1898
El 1898 ( MDCCCXCVIII ) va ser un any comú que començava en dissabte del calendari gregorià i un any comú que començava en dijous del calendari julià, l'any 1898 de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), l'any 898 del segon mil·lenni, el 98è any del segle XIX i el 9è any de la dècada de 1890. A principis de 1898, el calendari gregorià anava 12 dies per davant del calendari julià, que es va mantenir en ús localitzat fins al 1923.
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1898 (mdcccxcviii) |
| Islàmic | 1316 – 1317 |
| Xinès | 4594 – 4595 |
| Hebreu | 5658 – 5659 |
| Calendaris hindús | 1953 – 1954 (Vikram Samvat) 1820 – 1821 (Shaka Samvat) 4999 – 5000 (Kali Yuga) |
| Persa | 1276 – 1277 |
| Armeni | 1347 |
| Rúnic | 2148 |
| Ab urbe condita | 2651 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1895 1896 1897 - 1898 - 1899 1900 1901 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 25 de febrer: Apareix Catalònia, revista il·lustrada quinzenal, de caràcter artístic i literari.[1]
- 20 de novembre: Primera assemblea del cooperativisme català a la seu de la cooperativa La Bienechora a Badalona, presidida per Narcís Duran Juera, amb la participació de 36 delegacions.
- Resta del món
- 15 de febrer - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
- Barcelona: Emilio de la Cuadra inaugura al passeig Sant Joan la primera fàbrica d'automòbils d'Espanya.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener
- València: Felip Melià Bernabeu, comediògraf dels anys 1930.
- La Corunya: María Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (m. 1980).
- 18 de gener - Illa, Rosselló: Simona Gay, poeta i pintora rossellonesa (m. 1969).[2]
- 22 de gener - Sant Pere de Terrassa: Ferran Canyameres i Casamada, escriptor català.
- 12 de març - València: Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana (m. 1969).
- 4 de maig - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català (m. 1961).[4]
- 17 de juny - İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (m. 1975).
- 15 de juliol - Barcelona: Frederic Escofet i Alsina militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola (m. 1987).
- 21 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, que morirà afusellat per les tropes franquistes (m. 1936).
- 28 d'octubre - Sabadell: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
- 27 de novembre - Barcelona: Marià Manent i Cisa, poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural català (m. 1988).
- 23 de desembre - el Cabanyal, València: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (m. 1971).
- Barcelona: Anna Aguilera i Gassol, pintora catalana.[5]
- Resta del món
- 1 de gener, La Corunya: María Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (m. 1980).[6]
- 3 de febrer, Memphis: Lil Hardin, pianista, compositora, arreglista, directora i cantant de jazz americana (m. 1971).[7]
- 6 de febrer, Madrid: Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (m. 1966).[8]
- 10 de febrer - Augsburg (Alemanya): Bertolt Brecht, escriptor alemany (m. 1956).
- 23 de febrer - Knutsford, Anglaterraː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (m. 1980).[9]
- 3 de març - Buenos Aires: Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945).[10]
- 5 de març - Huai'an (Xina): Zhou Enlai (xinès simplificat: 周恩来; xinès tradicional: 周恩來; pinyin: Zhōu Ēnlái), polític, revolucionari, escriptor i dirigent xinès (m. 1976).[11]
- 11 de març - Dayton, Ohio: Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (m. 1968).[12]
- 26 de març, Madrid: María Bernaldo de Quirós, primera dona pilot a Espanya.[13]
- 12 d'abril - Draguignan: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (m. 1976).[14]
- 24 d'abril - Uztarroze, Navarra: Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (m. 1991).[15]
- 26 d'abril
- Viena - Imperi Austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof (m. 1951).[16]
- Sevilla: Vicente Aleixandre, poeta espanyol, membre de la Generació del 27, i Premi Nobel de Literatura l'any 1977 (m. 1984).[17]
- 15 de maig - Courbevoi: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (m. 1992).[18]
- 16 de maig -
- París (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès, representant del taquisme, tendència dins de l'Art informel (m. 1964).[19]
- Varsòviaː Tamara de Lempicka, pintora polonesa (m. 1980).[20]
- 19 de maig - State College, Pennsilvània: Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (m.1993).[21]
- 22 de maig - Budapest: Lucy Doraine, actriu de cinema hongaresa del cinema mut (m. 1989).[22]
- 24 de maig - Cambridgeː Helen B. Taussig, important cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (m. 1986).[23]
- 3 de juny - Valladolid: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m. 1994).[24]
- 5 de juny - Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.[25]
- 8 de juny - Baltibboys, Comtat de Wicklow (Irlanda): Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (m. 2001).[26]
- 11 de juny - Sant Sebastià: Felisa Martín Bravo, primera doctora en Física i primera dona a ingressar al Cuerpo Superior de Meteorologia d'Espanya (m. 1979).[27]
- 17 de juny - Ljouwert, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.[28]
- 23 de juny - Rudston, Anglaterra: Winifred Holtby, periodista i novel·lista anglesa (m. 1935).[29]
- 29 de juny - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (m. 1983).[30]
- 4 de juliol - Londres: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (m. 1952).[31]
- 6 de juliol - Leipzig, Alemanya: Hanns Eisler, compositor alemany (m. 1962.)[32]
- 9 de juliol - Palència: Regina Lago García, pedagoga, psicòloga i científica espanyola exiliada a Mèxic (m. 1966).[33]
- 17 de juliol - Springfield, Ohio: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (m. 1991).[34]
- 27 de juliol - Madrid: Concha Méndez, escriptoraespanyola de la Generació del 27 (m.1986).[35]
- 29 de juliol - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).[36]
- 30 de juliol -
- Castleford, Yorkshire (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (m. 1986).[19]
- Viena: Friedl Dicker-Brandeis, artista i educadora austríaca jueva (m. 1944).[37]
- 11 d'agost - Saló: Giuseppina Cobelli, soprano italiana (m. 1948).[38]
- 14 d'agost - Pelvoux: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora francesa (m. 1983).[39]
- 22 d'agost - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Alexander Calder, escultor, pintor i dibuixant estatunidenc, especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques (m. 1976).[19]
- 24 d'agost - Longlier, Neufchâteau, Bèlgica: Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 1983).[40]
- 26 d'agost, Nova York: Peggy Guggenheim, mecenes nord-americana (m. 1979).[41]
- 3 d'octubre - Los Angeles, Califòrnia (Estats Units): Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc (m. 1969).[42]
- 4 d'octubre - Comtat d'Osijek-Baranja: Otti Berger, artista tèxtil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust (m. 1944).[43]
- 20 d'octubre - Gotha: Hilde Mangold, embrióloga alemanya que demostrà el concepte d'inducció embrionària.[44]
- 8 de novembre, Londresː Katharine Mary Briggs, folklorista britànica (m. 1980).[45]
- 23 de novembre - Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina.[46]
- 26 de novembre - Helsa, Hessen (Alemanya): Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1963 (m. 1973).
- 29 de novembre - Belfast, Irlanda del Nord: Clive Staples Lewis, escriptor irlandès.
- 3 de desembre - Berlín: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (m. 1941).[47]
- 4 de desembre - Sant Sebastià: Xavier Zubiri, filòsof basc (m. 1983).
- 6 de desembre - Gagnef, Dalarna (Suècia): Gunnar Myrdal, polític i economista suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (m. 1987).
- 5 de desembre -Tennessee (EUA): Grace Moore, soprano i actriu de cinema estatunidenca (m. 1947).[48]
- 20 de desembre - Louisville, Kentucky: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (m. 1990).[49]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 30 de maig - Barcelona: Heribert Mariezcurrena i Corrons, gravador i fotògraf català (n. 1847).[50]
- 30 de juliol - Barcelona: Teresa Toda i Juncosa, mestra i monja, fundadora de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep (n. 1826).[51]
- 28 d'octubre - Palma, Mallorca: Victòria Peña i Nicolau, poeta (n. 1827).[52]
- 24 de desembre - París: Elena Sanz Martínez d'Arrizala, mezzosoprano valenciana, amant del rei Alfons XII.[53]
- Resta del món
- 12 de gener, Gènova (Itàlia)ː Mary Cowden Clarke, escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare (n. 1809).[54]
- 14 de gener, Guildford (Surrey), Anglaterra: Lewis Carroll, sacerdot anglicà, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic (65 anys).
- 13 de març, Sacramento, Califòrnia (Estats Units): Henry Hathaway, productor i director de cinema estatunidenc (m. 1985).[55]
- 15 de març, Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813).[56]
- 18 de març, Chicago, Illinoisː Matilda Joslyn Gage, activista sufragista estatunidenca, abolicionista, lliurepensadora, editora de premsa i autora, que donà nom a l'«efecte Matilda» (n. 1826).[57]
- 18 d'abril, París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).[58]
- 19 de maig, Hawarden, Gal·les: William Ewart Gladstone, polític gal·lès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1809).[59]
- 10 de juny, Trieste, Àustria: Tuone Udaina, últim parlant de dàlmata.
- 17 de juny, Londres (Anglaterra): Edward Coley Burne-Jones, pintor anglès (n.1833).[60]
- 7 de juliol, Buenos Aires: Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (n. 1896).[61]
- 10 d'agost, Nova York: Ellen Curtis Demorest, empresària nord-americana, inventora dels patrons de confecció de paper.[62]
- 9 de setembre, Vulaines-sur-Seine, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès (56 anys).
- 10 de setembre, Ginebra, Suïssa: Sissi, emperadriu austrohongaresa, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi (n. 1837).
- 16 de setembre, Neuilly-sur-Seine, França: Ramón Emeterio Betances Alacán, nacionalista de porto-riqueny.
- 19 de setembre, París: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
- 28 de setembre, Pequín (Xina): Tan Sitong, filòsof i polític xinès (n.1865).[63]
- Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger
Referències
[modifica]- ↑ «Catalònia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ García, Paula. «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969)». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 28-07-2019. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Fernando Alcolea - BIOGRAFÍAS DE PINTORES (A)» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «María Luz Morales y Godoy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Albertson, Chris. «Lil Hardin-Armstrong (1898-1971)» (en anglès). The Syncopated Times. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Magda Donato». Enciclopedia de la Literatura en México. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Lucy MORTON - Olympic Swimming | Great Britain» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ AGUIRRE, JAIME; AGUIRRE, OSCAR. MEZZO-SOPRANOS Y EL AMOR BRUJO (en castellà). Lulu.com, 2019-08-09, p. 37. ISBN 978-0-244-80430-5.
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Dorothy Gish». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ Orellana Palomares, Almudena «María Bernaldo de Quirós: primera aviadora española». Asparkía, 27, 2015, p. 147-161. Arxivat de l'original el 2023-07-28. ISSN: 1132-8231 [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ «Lily Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Artola, Koldo «Fidela Bernat anderea, euskal hiztun errronkariarra (eta II)». Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, núm. 85, 2000, pág. 487. ISSN: 0046-435X ISSN 0046-435X.
- ↑ «Ludwig Wittgenstein | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1977» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, p. 45.
- 1 2 3 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Tamara de Lempicka: El Art Decó». Trianarts. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Lucy Doraine (1898-1989) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ «Helen Brooke Taussig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Rosa Chacel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Federico García Lorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Dame Ninette de Valois». Encyclopædia Britannica [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «Martin Bravo, Felisa - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). [Consulta: 11 juny 2019].
- ↑ «The life of Escher» (en anglès). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Winifred Holtby, author of South Riding» (en anglès). Literary Ladies Guide, 16-12-2020. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Horst, R K «Pioneer Leaders in Plant Pathology: Cynthia Westcott, Plant Doctor» (en anglès). Annual Review of Phytopathology, 22, 1, 9-1984, p. 21–26. DOI: 10.1146/annurev.py.22.090184.000321. ISSN: 0066-4286.
- ↑ «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lago García, Regina» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ Bravo, Gustavo. «Berenice Abbott» (en castellà). Profesor de fotografía, 11-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Valender, James. «Concepción Méndez Cuesta». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1944» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Makarova, Elena. «Friedl Dicker-Brandeis» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «Cobelli, Giuseppina» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Élise Freinet». Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier, social. Le Maitron, Editions de l'Atelier. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Peggy Guggenheim: Adicta al arte» (en castellà). Fundación Cultural Estilo, 24-11-2021. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Leo McCarey | American director» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Otti Berger» (en alemany). FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Participación de una joven científica en un experimento que hizo historia» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2014. [Consulta: 10 agost 2024].
- ↑ Brooks, Dorian. «Katharine Mary Briggs» (en anglès). Fem Bio. [Consulta: 17 setembre 2025].
- ↑ «Brown papers [Rachel Fuller: Biographical Note]» (en anglès). Mount Holyoke and Hampshire College archives. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Dörte Helm, icône touche-à-tout du Bauhaus» (en francès). Du Grand Art. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Grace Moore | American singer» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Heribert Mariezcurrena i Corrons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «El papa reconoce las ”virtudes heroicas” de la monja española Teresa Toda» (en castellà). La Informacion.com, 04-06-2013. Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ «Victòria Penya d'Amer». La Veu de Catalunya. Setmanari popular, núm. 45, 06-11-1898, p. 6 (370).
- ↑ Queralt del Hierro, María del Pilar. «Elena Sanz y Martínez de Arizala». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Clarke, Mary Cowden (1809–1898) | Encyclopedia.com». [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 100. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Matilda Joslyn Gage» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Gustave Moreau» (en francès). Dictionnaire de la peinture. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «William Ewart Gladstone | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Sir Edward Coley Burne-Jones, 1st Baronet | British painter» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «La estrella de Bernasconi sigue brillando». El Carnotaurus. Boletín del Museo Argentino de Ciencias Naturales, núm. 7, 7-2002, p. 4-5.
- ↑ «Encyclopaedia Britannica» (en anglès), 05-08-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1898