15 d'octubre
| << | Octubre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1838 - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble en la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina.
- 1879 - Baix Segura: a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m³/s, el més alt de la seua història.
- 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
- 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.
- Resta del món
- 1066 - Anglaterraː Edgard Ætheling és proclamat rei d'Anglaterra pel Witenagemot després de la mort d'Harold II en la batalla de Hastings; no arriba a ser coronat i cedeix el poder a Guillem el Conqueridor dos mesos després.[1]
- 1522 - Valladolid: l'emperador Carles V tramet una reial cèdula amb la que confereix a Hernán Cortés el títol de gobernador i capitá general de Nova Espanya (actual Mèxic).
- 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
- 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
- 1783 - París: El globus aerostàtic dels germans Montgolfier fa la primera ascensió humana, pilotada per Jean-François Pilâtre de Rozier.[2]
- 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins a la seva mort.
- 1880 - Alemanya: Inauguració de la catedral de Colònia després de més de 600 anys de construcció.
- 1894 - França: és arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traïció en favor d'Alemanya.
- 1905 - Nova York: es comença a publicar Little Nemo in Slumberland, un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic, en el New York Herald.
- 1924 - França: Es publica el Manifest du Surréalisme.[3]
- 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.[4]
- 1941 - Estats Units: es publica Pep Comics núm. 22 de MLJ Comics (actualment Archie Comics) amb la primera aparició d'Archie Andrews, Betty Cooper i Jughead Jones.[5]
- 1963 - Tunísia: Les darreres tropes franceses són evacuades del port de Bizerta. És la fi de 80 anys de protectorat.
- 1964 - Unió Soviètica: La troika formada per Leonid Bréjnev, Kossiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.[6]
- 1966 - Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres.[7]
- 1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.[8]
- 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.[9]
- 1989 - Sud-àfrica: Cinc dels vuit presos polítics del Congrés Nacional Africà han sigut alliberats de Robben Island.[10]
- 1990 - Suècia: Mikhaïl Gorbatxov és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica.[11]
- 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reelegit President en un referèndum amb el 99.99% dels vots.[12][13]
- 1997 - Estats Units: Llancen la sonda Cassini-Huygens cap al planeta Saturn.[14]
- 2003 - Desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).[15]
- 2005 - Iraq: Se celebra el referèndum per rectificar la Constitució iraquiana, enmig d'atemptats terroristes.[16]
- 2013 - Visayas, Filipines: Un terratrèmol de 7,2 graus, amb epicentre enfront de la costa sud de l'illa de Bohol, causa 155 morts.[17]
Naixements
[modifica].jpg)
- Països Catalans
- 1823, Torredembarra, Tarragonès: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (m. 1901).[18]
- 1840, Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català.[19] (m. 1905)
- 1873, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell (m. 1936).[20]
- 1883, Sóller: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (m. 1959).[21]
- 1903, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936 (m. 1977).[22]
- 1922, Vilanova i la Geltrú: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics (m. 2009).[23]
Mme de Scudery - 1963, Barcelona: Francisco Casavella, escriptor (m. 2008).[24]
- Resta del món
- 166 aC: Ptolemeu Eupàtor, fill de Ptolemeu VI (m. 152 aC).[25]
- 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
- 1396, Rodés, Regne de França: Joan IV, comte d'Armanyac
- 1527, Coïmbra, Portugal: Maria de Portugal i d'Habsburg, infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries (m. 1545).[26]
- 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
- 1607, Le Havre: Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa.[27]
- 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià (m. 1647).[28]
- 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger.
- 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès (m. 1885).[29]
- 1829, Goshen, Estats Units: Asaph Hall, astrònom, descobridor de les llunes de Mart (m. 1907).[30]
Isabella Bird - 1836, Nantes, França: James Tissot, pintor, gravador i grafista (m. 1902).[32]
- 1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany (m. 1900).[33]
- 1856, Tula, França: Robert Nivelle, militar (m. 1924).[34]
- 1858, Boston, Estats Units: John Lawrence Sullivan, boxador (m. 1918).[35]
- 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936-1937).
- 1874.
Friedrich W. Nietzsche cap a la dècada de 1870. - Almeria, Espanya: Olallo Morales Wilskman. pianista i compositor.
- Bielsko-Biała: Selma Kurz, soprano operística austríaca (m. 1933).[36]
- 1878, Barcilona de Provença, França: Paul Reynaud, polític francès i president del Consell des ministres el 1940 (m. 1966).[37]
- 1879, Palmyra, Missouri, Estats Units: Jane Darwell, actriu de teatre i cinema.
- 1880, Edimburg: Marie Stopes, eugenecista escocesa, pionera en el control de la natalitat.[38]
- 1881, Guildford, Regne Unit: Pelham Grenville Wodehouse, escriptor de novel·la humorística.
- 1885, Düsseldorf, Alemanya: Ulrich Leman, pintor alemany (m. 1988).[39]
- 1900, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).[40]
- 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
- 1902, Saragossa: Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (m. 1968).[41]
- 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc (m. 2006).[42]
- 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (m. 2012).[43]
- 1917,
- Nova York, EUA: Ralph Stefan Solecki, arqueòleg i prehistoriador conegut pels descobriments de neandertals a la cova de Shanidar.
- Fort Wayne, Indiana: Marion Donovan, empresària nord-americana, inventora del bolquer a prova d'aigua (m. 1998).[44]
- 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
- 1921, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006).[45]
- 1922,
- Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões 2004 (m. 2019).[46]
- Villanueva de los Infantes: Aurora Bautista, actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic (m. 2012).[47]
- 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià (m. 1985).
- 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès (m. 1984).[48]
- 1927, Cartagena: Teresa Arroniz i Bosch, escriptora i periodista espanyola (m. 1890).[49]
- 1930, Kikaikelaki, Camerun: Christian Wiyghan Tumi, cardenal i arquebisbe de Douala (m. 2021).
- 1938, Abeokuta, Colònia i protectorat de Nigèria (Regne Unit): Fela Kuti, músic i polític (m. 1997).[51]
- 1940, Brisbane, Queensland (Austràlia): Peter Charles Doherty, immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996.
- 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998 (m. 2022).[52]
- 1955, Nova York, Estats Units: Tanya Roberts, actriu (m. 2021).
- 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.[53]
- 1957, Rourkela, Orissa, Índia: Mira Nair, cineasta.[54]
- 1959, Londres, Regne Unit: Sarah Ferguson, duquessa de York i ex-esposa del príncep Andreu.
- 1963, Kaélé, Camerun: Marthe Wandou, advocada i activista camerunesa.[55]
- 1968, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol.[56]
- 1969, Leningrad, Unió Soviètica: Dimitri Jdànov, ciclista.
- 1969, Sheffield, Regne Unit: Dominic West, actor, protagonista de The Wire.
- 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.
- 1983, São Paulo, Brasil: Bruno Senna, pilot de Fórmula 1.
- 1988, Gelsenkirchen, Alemanya: Mesut Özil, futbolista.
Necrològiques
[modifica]
- Països Catalans
- 1173, Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó.
- 1897, La Jonquera, província de Girona: Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença[57]
- 1924, Sabadell, Vallès Occidental: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
- 1940, Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat.
- 1959, Cabrils, Maresmeː Josefa Tolrà i Abril, mèdium i artista catalana (n. 1880).[58]
- 1960, Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya (n. 1874).[59]
- 1977, Ventimiglia, Itàlia: Quitèria Hermínia Gómez Serra, cantant d'òpera valenciana.[60]
- Resta del món
- 898: Lambert de Spoleto: emperador carolingi, 894 - 898) i rei d'Itàlia, 892 – 898)[61]
- 961, Còrdova, Califat de Còrdova: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova
- 1064, Mazara del Vallo, emirat de Sicília: Ibn Rachik (n. vers 1000), escritor i poeta magribí que mor exiliat a Sicília.[62]
- 1167, Besiers, Vescomtat de Besiers: Ramon I Trencavell, vescomte de Carcassona.[63]
- 1389, Roma, Estats Pontificis: Urbà VI, 202è papa[64]
- 1536, Llíria, Regne de València: Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic i reina consort d'Aragó[26]
- 1564, illa de Zacint, República de Venècia: Andreas Vesal, metge brabançó i fundador de l'anatomia moderna[65]
- 1582, Alba de Tormes, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre).
- 1722, Geòrgia: Jordi VI Abaixidze, rei de Geòrgia.
- 1841, Madrid, Espanya: Diego de León, militar.
Margaretha Geertruida Zelle, Mata Hari, el 1897. - 1883, Neuilly-sur-Seine: Madame Cavé, pintora i professora de dibuix francesa (n. 1806).[66]
- 1891, Londres, Regne Unit: Gilbert Arthur à Beckett, escriptor.
- 1917, Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.[67]
- 1933, Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà: Inazo Nitobe, escriptor i polític japonès.
- 1934, París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa[68]
- 1936, París: Laure de Chevigné, salonnière i socialité parisenca del s. XIX (n. 1859).[69]
- 1945, Fresnes, França: Pierre Laval, polític[70]
- 1946, Nuremberg, Alemanya: Hermann Göring, militar i polític nazi alemany[71]
- 1950, París: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començament del segle xx[72]
- 1964 -
- Saigon, Vietnam: Nguyễn Văn Trỗi, guerriller comunista.
- Santa Monica, Califòrnia: Cole Porter, compositor de música popular.[73]
- 1969, Harardhere, Somàlia: Abdirashid Ali Shermarke, president de Somàlia de 1967 a 1969.
- 1980, St Margaret's at Clifeː Katharine Mary Briggs, folklorista britànica (n. 1898).[74]
- 1983, Santa Monica, Califòrnia: Pat O'Brien, actor.
- 1987, Ouagadougou, Burkina Faso: Thomas Sankara, militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso des del 1983 fins al seu assassinat (n. 1949).[75]
- 2000, Lexington, Massachusetts, EUA: Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964
- 2003, París, França: Moktar Ould Daddah, president de Mauritània de 1960 a 1978.
- 2007, París, França: Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.
- 2018, Seattle, Washington, EUA: Paul Allen, empresari estatunidenc, cofundador de Microsoft.[76]
- 2020, Luleà, Suècia: Sonja Edström, esquiadora de fons sueca[77]
.jpg)
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beats Narcís Basté i Basté i Pere Verdaguer i Saurina, màrtirs (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).
Referències
[modifica]- ↑ Ashley, Michael. British Monarchs: The Complete Genealogy, Gazetteer, and Biographical Encyclopedia of the Kings & Queens of Britain (en anglès). Robinson, 1998, p. 497. ISBN 9781854875044.
- ↑ Charles Gillispie (1983). The Montgolfier Brothers, and the Invention of Aviation. Princeton University Press. p. 45, 46, 178, 179, 183-185.
- ↑ «Surrealismes. Obra gràfica de la Colección BBVA - Museu de Belles Arts de València - Generalitat Valenciana». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «The Great Dictator (1940) - Release Info» (en anglès). IMDb. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Pep Comics #22» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ Service, Robert (2009). History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century. Penguin Books Ltd, 377. ISBN 978-0674034938
- ↑ «Panteres Negres, 50 anys d'una revolució inacabada». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «4446 Carolyn (1985 TT)» (en anglès). JPL Small-Body Database. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Incident Summary for GTDID: 198610150005» (en anglès). Global Terrorism Database. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Five ANC leaders are released from prison» (en anglès). South African History Online. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Moreno, Ricardo; Bonet, Pilar «Mijaíl Gorbachov, premio Nobel de la Paz 1990» (en castellà). El País [Madrid], 15-10-1990. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Reuters «No Surprise in Iraqi Vote (Published 1995)» (en anglès). The New York Times, 17-10-1995. ISSN: 0362-4331.
- ↑ ch, Beat Müller, beat (at-sign) sudd (dot). «Irak, 15. Oktober 1995 : Saddam Hussein als Präsident -- [en alemany]» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Corum, Jonathan «Mapping Saturn's Moons (Published 2015)» (en anglès). The New York Times, 18-12-2015. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «President Hu hails successful launch of Shenzhou V» (en anglès). People's Daily. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Iraq voters back new constitution» (en anglès). BBC News, 25-10-2005.
- ↑ «Le bilan du séisme aux Philippines dépasse les 100 morts» (en francès). Le Monde, 15-10-2013. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Llibres parroquials de Torredembarra-Baptismes (1806-1836) pàg.211 imatge 433». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 15-10-1823. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ «Biografia». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Josep Germà, plaça de». Ajuntament de Sabadell - nomenclàtor. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «María Mayol Colom» (en castellà). Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2021-09-16. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Alcalde Miralles, plaça de l'». Ajuntament de Sabadell - nomenclàtor. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Avui.cat. «Mor el guionista i dibuixant Alfons Figueras als 86 anys - 06 juliol 2009». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Marcos, Javier Rodríguez «Reportaje | Francisco Casavella, la fiesta interminable» (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Hölbl, 2001, p. 192.
- 1 2 Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 46,77. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Madeleine de Scudéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Torricèlli, Evangelista nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Stanislas Henri Laurent Dupuy de Lôme» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Asaph Hall | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - James Tissot» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Friedrich Nietzsche | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Robert Nivelle» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «John L. Sullivan | American boxer» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Selma Kurz (1874-1933)» (en anglès). Mahler Foundation, 06-01-2015. [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Reynaud» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Historic Figures: Marie Stopes (1880 - 1958)» (en anglès britànic). BBC - History. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Ulrich Leman (1885-1988)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mervyn LeRoy | American director» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «John Kenneth Galbraith | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Yitzḥak Shamir | prime minister of Israel» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Marion Donovan» (en anglès). National Inventors Hall of Fame. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Sobovitz, Jacov. «Angelica Adelstein-Rozeanu». Jewish Women's Archive. Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Rodríguez Fuentes, Carmen. «Aurora Bautista Zúmel». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Michel Foucault» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Ayala Aracil, María de los Ángeles «El testamento de D. Juan I, novela histórica de una escritora olvidada: Teresa Arróniz y Bosch». Anales de Literatura Española. Universidad de Alicante, 23, 2011, pàg. 363-379. ISSN: 0212-5889.
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Fela Anikulapo Kuti» (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «David Trimble» (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Peter R. Caruana» (en alemany). Munzinger Biographie. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Mira Nair» (en alemany). filmportal.de. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Cameroonian girls' and women’s rights defender Marthe Wandou receives 2021 Right Livelihood Award» (en anglès). Right Livelihood. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didier Deschamps» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), pequeña historia de un personaje polifacético». Club d'escacs de Sant Andreu, dimecres, 15 gener 2014. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «ITINERARI URBÀ JOSEFA TOLRÀ». Ajuntament de Cabrils, (actualitzat) 10.10.2025. [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1960. Registre núm.680. Jutjat núm.1. (pdf pàg.39)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-10-1960.
- ↑ «Hermínia Gómez, diva almassorina internacional». Onada Edicions. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ «Lamberto II come duca di Spoleto in "Dizionario di Storia"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Fontaine, Jean. Histoire de la littérature tunisienne. 1, 1999, p. 202-206. ISBN 9973-19-403-9.
- ↑ Graham-Leigh, 2005, p. 147.
- ↑ «URBANO VI, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Vesàlio, Andrea nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Madame Cavé (1810-1883). Serie De entre las Muertas». Galeria Espacio Mínimo. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Raymond Poincaré» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Weber, Caroline. Proust's duchess: how three celebrated women captured the imagination of fin-de-siècle Paris. Nova York: Alfred A. Knopf, 2018. ISBN 978-0-307-96178-5.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Laval» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Hermann Goring | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Cole Porter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Brooks, Dorian. «Katharine Mary Briggs» (en anglès). Fem Bio. [Consulta: 17 setembre 2025].
- ↑ «Thomas Sankara, una llavor plantada fa 31 anys». Directa. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ «Paul Allen | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Olympedia – Sonja Edström-Ruthström». [Consulta: 5 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- Graham-Leigh, Elaine. The southern French nobility and the Albigensian Crusade (en anglès). Woodbridge: The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-129-5.
- Hölbl, Günther. A History of the Ptolemaic Empire (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 9780415234894.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'octubre