Vés al contingut

Khabur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretKhabur
Imatge
El Khabur al seu pas per Al-Hasakah
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
País de la concaTurquia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial350 m
Entitat territorial administrativaProvíncia de Şanlıurfa (Turquia) i governació d'Al-Hasakah (Síria) Modifica el valor a Wikidata
LlocRas al-Ayn
Final
LlocEufrates
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 31′ 46″ N, 39° 38′ 42″ E / 37.529442°N,39.644893°E / 37.529442; 39.644893
Afluents
Característiques
Dimensió486 (longitud) km
TravessaRas al-Ayn, Al-Hasakah, Busayrah
Superfície de conca hidrogràfica37.081 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal70 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Khabur (àrab: نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor. Passa entre el Jàbal Abd-al-Aziz i les muntanyes de Sinjar. Els seus principals afluents són l'Aweidj, Dara, Djirdjib, Jaghjagh, Radd, Sawr i Zergan o Zargan (riu Mardin). Neix al sud-est de Turquia i té 320 km de llargada.

Històricament, la vall del Khabur va ser el centre de la cultura hurrita, especialment la ciutat de Nagar. Els hurrites van fundar diversos regnes a la zona, entre ells l'important regne de Mitanni.[1] La Bíblia diu que els captius jueus que va fer Salmanassar V i que es va emportar cap a Mesopotàmia s'establiren a la riba d'aquest riu.[2]

El riu va ser molt conegut a l'antiguitat clàssica. En parlen (i l'anomenen amb diferents noms): Plini el Vell (que l'anomena Chaborras), Claudi Ptolemeu (Χαβώρας 'Caboras'),[3][4] Procopi (Chabura),[5] Estrabó, Zòsim i Ammià Marcel·lí (Aborras, Ἀβόρρας),[6][7][8] i Isidor de Carax (Aburas, Ἀβούρας).[9] Tots els autors el descriuen com un riu molt important, i Ammià Marcelí diu que l'emperador Julià l'Apòstata el va travessar amb un pont de barques.

Modernament, la vall del Khabur forma una conca de 16.000 quilòmetres quadrats de terra cultivable. A més a més, al nord-est del riu hi ha la zona de major producció de petroli de Síria; això, juntament amb les diverses preses als afluents de l'Eufrates, converteix aquesta zona en essencial per al desenvolupament de l'estat sirià. Aquest riu és anomenat també Gran Khabur per distingir-lo del Petit Khabur.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.
  2. ↑ Segon llibre dels Reis, XVIII
  3. ↑ Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3
  4. ↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3
  5. ↑ Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5
  6. ↑ Estrabó. Geografia, XVI.
  7. ↑ Zòsim. Historia Nova, III, 13
  8. ↑ Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5
  9. ↑ Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').
  10. ↑ Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, p. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khabur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Khabur&oldid=31978620»