Turgesius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | 845 |
| Causa de mort | execució per ofegament |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Germans | Bjørn Farmann Guttorm Haraldsson |
Turgesius o Thorgils (mort el 845) (també conegut com a Turgeis, Tuirgeis, Turges, Thorgisl i Thorgest) va ser un cabdill viking que va liderar les incursions i pillatges a Irlanda i de qui es comenta va conquerir Dublín. Malgrat tot, no està gaire clar si els noms que apareixen als Annals irlandesos identifiquen els originals en nòrdic antic Thurgestr o Thorgísl.[1][2] John O'Donovan i Charles Haliday l'identifiquen com Ragnar Lodbrok, però no s'ha acceptat com un argument sòlid en general.[3]
Vida
[modifica]L'única cita històrica sobre Turgesius procedeix dels Annals d'Ulster:
| « | ...aquell que es va fer proclamar rei de l'illa l'any 839 i va disposar sacrificis a Thor a Dublín, Armagh i Clonmacnoise, procedent de: El país sense Pare, sense Credo, sense Gaèlic, amb llengües estranyes solament.[4][5] | » |
Y un anunci sobre la seva mort l'any 845, presumptivament seduït per la filla del rei de Meath,[6] Turgesius va ser capturat per Máel Sechnaill mac Máele Ruanaid del Clann Cholmáin i executat per ofegament en Lough Owel.[7] Amb alguna incertesa, els Annals dels quatre mestres associa Turgesius amb els atacs a Connacht, el Regne de Mide i l'església de Clonmacnoise un any abans de la data de la seva mort.[8]
Mite i llegenda
[modifica]Durant el segle xii, es va escriure Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) per lloar i magnificar els èxits de Brian Boru i Turgesius es converteix en figura rellevant.[9][10] Giraldus Cambrensis, qui va tenir accés a una versió d'aquest treball, inclou algunes cites similars en la seva Topographia Hibernica, però aquestes cites no es consideren fidedignes.[11][12][13]
Segons Cogad Gaedel re Gaillaib, Turgesius estava casat amb Ottar o Ota (possiblement derivat del nòrdic antic Auðr o Odda o qualsevol altre nom que comenci per Odd -), qui va prendre possessió de la catedral de Clonmacnoise i oferia audiències asseguda a l'altar.[14]
La seva figura històrica s'ha pretès vincular amb el fill de Harald I de Noruega, Torgils Haraldsson, però sense proves en ferm que sigui la mateixa persona a més a més del fet que cronològicament és impossible, ja que Harald va néixer cap a 851. També se l'ha pretès identificar com a fill de Godofred I de Dinamarca.[15]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ó Corráin, Donnchadh. «The Vikings In Scotland And Ireland In The Ninth Century» (en anglès), 1998. [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑ Allen, W.E.D. «The Poet and the Spae-Wife: An Attempt to Reconstruct Al-Ghazal's Embassy to the Vikings» (en anglès) p. 46. Dublín: Figgis, Viking Society for Northern Research, 1960.
- ↑ Charles Haliday, ed. John Patrick Prendergast, The Scandinavian Kingdom of Dublin, Dublin: Thom, 1882, repr. Shannon, Irish University Press, 1969, ISBN 0716500523; Aquesta teoria es va publicar la primera vegada per John O'Donovan en 1860, anterior a la publicació pòstuma dels papers d'Haliday.
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Els Vikings, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 p. 68
- ↑ Cita dels Annals d'Ulster
- ↑ Velasco, 2008, p. 183.
- ↑ Crawford, 1987, p. 49.
- ↑ Annals dels quatre mestres, AFM 843.13.
- ↑ Allen, 1960, p. 17.
- ↑ Sobre l'origen de Cogad, veure Ó Corráin, "Ireland, Wales, Man and the Hebrides", p. 105-106.
- ↑ Sawyer, 2000, p. 22.
- ↑ Byrne, 1973, p. 267.
- ↑ Ó Cróinín, 1995, p. 262.
- ↑ Allen, 1960, p. 47.
- ↑ Montgomery, Hugh. The God-Kings of Europe: The Descendents of Jesus Traced Through the Odonic and Davidic Dynasties (en anglès). Book Tree, 2006. ISBN 978-1-58509-109-6.
Bibliografia
[modifica]- Allen, W.E.D. The Poet and the Spae-Wife: An Attempt to Reconstruct Al-Ghazal's Embassy to the Vikings (en anglès). Dublín: Figgis, Viking Society for Northern Research, 1960. OCLC 557547145.
- Byrne, Francis John. Irish Kings and High Kings (en anglès). Londres: Batsford, 1973. OCLC 251894543.
- Crawford, Barbara E. Annals of Ulster, AU 845.8; Scandinavian Scotland (en anglès). Leicester: Leicester University Press, 1987. ISBN 0718511972.
- Ó Cróinín, Dáibhí. Early Medieval Ireland, 400-1200 (en anglès). Londres: Longman, 1995. ISBN 0582015669.
- Sawyer, H. Kings and Vikings: Scandinavia and Europe AD 700-111 (en anglès). Londres: Routledge, 2000. ISBN 0415045908.
Velasco, Manuel. Breve Historia de los Vikingos (en castellà), 2008. ISBN 84-9763-198-6.