Vés al contingut

Urgonià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaUrgonià
Tipusfàcies Modifica el valor a Wikidata
EpònimOrgon Modifica el valor a Wikidata
Les calcàries urgonianes a sobre la calanca de Sugiton (a dalt a l'esquerraː la Grande Candelle, al fons els penya-segats de Cassis).
Les barres urgonianes de Grand Veymont i Mont Aiguille (des del sud).

L'urgonià és una fàcies sedimentària calcària del Cretaci inferior. Es caracteritza per un color molt clar, preferiblement blanc, i forma sistemàticament imponents penya-segats característics de les serralades subalpines des de la Provença fins a l'est de Suïssa. El seu color blanc i la seva solidesa la converteixen en una pedra molt utilitzada en la construcció.

Etimologia

[modifica]

El seu nom prové de la comuna d'Orgon (Boques-del-Roine) on aquesta fàcies fou descrita per primera vegada per Alcide Dessalines d'Orbigny el 1850[1] i on continua explotada per l'empresa Omya.

Definició

[modifica]

Aquesta fàcies correspon a una pedra calcària d'escull dipositada en un clima tropical. Es caracteritza per la presència d'organismes bioconstructius com rudistes, mentre que els ammonits i els orbitolines constitueixen els principals marcadors bioestratigràfics. La fàcies urgoniana s'estén des del Barremià fins a l'Albià en diferents regions.[2]

interès científic

[modifica]

La presència i abundància de calcàries de fàcies urgonianes a la Provença permet la reconstrucció del paleoambient de la regió al Cretaci inferior. La seva existència indica la presència d'un mar epicontinental en un ambient tropical. Va ser notablement el plegament alpí i pirinenc-provençal el que va contribuir a portar les calcàries urgonianes a altituds més elevades, oferint-les avui en dia en aflorament en moltes regions del sud-est de França.

Dipòsits

[modifica]
Lapiaz a la pedra calcària urgoniana de la Schratteflue (cantó de Lucerna, Suïssa).

La pedra calcària urgoniana aflora sobre una gran part del sud i est de l'estat francès i constitueix el sòcol de nombrosos massissos, com araː

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dessalines d'Orbigny, Alcide. [disponible a Gallica Prodrome de Paléontologie stratigraphique universelle des animaux mollusques et rayonnés] (en francès). Masson, 1850..
  2. ↑ Foucault, Alain. Dictionnaire de géologie (en francès). Dunod, 2005, p. 400. ISBN 978-2100490714..