El topònim de Marratxí apareix documentat per primera vegada al seglexiii sota les formes Marratxí i Barraxino, fent referència a l'alqueria actualment anomenada Son Sales.[1] El 1279 a la butla papal d'Innocenci IV apareix com Santa Maria de Barrachino. Alcover i Moll pensaren en el gentilici de la ciutat de Marraqueix, proposta seguida per l'arabista Miquel Barceló.[2]Coromines, digué que calia descartar aquesta explicació i que es tractava d'un derivat mossàrab del llatí barraca. *Barraca o *barracca> barraccino>Marratxí (amb canvi de b a m per propagació de la nasalitat).[3] En canvi Guillem Rosselló Bordoy posà en qüestió aquestes etimologies i deixa la qüestió a l'aire.[4]
Entre els llocs d'interés principals hi ha el polígon de Marratxí (el segon més important de l'illa), el centre d'oci dels Caülls (conegut comercialment com a Festival Park) i l'Aeroport de son Bonet, el primer aeroport civil de l'illa, actualment reservat a l'aviació esportiva.[2]
Marratxí té dos instituts de secundària: l'IES Marratxí, vora l'estació del Polígon de Marratxí, i l'IES Sant Marçal, entre la Cabaneta i Sant Marçal.
El nucli de població original i històric de Marratxí és Marratxinet, nom sorgit a començament del seglexx i que substituí el nom original de Marratxí. Tot i així, Marratxinet no passà mai de ser un llogaret de menys de cent habitants: al seglexvi perdé la titularitat de la parròquia i al seglexix la de l'ajuntament, i perdé la seva condició de nucli principal al llarg dels segles xviii i xix a favor d'altres nuclis de població més recents.[2]
Els quatre nuclis de població tradicionals de Marratxí, i encara els més poblats, són quatre: la Cabaneta, Pòrtol, el Pont d'Inca i el Pla de na Tesa. El primer se situa al costat de la parròquia històrica de Marratxí, i és el que, de 1864 ençà, acull l'ajuntament. A banda d'aquests quatre, la resta de nuclis són urbanitzacions construïdes a partir de la dècada de 1980.[2]
En època islàmica, Marratxí fou una alqueria, que es correspon amb l'actual possessió de Son Sales, anomenada així per la família Sales, una de les cases de la noblesa mallorquina, que la tengué fins al seglexix.[1] En el Repartiment de Mallorca (1230), el terme de Marratxí fou adjudicat a la partida del bisbe de Barcelona, i així romangué integrat dins la Baronia del Pariatge. A la butla del papa Innocenci IV (1248) ja apareix documentada la parròquia de Marratxí, sota la titularitat de Santa Maria. El 1348, però, consta que el titular de la parròquia ja era Sant Marçal. Llavors, Marratxí era un terme eminentment rural, sense cap nucli significatiu, i l'església parroquial i la casa de la vila es trobaven a l'actual nucli de Marratxinet.[2]
Ja dins el seglexvi, es començà a construir una església nova, molt a prop de la possessió de Son Verí, en un indret fora de qualsevol nucli urbà. Entre 1583 i 1588, l'historiador Joan Binimelis en fou el rector. El seglexvii, s'estableix la possessió de Pòrtula, propietat dels Torrella de Santa Maria, que donaria lloc al poble de Pòrtol. El 1699 es començà a construir una nova església, de majors dimensions, situada en el mateix indret que l'anterior, ampliació que serviria per donar cabuda als vilatans de les poblacions de Pòrtol i la Cabaneta, que es desenvoluparien al llarg del seglexviii. Efectivament, el 1745 s'establí la garriga de Son Caulelles, que donaria naixement al poble de la Cabaneta. El 1789, Jeroni Berard indica que Marratxí també és conegut com a Sant Marçal, en referència al sant titular de la parròquia.[2]
Dins el seglexix, es consolidaren els nuclis de Pòrtol i la Cabaneta i nasqueren els del Pla de na Tesa i el Pont d'Inca. El 1864 la casa consistorial es traslladà a la Cabaneta, i es començaren a construir esglésies pels nous nuclis: el 1858 es començà l'església del Pla de na Tesa, dedicada a Sant Llàtzer (de Betània o el leprós), beneïda el 1860 i convertida en parròquia el 1938; el 1875 es començà l'església de Pòrtol, dedicada a la Mare de Déu del Carme, beneïda el 1878 i convertida en parròquia el 1934; i el 1890 es començà l'actual església del Pont d'Inca, dedicada a Sant Alonso, beneïda el 1904 i convertida en parròquia el 1913.[2]
Vista del Pont d'IncaFornada d'olles a Can Vent (Pòrtol). L'olleria és una de les activitats històriques i tradicionals del municipiLa possessió de Son Verí, una de les més importants del termeCementeri de Son BlancSequer de figues a PòrtolEstació del Polígon de MarratxíVista de la parròquia de Sant Marçal
Composició del ple municipal des de les eleccions municipals de 1979
Les festes més conegudes són la de Festa Sant Marçal i la Fira del Fang. També hi ha mercadets setmanals, com ara el del carrer de la Cabana (a la plaça) cada dimecres de matí.
_2.svg)
.png)
