Pseudo-Aristòtil
Pseudo-Aristòtil és la denominació que s'ha donat als autors d'obres que intentaren fer-se passar per escrits d'Aristòtil, sense ser-ho, o que se li van atribuir en algun determinat moment a ell i després es va comprovar que tal atribució era errònia.
Alguns d'aquests llibres es poden situar en un marc temporal coetani d'Aristòtil, i altres es van elaborar en segles posteriors i fins i tot alguns van sorgir del món àrab a l'edat mitjana.
Dins d'aquestes obres falsament atribuïdes a Aristòtil es distingeixen les que es van integrar en un primer moment en l'anomenat Corpus aristotelicum[1] i les que no hi figuraven.[2]
Del Corpus aristotelicum
[modifica]| Nom en català | Nom en grec | Nom en llatí | Observacions |
|---|---|---|---|
| Del món | Περὶ κοσμοῦ | De mundo | Fins a l'edat mitjana es considerava d'Aristòtil però des d'Erasme de Rotterdam es creu que és obra d'un escèptic del segle i. |
| De l'esperit | Περὶ πνεύματος | De spiritu | S'ha suposat que és obra del segle iii aC. |
| Dels colors | Περὶ χρωμάτων | De coloribus | S'atribueix a Teofrast o a un peripatètic del seu entorn. |
| Dels audibles | Περὶ ἀκουστῶν | De audibilibus | Suposadament és del segle iii aC. |
| Fisiognòmica | Φυσιογνωμονικῶν | Physiognomonica | Encara que les tesis que defensa tenen l'origen en Aristòtil, la redacció de l'obra no és aristotèlica. |
| De les plantes | Περὶ φυτῶν | De plantis | El text que s'ha conservat és una traducció llatina d'un text àrab que va ser novament traduït al grec. És atribuït per alguns a Nicolau Damascè.[3] |
| Audibles admirables | Περὶ θαυμασίων ἀκουσμάτων | Mirabilibus auscultationibus | Una recopilació de textos paradoxogràfics.[4] Probablement és del segle iii aC. |
| Mecànica | Προβληματα μηχανικά | Problemata mechanica | Sol situar-se a principis del segle iii aC.[5] |
| De la indivisibilitat de les línies | Περὶ ἀτόμων γραμμῶν | De lineis insecabilibus | Diògenes Laerci el va atribuir a Teofrast. |
| Llocs i noms dels vents | Ἀνέμων θέσεις καὶ προσηγορίαι | Ventorum situs et cognomina | Se suposa que el va escriure un autor peripatètic de l'època de Teofrast o posterior. |
| Sobre Melis, Xenòfans i Gòrgies | Περὶ Μελισσου, Ξενοφάνους, Γοργίου | De Melisso, Xenophane, Gorgia | Se'n discuteix l'autenticitat: alguns historiadors creuen que podia ser d'Aristòtil, tot i que sol atribuir-se a un peripatètic del segle iii aC o a un peripatètic eclèctic del segle i |
| De virtuts i vicis | Περὶ ἀρετῶν καὶ κακίων | De virtutibus et vitiis | Procedeix de l'època de Teofrast. |
| Econòmics | Οἰκονομικῶν | Oeconomica | Tractat dividit en tres llibres que podrien ser de diferents autors, des de peripatètics fins a estoics.[6] Es va elaborar probablement entre el segle ii aC i el segle i aC. |
| Retòrica per a Alexandre | Ῥητορικὴ πρὸς Ἀλέξανδρον | Rhetorica ad Alexandrum | L'obra s'atribueix a Anaxímenes de Làmpsac i pertany al segle iv aC. La carta de dedicatòria a Alexandre el Gran que hi figura no es considera autèntica, des de temps d'Erasme de Rotterdam. |
Fora del Corpus aristotèlic
[modifica]| Nom en català | Nom en grec | Nom en llatí | Observacions |
|---|---|---|---|
| Llibre de les causes | Liber de causis | Albert el Gran la considerà d'Aristòtil. | |
| Llibre de la poma | Liber de pom | ||
| Problemes no publicats | Problemata inedita | Se suposa que és obra d'un compilador posterior a Alexandre d'Afrodísies. | |
| El secret dels secrets | Secretum secretorum | ||
| Llibre de les pedres | De lapidibus | Coneguda pel món àrab. | |
| Teologia d'Aristòtil | Theologia aristotelica | Coneguda pel món àrab. | |
| Càstigs d'Aristòtil a Alexandre el Gran[7] |
Notes i referències
[modifica]- Franco Volpi, Enciclopèdia d'obres de filosofia, volum 1, pàg.147-151, Barcelona: Herder (2005), ISBN 84-254-2398-8.
- ↑ El primer corpus d'obres atribuïdes a Aristòtil el va publicar Andronic de Rodes entre els anys 40 i 20 aC. L'edició del corpus amb què es treballa ara és la sistematitzada per August Immanuel Bekker al segle xix.
- ↑ Glick, Thomas F. (et al.) (eds). Medieval science, technology, and medicine: an encyclopedia. Nova York: Routledge, 2005, p. 423-424. ISBN 9780415969307.
- ↑ J. A. de la Fuente Freyre, La biología en la Antigüedad y la Edad Media p.128, Salamanca: Universidad de Salamanca, 2002, ISBN 84-7800-804-7.
- ↑ Gómez Espelosín, F. Javier (ed.). Paraoxógrafos griegos: rarezas y maravillas. Madrid: Gredos, 1996, p. 199. ISBN 842491807X.
- ↑ David Paniagua Aguilar, El panorama literario técnico-científico en Roma, parte 3, p.223, Salamanca: Universidad de Salamanca (2006), ISBN 84-7800-462-9.
- ↑ Aristóteles: Constitución de los atenienses; Pseudo-Aristóteles: Económicos, edición de Manuela García Valdés, p.231, Madrid:Gredos, (1984), ISBN 84-249-0934-8.
- ↑ José Luis Bermejo, El Pseudo-Aristóteles