Pere Collaso i Gil

Pere Collaso i Gil

Biografia
Naixement	17 octubre 1813 l'Havana
Mort	5 gener 1887 (73 anys) Barcelona
Senador vitalici d'Espanya
25 abril 1886 – 5 gener 1887
Senador del Regne
3 setembre 1881 – desembre 1884 Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 ← Benet Arabio-Torre – Supressió del càrrec → Circumscripció electoral: Primer districte electoral de Barcelona
Senador del Regne
15 abril 1872 – febrer 1873 Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
3 juliol 1871 – 24 gener 1872 ← Estanislau Figueras i de Moragas Circumscripció electoral: Primer districte electoral de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Família
Fills	Josep Collaso i Gil
Germans	Bernat Collaso i Gil

Panteó de Pere Collaso i Gil al Cementiri de Montjuïc

Pere Collaso i Gil (l'Havana, 17 d'octubre de 1813 – Barcelona, 5 de gener de 1887) fou un empresari i polític català, pare de Josep Collaso i Gil. Fou diputat i senador a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era fill de Bernardo Collaso i Varela, gallec de Malpica de Bergantiños i de la catalana Antònia Gil i Julià, establerts a Cuba i pertanyents a una família de pilots de vaixells. Vers el 1840 es va establir a Barcelona, on esdevingué un important propietari immobiliari. Casat amb la seva cosina Rosa Gil i Martínez varen ser pares de Josep Collaso i Gil, també Senador a Espanya.

Milità al Partit Progressista, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, i formà part de la Junta de Barcelona durant la revolució de 1868. Més tard formà part del comitè de recepció del nou rei Amadeu I. Fou elegit diputat de la diputació de Barcelona el 1868-1870, 1871 i 1874-1875, així com diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1871 i senador el 1872. Contrari a la república, ingressà al Partit Constitucional.

Després de la restauració borbònica fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1876. També fou senador per la província de Barcelona el 1881-1884 i senador vitalici des de 1887. A les Corts defensà els interessos dels propietaris immobiliaris de Barcelona durant la discussió del traçat del ferrocarril per la ciutat de Barcelona. Fou novament diputat provincial el 1882-1886. Ingressà al Partit Liberal Fusionista i donà suport Práxedes Mateo Sagasta quan es produí l'escissió de la Izquierda Dinástica. Alhora, també fou membre de Foment de la Producció Espanyola, de la Unió Barcelonina de les Classes Productores de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i el 1880 fou nomenat president de la secció de comerç de l'Ateneu Barcelonès.

Referències

• El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. de Joan Palomas i Moncholi, p. 547-548
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Fitxa del Senat