Llei de la Reserva Federal

La Llei de la Reserva Federal (oficialment i en anglès Federal Reserve Act) va ser aprovada pel 63è Congrés dels Estats Units i promulgada pel president Woodrow Wilson el 23 de desembre de 1913. La llei va crear el Sistema de la Reserva Federal, el sistema de banc central dels Estats Units.

Llei de la Reserva Federal

Tipus	Llei del Congrés dels Estats Units
Estat	Estats Units
Autor	63rd United States Congress (en)
Text complet	(català)

Després de les eleccions de 1912, en què els Demòcrates van obtenir el control del Congrés i de la presidència, el president Wilson, el congressista Carter Glass, i el senador Robert Latham Owen van presentar una legislació per crear un banc central. La proposta va ser modelada pel debat entre aquells que afavorien el control privat d'un banc central, com els proponents de l'anterior Pla Aldrich, i aquells que afavorien el control governamental, inclosos progressistes com William Jennings Bryan. Wilson va prioritzar el projecte de llei com a part de la seva agenda domèstica Nova Llibertat, i va ser aprovat pel Congrés en gran manera tal com es va introduir.

La Llei de la Reserva Federal va crear el Sistema de la Reserva Federal, que consta de dotze Bancs de la Reserva Federal regionals conjuntament responsables de gestionar la massa monetària, fer préstecs i proporcionar supervisió als bancs, i servir com a prestador d'últim recurs. També va establir la Junta de Governadors de la Reserva Federal, els membres de la qual són nomenats pel president. La Llei Bancària de 1933 va modificar la Llei de la Reserva Federal per crear el Comitè Federal de Mercat Obert, que supervisa les operacions de mercat obert de la Reserva Federal. Una esmena posterior va requerir que la Reserva Federal tingués com a objectiu la màxima ocupació, els preus estables i uns tipus d'interès a llarg termini moderats.