branc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾaŋ/, balear /ˈbɾaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾaŋ/
	valencià /ˈbɾaŋk/, /ˈbɾaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: De branca, segle XIV.

Nom

branc m. ‎(plural brancs)

1. Branca, especialment grossa.
2. Camí o curs d’aigua que divergeix d’un altre de principal.
3. Tram curt de via que permet l’enllaç amb una altra.

Derivats

• brenc

Traduccions

Camí que divergeix

• Anglès: branch ^(en)
• Castellà: ramal ^(es) m.
• Francès: embranchement ^(fr) m.
• Italià: ramo ^(it) m.

Via d’enllaç

• Anglès: branch ^(en), leg ^(en)
• Castellà: ramal ^(es) m.
• Francès: branche ^(fr) f.

Verb

branc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brancar.

Variants

• branco, branque, branqui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB