Era Hispànica
L'era hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el segle v i emprada fins al segle xiv en què s'adoptà el sistema Anno Domini o de l'Encarnació, a diferent ritme segons els regnes. No se sap el motiu de la seva popularitat, tal volta l'origen en un còmput local anterior. Té com a any 1 el 38 aC, la data d'imposició d'un impost nou per August a la població sotmesa d'Ibèria, però també l'any que es renovà el pacte de Triumvirat que proporcionà a Octavi August el govern d'Hispània, i també el de la Gàl·lia i d'Itàlia. Es tracta de la data simbòlica de començament de la Pax Romana a la regió.
Per tal de convertir una data de l'era hispànica en la corresponent de l'era cristiana, només cal restar trenta-vuit (-38) anys. La data en l'era hispànica s'escrivia així: «Era CMXLI». Si la xifra s'escrivia en paraula es feia en femení, concordant amb la paraula «Era», i en contrast amb el sistema AD que s'escrivia en masculí rera la paraula Anno.
L'era hispànica es difongué esporàdicament per l'Occitània que formava part del Regne Visigot, i s'abandonà en moments diferents segons el regne:
- A Catalunya, s'emprà d'una manera força esporàdica fins al Concili de Tarragona de 1180, quan es va reemplaçar pel sistema de l'any de l'Encarnació,[1] combinat amb el compte segons els anys dels regnats dels reis carolingis (que de fet al llarg dels segles ix, x i xi fou majoritari). Fou molt més usual als comtats més occidentals, com per exemple el de la Ribagorça, on la influència d'Aragó i de Navarra era molt més forta. Després del segle xii l'era hispànica encara es troba més rarament.
- A Aragó durà fins al 1350 en concurrència amb l'any de l'Encarnació.
- A València i Mallorca, Jaume I introduí l'any de l'Encarnació. Abans, al sud del Regne de València i les Balears, durant la dominació romana d'Orient, degué emprar-se l'era de la creació del món (Anno Mundi), segons la qual el naixement de Jesucrist s'esdevingué l'any 5509.
- A Castella, en suprimí l'ús Joan I d'acord amb les Corts de Segovia de 1383[2] (realment, el 25 de desembre de 1384).
- A Portugal, es deixà d'usar al primer quart del segle xv, el 22 d'agost de 1422, durant el regnat de Joan I.
- A Navarra, sobrevisqué més temps, fins a la darreria del segle xv.
Exemple
modificaReferències
modifica- ↑ Prim Bertran, Francesca Español, Francesc Fité, Gener Gonzalvo, Flocel Sabaté, Max Turull. El comtat d'Urgell, Volum 1. Universitat de Lleida, 1995, p. 77. ISBN 9788484097730.
- ↑ Ana Isabel Álvarez Casanueva / Pedro Simón Guerrero. El monasterio de Burceña. Orígenes, fundación y desarrollo (en castellà). Ezagutu Barakaldo [Consulta: 16 abril 2022].
Enllaços externs
modifica- L'Era abans de l'era cristiana Arxivat 2008-01-26 a Wayback Machine.