13 de juny
| << | Juny 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 201 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1262 - Montpeller: l'infant Pere el Gran, fill i hereu de Jaume el Conqueridor es casa amb Constança de Sicília.
- 1373 - Barcelona: Martí l'Humà es casa a la Catedral de Barcelona amb Maria de Luna, membre d'un important llinatge aragonès.
- 1688 - Manresa (el Bages): s'hi esdevé l'avalot de les faves, una revolta pagesa antisenyorial.[1]
- 1713 - Conferència de Cervera[2] a efectes de preparar un armistici, però la condició que les llibertats catalanes fossin mantingudes feu fracassar la conferència.
- 1863 - Barcelonaː Inauguració al Passeig de Gràcia del Prado Catalán, un recinte recreatiu, amb jardins, atraccions, concerts i teatre.[3]
- 1998 - Sant Joan de Vilatorrada, Bages: s'inaugura la Fàbrica de Cal Gallifa, que acull un teatre, la biblioteca i diverses entitats del poble.[4]
- 2010 - Barcelona: Sandro Rosell i Feliu guanya les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.
- Resta del món
- 1525 - Wittenberg, Alemanya: Martí Luter es casa amb Katharina von Bora, a qui havia ajudat a fugir d'un convent on era monja.
- 1855 - Òpera Garnier, París: Giuseppe Verdi estrena I vespri siciliani.
- 1858 - Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i l'Imperi Rus. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[5]
- 2004 - la Unió Europea: s'hi celebren eleccions al Parlament Europeu.[5]
- 2004 - Bagdad (l'Iraq): insurgents iraquians hi assassinen Kamal al-Jarrah, un alt càrrec del govern iraquià, i un cotxe bomba hi fa 12 morts.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1839, Barcelona: Modest Urgell i Inglada, també conegut pel pseudònim de Katúfol, pintor i autor teatral català.[6]
- 1873, Lleida: Antònia Ferreras Bertran, pintora i il·lustradora catalana, coneguda per les seves pintures de flors (m. 1953).[7]
- 1882, València: Salvador Carreres Zacarés, historiador valencià (m. 1973).
- 1884, València: Antoni Pérez i Moya, músic.
- 1898, Manresa: Josep Mestres i Cabanes, pintor i escenògraf català (m. 1990).
- 1925, Barcelona: Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català (m. 2012).
- 1946, Barcelona: Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora catalana.[8]
- 1958, Sevilla: Margarita Quetglas Quesada, infermera i política mallorquina, senadora.[9]
- 1963, Salt (Gironès): Adrià Puntí, músic i artista multidisciplinari català.
- 1980, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat): Juan Carlos Navarro Feijoo, jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona.
- Resta del món
- 839, Neudingen: Carles el Gras, rei carolingi de Frància Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la Frància Occidental des de 884 (m. 888).
- 1570, Stuttgart: Paul Peuerl organista i compositor alemany del Barroc.
- 1649, Neuville, França: Adrien Baillet, erudit francès, autor d'un catàleg de las seva biblioteca (m. 1706).
- 1752, King's Lynn, Norfolk, Anglaterraː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (m. 1840).[10]
- 1817, Almeria: Antonio de Torres Jurado, lutier considerat el pare de la guitarra clàssica moderna (m. 1892).
- 1831, Edimburg: James Clerk Maxwell, matemàtic i físic teòric escocès, que va formular les equacions que porten el seu nom (m. 1879).[11]
- 1846, Nancyː Rigolboche, ballarina francesa a qui s'atribueix la popularització del cancan (m. 1920).[12]
- 1854, Kalmarː Jenny Nyström, pintora i il·lustradora sueca, creadora de la imatge tradicional dels jultomten (m. 1946).[13]
- 1865, Dublín, Irlanda: William Butler Yeats, poeta i dramaturg irlandès, Premi Nobel de Literatura l'any 1923 (m. 1939).[14]
- 1870, Soignies, Bèlgica: Jules Bordet, immunòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1919 (m. 1961).[15]
- 1879, Allegheny, Pennsilvània: Lois Weber, actriu de cinema mut, guionista, productora i directora cinematogràfica nord-americana (m. 1939).[16]
- 1888, Lisboa, Portugal: Fernando Pessoa, poeta i escriptor portuguès, considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa (m. 1935).
- 1892, Johannesburg, Sud-àfrica: Basil Rathbone, actor de cinema anglès conegut sobretot per la seva interpretació de Sherlock Holmes (m. 1967).
- 1893, Oxford: Dorothy L. Sayers, escriptora, poeta i humanista anglesa (m. 1957).[17]
- 1899, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (m. 1978).[18]
- 1900, Ciutat del Cap, Sud-àfrica: Ian Hunter, actor britànic.
- 1905, Qingpu, Jiangsu (Xina): Chen Yun, nascut amb el nom de Liao Chenyun,polític xinès (m. 1995).[19]
- 1908, Lisboa: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (m. 1992).[20]
- 1910, Ferrol, Galícia: Gonzalo Torrente Ballester, escriptor i periodista espanyol (m. 1999).
- 1911, San Francisco (EUA): Luis Walter Álvarez, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1968 (m. 1988).[21]
- 1914, Roma: Anna Maria Ortese, escriptora i periodista italiana (m. 1998).[22]
- 1917, Asunción (Paraguai): Augusto Roa Bastos, escriptor en castellà paraguaià (m. 2005).
- 1918, Shidler, Oklahoma, Estats Units d'Amèrica: Ben Johnson, actor estatunidenc.
- 1919, Santiago de Cuba: Carme Rovira Bertran, bibliotecària cubana, rellevant en la indexació de matèries.
- 1928, Bluefield (Virgínia de l'Oest), Estats Units d'Amèrica: John Forbes Nash, matemàtic nord-americà, Premi Nobel d'Economia l'any 1994 (m. 2015).[23]
- 1929, Northampton, Anglaterra, Regne Unit: Alan Civil, intèrpret de trompa anglès.
- 1935,
- Noreikiškės, Lituània: Ugné Karvelis, editora, escriptora, crítica literària, traductora i diplomàtica lituana a la UNESCO (m. 2002).[24]
- Gàbrovo, (Bulgària) i Casablanca (Marroc): Christo i Jeanne-Claude, matrimoni d'artistes que realitza instal·lacions artístiques ambientals (art natura) (m. 2020).[25]
- 1943, Leeds, Anglaterra, Regne Unit: Malcolm McDowell, actor anglès, protagonista de La taronja mecànica.
- 1944, Eumseong, Corea del Sud: Ban Ki-moon, vuitè Secretari General de les Nacions Unides.[26]
- 1946,
- Sevilla: Cristina Hoyos, balladora flamenca, coreògrafa i actriu espanyola.[27]
- Raton, Nou Mèxic (EUA): Paul L. Modrich, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2015.[28]
- 1949, Bucarest: Victor Stoichita, historiador i crític d'art.
- 1959, Concord, Massachusetts, Estats Units: Carol Twombly, tipògrafa estatunidenca.[29]
- 1963, Ciutat de Mèxic: Olvido Gara –Alaska–, cantant i compositora hispanomexicana, representativa de la movida madrileña.[30]
- 1965, Madrid, Espanya: Cristina de Borbó i Grècia, aristòcrata espanyola, Infanta d'Espanya.
- 1966, Leningrad, Unió Soviètica: Grigori Perelman, matemàtic rus.
- 1966, Fraça, Laurence des Cars, primera directora de la història del Museu del Louvre.
- 1968, Anglaterra: David Gray, músic britànic.
- 1969 - Nancy: Virginie Despentes, escriptora, novel·lista, directora de cine i feminista francesa, ocasionalment traductora i lletrista.[31]
- 1970
- Nova York, Estats Units: Rivers Cuomo, músic, compositor, cantant i guitarrista, conegut per ser el líder del grup de música rock Weezer.
- Buenos Aires, Argentina: Julián Gil, actor argentí.
- 1982, Bekoji (Etiòpia): Kenenisa Bekele, atleta etíop especialitzat en curses de llarga distància.[32]
- 1986, Sherman Oaks, Califòrnia (EUA): Mary-Kate i Ashley Olsen, actrius i empresàries estatunidenques.
- 1995, Saragossa, María Pilar León Cebrián, jugadora de futbol de la primera divisió espanyola; juga com a defensa.[33]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1915 - Barcelona: Cels Gomis i Mestre, folklorista i enginyer català (n. 1841).[34]
- 1931 - Aranjuez (Espanya): Santiago Rusiñol i Prats, artista, periodista català.
- 2005 - Barcelona (Barcelonès): Jesús Moncada i Estruga, escriptor català.
- 2011 - Barcelona: Valerie Powles, mestra i activista veïnal anglesa instal·lada al Poble-sec de Barcelona (n. 1950).[35]
- 2012 - Catalunya: Oriol Ivern i Ibàñez, productor audiovisual català, fundador de Cromosoma, SA, productora de Les Tres Bessones.
- 2017 - Barcelona: Emma Maleras, ballarina i coreògrafa de dansa espanyola, concertista i professora de castanyoles (n. 1919).[36]
- Resta del món
- 1231 - Pàdua, Itàlia: Sant Antoni de Pàdua, frare franciscà, teòleg i predicador catòlic¡, venerat com a sant per l'Església Catòlica (n. 1195).[37]
- 1530 - Correggio: Veronica Gambara, escriptora i humanista, protectora de poetes i governant del comtat de Corregio (n. 1485).[38]
- 1624 - Pumá (Guayaquil, Equador): Alfonso Gómez de Encinas, sacerdot mercedari i missioner màrtir, venerat com a beat a l'Orde de la Mercè.
- 1762 - Quedlinburg: Dorothea Christiane Erxleben, metgessa alemanya, la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya (n. 1715).[39]
- 1770 - Salò, Brescia: Diamante Medaglia Faini, poeta i acadèmica italiana.[40]
- 1782 - Glarus, Suïssa: Anna Göldi, minyona suïssa, executada per bruixeria, i exonerada al segle xxi (n. 1734).[41]
- 1886 - Llac Starnberg, Baviera: Lluís II de Baviera, rei de Baviera (n. 1845).[42]
- 1901 - Oviedo, Astúries: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol (n. 1852).[43]
- 1912 - Alice Mangold Diehl, escriptora i pianista anglesa (n. 1844).[44]
- 1938 - Sèvres (França): Charles Édouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física de 1920 (n. 1861).[45]
- 1952 - Nova York: Emma Eames, soprano estatunidenca (n. 1865).[46]
- 1972 - Honolulu, Hawaii (EUA): Georg von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1961 (n. 1899).[47]
- 1986 - Nova York, Estats Units: Benny Goodman, clarinetista i director de jazz estatunidenc (n. 1909).[48]
- 1987 - Nova York, Estats Units: Geraldine Page , actriu estatunidenca (n. 1924).[49]
- 2012 - Chesterfield, Missouri, EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (n. 1917).[50]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa Local a Bellver de Cerdanya, Baltarga, Bor, Coboriu de la Llosa, Cortàs i Talltendre, a la comarca de la Cerdanya, a Erill la Vall, Nas i Ordèn, Pi, Riu, a la Vall d'Aran, Pont de Vilomara, Santpedor al Bages, i a Tiana a la comarca del Maresme.
Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):[51] Antoni de Pàdua, franciscà; Felícula de Roma, màrtir (s. IV); Trifili de Leucòsia, bisbe (370); Ceteu d'Amiterno, bisbe (600); Eulogi d'Alexandria, bisbe (607); Salmodi d'Aimostier, eremita (s. VII); Ragnobert de Baugé, màrtir (680); Aventí de Larbost, eremita (s. VIII); Fàndila de Còrdova, màrtir (853); Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet, màrtirs (1839).
- Beats Aquil·leu d'Alexandria, bisbe (311); Gerard de Claravall, monjo (1138); Marianna Biernacka, màrtir (1943).
- Sants: Victorí d'Assís, bisbe llegendari (240); Aquilina de Biblos, verge màrtir (293); Evidi i Patró de Besalú, sants venerats a Besalú; Fortunat, Llucià i companys màrtirs d'Àfrica; Màxim de Cravagliana, màrtir; Agrici de Sens, bisbe.
- Beat Thomas Woodhouse, màrtir.
Església Copta
[modifica]- 6 Paoni: Sant Teodor d'Alexandria, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 26 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 31 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Hermes de Filipòpolis, deixeble; Hèrmies de Comana, màrtir; Marus el Màgic, màrtir; Filòsof d'Alexandria, màrtir; Hieroteu i Serafí de Nikolsk, neomàrtirs (1928); Filoteu de Tobolsk, metropolita (1727); Macari de Peixnoixa, arximandrita.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Gilbert Keith Chesterton, apologista i escriptor (1936).
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Antoine Court, predicador (1760)
Referències
[modifica]- ↑ Ardit, Manuel. Història agrària dels Països Catalans. Edicions de la UB, pàg. 502.
- ↑ «13 de juny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 juny 2011].
- ↑ «El Prado Catalán. Jardins, cafè d'estiu i teatre. Passeig de Gràcia/Casp/Granvia. (1863-1880's». Barcelofília, 12-07-2024. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ GESTIÓ I DOTACIÓ DE RECURSOS HUMANS DE L'EQUIPAMENT CULTURAL DE CAL GALLIFA. Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, 2017.
- 1 2 Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Modest Urgell i Inglada | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Antonia Ferreras Bertrán». Fernando Alcolea, 01-12-2013. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Miembros» (en castellà). APDDA-Asociación Parlamentaria en Defensa de los Derechos de los Animales. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Fanny Burney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «James Clerk Maxwell | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Rigolboche (1842-1920)». Bibliothèque nationale de France. BnF. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Werkmester, Barbro. «Jenny E Nyström-Stoopendaal» (en suec). Svenskt Biografiskt Lexikon. [Consulta: 29 novembre 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1923» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1919» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Florence “Lois” Weber (1879-1939) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Dorothy L. Sayers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Carlos Chávez». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Spence, Jonathan D. The search for modern China. First Norton Paperback edition, 1991. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Maria Helena Vieira da Silva: Abstracción y Escuela de París». Trianarts, 6 març 2017. [Consulta: març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1968» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, pàg. 582. ISBN 978-1-134-75876-0.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Cultural ambassador dies in Paris». The Baltic Times, 07-03-2002. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Ban Ki-Moon | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Cristina Hoyos» (en castellà). Web oficial de turismo de Andalucía. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2015» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Carol Twombly» (en castellà). MyFonts. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Alaska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Despentes, Virginie (1969-....)». BnF. Catalogue général. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Kenenisa Bekele | Biography, Olympic Medals, Marathons, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «María León». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Anarcoefemèrides del 14 de maig. Naixements. Valerie Powles». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ «Emma Maleras i Gobern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Antonio da Padova, santo in "Dizionario di Storia"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-04-26. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Coxe, William; Allegri, Antonio (called Correggio). Sketches of the Lives of Correggio and Parmegiano (en anglès). Longman, Hurst, Rees, Orme, Brown and Green, 1823.
- ↑ «Erxleben, Dorothea Christiane (1715-1762)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Boscaino, Marina. «Medaglia, Diamante». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). 73. Roma: Treccani, 2009 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Tremp, Ernst; Utz Tremp, Kathrin. «Anna Göldi» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS). [Consulta: setembre 2024].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Leopoldo Alas y Ureña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Alice Diehl, musician and novelist». Thurrock musical history | Thurrock Council. Arxivat de l'original el 2020-04-12. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1920» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women. The Modern Period (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 213. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Benny Goodman | American musician» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Geraldine Page | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de juny
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de juny.