Vés al contingut

Conquesta de Lleida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Setge de Lleida».
Infotaula de conflicte militarConquesta de Lleida
conquesta almoràvit de l'Àndalus i Segona Croada Modifica el valor a Wikidata

Ramon Berenguer IV i Ermengol IV d'Urgell rebent els parlamentaris de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
DataMarç/abril 1149 – 24 d'octubre 1149
LlocLleida
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria catalana
Bàndols
Imperi almoràvit Almoràvits Escut de la Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Escut del Comtat d'Urgell Comtat d'Urgell
Comandants
Imperi almoràvit al-Muẓāffar ibn Sulaymān Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer IV
Escut del Comtat d'Urgell Ermengol VI d'Urgell

La conquesta de Lleida (àrab: Lārida) de 1149 va ser duta a terme per un exèrcit català liderat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El setge va durar des de la primavera de 1149 fins al 24 d'octubre, quan la guarnició almoràvit es va rendir amb condicions, que també incloïen la rendició de les ciutats properes de Fraga i Mequinensa (àrab: Miknāsa).

Fonts primàries

[modifica]

Tot i que va ser estratègicament significativa, la captura de Lleida va atreure menys atenció que el setge de Tortosa, que va involucrar contingents internacionals com a part de la Segona Croada.[1] Tanmateix, almenys una font posterior tracta el setge de 1149 com una croada, atribuint la victòria "a la fe i el culte al nostre Senyor Jesucrist".[2] De fet, la campanya de 1149 va ser "part del continuum de conflictes armats amb els musulmans" al llarg de la frontera i, per tant, una qüestió d'interès principalment local, tot i que la política papal admetia clarament beneficis espirituals per als participants.[3]

No es conserva cap relat contemporani detallat del setge.[3][4] Són esmentats en diverses cròniques. El Cronicó Dertusense II daten la caiguda de Lleida i Fraga a la novena calenda de novembre (és a dir, el 24 d'octubre) de l'Era 1187, AD 1149.[5] El Cronicó Barcinonenses II ho confirma, però el Alterum Rotense data erròniament l'esdeveniment a la novena calenda d'octubre, que és el 23 de setembre.[5] La caiguda de Mequinensa s'esmenta als Anales Toledanos primeros.[6] A més de les cròniques, diversos documents supervivents estan datats des del setge, mostrant que el comte de Barcelona va ser present durant tot el setge.[7]

Setge

[modifica]

Planificació

[modifica]

Els preparatius per a la conquesta de Lleida van començar el 1148.[8] Amb la conquesta de Tortosa, es va formar una única campanya concertada que es va estendre al llarg de dos anys.[3] Gran part de la planificació va implicar la disposició de terres a Lleida i els voltants entre els líders de l'exèrcit. Els castells lleidatans de Montagut, Alcarràs, Soses, Gebut, Aitona, Carratatell de Catalunya, Alguaire, Almenar o Alcoletge van ser tots assignats abans de la conquesta.[8]

D'acord amb un acord assolit en el setge de Tortosa l'any 1148, el comte Ermengol VI d'Urgell va participar en la campanya contra Lleida a canvi d'un terç del territori conquerit.[9][10][11] Els templers locals van rebre una cinquena part.[12] Aquestes recompenses van continuar durant tot el setge, com quan Ponç de Santa Fe va rebre la torre d'Avincedel, les seves dependències i algunes cases de la ciutat.[8]

El juliol de 1149, Ramon Berenguer va fer les paus amb el Regne de Navarra per tal d'evitar-ho.[13]

Operacions

[modifica]

A finals de març o principis d'abril de 1149, Ramon Berenguer va assetjar la ciutat de Lleida.[14][15] Segurament va fer el seu campament al Castell de Gardeny.[16] El seu exèrcit estava format per cavallers procedents tant de Catalunya com del regne d'Aragó de Petronil·la d'Aragó de la seva promesa.[3] També va rebre ajuda dels templers de Monsó, la milícia dels quals podria haver constituït la majoria de l'exèrcit.[3][12] Nicholas Breakspear, abat de Saint-Ruf i futur Papa Adrià IV, va ser present al setge.[17][18]

Lleida va ser defensada pels seus wālī, al-Muẓāffar ibn Sulaymān,[15][19] que podria haver pertangut als Banū Hūd.[20] La durada del setge indica que hi va haver una resistència seriosa i combats intensos.[15] La mateixa Lleida "devia estar mig destruïda".[11] La resistència final de la guarnició de Lleida va tenir lloc a la ciutadella o suda.[11] La ciutat va ser capturada el 24 d'octubre 1149.[21] El mateix dia que Lleida es va rendir, les viles de Fraga i Mequinensa van capitular en els mateixos termes.[5][6][22]

Resultat

[modifica]

Els habitants musulmans de Lleida van rebre els mateixos termes que els de Tortosa l'any anterior i els de la Saragossa el 1118. Aquest era un contracte que estipulava que els musulmans lliurarien la mesquita i es traslladarien fora de les muralles de la ciutat, però que, per altra banda, conservarien els seus drets i l'autonomia comunal.[23] El gener de 1150, Ramon Berenguer IV i Ermengol van concedir furs a Lleida.[24][25] Ramon Berenguer va prendre el títol de marquès de Lleida i, actuant com a sobirà, va concedir la ciutat a Ermengol en feu.[26] Altres castells del territori conquerit incloïen Alguaire, Albesa, Almenar, Algerri i Alfarràs.[27] L'infeudació d'Ermengol va complir l'acord assolit el 1148.[9]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Jaspert, 2001, p. 96.
  2. ↑ Jaspert 2001, p. 96 i n. 53, citant Vones-Liebenstein 1996, p. 359: ad fidem et cultum Domini nostri Iesu Christi.
  3. 1 2 3 4 5 Barton, 2019, p. 81–82.
  4. ↑ Constable, 1953, p. 231.
  5. 1 2 3 Iranzo Abellán & Martín-Iglesias 2015, p. 284 and note.
  6. 1 2 Ubieto Arteta, 1981, p. 231.
  7. ↑ Ubieto Arteta, 1981, p. 229, 231.
  8. 1 2 3 Bolòs, 2001, p. 317–318.
  9. 1 2 Ubieto Arteta, 1981, p. 229.
  10. ↑ Pascual Ramos, 2000, p. 312.
  11. 1 2 3 Bolòs, 2001, p. 319.
  12. 1 2 Fuguet Sans, 2021, p. 130–131.
  13. ↑ Barton, 2019, p. 88.
  14. ↑ Bolòs, 2001, p. 313.
  15. 1 2 3 Lladonosa i Pujol, 1974, p. 19.
  16. ↑ Pita Mercé, 1974, p. 98.
  17. ↑ Smith, 2003, p. 36.
  18. ↑ Conestable, 1953, p. 262.
  19. ↑ Bosch Vilá, 1986.
  20. ↑ Beckmann, 2023, p. 315.
  21. ↑ Jaspert, 2001, p. 95.
  22. ↑ Barton, 2019, p. 87–88.
  23. ↑ Catlos, 2014, p. 37.
  24. ↑ Pascual Ramos, 2000, p. 307.
  25. ↑ Ubieto Arteta, 1981, p. 232.
  26. ↑ Pascual Ramos, 2000, p. 313.
  27. ↑ Ubieto Arteta 1981, p. 231. Un mapa del "marquesat" de Lleida es pot trobar a la pàgina 230.

Obres citades

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Font i Rius, José María. La reconquista de Lérida y su proyección en el orden jurídico, 1949. 
  • Lladonosa i Pujol, Josep. La conquesta de Lleida, 1961. 
  • Tortosa Duráan, J. «La conquista de la ciudad de Lérida por Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona». Ilerda, vol. 17, 1953, p. 27–46.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conquesta_de_Lleida&oldid=38151085»