Vés al contingut

Mangosta de Jackson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMangosta de Jackson
Bdeogale jacksoni Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereBdeogale
EspècieBdeogale jacksoni Modifica el valor a Wikidata
Thomas, 1894 Bdeogale jacksoni Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

La mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni) és una espècie de mangosta africana. El 1889 fou descoberta per Frederick John Jackson, i posteriorment Oldfield Thomas la descrigué el 1894 com a Galeriscus jacksoni. El seu parent més proper és la mangosta de potes negres, amb qui comparteix el subgènere Galeriscus. A vegades, ambdues són considerades com a part de la mateixa espècie.

Descripció

[modifica]

Es tracta d'una mangosta de mida gran, amb una cua peluda. El seu cos i cap tenen una longitud conjunta que varia entre 50,8 i 57,1 centímetres. La cua fa entre 28,3 i 32,4 centímetres, les potes del darrere entre 8,6 i 10,8, i les orelles entre 2,3 i 3,5. El seu pes varia entre 2 i 3 quilograms.[1] El seu pelatge dorsal llarg i espès està format per pèls de 2 centímetres de color blanc i negre, que li donen en conjunt un color grisenc. El musell i la barbeta són de color terrós, i la gola i els costats del coll de color groguenc,[2] fet que la distingeix de la mangosta de potes negres. Les potes són de color marró fosc i la cua blanca. El ventre és de color gris clar, amb pels llanuts.

El Pavelló auricular és arrodonit i el musell allargat. Les fosses nasals no tenen pèl i divideixen el llavi superior en dues parts. Les potes tenen 4 dits amb urpes fortes i gruixudes, i, tal com és característic del gènere Bdeogale, no tenen hàl·lux ni polze. Les plantes dels peus són nues.[1]

La dentadura de la mangosta de Jackson és la típica de les mangostes. Té tres dents incisives, una dent canina, quatre premolars, i dues molars a cada costat de les dues mandíbules, que sumen un total de 40 dents amb la següent formula: .[1]

Distribució i hàbitat

[modifica]

L'hàbitat de la mangosta de Jackson són els boscos de muntanya, les zones amb bambú i les planes properes a boscos. La seva densitat de població es baixa[2] i seva àrea de distribució és molt limitada.[2] Viu al centre i sud de Kenya, al sud-est d'Uganda i a les muntanyes Udzungwa, a Tanzània,[3] on fou vista per primera vegada el febrer de 2001[4] i es troba molt localitzada i només s'ha vist al bosc de Matunda, allunyada un màxim de 2,65 quilòmetres.[5] A les muntanyes Aberdare Range, i als massissos del mont Kenya i el mont Elgon, viu fins a 3.300 metres per sobre del nivell del mar.[3] És possible que visqui el massís de les munyanyes de l'arc est, incloses les muntanyes Uluguru, Nguru i Usambara.[3]

Comportament

[modifica]

La mangosta de Jackson és un animal principalment nocturn i crepuscular.[2] De 25 fotografies agafades en trampes amb càmeres a les muntanyes Udzungwa, el 73% foren disparades entre les 7 del vespre i la mitjanit. Possiblement és un animal solitari, encara que se l'ha vist en parelles i ocasionalment en grups de 4 membres. Es probable que caci habitualment a zones de vegetació espessa prop de pantans.[3]

No es té informació sobre la seva reproducció.[1]

Dieta

[modifica]

La mangosta de Jackson és carnívora, insectívora i mirmecòfaga. A les muntanyes Aberdare, sobre un total de 40 aliments, més del 50% eren rosegadors, inclosos Otomys, Dasymys i Praomys, i un 40% eren insectes, principalment formigues del gènere Anomma, però també d'escarabats i erugues. També s'alimenten de milpeus, cargol, llangardaixos i ous de serps. Al voltant del 80% de la dieta dels joves, està basada en rosegadors, encara que també mengen escarabats, ocells i algunes formigues.[1][2]

Fer front a les columnes dels exèrcits de formigues pot dependre de la maduresa i l'aprenentatge, fet que suggereix una recent adaptació evolutiva cap aquesta dieta.[2]

Classificació

[modifica]

La mangosta de Jackson s'inclou al gènere Bdeogale. Està estretament relacionada amb la mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes),[6] de la qual es distingeix per diferències en el crani i la pell.[7] De vegades se la troba unides com a sola espècie, la Bdeogale nigripes,[7] o dins del subgènere Galeriscus,[8] o separades del gènere Bdeogale dins del gènere Galeriscus.[6]

La mangosta de Jackson ha estat tractada com a espècie separada per Allen (1939),[9] Rosevear (1974),[10] Corbet and Hill (1980),[11] Honacki et al. (1982),[12] Nowak and Paradiso (1983),[13] Corbet and Hill (1986),[14] Schliemann (1988),[15] Corbet and Hill (1991),[16] Nowak (1991),[17] Wozencraft (1993),[18] Kingdon (1997),[2] Nowak (1999),[8] Pavlinov (2003),[19] Wozencraft (2005),[7] Van Rompaey et al. (2008)[3] i Gilchrist et al. (2009).[1] Kingdon (1977) la tracta com a subespècie de la mangosta de potes negres,[20] i Dücker (1972) les considerada coespecífiques.[21]

No s'han descrit subespècies de mangosta de Jackson.[7]

Nomenclatura

[modifica]

Oldfield Thomas la va classificar el juny de 1894 amb el nom de Galeriscus jacksoni dins del nou gènere Galeriscus.[10] Va especificar la situació de l'espècie a Mianzini, a la terra dels Massai, a una altitud de 2.438 metres per sobre del mar. Reginald Ernest Moreau, George Henry Evans Hopkins i R. W. Hayman van restringir, entre 1945 i 1946, la seva situació a Mianzini, a pocs quilòmetres al sud-est del llac Naivasha, a l'extrem sud de l'altiplà de Kinangop, fins a 2743 metres d'altitud.[7]

Frederick John Jackson descobrí aquesta mangosta el 1889[22] i el 1894 envià una pell al Museu Britànic de Londres.[23] Conduït per les pobres e incompletes restes, Thomas va creure originalment que estava relacionada amb els grisons.[10] Paul Matschie la va anomenar Massaimarder (en alemany, "mart massai") el 1895,[22] però fou el primer a reconèixer-la com a Bdeogale.[24] El 1916, Reginald Innes Pocock va considerar també Galeriscus com a sinònim de Bdeogale.[23] El 1918, Ned Hollister va suposar que es tractava d'una subespècie geogràfica de la mangosta de potes negres.[25]

Població i conservació

[modifica]

La mangosta de Jackson viu en poblacions aïllades i sembla poc freqüent.[1] Tot i així, no hi ha dades fiables de la seva població. El 2008 la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la va catalogar com a gairebé amenaçada. Aquesta classificació és deguda al declivi de la població entre el 20 i el 25% en els últims 15 anys, per la pèrdua d'hàbitat. La seva dependència dels boscos, fa que la seva principal amenaça sigui la tala d'arbres. Fou classificat com a espècie vulnerable el 1996.[3]

Diverses poblacions de mangosta de Jackson es troben en zones protegides del Parc nacional d'Aberdare, del Parc nacional de mont Kenya, probablement del Parc nacional del mont Elgon i del Parc nacional de les muntanyes d'Udzungwa.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 Gilchrist et al., 2009 (p. 319) (anglès)
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Kingdon, 1997 (p. 257) (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 6 7 ‌Van Rompaey et al., 2008 (anglès)
  4. ↑ De Luca and Mpunga, 2005 (p. 21) (anglès)
  5. ↑ De Luca and Rovero, 2006 (resum) (anglès)
  6. 1 2 >Wozencraft, 2005 ("Bdeogale" Arxivat 2010-06-04 a Wayback Machine. pp. 562-563) (anglès)
  7. 1 2 3 4 5 Wozencraft, 2005 ("Bdeogale jacksoni" Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. p. 563) (anglès)
  8. 1 2 Nowak, 1999 (p. 779)
  9. ↑ Allen, 1939 (p. 211) (anglès)
  10. 1 2 3 Rosevear, 1974 (p. 321)
  11. ↑ Corbet and Hill, 1980 (p. 103) (anglès)
  12. ↑ Honacki et al., 1982 (p. 271) (anglès)
  13. ↑ Nowak and Paradiso, 1983 (p. 1049) (anglès)
  14. ↑ Corbet and Hill, 1986 (p. 117) (anglès)
  15. ↑ Schliemann, 1988 (p. 224) (anglès)
  16. ↑ Corbet and Hill, 1991 (p. 112) (anglès)
  17. ↑ Nowak, 1991 (p. 1171) (anglès)
  18. ↑ Wozencraft, 1993 (p. 301) (anglès)
  19. ↑ Pavlinov, 2003 ("Carnivora" Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.) (anglès)
  20. ↑ Kingdon, 1997 (p. 257) (anglès)
  21. ↑ Dücker, 1972 (p. 176) (anglès)
  22. 1 2 Matschie, 1895 (p. 85) (anglès)
  23. 1 2 Pocock, 1916 (p. 179) (anglès)
  24. ↑ Matschie, 1895 (p. 147) (anglès)
  25. ↑ Hollister, 1918 (p. 135) (anglès)

Bibliografia

[modifica]