Locus amoenus

El locus amoenus (literalment, 'lloc amè, agradable'^[1]) és un tòpic literari llatí amb molta tradició. Neix a la poesia de Teòcrit i Virgili (aquest últim, de fet, inspira les seves Èglogues, ambientades en un locus amoenus, en els Idil·lis de Teòcrit) i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement, com ara Pere Serafí.^[2]

El paisatge idíl·lic a vegades s'identifica amb el paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres de ficció subverteixen el tòpic, de manera que el camp és el caos i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.

Referències

↑ Lewis, Charlton T. y Short, Charles. «ămoenus , a, um, adj. amo; some comp. ἀμείνων» (en inglés). A Latin Dictionary, 1879.
↑ Camón Fernández de Ávila, Enrique «Motius horacions al 'Capítol Moral' de Pere Serafí». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31, p. 138.

[1] Lewis, Charlton T. y Short, Charles. «ămoenus , a, um, adj. amo; some comp. ἀμείνων» (en inglés). A Latin Dictionary, 1879.

[2] Camón Fernández de Ávila, Enrique «Motius horacions al 'Capítol Moral' de Pere Serafí». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31, p. 138.

[1]

[2]