwind zone maps» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2024].
- ↑ Heliport Balzers FL LSXB. Tsis.ch. Retrieved 24 December 2011.
- ↑ Heliports – Balzers LSXB – Heli-Website von Matthias Vogt; Arxivat 18 February 2010 a Wayback Machine.. Heli.li. Retrieved 24 December 2011.
- ↑ «Bevölkerungsstand per 31. Dezember 2025» (en alemany). statistikportal.li. Liechtensteinische Landesverwaltung|de. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2026. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ «WT/TPR/S/280 • Switzerland and Liechtenstein». WTO. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ «Volkszählung 2020 - Erste Ergebnisse» (en alemany). Amt für Statistik Fürstentum Liechtenstein. Arxivat de l'original el 17 July 2022. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ Jeroen Temperman. State-Religion Relationships and Human Rights Law: Towards a Right to Religiously Neutral Governance. BRILL, 30 May 2010, p. 44–45. ISBN 978-90-04-18148-9.
- 1 2 Aili Piano. Freedom in the World 2009: The Annual Survey of Political Rights & Civil Liberties. Rowman & Littlefield, 30 September 2009, p. 426. ISBN 978-1-4422-0122-4.
- ↑ «Global Restrictions on Religion». Pew Research Center. Arxivat de l'original el 17 January 2013. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ «Aktuell :: Orthodoxie» (en alemany). www.orthodoxie.li. [Consulta: 26 octubre 2018].
- ↑ «Liechtenstein» (en anglès). United States Department of State. Arxivat de l'original el 2025-02-07. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ «Volkszählung 2010». Llv.li. Arxivat de l'original el 6 May 2016. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Range of rank on the PISA 2006 science scale Arxivat 2009-12-29 a Wayback Machine.. Retrieved 24 December 2011
- ↑ «PISA 2012 Results in Focus». Paris: OECD. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 3 agost 2017].
- 1 2 "Weiterführende Schulen Schaan Arxivat 18 May 2016 at the Portuguese Web Archive." Commune of Schaan. Retrieved 12 May 2016. "Realschule Schaan Duxgass 55 9494 Schaan" and "Sportschule Liechtenstein Duxgass 55 9494 Schaan" and "Realschule Vaduz Schulzentrum Mühleholz II 9490 Vaduz" and "Oberschule Vaduz Schulzentrum Mühleholz II 9490 Vaduz"
- ↑ «Official website of the Principality of Liechtenstein». Arxivat de l'original el 2010-08-08. [Consulta: 8 setembre 2009].
Vegeu també
[modifica]- 1FLTV, televisió de Liechtenstein.
- Radio Liechtenstein, antiga ràdio pública de Liechtenstein.
- Llista de peixos de Liechtenstein
- Arxiu Nacional de Liechtenstein
- Biblioteca Nacional de Liechtenstein
Enllaços externs
[modifica]- Liechtenstein - Lloc web oficial (alemany)



