Banc de Mongòlia
(mn) Монголбанк (mn) ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ ᠪᠠᠩᠬᠢ  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | banc central | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1924 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | mongolbank.mn… | ||||
    | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
El Banc de Mongòlia, anomenat Mongolbank (Монголбанк mn) en mongol, és el banc central de Mongòlia.[1][2] El principal objectiu del Banc de Mongòlia és assegurar la estabilitat del tögrög mongol. Dins del seu objectiu principal, el Banc de Mongòlia promou el desenvolupament equilibrat i sostingut de l'economia nacional, mitjançant el manteniment de l'estabilitat dels diners, els mercats financers i el sistema bancari.
Història
[modifica]Un banc conjunt mongol-rus, anomenat "Banc de Comerç i Indústria de Mongòlia" (Banc de Mongòlia) va ser obert el 2 de juny de 1924 amb la seva seu central a Urga i una única sucursal a Altanbulag. En aquell moment, el capital del banc era de 260.000 yanchaan (la moneda d'aquell període). Operava amb 22 empleats, 18 dels quals eren especialistes russos i 4 d'ells eren mongols. Al principi, el banc conjunt era conegut per dos noms, "Banc de Comerç i Indústria de Mongòlia" i "Banc de Mongòlia", però en els papers i documents oficials es va anomenar Banc de Mongòlia. A causa de la manca d'una moneda nacional, el banc va enfrontar dificultats per dur a terme la política financera i monetària de crèdit en els primers 18 mesos, i es van utilitzar monedes estrangeres en circulació.
Conseqüentment, d'acord amb la decisió de l'Ikh Khural, el Govern de Mongòlia va emetre una resolució per dur a terme una reforma monetària el 22 de febrer de 1925. D'acord amb aquesta resolució, el Banc de Mongòlia va emetre una nova moneda nacional, el tögrög, que consistia en un 25% de metalls preciosos i divises estrangeres estables, i un 75% de béns comercialitzables.
El 1954, la proporció de personal mongol al banc havia augmentat fins al 98% (en comparació amb el 18% del 1924). Sobre la base d'aquesta ampliació, l'antiga Unió Soviètica va transferir la seva pròpia participació de capital i accions del Banc de Mongòlia a l'estat de Mongòlia. Després d'això, el Banc de Mongòlia va ser rebatejat com a Banc de l'Estat de Mongòlia.
El 1991, es va establir un sistema bancari completament nou de dos nivells a Mongòlia. Des de la seva creació, el Banc de Mongòlia ha estat influint i contribuint amb els seus esforços en l'economia del país, mantenint la política monetària orientada a l'estabilització del valor de la moneda i a la reducció de la taxa d'inflació en l'inestable període de transició.
El maig de 2010, el Banc de Mongòlia va endurir la seva política monetària apujant el seu tipus d'interès oficial en 1,0 punts percentuals fins a l'11,00 per cent per rebaixar la inflació de l'IPC, i així reduir el creixement dels agregats monetaris i de crèdit.[3][4]
A data d'abril de 2012, el Banc de Mongòlia tenia 2.900 milions de dòlars EUA en reserves exteriors.[5] Les reserves exteriors el 30 de juny de 2011 contenien 79 milions de dòlars EUA en títols de deute governamental dels Estats Units.[6]
Activitats actuals
[modifica]El Banc de Mongòlia ha augmentat periòdicament el requisit mínim de capital per als bancs, i el coeficient de solvència del sector bancari es va situar entre el 14 i el 24 per cent des de l'any 2000, xifra que és d'1,8 a 3 vegades superior als estàndards mínims internacionals. Amb un fort creixement econòmic, el crèdit al sector privat ha augmentat significativament. Els préstecs totals pendents de cobrament dels bancs eren de 60.000 milions de MNT concedits a 1.700 prestataris l'any 2000, en comparació amb un total de préstecs pendents de 2.000.000 milions de MNT concedits a 483.000 prestataris el setembre de 2007. La proporció de préstecs morosos va caure al 3,5 per cent el setembre de 2007,[7] per sota del 24 per cent de l'any 2000[8] i del 50% el 1999, després de repetides crisis bancàries a la dècada de 1990.[9] Després de la crisi financera del 2008, aquesta xifra va tornar a pujar fins al 20% el 2009, però el juny de 2010 havia baixat al 7,7%.[7]
El sector financer està totalment privatitzat, i actualment operen a Mongòlia 16 bancs, 141 institucions financeres no bancàries i 131 cooperatives d'estalvi i crèdit. La rendibilitat dels bancs era elevada en comparació amb la majoria de països avançats, presentant un coeficient de rendibilitat dels actius del 2,7 per cent el 2007. A més, tres bancs comercials, com ara el Khan Bank, el Xac bank i el Banc de Comerç i Desenvolupament de Mongòlia, també estan qualificats per agències pels seus productes, actius i activitats, i es troben en el camí d'emetre valors al mercat exterior.
El banc és actiu en el desenvolupament de polítiques d'inclusió financera i és membre de l'Aliança per a la Inclusió Financera.[10] L'any 2009, el Banc de Mongòlia va rescatar el Zoos Bank amb un cost de 100.000 milions de MNT, fusionant-lo amb l'Anod Bank per formar el banc de propietat estatal State Bank.[11] Més tard, el 2013, el Banc de Mongòlia es va veure obligat a fer-se càrrec del cinquè prestador més gran, el Savings Bank, i fusionar-lo amb el State Bank, a causa d'un crèdit morós concedit a una mina d'or propietat de la seva empresa matriz, Just Group, amb un cost de 120 milions de dòlars.[12] El State Bank és una empresa de propietat estatal independent del Banc de Mongòlia.
Governadors
[modifica]- V. I. Komar, conjuntament, 1924–1931[13]
- D. I. Mikilman, conjuntament, 1924–1931[13]
- N. I. Doichman, conjuntament, 1924–1931[13]
- S. Dovchin 1931–1939[13]
- Iumjaaguiin Tsedenbal, 1939–1940[13]
- T. Baldan, 1940–1955[13]
- G. Baljid, 1955–1960[13]
- Luyugiin Lkhamsuren, 1960–1965[13]
- P. Tumur, 1965–1975[13]
- D. Danzan, 1975–1981[13]
- Gochoogiyin Khuderchuluun, 1981–1991[13]
- Naidansürengiin Jargalsaikhan, 1991–1992[14][13]
- Demchigjabyn Molomjamts, 1992–1996[14][13]
- Jigjid Unenbat, 1996–2000[14][13]
- Ochirbat Chuluunbat, 2000–2006[14][13]
- Alag Batsukh, 2006–2009[14][13]
- Lkhanaasuren Purevdorj, 2009–2012[14][13]
- Naidansuren Zoljargal, 2012–2016[13]
- Nadmidyn Bayartsaikhan, 2016–2019[13]
- Byadran Lkhagvasuren, des de 2019
Referències
[modifica]- ↑ «Mongolia» (en anglès). Bank for International Settlements. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Bank Of Mongolia: Private Company Information - Bloomberg». www.bloomberg.com. Bloomberg. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Strategy/plan the BoM has for bringing down inflation». Bank of Mongolia. Arxivat de l'original el 2012-06-13. [Consulta: 15 juny 2012].
- ↑ «BoM 2010 Annual Report». Bank of Mongolia. [Consulta: 15 juny 2012].
- ↑ «International Reserves, in millions of USD». Bank of Mongolia. [Consulta: 15 juny 2012].
- ↑ «Report on Foreign Portfolio Holdings of U.S. Securities as of June 30, 2011». U.S. Department of the Treasury. [Consulta: 15 juny 2012].
- 1 2 Viñals, José & Singh, Anoop (2011), Mongolia: Financial System Stability Assessment, International Monetary Fund, p. 15, <https://www.imf.org/external/pubs/ft/scr/2011/cr11107.pdf>
- ↑ Mongolia Government Financial Sector Reform Program (2000-2010), World Bank, 2010, p. 12, <https://openknowledge.worldbank.org/bitstream/handle/10986/12656/704190ESW0P0850ber0on000secured0doc.pdf?sequence=1>
- ↑ Mongolia Government Financial Sector Reform Program (2000-2010), World Bank, 2010, p. 1, <https://openknowledge.worldbank.org/bitstream/handle/10986/12656/704190ESW0P0850ber0on000secured0doc.pdf?sequence=1>
- ↑ «AFI members | AFI Global». Arxivat de l'original el 2012-02-20. [Consulta: 23 febrer 2012].
- ↑ «₮33 billion spent for Zoos Bank restructure - Business-mongolia.com». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ Michael Kohn. «Mongolia to Take Over Savings Bank as Fifth-Largest Lender Fails». Bloomberg.com, 22-07-2013.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Bank of Mongolia
- 1 2 3 4 5 6 Historical Dictionary of Mongolia - Alan J.K. Sanders
Enllaços externs
[modifica]
