Ridaura
| ||||
| Tipus | curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Conques Internes de Catalunya | |||
| Inici | ||||
| Cota inicial | 276 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| Lloc | Puig de Sant Baldiri | |||
| Final | ||||
| Cota final | 0 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Baix Empordà (Catalunya) | |||
| Lloc | Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró | |||
| Desembocadura | mar Mediterrània | |||
| ||||
El Ridaura és un riu del Gironès i del Baix Empordà que constitueix l'eix fluvial de la Vall d'Aro. Neix als vessants del Puig de Sant Baldiri, al massís de l'Ardenya, i desemboca a la mar Mediterrània a Platja d'Aro. La seva vall separa l'Ardenya, al sud, de les Gavarres, al nord.[1] Té una longitud de 22 quilòmetres, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.[2]
Descripció
[modifica]Des de la capçalera, el Ridaura es dirigeix inicialment cap al nord i el nord-oest, passant pel terme de Llagostera. Posteriorment gira cap a llevant i recorre la Vall d'Aro pels municipis de Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, fins a desembocar al pla del Pinell, al sud del nucli de Platja d'Aro.[3]
La conca hidrogràfica ocupa aproximadament 74 km², segons el Consorci de la Costa Brava i la Diputació de Girona, mentre que l'Idescat en consigna 71 km². S'estén entre el Gironès i el Baix Empordà i inclou terrenys de Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró i Sant Feliu de Guíxols.[3][2][4]
Hidrologia
[modifica]
El Ridaura presenta un règim mediterrani, amb una estacionalitat marcada, crescudes a la tardor i a l'hivern i períodes d'assecatge a l'estiu. La sequera i la sobreexplotació de les aigües subterrànies també han contribuït a prolongar els períodes sense cabal.[3]
Al tram baix hi ha un aqüífer que, segons un estudi hidrogeològic de 1983 recollit en l'informe del Consorci de la Costa Brava de 2003, ocupa uns 9 km² i té un gruix màxim saturat de 35 metres. Es divideix en dues unitats: la de Santa Cristina d'Aro, aigua amunt d'aquesta població, i la de Castell d'Aro, entre Santa Cristina i el mar.[3]
L'aqüífer havia estat la font tradicional d'abastament de la Vall d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols. El creixement turístic i de les segones residències va fer insuficient el seu volum útil, estimat en 5 hm³, per satisfer la demanda estival. L'arribada d'aigua del Ter des de la potabilitzadora de Montfullà el 1993 i el canvi en la gestió dels pous el 2000 van afavorir la recuperació del cabal durant bona part de l'any quan la precipitació era suficient.[5]
Valor patrimonial i ecològic
[modifica]Al pas per Llagostera, el riu conserva un conjunt de molins, recs i rescloses vinculats a l'aprofitament hidràulic. El 2019, l'Associació d'Història Rural descrivia els molins com a majoritàriament en ruïnes, amb l'excepció del molí de Baix de can Moner, i assenyalava que els edificis i les infraestructures associades estaven protegits pel catàleg municipal de patrimoni.[6]
La conca constitueix un corredor ecològic entre els espais protegits de les Gavarres i l'Ardenya. El 2025, la Diputació de Girona va iniciar la redacció de plans estratègics d'infraestructura verda per als quatre municipis de la conca, amb l'objectiu de millorar-ne la conservació i la connectivitat ecològica.[4]
Els seguiments del Consorci de la Costa Brava han identificat comunitats diverses de macroinvertebrats, amb espècies associades a aigües molt netes. La recuperació d'un cabal continu i de qualitat va contribuir a sostenir aquestes comunitats.[5]
Crescuda d'octubre de 2026
[modifica]El 4 d'octubre de 2026, durant els aiguats d'octubre de 2026 a Catalunya, el Ridaura va experimentar una crescuda sobtada. Entre les 9.30 i les 11.30 hores, el cabal va passar de 30 a 300 m³/s.[7] Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, el cabal a Santa Cristina d'Aro va superar els 300 m³/s, corresponents a un període de retorn de cent anys. Protecció Civil va enviar un missatge ES-Alert a la població de les zones pròximes al Ridaura i al Daró.[8]
El riu es va desbordar al tram final i va inundar baixos d'urbanitzacions situades a les dues ribes.[7] El desbordament també va provocar una esquerda a l'asfalt d'un pont sobre el Ridaura a Platja d'Aro, que es va tancar preventivament. El pas es va reobrir poc després de les tres de la tarda, un cop els tècnics estructuristes dels Bombers de la Generalitat van descartar danys estructurals.[9]
A les 21 hores del mateix dia, Protecció Civil va posar fi a les restriccions de mobilitat a l'Alt i el Baix Empordà després que disminuïssin els cabals del Ridaura, el Daró i el Ter.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «el Ridaura». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «Sistemes fluvials. Aportació anual». Anuari estadístic de Catalunya. Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 3 4 Sala, Jordi; Sala, Lluís «Estudi de l'evolució dels recursos d'aigua de la conca del Ridaura i qualitat ecològica del riu». Informe. Consorci de la Costa Brava, 7-2003, p. 1-3.
- 1 2 «La Diputació redactarà plans estratègics d'infraestructura verda en els quatre municipis de la conca del Ridaura». Diputació de Girona, 22-07-2025. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «Riu Ridaura». Consorci d'Aigües Costa Brava Girona, 17-02-2021. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Sortida als molins de Llagostera». Mestall, 45, 6-2019, p. 2-3.
- 1 2 Aniol Costa-Pau; Albert Diumenjó Segalà. ««Mai havíem vist res així»: el litoral s'intenta recuperar dels estralls dels aiguats». Ara, 04-10-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ ACN. «Alerta de Protecció Civil pel risc de desbordament dels rius Ridaura i Daró al Baix Empordà». El Gerió Digital, 04-10-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ ACN; Berta Artigas. «El desbordament del Ridaura esquerda l'asfalt d'un pont a Platja d'Aro». El Gerió Digital, 04-10-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Finalitzen les restriccions per les inundacions a l'Alt i Baix Empordà». El Gerió Digital, 05-10-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
