Setge de Narbona de 759

Setge de Narbona de 759
Invasió musulmana de la Gàl·lia i Conquesta carolíngia d'Hispània
Tipus	setge i batalla
Data	752 – 759
Coordenades	43° 11′ 01″ N, 3° 00′ 15″ E / 43.1836°N,3.0042°E
Lloc	Narbona
Estat	valiat de l'Àndalus (estat en el moment de l'esdeveniment); França (estat actual) ;

El tercer setge de Narbona (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat de Narbona (àrab: Arbuna) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat de Narbona.

Les forces de Pipí el Breu van assetjar Narbona el 752, però no la van poder conquerir i van haver d'aixecar el setge deixant un contingent per mantenir el blocatge que no fou gaire efectiu (752-754). El 756 el setge es creu que es va reprendre, però la seva eficàcia fou molt limitada. Entre 756 i 759 els francs van negociar amb els gots de la ciutat, que eren els qui defensaven la vila amb plena cooperació amb els musulmans. El rei els va prometre de mantenir la comunitat goda en l'ús de les seves lleis i costums si lliuraven la ciutat, la qual cosa finalment van fer el 759. Els gots s'apoderaren de l'interior de la ciutat, van matar la minsa guarnició sarraïna, i van obrir les portes als francs.^[1]^[2]

Referències

↑ Meadows, Ian «The Arabs in Occitania». Saudi Aramco World, 44, 3-1993, p. 24–29. Arxivat de l'original el 2011-05-14 [Consulta: 25 abril 2018].
↑ Lewis, Archibald R. The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050. Austin: University of Texas Press, 1965 [Consulta: 15 juny 2012].

[1] Meadows, Ian «The Arabs in Occitania». Saudi Aramco World, 44, 3-1993, p. 24–29. Arxivat de l'original el 2011-05-14 [Consulta: 25 abril 2018].

[2] Lewis, Archibald R. The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050. Austin: University of Texas Press, 1965 [Consulta: 15 juny 2012].

[1]

[2]