26 d'octubre
| << | Octubre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs. Queden 66 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1884, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Obre les portes la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.[1]
- 1978, Barcelona: Es publica el primer número del diari El Periódico de Catalunya.[2]
- 1986, Valls: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al segle XX el 3 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Úrsula.[3]
- 2008:
- Girona: Els Minyons de Terrassa descarreguen per primera vegada en la seva història el pilar de 8 amb folre i manilles.[4]
- Molins de Rei: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primera vegada en la seva història el pilar de sis.[5]
- Resta del món
- 1811: Itàlia: s'estrena L'equivoco stravagante de Rossini
- 1816, Estats Units: Tractat de Fort St. Stephens entre els Estats Units i els choctaws.
- 1864, Decatur (Alabama): Comença la batalla de Decatur com a part de la Campanya Franklin-Nashville de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 1971 - La Palma (Canàries): entra en erupció el volcà Teneguía.
- 1994, Wadi Araba: El rei Hussein I de Jordània i Yitshaq Rabín, primer ministre d'Israel, signen un tractat de pau entre els seus dos països.[6]
- 2004, Jerusalem, Israel: La Kenésset aprova el pla de retirada de Gaza 2004 impulsat per Ariel Xaron.
- 2004: Es crea l'Agència europea per a la gestió de la cooperació operativa a les fronteres exteriors dels Estats membres de la Unió Europea, també anomenada Frontex.[7]
- 2010, Indonèsia: El Merapi entra en erupció.
- 2015 - Un terratrèmol de magnitud 7,5 colpeja la regió del Hindu Kush i causa 393 morts i més de 2.600 ferits, principalment a Pakistan i Afganistan.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1543 - Manresa: Àngela Margarida Prat, Àngela Serafina, religiosa catalana (m. 1608).
- 1568 - València: Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns (m. 1608).
- 1740 - Barcelona: Joan Antoni Desvalls, hisendat i científic català.[9]
- 1890 - Onda: Anna Rebeca Mezquita Almer, poetessa valenciana (m. 1970).[10]
- 1913 -
- 1915 - Llinars del Vallès: Ramon Sabatés Massanell, dibuixant d'historietes d'humor català (m. 2003).[13]
- 1916 - València: Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (m. 2010).[14]
- 1917 - Badalona: Maria Escrihuela i Giró, poetessa i locutora de ràdio badalonina (m. 2017).[15]
- 1923 - Lleida, Segrià: Joan Oró, bioquímic català (m. 2004).[16]
- 1927 - Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[17]
- 1931 - Cerdanyola del Vallès: Serafina Poch i Blasco, pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.[18]
- 1961 - Manresa: Manel Estiarte i Duocastella, waterpolista català.[19]
- Resta del món
- 1491 - Pequín (Xina): Zhu Houzhao, onzè emperador de la Dinastia Ming amb el nom d'emperador Zhengde (m. 1521).[20]
- 1685 - Nàpols, Regne de Nàpols: Domenico Scarlatti, compositor i clavecinista (m. 1757).[21]
- 1759 - Arcis-sur-Aube, Xampanya, Regne de França: Georges Jacques Danton, dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública (m. 1794).[22]
- 1858 - Londres: William Gurney Rothery, musicòleg anglès.[23]
- 1862 - Estocolm: Hilma af Klint, pintora sueca, primera artista a pintar art abstracte (m. 1944).[24]
- 1878 - Madrid: José Moscardó Ituarte, militar franquista.[25]
- 1881 - Londres, Anglaterra: Margaret Wycherly, actriu anglesa (m. 1956).[26]
- 1885 - Anvers, Bèlgica: Marthe Donas, pintora abstracta i cubista belga (m. 1967).[27]
- 1900 - Göteborg: Karin Boye, poetessa i novel·lista sueca (m. 1941).[28]
- 1902 -
- Leicester: Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (m. 1986).[29]
- Saint Louis, Missouri: Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (m.1980).[30]
- 1908 - Madrid: Pilar Careaga, política basca, primera dona enginyera industrial a Espanya.[31]
- 1911 - Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (m. 1972).[32]
- 1916 - Jarnac, Charente, França: François Mitterrand, polític francès, president de la República francesa (1981 -1995).[33]
- 1918 - Borås, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (m. 2013).[34]
- 1919 - Teheran, Pèrsia: Mohammad Reza Pahlavi, xa de l'Iran (m. 1980).[35]
- 1921 - Rairiz de Veiga, Galícia: Antón Tovar Bobilo, poeta gallec (m. 2004).[36]
- 1931 - Pozzuoliː Tilde Capomazza, directora de televisió italiana.[37]
- 1937 - Bury St. Edmunds, Suffolk, Anglaterra: Bob Hoskins, actor anglès (m. 2014).[38]
- 1947 - Chicago, Illinois (EUA): Hillary Rodham Clinton, política i advocada estatunidenca, primera dama, senadora, Secretària d'Estat i candidata a la presidència.[39]
- 1951, Nova York, Estat de Nova York (EUA): Julian Schnabel, cineasta i pintor neoexpressionista estatunidenc.[40]
- 1952, Champaign, Illinois: Lars Peter Hansen, economista estatunidenc.[41]
- 1953 - Athens (Geòrgia), Geòrgia, EUA: Keith Strickland, músic i compositor nord-americà, membre fundador dels B-52s.[42]
- 1955:
- Lizarra, Navarra: Laura Mintegi Lakarra, escriptora, professora i política basca.[43]
- Torres, Jaén (Espanya): Baltasar Garzón Real, magistrat espanyol.[44]
- 1959 - Isallavi, departament d'Oruro (Bolívia): Evo Morales, dirigent camperol, polític i activista, primer president indígena de Bolívia.[45]
- 1963 - Jamestown, Nova York (EUA): Natalie Merchant, cantant i compositora de rock alternatiu nord-americana.[46]
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
- 1243 - Mas Calbó, Reus: Bernat Calbó, jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, venerat com a sant (n. 1180).[47]
- 1619, Terrassaː Margarita Montllor, juntament amb altres cinc dones, penjada a la forca acusada de bruixeria.[48]
- 1960 - Barcelona: Macià Mallol i Bosch, polític i empresari català (n. 1876).[49]
- 1985 - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (n. 1894).[50]
- 1989 - Madrid: Enric Fontana i Codina, empresari i polític reusenc (n. 1921).[51]
- 1996 - València: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (n. 1996).
- 2002 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià (61 anys).[52]
- 2006 - Reus: Magí Brufau i Estrada, veterinari català, pioner de l'avicultura científica a l'Estat espanyol (n. 1921).[53]
- 2010 - Barcelona: Llàtzer Escarceller i Sabaté, actor català de teatre, cinema i televisió, especialitzat en papers còmics (n. 1914).[54]
Resta del món
- 899 - Winchester (Regne de Wessex): Alfred el Gran rei del regne anglosaxó de Wessex.[55]
- 1235: Andreu II d'Hongria, rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria (n. 1175).[56]
- 1580 - Badajoz, Regne de Castella: Anna d'Àustria, monarca consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Felip II de Castella i mare de Felip III (n. 1549).[57]
- 1764 - Londres (Anglaterra): William Hogarth, artista britànic, il·lustrador i pintor satíric (n. 1697).[58]
- 1879 - Hyde Park, Massachusetts: Angelina Grimk, sufragista i abolicionista americana.[59]
- 1890 - Florència, Itàlia: Carlo Collodi, periodista i escriptor de llibres infantils, entre els quals Les aventures de Pinotxo (n. 1826).[60]
- 1902 - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del moviment feminista (n. 1815).[61]
- 1932 - Nova York (EUA): Margaret Brown, activista estatunidenca pels drets humans, nascuda Margaret Tobin i coneguda com a Maggie Brown o Molly Brown (n. 1867).[62]
- 1940 - París: Olga Boznańska, pintora polonesa (n. 1865).[63]
- 1943 - Kabul: Aurel Stein, arqueòleg i sinòleg britànic d'origen austrohongarès.
- 1952 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Hattie McDaniel actriu i cantant estatunidenca (n. 1895).[64]
- 1957 - Saint Louis, Missouri (EUA): Gerty Theresa Cori, bioquímica nord-americana d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n. 1893).[65]
- 1979 - Seül (Corea del Sud): Park Chung-hee, polític i militar sud-coreà que ocupà els càrrecs de primer ministre, de president interí i de president de Corea del Sud. Morí assassinat (n. 1917).[66]
- 1989 - Salem, Nova Jersey (EUA): Charles J. Pedersen, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (n. 1904).[67]
- 2007 - Stanford, Califòrnia (EUA): Arthur Kornberg, bioquímic i metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1959 (n. 1918).[68]
- 2009 - Madrid, Espanya: Sabino Fernández Campo, militar espanyol i assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó (n. 1918).[69]
- 2010 - Oberhausen, Alemanya: Polp Paul, pop utilitzat com a oracle per pronosticar els resultats de la Selecció de futbol d'Alemanya en competicions internacionals (n. 2008).[70]
- 2012 - L'Havana, Cubaː Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (n. 1934).[71]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- Evarist I, papa;
- Llucià i Marcià, màrtirs;
- Rústic de Narbona, bisbe;
- Alfred el Gran, rei;
- Demetri de Tessalònica.
Referències
[modifica]- ↑ «Història. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, una institució centenària». Biblioteca Museu Victor Balaguer. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «La portada de EL PERIÓDICO» (en castellà). El Periódico de Cataluña, 29-08-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Redacció. «Les grans fites de la Santa Úrsula vallenca», 17-10-2018. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Pilar de vuit dels Minyons de Terrassa». CCMA, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2011. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Castellers de Barcelona: Primer pilar de 6 descarregat - Plaça Catalunya de Molins de Rei.». vilaweb, Diumenge 26 octubre 2008. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «DEVELOPMENTS RELATED TO THE MIDDLE EAST PEACE PROCESS. Issue 3 (October 1994 - October 1995)». UNITED NATIONS [Nova York], 11-1995, p. 27.
- ↑ «Breve introducción a Frontex». Frontex, p. 4.
- ↑ «Afghanistan/Pakistan: Earthquake - Oct 2015» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Antoni Desvalls i d'Ardena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Biografia Anna Rebeca Mezquita i Almer». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «el Centru » Qui va ser Josep Ester Borràs». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Murgia, Giangavino. «OLZAI. Un bel dipinto di Verdina Pensè nella mostra «Arte in rosa a Casa Floris»» (en italià). La Barbagia, 15-12-2017. [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑ «Ramon Sabatés i Massanell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Josep Manuel Casas i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Printz, Jean-Marc. «Aqui Radio Andorra - Maria Escrihuela» (en francès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Oró i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «IB3N | Ha mort Jeroni Albertí, l'històric líder fundador d’Unió Mallorquina». [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Serafina Poch i Blasco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Manel Estiarte i Duocastella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Zhengde | emperor of Ming dynasty» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Domenico Scarlatti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Georges Danton | French revolutionary leader» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Category:Rothery, William Gurney - IMSLP». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «About Hilma af Klint» (en anglès). Hilma af Klint Foundation. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «José Moscardó Ituarte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Le Musée Marthe Donas» (en francès). Musée Marthe Donas. Arxivat de l'original el 2021-12-06. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Karin Maria Boye | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Beryl Markham | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ Haramundanis, Katherine. Swope, Henrietta Hill (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 1117–1117. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_1355. ISBN 978-0-387-30400-7.
- ↑ «Pilar Careaga y Basabé | Real Academia de la Historia». Arxivat de l'original el 2023-09-26. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Mahalia Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 22 octubre 2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «François Mitterrand | president of France» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Eric Ericson» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Mohammad Reza Shah Pahlavi | Biography & History» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Antonio Tovar Bobillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Capomazza, Tilde, director, (Pozzuoli 1931 - Roma 2018) - Persona» (en italià). SAN. Sistema archivistico nazionale. [Consulta: agost 2026].
- ↑ «Bob Hoskins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Hillary Clinton | Biography, Politics, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Julian Schnabel» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «Lars Peter Hansen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Keith Strickland». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Summary Bibliography: Laura Mintegi». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Baltasar Garzón Biografía» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Evo Morales | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Colin Larkin. The Virgin Encyclopedia of Popular Music. Concise. Virgin Books, 1997, p. 835/6. ISBN 1-85227-745-9.
- ↑ «Avinguda de Sant Bernat Calvó | Ajuntament de Reus». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Alcoberro, Agustí «La cacera de bruixes al Vallès (1619-1622): processos locals i causa general». Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 24., 2020, p. 7-30.
- ↑ «Publicació lligam i portaveu dels veïns de Farena.». L'Orella de Farena. número 29, 7-2001, p. 5. Arxivat de l'original el 2020-10-21 [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Enric Fontana i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Alfons Cucó i Giner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Magí Brufau i Estrada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Llàtzer Escarceller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Famous Deaths on October 26» (en anglès). onthisday.com. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Andreu II d'Hongria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «NGV | Italian Masterpieces». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «William Hogarth | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Angelina Grimké Weld -» (en anglès). Universitat Estatal de Ciència i Tecnologia d'Iowa. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «LORENZINI, Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Molly Brown | American parvenue» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ Bejrowski, Piotr. «Olga Boznańska: The painter of souls» (en anglès), 15-04-2024. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Hattie McDaniel | Biography, Movies, Oscar, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Gerty Cori | American biochemist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Park Chung Hee | Biography, Assassination, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ «Charles J. Pedersen | American chemist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Arthur Kornberg | American scientist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Sabino Fernández Campo | Real Academia de la Historia». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ PRESS, EUROPA. «Mor el pop Paul», 26-10-2010. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Comandante Menoyo» (en castellà). El País, 26-10-2012. [Consulta: 10 febrer 2022].
