1864
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1864 (mdccclxiv) |
| Islàmic | 1281 – 1282 |
| Xinès | 4560 – 4561 |
| Hebreu | 5624 – 5625 |
| Calendaris hindús | 1919 – 1920 (Vikram Samvat) 1786 – 1787 (Shaka Samvat) 4965 – 4966 (Kali Yuga) |
| Persa | 1242 – 1243 |
| Armeni | 1313 |
| Rúnic | 2114 |
| Ab urbe condita | 2617 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1861 1862 1863 - 1864 - 1865 1866 1867 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 25 de febrer: S'estrena l'obra teatral en dos actes de Frederic Soler L'esquella de la torratxa –paròdia de l'obra La campana de la Almudaina–, per la societat Melpómene al Teatre Odeon de Barcelona.[1]
- desembre: fundació de la Societat de Socors Mutus La Concòrdia a Cantallops[2]
- Resta del món
- 1 de febrer, inici de la Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig, que enfrontà l'Imperi Austríac i Prússia per una banda, i Dinamarca per l'altra.
- 5 i 6 de maig: Batalla de Wilderness en el marc de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 15 de setembre: es firma la Convenció de setembre, entre Regne d'Itàlia i Napoleó III.
- 28 de setembre, Londres, Imperi Britànic: Es funda l'Associació Internacional de Treballadors.
- 26 - 29 d'octubre, Decatur (Alabama): Batalla de Decatur com a part de la Campanya Franklin-Nashville de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 30 d'octubre, final de la Guerra dels Ducats, Dinamarca hagué de cedir els ducats de Slesvig, Holstein i Lauenburg a l'Imperi Austríac i a Prússia.
- 23 de desembre, Puerto Rico: es crea l'Institut de Voluntaris de Puerto Rico, unitat militar formada per la societat civil per la defensa de l'illa.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 20 de gener - Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (m. 1921).
- 25 de març - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (m. 1926).
- 24 d'abril - el Cabanyal, València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, periodista, novel·lista i compositor valencià (m. 1947).[4]
- 4 de maig - Campanet, Mallorca: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (m. 1920).[5]
- 25 d'agost - Alcoi: Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta i químic valencià, fundador el 1905 de l'Institut Químic de Sarrià (m. 1958).[6]
- 5 de novembre - Cienfuegos, Cuba: Montserrat Garriga Cabrero, botànica catalana.[7][8]
- Resta del món
- 7 de gener, Boseong: Seo Jae-pil, polític de Corea del Sud.
- 13 de gener, Fischhausen, Prússia: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (m. 1928).
- 15 de gener, Grafton, EUA: Frances Benjamin Johnston, fotògrafa pionera estatunidenca, primera dona fotoperiodista (m. 1952).[9]
- 13 d'abril, Viena: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (m. 1945).[10]
- 18 d'abril, Nàpolsː Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (m. 1931).[11]
- 23 d'abril, Cento: Maria Majocchi, coneguda també com a Jolanda, escriptora i periodista italiana (m. 1917).[12]
- 5 de maig, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922).[13]
- 11 de maig, Fiesole, Itàlia: Anna Hamilton, metgessa francesa, determinant en l'evolució de la professió d'infermeria a França (m. 1935).[14]
- 11 de juny, Múnic, Alemanya: Richard Strauss, compositor i director d'orquestra alemany (m. 1949).[15]
- 25 de juny, Briesen, Prússia: Walther Hermann Nernst, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1920 (m. 1941).[16]
- 27 de juny, Brussel·les: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (m. 1947).[17]
- 18 de juliol, Brunsvic (Alemanya): Ricarda Huch, poeta alemanya, filòsofa i historiadora coneguda amb el pseudònim de Richard Hugo (m. 1947).[18]
- 31 de juliol, Saragossa: José María Alvira Almech, compositor aragonès.
- 17 d'agost, Istanbul, Imperi Otomà: Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc (m. 1944).
- 23 d'agost, Murniés, Creta: Elevthérios Venizelos, polític grec.
- 21 de setembre, Bucarest: Elena Văcărescu, escriptora romanesa-francesa, propagadora de la cultura romanesa al món (m. 1947).[19]
- 24 de novembre, Albi, Occitània: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (m. 1901).
- 26 de novembre: Yun Chi-ho, polític, filòsof i activista.
- 8 de desembre, Fère-en-Tardenois, França: Camille Claudel, escultora francesa (m. 1943).[20]
- 29 de setembre, Bilbao, País Basc: Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof espanyol (m. 1936).
- Ibenhain: Emil Sahlender, director d'orquestra i compositor alemany.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Sueca, Ribera Baixa: Josep Bernat i Baldoví, escriptor i poeta valencià (54 anys).
- 27 de juny - València: Pasqual Pérez Gascón, pedagog, organista i compositor valencià (n. 1802).
- Resta del món
- 16 de febrer, Litoměřice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
- 19 de maig, Plymouth, Nou Hampshire, Estats Units: Nathaniel Hawthorne, novel·lista i contista estatunidenc (59 anys).[21]
- 1 de juny, Nanquín (Xina): Hong Xiuquan (en xinès 洪秀全), va ser el fundador i líder del moviment Rebel·lió dels Taiping (n. 1814).[22]
- 29 d'octubre: Luigi Picchianti, guitarrista i compositor del Romanticisme.
- 8 de desembre, Ballintemple, Cork, Irlanda: George Boole, matemàtic i filòsof anglès (49 anys).[23]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1864
- ↑ Bacardit, Ramon. «L'Esquella de la Torratxa». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ Vicente, Mar «Un local històric, a Cantallops». El Punt Avui, 11-06-2010.
- ↑ Héctor Andrés Negroni. Historia militar de Puerto Rico. Hector Andres Negroni, 1992, p. 122–. UOM:39015040985064.
- ↑ «Bernat Morales i Sanmartín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Victori Companys, Lluís, SJ. «Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta alcoià i home universal» (pdf). Homenatge al P. Vitòria a Alcoi. Institut de Química de Sarrià, 01-12-2008. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2017. [Consulta: 5 setembre 2017].
- ↑ Font i Quer, Pius. «Montserrat Garriga y Cabrero» (en castellà) pàg. 279 i 280. Collectanea Botanica (Barcelona), Vol. V, 1956. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Biblioteca Digital Real Jardín Botánico Madrid RJB CSIC» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Lawrence, John H. «Frances Benjamin Johnston» (en anglès). 64 Parishes. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23 juny 2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Ernestina Bendazzi Garulli» (en italià). Archivio Storico Ricordi | Collezione Digitale. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Nellie Bly | American journalist» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Anna Hamilton (1864-1935) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «Richard Strauss | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1920» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Berthe Cabra» (en anglès). Women in Exploration. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ricarda Huch» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Camille Claudel» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Nathaniel Hawthorne | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «George Boole | British mathematician» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].