Louis Couturat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Alexandre-Louis Couturat 17 gener 1868 París () |
| Mort | 3 agost 1914 Ris-Orangis (França), a prop de |
| Causa de mort | mort accidental, accident de trànsit |
| Sepultura | Cementiri de Laroche-Saint-Cydroine 47° 58′ 10″ N, 3° 27′ 58″ E / 47.9694481°N,3.4660511°E |
| Residència | França |
| Formació | Universitat de París - doctor (–1896) École Normale Supérieure (1887–1890) Liceu Condorcet (–1887) |
| Tesi acadèmica | De l'infini mathématique |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interlingüística i lògica matemàtica |
| Ocupació | filòsof, professor universitari, idista, historiador de les matemàtiques, matemàtic, lingüista, esperantista |
| Ocupador | Collège de France, professor lector (1905–1906) Universitat de Caen-Normandia (1897–1899) Universitat de Tolosa (1895–1896) |
| Professors | Alphonse Darlu |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Louis Couturat (Ris-Orangis, 17 de gener de 1868 - Ris-Orangis, 3 d'agost de 1914) va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.[1]
Després d'estudiar al Liceu Condorcet, va estudiar filosofia a l'École Normale Supérieure entre 1887 i 1890 i matemàtiques a la Universitat de París en la que es a doctorar el 1896.[2] A continuació va ser professor durant un curs a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i dos curso a la Universitat de Caen.[3] Però va abandonar la docència per dedicar-se exclusivament a la recerca, excepte el curs 1905-1906 en que va ser professor en el Collège de France, en substitució d'Henri Bergson.[4]
A l'Estat francès va ser un dels precursores de la lògica simbòlica, que havia començat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la labor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell,[5] aquest últim amic personal de Couturat.[6] Va concebre la lògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant així el corrent anomenat logicisme. En aquest aspecte, es va oposar a Henri Poincaré, qui va anticipar al seu torn l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat va contribuir al desenvolupament del llenguatge artificial ido, una variant de l'esperanto.[7]
Irònicament, ell, que era un pacifista, va morir en un accident de trànsit, quan el furgó que repartia les ordres de mobilització per la Primera Guerra Mundial, es va estavellar contra el seu vehicle quan anava per la carretera de Fontainebleau cap a la seva residència d'estiu a Bois-le-Roi.[8]
Obres
[modifica]- 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
- 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms.
- 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms.
- 1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms.
- 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Reeditat 2001, Olms.
- 1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Reeditat el 1965, Georg Olms.
- 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., traduït el 1914: The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg.
- 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. Amb Léopold Leau. Reeditat el 2001, Olms.
- 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p.
- 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.
- 1915. Dictionnaire Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
Referències
[modifica]- ↑ Lalande, 1914, p. 644 i ss.
- ↑ Lalande, 1914, p. 644.
- ↑ Schaudt i Sakhri, 2010, p. 4.
- ↑ Schaudt i Schmid, 2021, p. 5.
- ↑ Schmid, 1983, p. 75 i ss.
- ↑ Schaudt, 2016, p. 225.
- ↑ Aray, 2019, p. 979 i ss.
- ↑ Lalande, 1914, p. 645.
Bibliografia
[modifica]- Aray, Başak «Louis Couturat, modern logic, and the international auxiliary language» (en anglès). British Journal for the History of Philosophy, Vol. 27, Num. 5, 2019, p. 979-1001. DOI: 10.1080/09608788.2018.1563767. ISSN: 0960-8788.
- Lalande, André «L'oeuvre de Louis Couturat» (en francès). Revue de Métaphysique et de Morale, Vol. 22, Num. 5, 1914, p. 644-688. ISSN: 0035-1571.
- Schaudt, Oliver; Sakhri, Mohsen. Louis Couturat -Traité de Logique algorithmique (en anglès). Birkhäuser, 2010. ISBN 978-3-0346-0410-9.
- Schaudt, Oliver; Schmid, Anne-Françoise. Louis Couturat: The History of Modern Symbolic Logic and Other French Manuscripts (en anglès). Birkhäuser, 2021. ISBN 978-3-030-84827-9.
- Schaudt, Oliver «Louis Couturat, ou une occasion perdue pour une approche sémiotique dans l’épistémologie française» (en francès). Revue de métaphysique et de morale, Num. 90, 2016, p. 225-238. DOI: 10.3917/rmm.162.0225. ISSN: 0035-1571.
- Schmid, Anne Françoise «La correspondance inédite entre Bertrand Russell et Louis Couturat» (en francès). dialectica, Vol. 37, Num. 2, 1983, p. 75-109. DOI: 10.1111/j.1746-8361.1983.tb00824.x. ISSN: 1746-8361.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Couturat» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Blanché, Robert. «Couturat, Louis (1868–1914)» (en anglès). Encyclopedia of Philosophy, 2006. [Consulta: 30 maig 2019].
- «Louis Couturat» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 30 maig 2019].
- Obres de Louis Couturat al Projecte Gutenberg.
- Nascuts el 1868
- Morts el 1914
- Filòlegs francesos
- Persones de l'Essonne
- Alumnes de l'École Normale Supérieure
- Alumnes de la Universitat de París
- Professors de la Universitat de Tolosa
- Professors del Collège de France
- Francesos morts per accident de trànsit
- Esperantistes parisencs
- Filòsofs parisencs
- Lingüistes parisencs
- Activistes del segle XX
- Activistes francesos
- Morts a l'Essonne
- Filòsofs morts al segle XX
- Filòsofs nascuts al segle XIX
- Alumnes del Liceu Condorcet