Vés al contingut

Meditació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Postura clàssica de meditació del budisme - Phra Ajan Jerapunyo

La meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració. L'objectiu principal de la meditació pot ser viure-la com a experiència, més típic en la meditació oriental, o més aviat posant l'accent en el contingut d'aquesta, més propi en general de la meditació occidental.[1]

D'aquesta manera, en l'àmbit religiós occidental, s'ha distingit entre oració (oral) i meditació (mental),[1] entre meditació i contemplació,[1] reservant-ne a la segona un significat religiós o espiritual. Aquest nou ús es refereix a la meditació pròpia del ioga, originada a Índia.

Definicions

[modifica]

Dins de la cultura occidental la paraula meditació ve del llatí meditatĭo que originalment indicava un tipus d'exercici intel·lectual; mentre que la paraula contemplació es reservava per a un ús més religiós o espiritual. A banda del seu ús històric, la paraula meditació és emprada en la traducció de conceptes provinents de pràctiques espirituals asiàtiques com el dhyana. D'aquesta manera, la paraula meditació va adquirir una nova definició que la fa similar a la contemplació.[2]

Al segle xix, els teòsofs van adoptar la paraula «meditació» per referir-se a les diverses pràctiques de recolliment interior o contemplació pròpies de l'hinduisme, budisme i altres religions orientals. No obstant això, cal notar que aquest tipus de pràctica no és aliena a la història d'Occident, com mostren descobriments de atuells celtes amb figures en postura iòguica.[3]

Per a Rudolf Steiner, fundador de l'antroposofia, la meditació és el camí per al coneixement del món espiritual i requereix exercicis especials, segons allò explicat i descrit a Wie erlangt man Erkenntnisse des hoheren Welten?' '.[4][5]

Característiques

[modifica]

La meditació normalment es caracteritza per tenir alguns d'aquests trets:

  • Un estat de concentració sobre la realitat del moment present.[6]
  • Un estat experimentat quan la ment es dissol i és lliure dels seus propis pensaments.[7]
  • Una concentració en la qual l'atenció és alliberada de la seva activitat comuna i és focalitzada en Déu (propi de les religions teistes).[8][9][10]
  • Una focalització de la ment en un únic objecte de percepció, com ara la respiració o la recitació constant d'un vocable o d'una successió de paraules o frases (exemple de recitació constant i ritmada de vocables és la recitació de mantra).[6]Mantra és una paraula que prové del sànscrit, formada pels termes ment i alliberació. El més destacable és la vibració energètica i els efectes harmonitzadors que suposen sobre la ment i el cos la repetició dels vocables o frases.[6] El més cèlebre dels mantres és el que es pronuncia «Om», associat a la meditació o un estat d'equilibri emocional. Prové de l'hinduisme i es considera el so i la vibració original de l'univers, connexió amb la mateixa persona i amb els altres éssers i la natura.[11][12]

Tècniques de meditació

[modifica]

Existeixen moltes tècniques de meditació amb diferències notables entre si. Aquesta varietat respon al fet que cadascú pugui utilitzar la que s'ajusti més a les seves capacitats i temperament. Per exemple, Siddharta Gautama va enumerar unes quaranta tècniques diferents i, en el text Vijñana Bhairava Tantra, cent vuit. Totes aquestes tenen en comú la postura d'estar asseguts.[13]

Postura de meditació

[modifica]

És important la postura que s'adopta durant la meditació perquè ajuda a alinear el cos i la ment de la manera més còmoda amb les forces de la natura que condicionen les persones. Es considera que una bona postura ajuda a experimentar un benestar i una relaxació que fan emergir aspectes cada vegada més profunds de la veritable naturalesa de la persona. Per tant, els estats mentals depenen de les postures corporals. O dit d'una altra forma, la postura del nostre cos modula la nostra actitud.

La postura depèn de tres atributs bàsics, tots iguals d'importants, en què cadascú n'ajuda els altres:

  • Alineació. Respon a la necessitat d'asseure's amb l'esquena dreta tot respectant la seva curvatura natural.[14] Una postura ben alineada requereix molt poc d'esforç per mantenir-se en el temps. I permet relaxar els principals músculs del cos. Per aconseguir-ho, s'han de tenir presents els següents tres gestos bàsics per a la meditació asseguda. La pelvis ha d'estar per sobre els genolls. La part inferior dels isquis reposant sobre el coixí. I descansar la part superior del cos sobre aquesta base tot equilibrant la part dreta amb l'esquerra. Aquests tres gestos són útils tant si es fa servir una banqueta, una cadira o es medita assegut a terra amb les cames encreuades.
  • Relaxació. La relaxació depèn de la capacitat de lliurar el pes del cos a la força de la gravetat. Quan el cos està alineat, és més senzill relaxar-se perquè no cal tensar la musculatura innecessàriament per mantenir-se dret. Amb el cos tens, es restringeix la respiració i la capacitat de percebre sensacions i sentiments. Per tant, a mesura que es redueix la tensió muscular, és més fàcil ser-ne conscient que és un dels objectius de la meditació.
  • Elasticitat. Per meditar, s'ha d'asseure's molt quiet i respirar amb normalitat i lliurement. No és un estat estàtic. Té a veure amb la flexibilitat que comporta un moviment de lliurament, principalment amb la respiració. L'actitud contrària és la resistència al moviment espontani del cos. N'és un exemple clar la respiració. La força de la respiració convida el cos a respondre amb elasticitat. Per tant, l'elasticitat depèn de permetre la respiració, no de forçar una respiració que creiem correcta.[13]

És important complementar la meditació amb ioga o treballs de reestructuració postural per facilitar la realització i manteniment de la postura.[15] És convenient tenir la boca tancada amb les mandíbules relaxades.

Postures de cames encreuades

[modifica]

Les postures de cames encreuades i l'esquena recta (sukhasana)[16] faciliten una bona estabilitat, ja que els genolls descansen sobre el terra. És aconsellable anar alternant la cama del davant per igualar la flexibilitat entre les cames. La postura de flor de lotus (els peus sobre les cuixes contràries) té molts beneficis. Una gran estabilitat i, en pressionar els meridians de les cuixes tot disminuint el flux circulatori, facilita un major energia per a la introspecció. Però, a Occident, la majoria de gent no està preparada per realitzar-la, ja que no es té la suficient flexibilitat de malucs fruit d'asseure diàriament a terra. Se'n poden realitzar variants, com ara el mig lotus (un turmell sobre l'altre) o la birmana (un peu davant l'altre).[15]

Budisme clàssic

[modifica]

Segons el budisme clàssic,[17] la postura ideal per a meditar té set característiques:

  • Cames encreuades, realitzant la postura de flor de lotus o bé de mitja flor de lotus.[18]
  • Esquena recta i centrada.
  • Mans sobre la falda. L'esquerra a sota i els dits polzes tocant-se.
  • Les espatlles alineades horitzontalment, obertes i amb els braços arquejats.
  • La llengua tocant el paladar. Amb els llavis i la barbeta relaxats.
  • El cap lleugerament inclinat endavant.
  • Els ulls lleugerament oberts, que deixin passar llum.[14]

Aplicacions seculars

[modifica]

Psicoteràpia

[modifica]

Carl Jung (1875-1961) va ser un dels primers investigadors occidentals de les pràctiques religioses orientals.[19][20] Va defensar clarament diversos mètodes per augmentar la consciència de l'individu. Tanmateix, va expressar algunes reserves sobre la immersió directa dels occidentals en les pràctiques orientals sense una comprensió prèvia dels seus diferents contextos espirituals i culturals.[21][22] Posteriorment, Erich Fromm (1900-1980) va explorar les pràctiques espirituals orientals.[23]

Aplicacions clíniques

[modifica]

Des de la dècada del 1970, la psicologia clínica i la psiquiatria han desenvolupat tècniques de meditació per tractar nombrosos trastorns psicològics.[24] En psicologia, la pràctica de l'atenció plena s'utilitza per alleujar afeccions mentals i físiques. Pot afectar el sistema endocrí i, d'aquesta manera, reduir la depressió, a més d'ajudar a alleujar l'estrès i l'ansietat.[25][26][27][28] L'atenció plena també s'utilitza com a teràpia d'intervenció per tractar addiccions, inclosa l'addicció a les drogues, tot i que la quantitat i la qualitat de la recerca basada en evidències han estat insuficients.[29][30]

El Centre Nacional de Salut Complementària i Integrativa dels Estats Units afirma que «les pràctiques de meditació i atenció plena poden tenir diversos beneficis per a la salut i poden ajudar les persones a millorar la seva qualitat de vida. Alguns estudis recents han investigat si la meditació o l'atenció plena ajuden a gestionar l'ansietat, l'estrès, la depressió, el dolor o els símptomes relacionats amb l'abstinència de nicotina, alcohol o opioides». Tanmateix, el centre també adverteix que «els resultats dels estudis han estat difícils d'analitzar i es poden haver interpretat de manera massa optimista».[31]

Una revisió del 2014 va concloure que la pràctica de la meditació d'atenció plena durant un període d'entre dos i sis mesos per part de persones sotmeses a tractaments psiquiàtrics o mèdics de llarga durada podia produir millores moderades en la gestió del dolor, l'ansietat i la depressió.[32] El 2017, l'Associació Americana del Cor va publicar una declaració científica segons la qual la meditació podia ser una pràctica i una intervenció complementàries raonables per contribuir a reduir el risc de malalties cardiovasculars. Tanmateix, va precisar que calia definir millor la meditació mitjançant recerca clínica de més qualitat sobre aquests trastorns.[33] Estudis més recents també han trobat indicis que la meditació pot tenir efectes sobre les migranyes en adults. La meditació d'atenció plena podria permetre reduir els episodis de migranya i l'ús de medicaments per tractar-los.[34]

Les primeres proves disponibles, encara escasses i de baixa qualitat, indiquen que els mecanismes de la meditació podrien ajudar a tractar la síndrome de l'intestí irritable,[35][36] l'insomni,[35] el declivi cognitiu de les persones grans[37] i el trastorn per estrès posttraumàtic.[38][39] Una revisió del 2016 va mostrar que seure en silenci, practicar la meditació d'exploració corporal i concentrar-se en la respiració reduïa moderadament els símptomes del trastorn per estrès posttraumàtic i la depressió en veterans de guerra, i contribuïa a desenvolupar resiliència davant l'estrès entre el personal militar en actiu.[40][41] Alguns investigadors han observat que la participació en programes de meditació d'atenció plena pot ajudar els pacients amb insomni, ja que en millora la qualitat del son i redueix el temps total de vigília.[42] La meditació d'atenció plena és una teràpia de suport que ajuda a tractar els pacients diagnosticats d'insomni.[42]

En l'àmbit laboral

[modifica]

Una revisió del 2010 de la bibliografia sobre l'espiritualitat i el rendiment en les organitzacions va constatar un augment dels programes empresarials de meditació.[43]

El 2016, aproximadament una quarta part de les empreses dels Estats Units utilitzaven iniciatives per reduir l'estrès.[44][45] L'objectiu era ajudar a reduir l'estrès i millorar les reaccions davant d'aquest. Aetna ofereix actualment el seu programa als clients. Google també aplica programes d'atenció plena i ofereix més d'una dotzena de cursos de meditació. El més destacat, "Search Inside Yourself", s'imparteix des del 2007.[45] General Mills ofereix la sèrie de cursos Mindful Leadership Program, que combina meditació d'atenció plena, ioga i diàleg amb l'objectiu de desenvolupar la capacitat de la ment per mantenir l'atenció.[45]

Moltes organitzacions militars d'arreu del món han comprovat que la meditació i la pràctica de l'atenció plena poden aportar diversos beneficis relacionats amb el combat, com ara suport a la salut mental, claredat mental, concentració i control de l'estrès.[46]

En l'àmbit escolar

[modifica]

Una revisió de quinze estudis sotmesos a revisió per parells sobre la meditació juvenil en centres educatius va indicar que la meditació transcendental tenia un efecte moderat sobre el benestar i un efecte petit sobre la competència social. No s'ha investigat prou l'efecte de la meditació sobre el rendiment acadèmic.[47] Les dades disponibles també han mostrat possibles millores de l'estrès i del rendiment cognitiu mitjançant la meditació impartida a les escoles.[48]

També s'han observat possibles efectes positius sobre la regulació emocional, l'estrès i l'ansietat en estudiants universitaris i d'infermeria.[49][50]

Resposta de relaxació i bioretroalimentació

[modifica]

Herbert Benson, de la Facultat de Medicina de Harvard, va dur a terme una sèrie de proves clíniques amb practicants de diverses disciplines, com la tècnica de meditació transcendental i el budisme tibetà. El 1975, Benson va publicar el llibre The Relaxation Response, en què va exposar la seva pròpia versió de la meditació orientada a la relaxació.[51] També durant la dècada del 1970, la psicòloga nord-americana Patricia Carrington va desenvolupar una tècnica similar anomenada meditació clínicament estandarditzada (MCE).[52] A Noruega, un altre mètode basat en el so, anomenat meditació Acem, va desenvolupar una psicologia de la meditació i ha estat objecte de diversos estudis científics.[53]

Des de la dècada del 1950, molts investigadors han utilitzat la bioretroalimentació amb l'objectiu d'assolir estats mentals més profunds.[54][55]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Meditació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «¿Qué es la meditación? - Escuela Yùyán®».
  3. ↑ Historia de las Religiones de la Europa Antigua, Ed. Catedra, 1994.
  4. ↑ Steiner, Rudolf. Cómo se adquiere el conocimiento de los mundos superiores. Buenos Aires: Shambhala. ISBN 979-8421812784.
  5. ↑ ¿Cómo se adquiere el conocimiento de los mundos superiores?. Buenos Aires: Dédalo.
  6. 1 2 3 Laureys, Steven. Medita. Una guia científica i útil per practicar la meditació. Traducció: Gemma Tomàs. ARA LLIBRES, 2023-02-20. ISBN 978-84-18928-82-6.
  7. ↑ Gyatso, Gueshe Kelsang. Budismo moderno - Volumen 1: Sutra: El camino de la compasión y la sabiduría (en castellà). Tharpa.com, 2011. ISBN 978-84-937043-8-4.
  8. ↑ Llinàs, Carles. Ars angelica: la gnoseologia de Ramon Llull. Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 978-84-7283-551-1.
  9. ↑ «La meditació cristiana». Catalunyareligió, 29-04-2021. [Consulta: 13 novembre 2024].
  10. ↑ Fossas, Ignasi M. Regla per als monjos: text llatí/català. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 978-84-7826-870-2.
  11. ↑ Carrére, Emmanuel. Ioga. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Anagrama, 2021-02-24. ISBN 978-84-339-4240-1.
  12. ↑ Bach, Eva. Com cuidar la salut emocional. Plataforma, 2022-09-28. ISBN 978-84-19271-54-9.
  13. 1 2 Will Johnson. La postura de meditación (en castellà). Barcelona: Herder, 2009. ISBN 978-84-254-2635-3 [Consulta: 6 octubre 2014].
  14. 1 2 Manzanera, Juan. El placer de meditar (en castellà). 5a edició. Alacant: Ediciones Dharma, novembre 2009. ISBN 978-84-86615-65-9.
  15. 1 2 Peragón, Julián. Meditación Síntesis: 7 etapas para una meditación inteligente (en castellà). Editorial Acanto, 15/10/2014. ISBN 978-84-15053-52-1.
  16. ↑ Duch, Mamen. Relaxacions. Editorial Flamboyant, 2020-05-01. ISBN 978-84-17749-79-8.
  17. ↑ Merlo, Vicente. Meditar: En el hinduismo y el budismo (en castellà). Editorial Kairós, 2023-02-22. ISBN 978-84-1121-153-6.
  18. ↑ Carós, Joan Prat. La seducció de l'antropologia: Escrits de Joan Prat. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2023-11-26. ISBN 978-84-1365-113-2.
  19. ↑ C. G. Jung, "Yoga and the West" (1936), Collected Works, vol. 11.
  20. ↑ C. G. Jung, "Forward to Suzuki's An Introduction to Zen Buddhism" (1939), Collected Works, vol. 11.
  21. ↑ C. G. Jung, "The psychology of eastern meditation" (1943), Collected Works, vol. 11.
  22. ↑ V. Walter Odajnyk, Gathering the Light. A psychology of meditation (Shambhala, 1993), pàg. 18-21.
  23. ↑ Erich Fromm, Zen Buddhism and psychoanalysis (1960).
  24. ↑ Harrington, Anne; Dunne, John D. «When mindfulness is therapy: Ethical qualms, historical perspectives». American Psychologist, vol. 70, 7, 2015, p. 621–631. DOI: 10.1037/a0039460. PMID: 26436312.
  25. ↑ Goyal, M.; Singh, S.; Sibinga, E. M.; Gould, N. F.; Rowland-Seymour, A.; Sharma, R.; Berger, Z.; Sleicher, D.; Maron, D. D. «Meditation Programs for Psychological Stress and Well-being: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA Internal Medicine, vol. 174, 3, 2014, p. 357–368. DOI: 10.1001/jamainternmed.2013.13018. ISSN: 2168-6106. PMC: 4142584. PMID: 24395196.
  26. ↑ Strauss, Clara; Cavanagh, Kate; Oliver, Annie; Pettman, Danelle «Mindfulness-Based Interventions for People Diagnosed with a Current Episode of an Anxiety or Depressive Disorder: A Meta-Analysis of Randomised Controlled Trials». PLOS ONE, vol. 9, 4, 24-04-2014. Bibcode: 2014PLoSO...996110S. DOI: 10.1371/journal.pone.0096110. PMC: 3999148. PMID: 24763812.
  27. ↑ Khoury, Bassam; Sharma, Manoj; Rush, Sarah E.; Fournier, Claude «Mindfulness-based stress reduction for healthy individuals: A meta-analysis». Journal of Psychosomatic Research, vol. 78, 6, 6-2015, p. 519–528. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2015.03.009. PMID: 25818837.
  28. ↑ Pascoe, Michaela C.; Thompson, David R.; Ski, Chantal F. «Meditation and Endocrine Health and Wellbeing». Trends in Endocrinology and Metabolism, vol. 31, 7, 7-2020, p. 469–477. DOI: 10.1016/j.tem.2020.01.012. ISSN: 1879-3061. PMID: 32037024.
  29. ↑ Stetka, Bret «Where's the Proof that Mindfulness Really Works?». Scientific American Mind, vol. 29, 1, 07-12-2017, p. 20–23. DOI: 10.1038/scientificamericanmind0118-20.
  30. ↑ Chiesa, Alberto; Serretti, Alessandro «Are Mindfulness-Based Interventions Effective for Substance Use Disorders? A Systematic Review of the Evidence». Substance Use & Misuse, vol. 49, 5, 16-04-2014, p. 492–512. DOI: 10.3109/10826084.2013.770027. PMID: 23461667.
  31. ↑ «Meditation and Mindfulness: What You Need To Know» (en anglès). NCCIH. Arxivat de l'original el 14 March 2024. [Consulta: 14 març 2024].
  32. ↑ Goyal, Madhav; Singh, Sonal; Sibinga, Erica M. S.; Gould, Neda F.; Rowland-Seymour, Anastasia; Sharma, Ritu; Berger, Zackary; Sleicher, Dana; Maron, David D. «Meditation Programs for Psychological Stress and Well-being: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA Internal Medicine, vol. 174, 3, 01-03-2014, p. 357–368. DOI: 10.1001/jamainternmed.2013.13018. PMC: 4142584. PMID: 24395196.
  33. ↑ Levine, Glenn N.; Lange, Richard A.; Bairey-Merz, C. Noel; Davidson, Richard J.; Jamerson, Kenneth; Mehta, Puja K.; Michos, Erin D.; Norris, Keith; Ray, Indranill Basu «Meditation and Cardiovascular Risk Reduction: A Scientific Statement From the American Heart Association». Journal of the American Heart Association, vol. 6, 10, 11-10-2017. DOI: 10.1161/JAHA.117.002218. PMC: 5721815. PMID: 28963100.
  34. ↑ Wells, Rebecca Erwin; Beuthin, Justin; Granetzke, Laura «Complementary and Integrative Medicine for Episodic Migraine: an Update of Evidence from the Last 3 Years» (en anglès). Current Pain and Headache Reports, vol. 23, 2, 2-2019, p. 10. DOI: 10.1007/s11916-019-0750-8. ISSN: 1531-3433. PMC: 6559232. PMID: 30790138.
  35. 1 2 «Meditation: In depth». National Center for Complementary and Integrative Health, US National Institutes of Health, 01-04-2016. Arxivat de l'original el 3 October 2020. [Consulta: 22 agost 2019].
  36. ↑ Shaner, Lynne; Kelly, Lisa; Rockwell, Donna; Curtis, Devorah «Calm Abiding». Journal of Humanistic Psychology, vol. 57, 2016, p. 98. DOI: 10.1177/0022167815594556.
  37. ↑ Gard, Tim; Hölzel, Britta K.; Lazar, Sara W. «The potential effects of meditation on age-related cognitive decline: a systematic review: Effects of meditation on cognition in aging». Annals of the New York Academy of Sciences, vol. 1307, 1, 1-2014, p. 89–103. Bibcode: 2014NYASA1307...89G. DOI: 10.1111/nyas.12348. PMC: 4024457. PMID: 24571182.
  38. ↑ Gallegos, Autumn M.; Crean, Hugh F.; Pigeon, Wilfred R.; Heffner, Kathi L. «Meditation and yoga for posttraumatic stress disorder: A meta-analytic review of randomized controlled trials». Clinical Psychology Review, vol. 58, 12-2017, p. 115–124. DOI: 10.1016/j.cpr.2017.10.004. PMC: 5939561. PMID: 29100863.
  39. ↑ Bisson, Jonathan I; Roberts, Neil P; Andrew, Martin; Cooper, Rosalind; Lewis, Catrin «Psychological therapies for chronic post-traumatic stress disorder (PTSD) in adults». Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2013, 12, 13-12-2013. DOI: 10.1002/14651858.CD003388.pub4. PMC: 6991463. PMID: 24338345.
  40. ↑ Colgan, Dana Dharmakaya; Christopher, Michael; Michael, Paul; Wahbeh, Helané «The Body Scan and Mindful Breathing Among Veterans with PTSD: Type of Intervention Moderates the Relationship Between Changes in Mindfulness and Post-treatment Depression» (en anglès). Mindfulness, vol. 7, 2, 01-04-2016, p. 372–383. DOI: 10.1007/s12671-015-0453-0. ISSN: 1868-8535. PMC: 7451147. PMID: 32863982.
  41. ↑ Brewer, Judson «Mindfulness in the Military». American Journal of Psychiatry, vol. 171, 8, 2014, p. 803–806. DOI: 10.1176/appi.ajp.2014.14040501. ISSN: 0002-953X. PMID: 25082484.
  42. 1 2 Gong, Hong; Ni, Chen-Xu; Liu, Yun-Zi; Zhang, Yi; Su, Wen-Jun; Lian, Yong-Jie; Peng, Wei; Jiang, Chun-Lei «Mindfulness meditation for insomnia: A meta-analysis of randomized controlled trials». Journal of Psychosomatic Research, vol. 89, 10-2016, p. 1–6. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2016.07.016. PMID: 27663102.
  43. ↑ Karakas, Fahri «Spirituality and Performance in Organizations: A Literature Review». Journal of Business Ethics, vol. 94, 2009, p. 89. DOI: 10.1007/s10551-009-0251-5.
  44. ↑ «The mind business». , 24-08-2012.
  45. 1 2 3 «Why Google, Target, and General Mills Are Investing in Mindfulness». .
  46. ↑ Richtel, Matt. «The Latest in Military Strategy: Mindfulness». The New York Times, 05-04-2019. Arxivat de l'original el 4 February 2024. [Consulta: 4 febrer 2024].
  47. ↑ Waters, Lea; Barsky, Adam; Ridd, Amanda; Allen, Kelly «Contemplative Education: A Systematic, Evidence-Based Review of the effect of Meditation Interventions in Schools» (en anglès). Educational Psychology Review, vol. 27, 1, 01-03-2015, p. 103–134. DOI: 10.1007/s10648-014-9258-2. ISSN: 1573-336X.
  48. ↑ Šouláková, Barbora; Kasal, Alexandr; Butzer, Bethany; Winkler, Petr «Meta-Review on the Effectiveness of Classroom-Based Psychological Interventions Aimed at Improving Student Mental Health and Well-Being, and Preventing Mental Illness» (en anglès). The Journal of Primary Prevention, vol. 40, 3, 01-06-2019, p. 255–278. DOI: 10.1007/s10935-019-00552-5. ISSN: 1573-6547. PMID: 31140100.
  49. ↑ Van Gordon, William; Shonin, Edo; Sumich, Alex; Sundin, Eva C.; Griffiths, Mark D. «Meditation Awareness Training (MAT) for Psychological Well-Being in a Sub-Clinical Sample of University Students: A Controlled Pilot Study». Mindfulness, 07-02-2013. DOI: 10.1007/s12671-012-0191-5.
  50. ↑ Torné-Ruiz, Alba; Reguant, Mercedes; Roca, Judith «Mindfulness for stress and anxiety management in nursing students in a clinical simulation: A quasi-experimental study». Nurse Education in Practice, vol. 66, 1-2023. DOI: 10.1016/j.nepr.2022.103533. PMID: 36516640.
  51. ↑ Benson i Klipper, 2000.
  52. ↑ Patricia Carrington. Freedom in meditation. Anchor Press, 1977. ISBN 978-0-385-11392-2.
  53. ↑ Lagopoulos, Jim; Xu, Jian; Rasmussen, Inge-Andre; Vik, Alexandra; Malhi, Gin S.; Eliassen, Carl Fredrik; Arntsen, Ingrid Edith; Sæther, Jardar G; Saether, JG «Increased Theta and Alpha EEG Activity During Nondirective Meditation». Journal of Alternative and Complementary Medicine, vol. 15, 11, 2009, p. 1187–92. DOI: 10.1089/acm.2009.0113. PMID: 19922249.
  54. ↑ Rubin, Jeffrey B. «A New View of Meditation». Journal of Religion and Health, vol. 40, 1, 2001, p. 121–28. DOI: 10.1023/a:1012542524848.
  55. ↑ Brandmeyer, Tracy; Delorme, Arnaud «Meditation and neurofeedback». Frontiers in Psychology, vol. 4, 2013, p. 688. DOI: 10.3389/fpsyg.2013.00688. ISSN: 1664-1078. PMC: 3791377. PMID: 24109463.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meditació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meditació&oldid=38624602»