Varicel·la
 Nen amb varicel·la.  | |
| Tipus | infecció cutània, infecció per virus de la varicel·la zòster i malformació congènita |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i pediatria |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | vesícula, febre, fatiga muscular, cefalea, febre baixa, limfadenopatia, pàpula, màcula, erosió i pruïja |
| Exàmens | exploració física, anticós fluorescent directe, ELISA i PCR en temps real |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió per secrecions respiratòries i transmissió per contacte |
| Causat per | virus de la varicel·la zòster |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1E90 |
| CIM-10 | B01 |
| CIM-9 | 052 |
| CIAP | A72 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0149932 |
| DiseasesDB | 29118 |
| MedlinePlus | 001592 |
| eMedicine | ped/2385 derm/74, emerg/367 |
| Patient UK | chickenpox-pro |
| MeSH | C02.256.466.175 |
| UMLS CUI | C0008049 |
| DOID | DOID:8659 |
La varicel·la és una malaltia infecciosa contagiosa causada pel virus de la varicelozóster (VVZ), una infecció molt freqüent.[1] La varicel·la infecta els nens petits, entre els dos i els vuit anys, encara que també poden produir-se casos entre els adults. Es veuen epidèmies en els cicles de tres a quatre anys, sobretot en els mesos de gener fins a maig. Popularment s'empren els termes verola borda, pigota/picota borda (o p. volandera, p. cristal·lina) i volatge (Menorca).[2][3]
Una vegada passat el període que el nen està protegit pels anticossos materns, el contacte amb el virus va seguit d'una malaltia amb virèmia (presència del virus a la sang).[4]
Aquesta malaltia és molt transmissible i pot passar molt fàcilment d'una persona a una altra, de manera que el 80-90% dels que conviuen la contrauen.[5]
Encara que la probabilitat és molt petita, sembla que l'administració d'aspirina en els nens amb varicel·la pot produir complicacions (síndrome de Reye) i aquest medicament no s'ha d'administrar en aquests malalts.[6]
La varicel·la només es pot tenir una vegada a la vida, tanmateix, el virus pot continuar ocult dins l'organisme i repetir-se anys més endavant, com a herpes zòster. Thomas Huckle Weller (1915) va demostrar el 1953 la semblança viral de la varicel·la i el de l'herpes zòster. Ambdues afeccions són determinades per l'Herpes virus varicellae (ADN-virus) del qual l'ésser humà n'és l'únic reservori.[7]
Història
[modifica]El 1553, l'italià Giovanni Ingrassia hauria estat el primer a distingir la varicel·la de la escarlatina,[8] tot i que d'altres atribueixen aquesta distinció a l'alemany Daniel Sennert, a la dècada del 1610. El 1764 o 1772, Rudolf Augustin Vogel, professor de la Universitat de Göttingen, li dóna el nom de «varicella» considerant-la, com tots els autors de la seva època, com una forma atenuada de verola (variola lymphatica segons François Boissier de Sauvages de Lacroix).[9]
L'anglès William Heberden és el primer, el 1785, a donar una descripció precisa de la varicel·la per distingir-la de la verola; la demostració d'aquesta distinció la fan Desoteux i Valentin (Traité de l'inoculation, 1799):[9] la verola no protegeix de la varicel·la, i de la mateixa manera el vaccí tampoc no protegeix de la varicel·la.
El 1832, Jean-Louis Alibert inclou la varicel·la en el seu grup de dermatosis amb exantema contagiós.[8]
El 1924, T. M. Rivers i W. S. Tillett demostren la naturalesa viral de l'agent de la varicel·la.[8] El 1952, el virus de la varicel·la és aïllat a partir de cultius cel·lulars per Thomas Weller.[10]
Ja el 1892, Janus von Bokay assenyala que es produeixen casos de varicel·la en contacte estret amb persones afectades d'herpes zòster. El 1925, Karl Kundratitz mostra que la inoculació del contingut de la vesícula d'zòster provoca una varicel·la en el subjecte no immunitzat.[8] El 1943, Joseph Garland suggereix que l'herpes zòster podria ser una reactivació del virus de la varicel·la adquirit abans a la vida. El 1958, Thomas Weller demostra que els virus de la varicel·la i de l'herpes zòster són el mateix (virus de la varicel·la-zòster).[10]
El 1974, Takahashi, de la Universitat d'Osaka, aconsegueix atenuar una tija del virus de la varicel·la, anomenada tija OKA, tulipa vaccinal utilitzada en les vacunes contra la varicel·la.
A partir de 1984, els estudis de genètica molecular confirmen que el virus de l'herpes zòster és realment una reactivació d'un virus de la varicel·la latent.[10]
Símptomes
[modifica]La malaltia comença amb febre moderada, malestar general, pèrdua de la gana i una erupció generalitzada en la pell. El primer signe de varicel·la és l'aparició d'unes petites lesions de color vermell a la pell, que primer es poden confondre amb picades d'insecte. Aquestes lesions adopten la forma de petites vesícules o butllofes que s'assequen i apareix una crostera, que al cap de deu dies cau sense deixar cicatriu, excepte en el cas d'haver-se rascat, les lesions es poden localitzar a qualsevol part del cos. També pot haver-hi mal de coll i els ganglis cervicals poden estar inflamats. Un altre símptoma molt molest és la picor que acompanya a les lesions. A vegades aquest símptoma és tan intens que impedeix agafar el son.[11]
La millora clínica coincideix amb el descens de la febre i l'aparició de les primeres crosteres. La duració total de la malaltia sol ser d'uns cinc a set dies habitualment. Gairebé sempre es cura sense complicacions.[12]
Possibles complicacions
[modifica]La complicació més habitual de la varicel·la és l'herpes zòster, el qual apareix dècades després de la contracció de la varicel·la a causa d'una reactivació del virus zòster de la varicel·la.[13] En alguns casos, i amb més freqüència entre els adults, els afectats poden desenvolupar pneumònia.[14]
Rarament, la varicel·la pot ser letal, però generalment, això es dona en casos de varicel·la greu en homes adults més que no pas en dones o la mainada. Tot i així, les dones embarassades no immunes o amb un sistema immunitari deficient tenen més risc de patir complicacions.[15][16]
Transmissió
[modifica]Una persona sana pot inhalar el virus a partir de les secrecions nasofaringes d'un malalt. La varicel·la es transmet pel contacte directe amb l'erupció abans de formar-se la crosta. La malaltia també pot encomanar-se a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts.[17]
També es transmet a través de l'aire, per secrecions respiratòries d'una persona infectada. La propagació de la varicel·la es pot prevenir aïllant les persones afectades. El contagi es produeix per exposició a gotetes respiratòries, o per contacte directe amb les lesions, en un període que va des de tres dies abans de l'aparició de l'erupció cutània fins quatre dies després del seu inici.[18] El virus de la varicel·la és sensible als desinfectants, especialment a la lleixiu de clor (és a dir, hipoclorit de sodi). Com tots els virus amb embolcall, és sensible a la dessecació, a la calor i als detergents.[19]
Transmissió durant l'embaràs
[modifica]Durant l'embaràs, els perills per al fetus associats a una infecció primària per VZV són més grans en els primers sis mesos. En el tercer trimestre, és més probable que la mare tingui símptomes greus.[20] En les dones embarassades, els anticossos produïts com a resultat de la immunització o d'una infecció prèvia es transfereixen a través de la placenta cap al fetus.[21] La infecció per varicel·la en dones embarassades podria provocar la seva transmissió a través de la placenta i la infecció del fetus. Si la infecció es produeix durant les primeres 28 setmanes de gestació, pot derivar en la síndrome de la varicel·la fetal (també coneguda com a síndrome de la varicel·la congènita).[22] Els efectes sobre el fetus poden variar en gravetat, des de dits de les mans i dels peus poc desenvolupats fins a malformacions anals i vesicals greus.[19] Els possibles problemes inclouen:
- Danys al cervell: encefalitis,[23] microcefàlia, hidrocefàlia,[24] aplàsia cerebral
- Danys a l'ull: peduncle òptic, copa òptica i vesícules del cristal·lí, microftàlmia, cataractes, corioretinitis, atròfia òptica
- Altres trastorns neurològics: danys a la medul·la espinal cervical i lumbosacra, dèficits motors/sensitius, absència de reflexos tendinosos profunds, anisocòria/síndrome de Horner
- Danys al cos: hipoplàsia de les extremitats superiors/inferiors, disfunció de l'esfínter anal i vesical
- Trastorns de la pell: lesions cutànies (cicatrius), hipopigmentació
La infecció a la fi de la gestació o immediatament posterior al naixement s'anomena «varicel·la neonatal».[25] La infecció materna s'associa amb un part prematur. El risc que el nadó desenvolupi la malaltia és màxim després de l'exposició a la infecció en el període de 7 dies abans del part i fins a 8 dies després del naixement. El nadó també pot estar exposat al virus a través de germans o altres contactes infectats, però això és menys preocupant si la mare és immune. Els nadons que desenvolupen símptomes tenen un alt risc de patir pneumònia i altres complicacions greus de la malaltia.[26]
Diagnòstic
[modifica]
Si se sospita que es té la malaltia, cal consultar el metge, ja que són ells qui han de fer-ne el diagnòstic i prescriure'n el tractament. Si una dona embarassada que no ha patit la malaltia ha tingut contacte amb un cas, també cal que consulti el metge. Encara que la probabilitat és molt petita, sembla que l'administració d'aspirina als nens amb varicel·la pot produir complicacions, com la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics) i, per tant, aquest medicament no s'ha d'administrar en aquests malalts. La varicel·la, sovint, és diagnosticada a partir de l'erupció clàssica i la història clínica de la persona malalta. Si hi ha dubtes, les analítiques de sang i de les mateixes vesícules pot confirmar-ne el diagnòstic.[17]
Vaccí
[modifica]La varicel·la és una de les malalties infantils per a la qual cal vaccinar la mainada. El 1970 es va desenvolupar un vaccí contra la varicel·la al Japó. De llavors ençà, s'han aplicat més de dos milions de dosis que han demostrat que la vacuna és segura i efectiva. Les reaccions secundàries a la vacuna són, en general, lleus i poden incloure dolor i inflamació en el lloc on va ser aplicada, cansament, mareig, febre o nàusees. També poden aparèixer erupcions cutànies. Això pot ocórrer fins a un mes després de ser aplicada i durar un parell de dies. Un nen pot rebre el vaccí de la varicel·la junt amb el vaccí triple víric (xarampió, rubèola i parotiditis, MMR). Si la rep junt amb la MMR, cal esperar un mes entre cada vaccí. També pot rebre el vaccí junt o abans o després del vaccí DPT, poliomielitis, hepatitis B o meningitis. Encara que el vaccí contra la varicel·la està aprovat per utilitzar-se en criatures sanes, no s'ha d'administrar a persones amb sistema immunitari dèbil ni a dones embarassades.[17]
Tractament
[modifica]Contra el virus no hi ha tractament específic. Per gent gran o malalts es podem receptar medicaments antivirals que acceleren la cura. El metge recepta antitèrmics tipus paracetamol, si hi ha febre, i fàrmacs per a la picor i per assecar les vesícules. És convenient beure abundants líquids durant el període febril. Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid. En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge prescriurà el tractament antibiòtic més adient.[17]
Mesures generals
[modifica]En infants sans sol ser suficient alleujar els símptomes. Per a la febre s'empra el paracetamol, i s'ha d'evitar l'aspirina (àcid acetilsalicílic), l'ús de la qual per a la varicel·la s'associa a la síndrome de Reye. Amb caràcter general es desaconsella l'ús d'ibuprofèn en infants amb varicel·la per la possibilitat d'una predisposició a infeccions oportunistes. En un estudi de casos i controls s'ha relacionat l'ús d'ibuprofèn en infants amb varicel·la amb una probabilitat més gran d'aparició de fasciïtis necrosant;[27] mentre que certs estudis prospectius no han trobat evidències de tal associació.[28] El prurit es pot alleujar amb locions antipruriginoses o amb antihistamínics orals, talcs de col·loides o loció de calamina. Altres ajudes per evitar lesions pel rascat i infeccions de la pell són tallar les ungles i un bany diari amb un sabó suau.
És important aïllar el malalt durant la fase contagiosa d'aquelles persones que mai han patit la malaltia, especialment de les de més risc (adults, adolescents, embarassades o immunodeprimits). Tot i que en molts llocs es recomana facilitar el contagi dels infants per evitar que l'agafin quan siguin grans, aquesta pràctica està contraindicada, ja que la varicel·la pot donar lloc a complicacions greus.
Antivirals o antivírics
[modifica]Com a tractament enfront del virus de la varicel·la-zòster es pot emprar a vegades l'aciclovir, que dificulta la replicació del virus i escurça la recuperació del pacient amb escassos efectes secundaris. En infants sans menors de 14 anys té un efecte molt limitat, per la qual cosa no se sol utilitzar. En canvi, en els pacients de més risc (adults, adolescents i immunodeprimits) disminueix la intensitat de la varicel·la i el risc de complicacions sempre que es comenci a utilitzar en les primeres 24 hores des de l'aparició de l'erupció.[29]
El tractament amb aciclovir té com a indicació absoluta la pacient embarassada, els immunodeprimits i altres amb risc particular de desenvolupar complicacions (per exemple, pneumòpates crònics per la possibilitat de patir una pneumònia pel virus). Els adolescents i adults, exclosos aquests grups, poden obtenir un benefici discret.
Prevenció
[modifica]Hi ha un vaccí, que s'acostuma a posar a la mainada entre els 12 i els 15 mesos d'edat i que no requereix cap dosi de reforç. La desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaríngies o les lesions cutànies dels malalts amb varicel·la és una mesura que pot ajudar a prevenir l'aparició de nous casos entre les persones que conviuen al voltant d'un cas. És important rentar-se les mans abans i després d'haver tingut contacte amb persones o material infectats.[17]
Quan el metge ho consideri indicat, a les persones que tenen poques defenses se'ls pot administrar, de manera preventiva, immunoglobulina específica durant els tres o quatre dies següents al contacte amb la persona malalta. El temps en què els malalts poden contagiar la malaltia pot anar des dels cinc dies (però, generalment, d'un a dos dies) abans de l'aparició de l'erupció, fins a no més de cinc dies a partir del primer brot de vesícules. És per això que es recomana que el nen malalt no torni a l'escola fins passats aquests cinc dies. Tanmateix, pot tornar abans si les lesions estan seques i amb crostes. L'exclusió de l'escola ha de ser respectada, ja que aquesta malaltia és molt contagiosa i pot passar molt fàcilment d'una persona a una altra. L'incompliment d'aquesta recomanació afavoreix la propagació de la malaltia i, per tant, la presentació de brots epidèmics a l'escola.[17]
Epidemiologia
[modifica]La varicel·la primària es produeix a tots els països del món. El 2015, la varicel·la va causar 6.400 morts a nivell global, per sota de les 8.900 registrades el 1990.[30][31] Hi va haver 7.000 morts el 2013.[31] La varicel·la és altament transmissible, amb una taxa d'infecció del 90% en contactes estrets.[32]
Als països de clima temperat, la varicel·la és principalment una malaltia infantil, i la majoria de casos es produeixen durant l'hivern i la primavera, molt probablement a causa del contacte escolar. En aquests països és una de les malalties clàssiques de la infància, i la majoria de casos es donen en infants de fins a 15 anys;[33] la majoria de les persones s'infecten abans de l'edat adulta, i el 10% dels adults joves continuen sent susceptibles.
Als Estats Units, un país temperat, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) no exigeixen als departaments de salut estatals que notifiquin les infeccions de varicel·la, i només 31 estats oferien aquesta informació de manera voluntària el 2013.[34] Un estudi del 2013 realitzat per l'eina de vigilància epidemiològica a les xarxes socials anomenada Sickweather va utilitzar informes anecdòtics d'infeccions de varicel·la a les xarxes socials Facebook i Twitter per mesurar i classificar els estats amb més infeccions per càpita, amb Maryland, Tennessee i Illinois en els tres primers llocs[35]
Als tròpics, la varicel·la sovint es produeix en persones de més edat i pot causar una malaltia més greu.[36] En els adults, les marques de la pústula són més fosques i les cicatrius més prominents que en els infants.[37]
L'esquena d'un home de 30 anys després de cinc dies d'erupció
Una nena de 3 anys amb erupció de varicel·la al tronc
Part inferior de la cama d'un nen amb varicel·la
Un nen amb varicel·la
Una nena amb varicel·la a la cara
Primer pla d'una butllofa de varicel·la, el setè dia després de l'inici de la febre
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Varicel·la». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Verola borda». [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ «Volatge». [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ «Chapter 22: Varicella» (en anglès).
- ↑ «Exantemas». A: Arnoldo Quezada. Pediatría Ambulatoria. 2°. Mediterráneo, 2011. ISBN 9789562203234.
- ↑ Pugliese, A; Beltramo, T; Torre, D «Reye's and Reye's-like syndromes.». Cell Biochemistry and Function, vol. 26, 7, 10-2008, p. 741–6. DOI: 10.1002/cbf.1465. PMID: 18711704.
- ↑ «La varicel·la: situació actual, com reconèixer-la i com tractar-la». [Consulta: 15 setembre 2026].
- 1 2 3 4 Cambridge University Press. Varicella Zoster (en anglès), 1993, p. 1176. ISBN 0-521-33286-9.
- 1 2 Biraben, Jean-Noël. Le médecin et l'enfant au Plantilla:S-. Aperçu sur la pédiatrie au Plantilla:S- (en francès), 1973, p. 218-219. DOI 10.3406/adh.1973.1191.
- 1 2 3 Saunders Elsevier. Varicella vaccine (en anglès), 2008, p. 1725. ISBN 978-1-4160-3611-1.
- ↑ «Chickenpox». Mayo Clinc. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Varicel·la». [Consulta: 15 setembre 2026].
- ↑ Duran, Xavier. «Herpes zòster, la malaltia que apareix quan el virus de la varicel·la es desperta». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Papadopoulos, Anthony J.; Elston, Dirk M. «Chickenpox». Medscape. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Adriana, Lopez; Harrington, Theresa; Marin, Mona. «Varicella». Centres per al Control i Prevenció de Malalties. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Heuchan, Anne-Marie; Isaacs, D «The management of varicella-zoster virus exposure and infection in pregnancy and the newborn period. Australasian Subgroup in Paediatric Infectious Diseases of the Australasian Society for Infectious Diseases.» (en anglès). The Medical journal of Australia, 174, 6, 19 març 2001, p. 288-292. PMID: 11297117.
- 1 2 3 4 5 6 «Varicel·la». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Medical Microbiology». [Consulta: 13 setembre 2026].
- 1 2 «Chickenpox - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic. Arxivat de l'original el 9 May 2022. [Consulta: 27 abril 2022].
- ↑ «The management of varicella-zoster virus exposure and infection in pregnancy and the newborn period. Australasian Subgroup in Paediatric Infectious Diseases of the Australasian Society for Infectious Diseases.». The Medical Journal of Australia, vol. 174, 6, 19-03-2001, p. 288–292. DOI: 10.5694/j.1326-5377.2001.tb143273.x. PMID: 11297117.
- ↑ Brannon, Heather. «Chickenpox in Pregnancy». Dermatology. About.com, 22-07-2007. Arxivat de l'original el 27 July 2009. [Consulta: 20 juny 2009].
- ↑ «Chronic varicella-zoster skin infection complicating the congenital varicella syndrome». Pediatr Dermatol, vol. 24, 4, 2007, p. 429–432. DOI: 10.1111/j.1525-1470.2007.00471.x. PMID: 17845179.
- ↑ «Acute retinal necrosis as a novel complication of chickenpox in adults». Br J Ophthalmol, vol. 74, 7, 7-1990, p. 443–444. DOI: 10.1136/bjo.74.7.443. PMC: 1042160. PMID: 2378860.
- ↑ «Severe hydrocephalus associated with congenital varicella syndrome». Canadian Medical Association Journal, vol. 168, 5, 2003, p. 561–563. PMC: 149248. PMID: 12615748.
- ↑ «Neonatal varicella». J Perinatol, vol. 21, 8, 12-2001, p. 545–549. DOI: 10.1038/sj.jp.7210599. PMID: 11774017.
- ↑ Royal College of Obstetricians and Gynaecologists. «Chickenpox in Pregnancy», 01-09-2007. Arxivat de l'original el 11 November 2010. [Consulta: 22 juliol 2009].
- ↑ BEHM-LOPEZ, Bertrand y SALAS-HERRERA, Isaías. El papel de los anti-inflamatorios no esteroideos en la producción de fasceítis necrotizante (en español). Acta méd. costarric. [online]. mar. 2002, vol.44, no.1, pp 5-9. ISSN 0001-6004.
- ↑ Lesko SM, O'Brien KL, Schwartz B, Vezina R, Mitchell AA. «Invasive Group A Streptococcal Infection and Nonsteroidal Antiinflammatory Drug Use Among Children With Primary Varicella». Pediatrics, 107, 2001, p. 1108-1115.
- ↑ «Varicela: Indicaciones actuales de tratamiento y prevención». Revista chilena de infectología, 21, 12-2003, p. 20–23. 10.4067/S0716-10182004021100003. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 19 maig 2020]. [Enllaç no actiu]
- ↑ «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980–2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.». Lancet, vol. 388, 10053, 08-10-2016, p. 1459–1544. DOI: 10.1016/s0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
- 1 2 «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, vol. 385, 9963, 17-12-2014, p. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
- ↑ CDC. «Chickenpox for HCPs» (en anglès americà). Centers for Disease Control and Prevention, 11-08-2021. Arxivat de l'original el 6 December 2011. [Consulta: 29 març 2022].
- ↑ Di Pietrantonj, Carlo; Rivetti, Alessandro; Marchione, Pasquale; Debalini, Maria Grazia; Demicheli, Vittorio «Vaccines for measles, mumps, rubella, and varicella in children». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2021, 11, 22-11-2021. DOI: 10.1002/14651858.CD004407.pub5. ISSN: 1469-493X. PMC: 8607336. PMID: 34806766.
- ↑ «Georgia ranks 10th for social media admissions of chickenpox». Arxivat de l'original el 21 June 2013. [Consulta: 13 juny 2013].
- ↑ «Chickenpox in the USA». Arxivat de l'original el 26 July 2013. [Consulta: 12 juny 2013].
- ↑ Wharton M «The epidemiology of varicella-zoster virus infections». Infect Dis Clin North Am, vol. 10, 3, 1996, p. 571–581. DOI: 10.1016/S0891-5520(05)70313-5. PMID: 8856352.
- ↑ «Epidemiology of Varicella Zoster Virus Infection, Epidemiology of VZV Infection, Epidemiology of Chicken Pox, Epidemiology of Shingles». Arxivat de l'original el 13 June 2008. [Consulta: 22 abril 2008].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Prevention of Varicella: Recommendations of the Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP), 1996 (anglès)
- Chickenpox at MedlinePlus (anglès)