Lourdes Beneria i Farré
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1937  (89 anys)la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | ||
| Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de Barcelona Universitat de Nova York | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Economia laboral, economia informal, gènere i globalització | ||
| Ocupació | economista, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Cornell (1987–2010) Universitat Rutgers (1975–1987) | ||
| Partit | Barcelona en Comú | ||
| Participà en | |||
| 10 novembre 2021 | Stop JJOO 2030 |
||
| Premis | |||
| |||
Lourdes Beneria i Farré (la Vall de Boí, 8 d'octubre de 1937)[1][2][3] és una economista catalana, pionera de l'economia feminista.[4] Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell, és considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.[5] Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona de les Nacions Unides.[6]
Formació i carrera professional
[modifica]Beneria va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1961, en la primera promoció que es graduava en aquesta disciplina, i després estigué estudiant durant un any amb una beca a Londres. Posteriorment estudià a la Universitat de Nova York, amb una beca Fullbright, i a la Universitat de Colúmbia, on va obtenir el doctorat el 1975. Catedràtica a la Universitat Cornell (1987-2009), ha ensenyat a altres universitats estatunidenques i internacionals.[7]
Va treballar dos anys a l'OIT (1977-79), on va dirigir un programa sobre dona rural. I ha col·laborat sovint amb diverses activitats i assessorament per a organitzacions internacionals i programes de les Nacions Unides, especialment en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.[7]
La seva recerca
[modifica]El seu treball s'ha centrat en l'economia laboral i en particular en el treball de les dones, així com en qüestions de desenvolupament i globalització.[8]
Pionera de l'economia feminista, observà que el treball de les dones, sovint domèstic, no comptava per a les estadístiques, malgrat que era ingent. Això la portà a qüestionar el concepte mateix de treball, que s'ha identificat sempre amb l'estricta participació en el mercat; així, bona part de les activitats econòmiques s'ha mantingut i es manté invisible malgrat que es compta amb la feina domèstica i no pagada que en general fan les dones. Lourdes Beneria emprengué aleshores el projecte ‘Accounting for Women’s Work’.[7][8][9]
Més endavant ha orientat la seva investigació en l'observació de la feminització de les migracions internacionals actuals i en els efectes de la crisi sobre el mercat de treball.[7]
Obra
[modifica]Entre les seves publicacions cal destacar els llibres La encrucijada de clase y género. Trabajo a domicilio, subcontratación y dinámica de la unidad doméstica en la Ciudad de México, (Colegio de Mexico/Fondo de Cultura Económica, 1994) i Género, Desarrollo y Globalitzación (Editorial Hacer, 2005). És també autora o editora d'altres llibres i de nombrosos articles publicats sobretot en anglès. L'article seu que ha estat citat més cops és «Mercados globales, género y el Hombre de Davos», publicat per primer cop a Feminist Economics (Vol. 5, No.3, 1999) i reproduït a revistes i llibres compilats a diversos països. Un dels temes que ha investigat és el de l'emigració internacional sobre el que ha publicat l'article «The Crisis of Care, International Migration, and Public Policy» a Feminist Economics (14(3) juliol 2008). És autora del llibre Gender, Development and Globalization. Economics as if all People Mattered (2015) i d'una segona edició ampliada escrita amb Gunseli Berik i Maria S. Floro traduïda al castellà, Género, Desarrollo y Globalización. Una visión desde la economia feminista (2018). Va ser Presidenta de la International Association for Feminist Economics el 2003-04.
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la recerca econòmica.[10][7]
Publicacions
[modifica]- Benería, Lourdes. Women and development - the sexual division of labor in rural societies: a study. New York, N.Y: Praeger, 1982. ISBN 9780030618024.
- Benería, Lourdes; Stimpson, Catharine R. Women, households, and the economy. New Brunswick N.J: Rutgers University Press, 1987. ISBN 9780813512648.
- Benería, Lourdes. The crossroads of class & gender: industrial homework, subcontracting, and household dynamics in Mexico City. Chicago: University of Chicago Press, 1987. ISBN 9780226042329.
- Benería, Lourdes; Feldman, Shelley. Unequal burden: economic crises, persistent poverty, and women's work. Boulder: Westview Press, 1992. ISBN 9780813382296.
- Benería, Lourdes; Bisnath, Savitri. Gender and development: theoretical, empirical, and practical approaches. Cheltenham, UK Northampton, MA, USA: Edward Elgar Pub, 2001. ISBN 9781840641943.
- Benería, Lourdes. Gender, development, and globalization: economics as if all people mattered. Nova York: Routledge, 2003. ISBN 9780415927079.
- Benería, Lourdes; Bisnath, Savitri. Global tensions: challenges and opportunities in the world economy. Nova York: Routledge, 2004. ISBN 9780415934411.
- Beneria, Lourdes; May, Ann Mari; Strassmann, Diana L. (eds.). Feminist economics. Cheltenham, UK Northampton, Massachusetts: Edward Elgar, 2011. ISBN 9781843765684.
- Beneria, Lourdes; Berik, Gunseli; Floro, Maria S., Género, Desarrollo y Globalización. Una visión desde la economia feminista. 2018
Premis
[modifica]- 2000: Premi Alice Cook, pel seu treball relacionat amb les dones, Cornell University
- 2002: Medalla Narcis Monturiol, Departament de Cultura de la Generalitat Catalunya
- 2016: Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià
- 2017: Premi Isabel de Villena, Comunitat Valenciana
- 2018: Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya
- 2021: Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida
- 2022: Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili
Referències
[modifica]- ↑ «Lourdes Benería» (en castellà). Bellaterra Edicions. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ Muñoz, Josep M. «Lourdes Beneria. L'economia feminista». L'Avenç, núm. 406, 11-2014, p. 11.
- ↑ Mir, Conxita; Jarne, Antonieta; Sagués, Joan; Vicedo, Enric (directors). Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat. Segle XX. Lleida: Alfazeta, 2010. ISBN 978-84-937715-5-3.
- ↑ Beneria, Lourdes. «¿Qué es la economía feminista?» (en castellà). Alternativas Económicas, núm. 57, 01-03-2018. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ Soldevila, Laia. «L'economia feminista posa al centre la vida, no el PIB». Crític, 26-08-2020. [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ Cicle de conferències sobre prospectiva Futur(s), Ateneu Barcelonès, 2014
- 1 2 3 4 5 «Lourdes Benería: 'Em vaig adonar que les dones treballaven molt, però no comptaven a les estatístiques'». Vilaweb, 01-11-2016. [Consulta: 31 agost 2022].
- 1 2 «Exposicions. Economia amb nom de dona: Lourdes Benería» (en castellà). UAM. Biblioteca de Económicas. Arxivat de l'original el 2022-08-31. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ Benería, Lourdes «Accounting for women's work: the progress of two decades» (en anglès). World Development, 20, 11, 01-11-1992, p. 1547–1560. DOI: 10.1016/0305-750X(92)90013-L. ISSN: 0305-750X.
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17 juliol 2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].
.svg)
- Nascuts el 1937
- Persones vives
- Economistes catalans del sud
- La Vall de Boí
- Creus de Sant Jordi 2018
- Ribagorçans de l'Alta Ribagorça
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Alumnes de la Universitat de Nova York
- Doctors honoris causa per la Universitat de Lleida
- Professors de la Universitat Cornell
- Professors de la Universitat Rutgers
- Economia feminista
- Barcelona en Comú
- Docents catalans