Mary Poovey

historiadora estatunidenca

Mary Louise Poovey[1] és una historiadora de la cultura i crítica literària estatunidenca, l'obra de la qual se centra en l'Època victoriana. És professora universitària emèrita Samuel Rudin d'Humanitats a la Universitat de Nova York, posició de la qual es va jubilar,[2] i directora de l'Institut per a la Història de la Producció del Coneixement.[3] Poovey ha ensenyat a la Universitat Johns Hopkins, al Swarthmore College i a la Universitat Yale.[4]

Plantilla:Infotaula personaMary Poovey
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
FormacióUniversitat de Virgínia - Philosophiæ doctor (1972–1976)
Universitat de Virgínia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, investigadora, periodista, crítica literària, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trajectòria

modifica

Poovey va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Virgínia l'any 1976.[1]

Dones decents

modifica

El 1984, Poovey va publicar The Proper Lady and the Woman Writer: Ideology as Style in the Works of Mary Wollstonecraft, Mary Shelley, and Jane Austen (La dama decent i l'escriptora: la ideologia com a estil en les obres de Mary Wollstonecraft, Mary Shelley i Jane Austen). El seu llibre es basa al voltant de la idea de la "dama decent" i analitza les dificultats que van tenir aquestes tres importants autores per a deslliurar-se d'aquest motlle.[5]

Lectures feministes

modifica

Poovey ha estat reconeguda per la importància de la seva tasca en el camp de la lectura feminista. Ha examinat com el creixement de l'escriptura femenina va ser un mecanisme que va permetre l'emergència de les seves veus.[6] L'any 1999, en el marc de la British Women Writers Conference, Poovey va dur a terme una reavaluació pública de l'obra d'una autora com a exercici teòric. Poovey va rellegir les obres d'Ellen Pickering i va determinar que no pagava la pena recuperar-les. Les obres d'aquesta novel·lista havien estat populars al segle XIX, però va considerar que els llibres eren sobrecomplicats i mancaven d'innovació. Va concloure que l'única raó per a rellegir obres com aquesta era confirmar que els llibres que s'havia decidit recordar, com Jane Eyre i Mary Barton, són els millors del seu gènere.[7] Poovey va utilitzar la seva relectura de les novel·les de Pickering per a argumentar que no cal que tots els escriptors siguin recuperats per al cànon literari. Tamara Wagner va anar més enllà i va argumentar que això demostra que hem de desmitificar la nostra "història de llegir aquests textos partint de la realitat".[7]

El 30 de gener de 2015, Poovey va rebre un doctorat honoris causa per la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d'Uppsala, Suècia.[8]

Entre els seus llibres s'inclouen:

Referències

modifica
  1. 1 2 {{{títol}}} (tesi). OCLC 2812233.
  2. ↑ «Mary Poovey» (en anglès). University of Chicago Press. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ «Mary Poovey» (en anglès americà). New York Institute for the Humanities. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. ↑ «Mary Poovey». english.fas.nyu.edu. New York University. Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 28 febrer 2015].
  5. ↑ Poovey, Mary. The proper lady and the woman writer: ideology as style in the works of Mary Wollstonecraft, Mary Shelley, and Jane Austen. Chicago: University of Chicago Press, 1985. ISBN 9780226675282. Preview.
  6. ↑ Handler, Richard; Segal, Daniel. Jane Austen and the fiction of culture : an essay on the narration of social realities. Updated. Lanham, Md.: Rowman & Littlefield, 1999, p. 14. ISBN 0847690482.
  7. 1 2 Wagner, Wagner. Antifeminism and the Victorian Novel. Cambria Press, p. 25. ISBN 1621969797.
  8. ↑ «Two new honorary doctors at Uppsala University's Faculty of Social Sciences - Uppsala University, Sweden». www.uu.se. [Consulta: 2 febrer 2016].

Enllaços externs

modifica