Mascalvó

Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó va ser un antic terme rural del camp de Tarragona que es va incorporar a Reus l'any 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.

Mascalvó

Indicador d'una parcel·la de la partida de Mascalvó
Tipus	antic terme jurisdiccional de Catalunya ens local històric de Catalunya
Epònim	Mas Calvó
Lloc
Entitat territorial administrativa	Reus (Baix Camp)
41° 06′ 35″ N, 1° 07′ 24″ E

Història

L'arquebisbe de Tarragona Hug de Cervelló va donar les terres a un tal Calbó l'any 1169, en feu de l'església i reservant-se les primícies. La donació parla d'un mas que devia ser el Mas de Porpres i que era el lloc de naixement de Bernat Calbó (1180-1243), abat de Santes Creus i bisbe de Vic, mas que més tard es va reanomenar Mas Calbó (apareix el nom cap al 1298 ja referit al mas i a la rodalia). L'any 1299 la senyoria, amb castell i jurisdicció pròpia, pertanyia a Guerau Calbó, però al segle xiv la propietat es va dividir. El 1377 va ingressar a la Comuna del Camp entitat a la que va pertànyer almenys fins al 1476. El 1391 el rei Joan I va vendre els seus drets a l'arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra. El donzell Galzeran de Canyelles hi va construir una capella el 1401. L'any 1411 la justícia l'administrava el batlle de Vila-seca, i la capella depenia de la parròquia d'aquell poble. A mitjan segle xv pertanyia a la família Sacirera que l'any 1450 va vendre un bocí de es terres per on passava el camí de Reus al port de Salou, segons diu Bofarull, propietat que la família va mantenir fins al 1591 quan al morir Jaume Sacirera la seva vídua Elisabet va vendre el castell, el moli, la premsa d'oli, el forn, el domini i la senyoria i terres al comú de Reus per 7.000 lliures catalanes.

Malgrat ser propietat de la vila de Reus, Mascalvó va seguir sent un terme independent fins a mitjans del segle xix, quan una disposició publicada al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona del 8 de març de 1842 es va incorporar al terme municipal d'aquesta població. El 1773 el terme depenia de Reus també en l'aspecte religiós. El 1805, per obtenir el permís per fer el canal de Reus a Salou, el títol de senyor (baró) de Mascalvó es va donar al primer ministre espanyol Godoy però reservant-se la propietat de cases i terres. El primer terç del segle xviii s'integrà a l'angle sud-oest de l'edifici una capella dedicada a Sant Bernat Calvó. Aquestes obres foren inaugurades l'1 de juny de 1738. El 1850 les cases i les terres es van vendre a l'arquitecte Antoni Molner per 234.666 rals, finançar la construcció de les Pescateries Velles de Reus.

El terme de Rubió, que es va donar a poblar abans del 1169, es va incorporar a Mascalvó o Porpres més tard. També se sap que el Batlle del terme de Porpres ho era també de La Boella.

El Mas Calvó

El mas, que sovint s'anomena castell, és un edifici important que conserva elements gòtics i renaixentistes. És el casal i primer poblament del terme, que subsisteix malgrat les importants modificacions dels límits. L'edifici ha estat reformat algunes vegades. El 1602 s'hi van fer reformes importants, que van afectar la façana, aleshores principal i ara posterior, que conté l'escut de Reus gravat a la llinda. La capella, situada a la sala on, segons la tradició va néixer Bernat Calbó, i que havia estat tancada, es va reobrir el 1943, i s'hi celebra una missa i un aplec el 24 d'octubre. Mascalvó va ser el lloc on passà la nit Jaume I abans d'embarcar-se a Salou per a la conquesta de Mallorca.