Mangosta de Jackson
Bdeogale jacksoni  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Herpestidae |
| Gènere | Bdeogale |
| Espècie | Bdeogale jacksoni Thomas, 1894 Bdeogale jacksoni |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni) és una espècie de mangosta africana. El 1889 fou descoberta per Frederick John Jackson, i posteriorment Oldfield Thomas la descrigué el 1894 com a Galeriscus jacksoni. El seu parent més proper és la mangosta de potes negres, amb qui comparteix el subgènere Galeriscus. A vegades, ambdues són considerades com a part de la mateixa espècie.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una mangosta de mida gran, amb una cua peluda. El seu cos i cap tenen una longitud conjunta que varia entre 50,8 i 57,1 centímetres. La cua fa entre 28,3 i 32,4 centímetres, les potes del darrere entre 8,6 i 10,8, i les orelles entre 2,3 i 3,5. El seu pes varia entre 2 i 3 quilograms.[1] El seu pelatge dorsal llarg i espès està format per pèls de 2 centímetres de color blanc i negre, que li donen en conjunt un color grisenc. El musell i la barbeta són de color terrós, i la gola i els costats del coll de color groguenc,[2] fet que la distingeix de la mangosta de potes negres. Les potes són de color marró fosc i la cua blanca. El ventre és de color gris clar, amb pels llanuts.
El Pavelló auricular és arrodonit i el musell allargat. Les fosses nasals no tenen pèl i divideixen el llavi superior en dues parts. Les potes tenen 4 dits amb urpes fortes i gruixudes, i, tal com és característic del gènere Bdeogale, no tenen hàl·lux ni polze. Les plantes dels peus són nues.[1]
La dentadura de la mangosta de Jackson és la típica de les mangostes. Té tres dents incisives, una dent canina, quatre premolars, i dues molars a cada costat de les dues mandíbules, que sumen un total de 40 dents amb la següent formula: .[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'hàbitat de la mangosta de Jackson són els boscos de muntanya, les zones amb bambú i les planes properes a boscos. La seva densitat de població es baixa[2] i seva àrea de distribució és molt limitada.[2] Viu al centre i sud de Kenya, al sud-est d'Uganda i a les muntanyes Udzungwa, a Tanzània,[3] on fou vista per primera vegada el febrer de 2001[4] i es troba molt localitzada i només s'ha vist al bosc de Matunda, allunyada un màxim de 2,65 quilòmetres.[5] A les muntanyes Aberdare Range, i als massissos del mont Kenya i el mont Elgon, viu fins a 3.300 metres per sobre del nivell del mar.[3] És possible que visqui el massís de les munyanyes de l'arc est, incloses les muntanyes Uluguru, Nguru i Usambara.[3]
Comportament
[modifica]La mangosta de Jackson és un animal principalment nocturn i crepuscular.[2] De 25 fotografies agafades en trampes amb càmeres a les muntanyes Udzungwa, el 73% foren disparades entre les 7 del vespre i la mitjanit. Possiblement és un animal solitari, encara que se l'ha vist en parelles i ocasionalment en grups de 4 membres. Es probable que caci habitualment a zones de vegetació espessa prop de pantans.[3]
No es té informació sobre la seva reproducció.[1]
Dieta
[modifica]La mangosta de Jackson és carnívora, insectívora i mirmecòfaga. A les muntanyes Aberdare, sobre un total de 40 aliments, més del 50% eren rosegadors, inclosos Otomys, Dasymys i Praomys, i un 40% eren insectes, principalment formigues del gènere Anomma, però també d'escarabats i erugues. També s'alimenten de milpeus, cargol, llangardaixos i ous de serps. Al voltant del 80% de la dieta dels joves, està basada en rosegadors, encara que també mengen escarabats, ocells i algunes formigues.[1][2]
Fer front a les columnes dels exèrcits de formigues pot dependre de la maduresa i l'aprenentatge, fet que suggereix una recent adaptació evolutiva cap aquesta dieta.[2]
Classificació
[modifica]La mangosta de Jackson s'inclou al gènere Bdeogale. Està estretament relacionada amb la mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes),[6] de la qual es distingeix per diferències en el crani i la pell.[7] De vegades se la troba unides com a sola espècie, la Bdeogale nigripes,[7] o dins del subgènere Galeriscus,[8] o separades del gènere Bdeogale dins del gènere Galeriscus.[6]
La mangosta de Jackson ha estat tractada com a espècie separada per Allen (1939),[9] Rosevear (1974),[10] Corbet and Hill (1980),[11] Honacki et al. (1982),[12] Nowak and Paradiso (1983),[13] Corbet and Hill (1986),[14] Schliemann (1988),[15] Corbet and Hill (1991),[16] Nowak (1991),[17] Wozencraft (1993),[18] Kingdon (1997),[2] Nowak (1999),[8] Pavlinov (2003),[19] Wozencraft (2005),[7] Van Rompaey et al. (2008)[3] i Gilchrist et al. (2009).[1] Kingdon (1977) la tracta com a subespècie de la mangosta de potes negres,[20] i Dücker (1972) les considerada coespecífiques.[21]
No s'han descrit subespècies de mangosta de Jackson.[7]
Nomenclatura
[modifica]Oldfield Thomas la va classificar el juny de 1894 amb el nom de Galeriscus jacksoni dins del nou gènere Galeriscus.[10] Va especificar la situació de l'espècie a Mianzini, a la terra dels Massai, a una altitud de 2.438 metres per sobre del mar. Reginald Ernest Moreau, George Henry Evans Hopkins i R. W. Hayman van restringir, entre 1945 i 1946, la seva situació a Mianzini, a pocs quilòmetres al sud-est del llac Naivasha, a l'extrem sud de l'altiplà de Kinangop, fins a 2743 metres d'altitud.[7]
Frederick John Jackson descobrí aquesta mangosta el 1889[22] i el 1894 envià una pell al Museu Britànic de Londres.[23] Conduït per les pobres e incompletes restes, Thomas va creure originalment que estava relacionada amb els grisons.[10] Paul Matschie la va anomenar Massaimarder (en alemany, "mart massai") el 1895,[22] però fou el primer a reconèixer-la com a Bdeogale.[24] El 1916, Reginald Innes Pocock va considerar també Galeriscus com a sinònim de Bdeogale.[23] El 1918, Ned Hollister va suposar que es tractava d'una subespècie geogràfica de la mangosta de potes negres.[25]
Població i conservació
[modifica]La mangosta de Jackson viu en poblacions aïllades i sembla poc freqüent.[1] Tot i així, no hi ha dades fiables de la seva població. El 2008 la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la va catalogar com a gairebé amenaçada. Aquesta classificació és deguda al declivi de la població entre el 20 i el 25% en els últims 15 anys, per la pèrdua d'hàbitat. La seva dependència dels boscos, fa que la seva principal amenaça sigui la tala d'arbres. Fou classificat com a espècie vulnerable el 1996.[3]
Diverses poblacions de mangosta de Jackson es troben en zones protegides del Parc nacional d'Aberdare, del Parc nacional de mont Kenya, probablement del Parc nacional del mont Elgon i del Parc nacional de les muntanyes d'Udzungwa.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 Gilchrist et al., 2009 (p. 319) (anglès)
- 1 2 3 4 5 6 7 Kingdon, 1997 (p. 257) (anglès)
- 1 2 3 4 5 6 7 Van Rompaey et al., 2008 (anglès)
- ↑ De Luca and Mpunga, 2005 (p. 21) (anglès)
- ↑ De Luca and Rovero, 2006 (resum) (anglès)
- 1 2 >Wozencraft, 2005 ("Bdeogale" Arxivat 2010-06-04 a Wayback Machine. pp. 562-563) (anglès)
- 1 2 3 4 5 Wozencraft, 2005 ("Bdeogale jacksoni" Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. p. 563) (anglès)
- 1 2 Nowak, 1999 (p. 779)
- ↑ Allen, 1939 (p. 211) (anglès)
- 1 2 3 Rosevear, 1974 (p. 321)
- ↑ Corbet and Hill, 1980 (p. 103) (anglès)
- ↑ Honacki et al., 1982 (p. 271) (anglès)
- ↑ Nowak and Paradiso, 1983 (p. 1049) (anglès)
- ↑ Corbet and Hill, 1986 (p. 117) (anglès)
- ↑ Schliemann, 1988 (p. 224) (anglès)
- ↑ Corbet and Hill, 1991 (p. 112) (anglès)
- ↑ Nowak, 1991 (p. 1171) (anglès)
- ↑ Wozencraft, 1993 (p. 301) (anglès)
- ↑ Pavlinov, 2003 ("Carnivora" Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.) (anglès)
- ↑ Kingdon, 1997 (p. 257) (anglès)
- ↑ Dücker, 1972 (p. 176) (anglès)
- 1 2 Matschie, 1895 (p. 85) (anglès)
- 1 2 Pocock, 1916 (p. 179) (anglès)
- ↑ Matschie, 1895 (p. 147) (anglès)
- ↑ Hollister, 1918 (p. 135) (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Allen, Glover Morrill «A Checklist of African Mammals». Bulletin of the Museum of Comparative Zoology at Harvard College, 83, 1939, pp. 1-763. ISSN: 0027-4100.
- Corbet, Gordon Barclay; John Edwards Hill. A World List of Mammalian Species. London/Ithaca: British Museum (Natural History)/Comstock Publishing Associates (Cornell University Press), 1980, p. 226. ISBN 0-8014-1260-9.
- Corbet, Gordon Barclay; John Edwards Hill. A World List of Mammalian Species. 2a edició. Nova York/London: Facts on File Publications/British Museum (Natural History), 1986, p. 254. ISBN 0-565-00988-5.
- Corbet, Gordon Barclay; John Edwards Hill. A World List of Mammalian Species. 3a edició. London/New York: Natural History Museum Publications/Oxford University Press, 1991, p. 243. ISBN 0-19-854017-5.
- De Luca, Daniela W.; Noah E. Mpunga. Carnivores of Udzungwa Mountains: Presence, Distributions and Threats. Mbeya: Wildlife Conservation Society, 2005, p. 38 [Consulta: 5 agost 2013]. Arxivat 2012-02-27 a Wayback Machine.
- De Luca, Daniela W.; Francesco Rovero «First records in Tanzania of the Vulnerable Jackson's mongoose Bdeogale jacksoni (Herpestidae)». Oryx, 40, 4, 2006, p. 468-471. DOI: 10.1017/S0030605306001396. ISSN: 0030-6053.
- Dücker, Gerti. «Schleichkatzen und Erdwölfe». A: Grzimeks Tierleben: Enzyklopädie des Tierreichs. Band XII: Säugetiere 3. Zürich: Kindler-Verlag, 1972, p. 144-185.
- Gilchrist, Jason S.; Andrew P. Jennings; Géraldine Veron; Paolo Cavallini. «Herpestidae (Mongooses)». A: Don E. Wilson; Russell A. Mittermeier. Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Barcelona: Lynx Edicions, 2009, p. 262-328. ISBN 978-84-96553-49-1.
- Hollister, Ned «East African Mammals in the United States National Museum. Part I: Insectivora, Chiroptera, and Carnivora». Bulletin of the United States National Museum, 99, 1918, p. 1-194. ISSN: 0362-9236.
- Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. Lawrence, Kansas: Allen Press/Association of Systematics Collections, 1982, p. 694. ISBN 0-942924-00-2.
- Kingdon, Jonathan. The Kingdon Field Guide to African Mammals. Londres: A&C Black Publishers, 2007, p. 476. ISBN 978-0-7136-6513-0.
- Matschie, Paul. Die Säugethiere Deutsch-Ost-Afrikas. Berlín: Geographische Verlagshandlung Dietrich Reimer, 1895, p. 157.
- Nowak, Ronald M.. Walker's Mammals of the World. 5a ed.. Baltimore/London: Johns Hopkins University Press, 1991, p. 1629. ISBN 0-8018-3970-X.
- Nowak, Ronald M.. Walker's Mammals of the World. 6a edició. Baltimore/London: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 1936. ISBN 0-8018-5789-9.
- Nowak, Ronald M.; John L. Paradiso. Walker's Mammals of the World. 4a edició. Baltimore/London: Johns Hopkins University Press, 1983, p. 1362. ISBN 0-8018-2525-3.
- Pavlinov, Igor Yakovlevich. [Systematics of Contemporary Mammals]/Систематика современных млекопитающих. Moscou: Moscow State University, 2003, p. 297.Arxivat 2013-05-22 a Wayback Machine.
- Pocock, Reginald Innes «A new genus of African mongooses, with a note on Galeriscus». The Annals and Magazine of Natural History. Eight series, 17, 98, 1916, p. 176-179.
- Rosevear, Donovan Reginald. The Carnivores of West Africa. Londres: Trustees of the British Museum (Natural History), 1974, p. 548. ISBN 0-565-00723-8.
- Schliemann, Harald. «Schleichkatzen». A: Grzimeks Enzyklopädie Säugetiere. Band 6, 1988, p. 186-232.
- Van Rompaey, Harry. «Bdeogale jacksoni». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Version 2009.1. UICN 2009, 2008.
- Wozencraft, W. Christopher. «Order Carnivora». A: Don E. Wilson; DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 2a edició. Washington/London: Smithsonian Institution Press, 1993, p. 279-348. ISBN 1-56098-217-9.
- Wozencraft, W. Christopher. «Order Carnivora». A: Don E. Wilson; DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005, p. 532-628. ISBN 0-8018-8221-4.
