Banc Central de l'Equador
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | banc central | ||||
| Indústria | banca central i serveis financers, excepte assegurances i fons de pensions | ||||
| Història | |||||
| Creació | 10 agost 1927 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | bce.ec | ||||
  | |||||
El Banc Central de l'Equador (castellà: Banco Central del Ecuador; BCE) és el banc central del país i una institució de la Funció Executiva, que compta amb autonomia institucional, administrativa, financera i tècnica. S'encarrega d'executar la política monetària establerta per la Junta de Política i Regulació Monetària de l'Equador, que és el màxim òrgan de govern de la institució des de l'octubre de 2021. Entre 1927 i 2000, el Banc Central es va encarregar d'emetre monedes i bitllets de sucre, però aquesta funció va cessar després de l'adopció del dòlar dels EUA com a moneda de curs legal del país el 9 de gener de 2000. Des de l'any 2000, els objectius del Banc Central són enfortir la dolarització i garantir l'autonomia tècnica. El BCE és l'administrador de les reserves internacionals del país, que contribueixen a l'estabilitat econòmica. Promou l'ús de mitjans de pagament monetaris i fomenta l'educació monetària. A més, el BCE genera estadístiques macroeconòmiques i garanteix la disponibilitat de bitllets i monedes al país.
Història
[modifica]
Antecedents
[modifica]En les tres primeres dècades del segle XX, el sistema econòmic i financer equatorià es va caracteritzar per constants problemes macroeconòmics, financers i monetaris, com la manca de control de l'emissió monetària i de les activitats de la banca privada.
La situació es va agreujar encara més pel context internacional de la Primera Guerra Mundial i els problemes inflacionistes i deflacionistes que van portar a la Gran Depressió de 1929.
A més, en els primers cinc anys de la dècada de 1920, la demanda internacional de cacau, la principal exportació de l'Equador en aquell moment, va disminuir significativament. Això va anar acompanyat de problemes de plagues en el conreu, cosa que va provocar una crisi econòmica i inestabilitat política.
Fundació
[modifica]La crisi econòmica i política va provocar la revolta dels joves oficials de l'exèrcit el 9 de juliol de 1925, coneguda com la Revolució Juliana, que es va produir enmig d'un creixent descontentament social. Luis Napoleón Dillon, llavors ministre d'Hisenda i una de les principals figures de la revolució, és considerat el primer a promoure la creació d'un banc central equatorià. El seu objectiu era establir una institució o organització per a l'emissió de moneda, la realització de transferències financeres i el dipòsit i descompte per a l'estat.
La proposta de Dillon no va prosperar, tot i que el 9 d'octubre de 1925 es va aprovar la "Llei del Banc Central Equatorià". El 10 de gener de l'any següent va dimitir el primer consell d'administració del banc, inclòs Dillon.
Malgrat això, la idea va madurar sota el lideratge del president Isidro Ayora, un dels principals promotors de la Revolució Juliana. Sota la seva administració, el 26 de juny de 1926, es va crear la Caixa Central d'Emissió i Amortització (Caja Central de Emisión y Amortización), entitat encarregada de reconèixer oficialment el nombre total de mitjans de pagament i d'autoritzar provisionalment la circulació de bitllets. El 18 d'octubre d'aquell any, Ayora va ordenar als bancs autoritzats a emetre moneda que lliuressin a la Capsa Central determinades quantitats d'or i plata, que en total representaven 10.600.000 sucres. A causa de la situació crítica de l'economia, la junta provisional del banc va convidar Edwin Kemmerer, investigador, economista i professor de finances de la Universitat de Princeton, per assessorar sobre l'adopció d'un ampli conjunt de mesures econòmiques modernitzadores, entre elles la creació d'un banc central.
L'11 de febrer de 1927, una comissió liderada per Kemmerer va presentar la Llei Orgànica del Banc Central al govern per a la seva consideració, i va aconsellar que es concedís a la institució una autorització de 50 anys per emetre diners, aplicar redescomptes a tipus fix, esdevenir dipositari del govern i dels bancs associats, gestionar el mercat de divises i actuar com a agent fiscal del govern.
La creació del banc central va respondre a la necessitat de reformes per enfortir i organitzar el sistema financer i monetari del país, tenint en compte les dificultats de l'època com l'emissió de moneda sense fons, l'augment de preus, l'especulació i els desequilibris de crèdit i pagaments.
El projecte de llei va ser aprovat per Ayora el 4 de març de 1927 i publicat al Registre Oficial núm. 283 el 12 de març. La preparació del funcionament del nou banc central va anar a càrrec d'una Comissió Organitzadora nomenada per Ayora. El 3 de juny es van aprovar els estatuts, després de superar diverses dificultats operatives entre la Capsa Central i la nova institució. El 4 de juny es va constituir el primer consell d'administració, presidit per Neptalí Bonifaz.
Finalment, el 10 d'agost de 1927, el banc central va obrir a l'edifici de la Compañía de Crédito Agrícola e Industrial, a la cantonada dels carrers García Moreno i Bolívar, al Centre històric de Quito. El 25 d'agost es va inaugurar la sucursal principal del BCE a la ciutat de Guayaquil. Més tard, el 23 de novembre, el banc es va traslladar a un nou edifici adquirit al Banco Pichincha, situat a la intersecció dels carrers García Moreno i Sucre, on va romandre fins al 1968. Actualment, aquest edifici és el Museu Numismàtic del Banc Central de l'Equador. El 7 de juny de 1928, el banc va començar a operar a Cuenca. Des de 1968, la seu de Quito del banc es troba a la cantonada de l'Avenida 10 de Agosto i Briceño. A Guayaquil, es troba a l'Edifici Ex Suizo, i a Cuenca, al carrer Larga i Huayna Cápac.
Primers anys
[modifica]Estabilitzar i unificar la moneda van ser els objectius inicials del banc. Per aconseguir-ho, el banc va establir un patró or que fixava el preu del sucre en termes d'or. El banc estava obligat a mantenir el preu fixat en 0,300933 grams d'or fi per sucre, equivalent a una cinquena part del valor en or del dòlar estatunidenc d'aquell moment. Aquesta convertibilitat va coincidir amb la crisi econòmica mundial i la Gran Depressió. A partir d'aleshores, es va reprendre la tradicional política de despesa de dèficit i crèdit al govern nacional per part del banc, tal com s'havia fet entre 1915 i 1925.
Reformes internes
[modifica]La inestabilitat dels preus impulsada per la despesa fiscal i la política monetària expansiva va portar un altre consultor, el polític mexicà i figura de la política monetària Manuel Gómez Morín, a reformar la Llei del Banc Central i les regulacions monetàries relacionades. El 30 de desembre de 1937 va entrar en vigor una nova Llei Orgànica del Banc Central de l'Equador, i el màxim òrgan de govern del banc va passar a ser el consell d'administració.
Segons la visió de Gómez Morín, l'autoritat monetària havia de canalitzar el crèdit cap als sectors econòmics considerats crítics per al desenvolupament. Juntament com el banquer de Guayaquil Víctor Emilio Estrada, va aconsellar assignar al banc central un paper central en la determinació dels tipus de préstecs que oferien els bancs privats als sectors productius mitjançant la modificació del tipus de descompte. No obstant això, hi va haver nombroses dificultats per implementar les recomanacions donades per la Comissió Gómez Morín.
Tercera reforma i Junta Monetària
[modifica]Després del final de la Segona Guerra Mundial, un nou repunt de la inflació, juntament amb greus problemes de balança de pagaments, va fer necessari tornar a recórrer a experts estrangers. El llavors gerent del Banc Central de l'Equador, Guillermo Pérez Chiriboga, va trucar a Robert Triffin, un expert del Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units. El consultor de la Universitat Harvard va proposar substituir la Llei Orgànica del Banc Central per la Llei de Règim Monetari i la Llei de Canvi Internacional, que van entrar en vigor el 12 de març de 1948.[1]
Amb la nova llei, el màxim òrgan de govern del banc va passar a ser la Junta Monetària, en la qual també participava el Govern, com a mostra de la seva corresponsabilitat en el disseny de la política monetària. La Junta també tenia la potestat de devaluar la moneda i executar polítiques anticícliques. A més, es va autoritzar el Banc Central a concedir préstecs a l'Estat i al sector productiu, així com a promoure un sistema comptable que li permetés assumir les noves funcions. L'objectiu final de l'entitat era aconseguir l'estabilitat de preus i la preservació d'una situació financera solvent.
Impacte de la crisi de la dete llatinoamericana
[modifica]Durant més de tres dècades, aquest règim monetari va fer front amb èxit a múltiples xocs. No obstant això, la gravetat de la crisi del deute exterior llatinoamericà de les dècades de 1980 i 1990 va portar el país a reorganitzar les seves finances públiques. El 7 de maig de 1992 es va aprovar la Llei de Règim Monetari i Banc de l'Estat, que va permetre al BCE intervenir en el sistema financer mitjançant operacions de mercat obert. A més, la Junta Monetària va ser substituïda per un Consell d'Administració del BCE liderat per un president assignat, diferenciant el camí entre la influència del govern i l'autonomia del BCE.
Posteriorment, en la Constitució de 1998, es va consagrar l'autonomia tècnica del BCE, cosa que li va donar un paper protagonista en la gestió de la crisi bancària de 1999, que va acabar amb el sucre com a moneda nacional i la implementació de la dolarització, fet que va comportar canvis en les funcions principals del BCE un cop va deixar d'emetre el sucre.
Una dècada més tard, en la Constitució de 2008, es va eliminar l'autonomia del BCE, convertint-lo en una institució dependent del govern central. Durant aquest període, el banc va concedir préstecs a l'Executiu.
El BCE va recuperar la seva autonomia tècnica el 22 d'abril de 2021, amb l'aprovació de la Llei Orgànica Reformatòria al Codi Orgànic Monetari i Financer per a la Defensa de la Dolarització, reformes que van ser aprovades per l'Assemblea Nacional el 22 d'abril de 2021 i publicades en el Suplement del Registre Oficial núm. 443 del 3 de maig d'aquell any.
Entre les primeres accions d'aquesta institució sota el nou marc legal hi va haver l'acord assolit entre el BCE i el Ministeri d'Economia i Finances (MEF), signat el 30 de juny de 2021, pel qual el BCE retornaria al MEF les accions que posseïa en bancs públics (Corporación Financiera Nacional (CFN), BanEcuador i Corporación Nacional de Finanzas Populares y Solidarias (Conafips)). Aquestes accions havien estat rebudes el 18 de maig de 2017 com a dació en pagament pels recursos lliurats en el seu moment al Govern en funcions. El MEF va acordar lliurar 2.378 milions de dòlars EUA al BCE de cara a l'any 2035.
Lideratge
[modifica]
Tal com estableix l'actual Codi Orgànic Monetari i Financer, el màxim òrgan de govern del BCE és la Junta de Política i Regulació Monetària, encarregada de formular la política monetària i vetllar per la seva aplicació per part del BCE, amb la finalitat de preservar la integritat i sostenibilitat del sistema monetari de dolarització i del sistema financer equatorià.
Els membres d'aquest nou òrgan van ser elegits i juramentats per l'Assemblea Nacional el 12 d'octubre de 2021. Els membres actuals de la Junta de Política i Regulació Monetària són: Tatiana Rodríguez Cerón, Paulina Garzón Alvear i Wilson Pérez Oviedo.
Presidents i gerents generals
[modifica]
- Luis Napoleón Dillon, 1927[2]
- Neptalí Bonifaz, 1927–1929[3]
- Enrique Cuerva, 1929–1932[3]
- Temistocles Terán, 1932[3]
- Alberto Bustamante, 1932–1933[3]
- Alberto Larrea Chiriboga, 1933–1936[3]
- Luis Calisto Mestanza, 1936[3]
- Fidel A. López Arteta, 1936–1937[3]
- Alberto Wither Navarro, 1937[3]
- Heliodoro Sáenz, 1937–1938[3]
- Augusto Bueno Mancheno, 1938[3]
- Alberto Ordeñana Cortéz, 1938–1939[3]
- Alejandro Ponce Borja, 1939–1940[3]
- Alberto Alcívar Destrouge, 1940–1944[3]
- José María Falconi, 1944[3]
- Guillermo Pérez Chiriboga, 1944–1960[2][3]
- Nicolas Fuentes Avellán, 1960–1963[3]
- Guillermo Pérez Chiriboga, 1963–1966[2][3]
- Jorge Pareja Martínez, 1967–1969[3]
- Joaquín Zevallos Menéndez, 1969–1972[3]
- Federico Intriago Arrata, 1972[3]
- Eduardo Larrea Stacey, 1972–1973[3]
- Germaníco Espinoza Zambrano, 1973–1976[3]
- Danilo Carrera Drouet, 1976[3]
- Rodrigo Espinosa Bermeo, 1976–1979[4][3]
- Germánico Salgado, 1979[4][3]
- Mauricio Dávalos Guevara, 1979–1981[4][5][3]
- Abelardo Pachano, 1981–1984[4][3]
- Carlos Julio Emanuel Morán, 1984–1987[6][3]
- Fernando Herrero Sevilla, 1987–1988[7][3]
- José Morillo Batlle, 1988–1990[8]
- Eduardo Valencia, 1990–1991[9]
- Eduardo Samaniego, 1991–1992[10]
- Ana Lucía Armijos, 1992–1993
- Augusto de la Torre, 1993–1997[11][12]
- Fidel Jaramillo, 1997–1998[13][14]
- Luis Jácome Hidalgo, 1998–1999[15]
- Modesto Correa, 1999–2000[16][17]
- José Luis Ycaza, 2000–2001[18][19]
- Mauricio Yépez, 2001–2004[20]
- Mauricio Pareja, 2004[21]
- José Cucalón, 2004–2005[22]
- José Jouvin Vernaza, 2005–2006[23]
- Eduardo Cabezas Molina, 2006–2008[24]
- Robert Andrade, 2008[25]
- Carlos Vallejo López, 2008–2009[26]
- Diego Borja, 2009–2011
- Pedro Delgado Campaña, 2011–2012
- Jeannette Sanchez, 2012–2013
- Diego Martínez Vinueza, 2013,[27] últim president del banc[28]
- Mateo Villalba, 2013–2015[29]
- Diego Martínez Vinueza, 2015–2016[30]
- Madeleine Abarca, 2016–2017[31]
- Verónica Artola, 2017–2021[32]
- Guillermo Avellán Solines, 2021–[32]
Missió i visió
[modifica]Un cop l'Equador va adoptar el sistema de dolarització el 9 de gener de 2000, fet que va implicar que deixés d'emetre una moneda nacional, les funcions del BCE van ser modificades per l'Estatut Orgànic expedit mitjançant el Decret Executiu núm. 1589 del 13 de juny de 2001.
Després de les darreres modificacions introduïdes per la Llei Orgànica Reformatòria al Codi Orgànic Monetari i Financer de maig de 2021, i les reformes a l'Estatut Orgànic de Gestió Organitzacional per Processos del BCE emeses per l'antiga Junta de Política i Regulació Monetària i Financera el 8 de setembre de 2021, la missió i visió del BCE són:
Missió: Garantir l'estabilitat monetària, la dolarització, la provisió de mitjans de pagament segurs i eficients, i la generació d'estudis i estadístiques macroeconòmiques per contribuir al benestar de la societat i a l'estabilitat econòmica i financera del país.
Visió: Ser una institució d'alta capacitat tècnica, referent en transformació digital i reconeguda per la seva integritat, transparència i vocació de servei.
Funcions
[modifica]Les funcions principals assignades al BCE a l'article 36 del Codi Orgànic Monetari i Financer, modificat el 2021 mitjançant la Llei Orgànica Reformatòria al Codi Orgànic Monetari i Financer per a la Defensa de la Dolarització, són:
- Implementar la política monetària, a través de l'objectiu de tipus d'interès i l'establiment de la reserva bancària requerida (banca de reserva fractal), per sostenir el sistema monetari i financer.
- Actuar com a agent fiscal i financer del país. Les institucions públiques han de dipositar els seus recursos al BCE per tal d'executar les seves ordres de pagament.
- Gestionar i preservar les reserves internacionals del país, que comprenen efectiu, or monetari i dipòsits dels sectors públic i privat, per tal de garantir el pagament de béns i serveis.
- Facilitar la disponibilitat de bitllets i monedes en la quantitat, qualitat i denominacions necessàries, per garantir la disponibilitat d'efectiu a escala nacional.
- Gestionar el sistema central de pagaments, on es canalitzen les transaccions realitzades pels ciutadans, i promoure mitjans de pagament moderns i eficients que fomentin la inclusió financera.
- A través del seu Dipòsit Centralitzat de Valors (Depositario Centralizado de Valores; DCV), té la custòdia, compensació i liquidació de valors negociats al mercat de valors equatorià.
- Elaborar, analitzar i publicar estudis i estadístiques macroeconòmiques de manera tècnica i transparent per facilitar la presa de decisions, així com contractar crèdits externs per al finançament del sector exterior.
- Adquirir or no monetari de la mineria a petita escala nacional.
- Actuar com a fiduciari dels Fideïcomisos del Fons de Liquiditat dels sistemes financers privats i populars i solidaris.[Cal aclariment]
Serveis
[modifica]- Canvi de totes les denominacions de bitllets i monedes de dòlar dels Estats Units a través de les finestretes d'atenció al client i màquines expenedores de monedes.
- Provisió de dòlars a escala nacional, assegurant el conjunt de les activitats econòmiques, en coordinació amb la Reserva Federal dels Estats Units per a la importació de bitllets.
- Administració del Sistema de Pagaments Interbancaris (SPI), a través del qual es realitzen transferències electròniques de fons entre clients de diferents entitats financeres, assegurant la provisió de mecanismes de pagament segurs i eficients.
- Compra d'or no monetari a petits miners, a través de les oficines de Quito i Machala.
- Administració i elaboració del registre de Sistemes Auxiliars de Pagament, que són entitats autoritzades pel BCE per transferir recursos monetaris com fons públics i remesas, i per a commutadors transaccionals de serveis de pagament.
- Generació i publicació d'estadístiques macroeconòmiques de manera periòdica, així com estudis econòmics especialitzats.
- Emissió i renovació en línia de certificats de signatura electrònica utilitzats per particulars i empreses en factures i documents electrònics.
- Compensació i liquidació de valors negociats per particulars i empreses, com accions, bons, certificats de dipòsit i factures comercials, a través del Dipòsit Centralitzat de Valors. Aquest dipòsit custodia els valors i genera un retorn de la inversió per als seus titulars.
- Preservació de la història de l'economia i dels mitjans de pagament a l'Equador, detallada al Museu Numismàtic de Quito i Cuenca. La seva col·lecció inclou monedes, bitllets, documents comercials com accions i bons, segells i medalles.
- La Biblioteca Econòmica del BCE posa a disposició dels ciutadans més de 26.000 llibres i més de 1.000 títols de col·leccions seriades (com revistes, butlletins i anuaris), a més d'un catàleg de llibres digitals i accés a bases de dades especialitzades, com ara Scopus, Jove, Ebsco, Elsevier, Oxford Academic i Scientific American.
Certificacions
[modifica]Un dels objectius principals del BCE és la lluita contra la corrupció mitjançant la promoció de la transparència en la gestió institucional. Per aquest motiu, el novembre de 2020, el BCE va obtenir la certificació ISO 37001 per a la implementació d'un sistema de gestió antisuborn (SGAS), amb la finalitat de prohibir, prevenir, detectar i sancionar els actes de suborn.[33]
El SGAS opera a través de tres departaments del BCE:
- La Direcció de Processos, Qualitat i Innovació, que supervisa les auditories internes i externes;
- La Direcció de Riscos Operatius, que avalua la probabilitat de suborn; i
- La Direcció de Compliment, que rep i gestiona les denúncies.
La certificació ISO 37001 enforteix la cultura organitzativa i permet una gestió basada en processos per a la millora contínua, l'elaboració de procediments, la mitigació i els plans de contingència. Aquest sistema té en compte els riscos als quals s'enfronta el BCE a causa de la seva mida i complexitat. El banc va renovar la seva certificació ISO el 2022.
Estructura
[modifica]El màxim òrgan de govern del BCE és la Junta de Política i Regulació Monetària. El BCE compta amb una Gerència General, una Subgerència General, una Subgerència de Programació i Regulació, una Subgerència d'Operacions i una Subgerència de Serveis. Cada subgerència està integrada per diverses direccions. A més, hi ha quatre coordinacions generals: Planificació i Gestió Estratègica, Jurídica, Tecnologies de la Informació i Comunicació, i Administració Financera. Cada coordinació compta amb diferents direccions per complir les seves funcions. Finalment, hi ha dues direccions zonals, a les ciutats de Guayaquil i Cuenca, i també una oficina a la ciutat de Machala per a la compra d'or no monetari procedent de la mineria a petita escala.
Logotip
[modifica]El 4 de febrer de 1976, el Banc Central va adoptar com a logotip el Sol d'Or de la cultura La Tolita, de la regió costanera del nord de l'Equador. El Sol d'Or és una màscara amb un ltocat que representa una barreja entre una estrella i un animal. Té 48 raigs en forma de serps.
Reserves internacionals
[modifica]Les reserves internacionals són els recursos econòmics de què disposa el país per donar suport als pagaments a l'exterior que han de fer l'estat, les empreses o els particulars a través de les institucions financeres. Aquestes reserves són gestionades pel BCE d'acord amb la política d'inversió aprovada per la Junta de Política i Regulació Monetària, i sota els principis de seguretat, liquiditat, diversificació i rendibilitat.
Les reserves internacionals estan compostes principalment per les exportacions petrolieres i no petrolieres, els dipòsits de monedes i bitllets realitzats pels bancs a les caixes fortes del BCE, i els desemborsaments rebuts pel país d'organismes multilaterals.
Les reserves internacionals de divises de l'Equador van assolir el seu punt més alt històric el març de 2022, quan es van situar en 9.226,3 milions de dòlars EUA. Aquest nivell de reserves internacionals ha permès al BCE cobrir per primera vegada la totalitat dels seus dipòsits públics i privats amb actius líquids.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Robert Triffin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 «Cronología 1927–2002» (en castellà). Central Bank of Ecuador. Arxivat de l'original el July 18, 2021. [Consulta: 16 novembre 2023].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 «Difusión cultural». Subgerencia de Difusión Cultural, Banco Central del Ecuador, 22-05-1986.
- 1 2 3 4 Stacey, Eduardo Larrea; Cárdenas, José Corsino; Rodríguez, Linda Alexander [et al.].. Las finanzas publicas en el Ecuador (1830 – 1940). Banco Central del Ecuador, May 11, 1990. ISBN 9789978720066.
- ↑ «Exministros, exgerentes del BCE y académicos conforman el Foro de Economía y Finanzas. Realizan 11 planteamientos. – CESDE». Arxivat de l'original el September 28, 2021. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. Jan-Aug 1987., 2003.
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 1988:Jan.-Apr., 2003.
- ↑ http://www.apfpasa.ch/ce/12a%20-%20Postulante%20Morillo.pdf Hoja de dades personals de José Morillo Batlle
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 1990 no.1-6., 2003.
- ↑ http://www.banknote.ws/COLLECTION/countries/AME/ECU/ECU0123A2.htm Banknote Museum (mostrant el canvi de signatura entre juny i octubre de 1991)
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 1994May-Aug 1994., 2003.
- ↑ «Augusto P. de la Torre CV». Brookings Institution. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 1997June-Aug 1997., 2003.
- ↑ Díaz, Valentín. «Fidel Jaramillo: 'El país está en una situación económica muy vulnerable'» (en castellà). El Comercio, 07-03-2020. Arxivat de l'original el 2021-10-17. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Luis Jacome - Adjunct Professor - Georgetown University». LinkedIn. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 2000May-July 2000., 2003.
- ↑ Rich, Jennifer L. «World Business Briefing: Americas; Ecuador's Top Banker Resigns» (en anglès). The New York Times, 12-05-2000.
- ↑ Hall, Kevin G. «After father-son bribery bust in Ecuador, family is tied to pricey properties in Miami». McClatchy DC, 08-04-2019. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments: A Directory». CIA, 01-02-2001. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «New President to Ecuador Central Bank». Central Banking, 14-09-2001.
- ↑ «Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments: A Directory». CIA, 01-11-2004. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «José Cucalón, presidente del BCE - DIC. 23, 2004 - Economía - Historicos - EL UNIVERSO». www.eluniverso.com, 23-12-2004.
- ↑ «Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments: A Directory», 01-11-2005. Arxivat de l'original el 2020-10-15. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments: A Directory», 01-11-2006. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Ecuador's central bank chief quits». Central Banking, 24-07-2008.
- ↑ «Ecuador appoints new central bank chief». Central Banking, 01-08-2008.
- ↑ «Ecuador picks young economist as new central bank boss». , 16-01-2013.
- ↑ «Perfiles de Expositores: Diego Martínez Vinueza» (en castellà). Central Bank of Ecuador. Arxivat de l'original el March 31, 2022. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Perfil del Gerente General del BCE» (en castellà). Government of Ecuador.
- ↑ «Diego Martínez es designado Gerente General del Banco Central del Ecuador». www.revistalideres.ec. Arxivat de l'original el December 7, 2019. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Madeleine Abarca es la nueva gerenta del Banco Central del Ecuador, según Fausto Herrera». El Comercio.
- 1 2 «Guillermo Avellán asume la Gerencia General del Banco Central del Ecuador». www.bce.fin.ec. Arxivat de l'original el May 21, 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ «Culture of transparency in the Central Bank of Ecuador». www.en.aenor.com. [Consulta: 31 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Junta de Política y Regulación Monetaria
- Sitio de Información Económica y Estadística
- Museo Numismático del Banco Central del Ecuador
