Josep Mongrell i Torrent
Josep Mongrell i Torrent (València, 3 d'agost de 1870 — Barcelona, 5 de novembre de 1937) va ser un pintor valencià.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 agost 1870  València | ||
| Mort | 5 novembre 1937 (67 anys) Barcelona | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Ocupador | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi | ||
| Professors | Ignasi Pinazo i Camarlench i Joaquim Sorolla i Bastida | ||
| Família | |||
| Fills | Arturo Mongrell | ||
.jpg?lang=ca)
.jpg)
.jpg)
Biografia
modificaNascut en el si d'una família modesta, el 1885 inicia el seu aprenentatge a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València sota la tutela d'Ignasi Pinazo i, més tard, de Joaquim Sorolla.[1] Durant aquesta etapa ja denota els seus dots de retratista i es presenta per primera vegada a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, certamen al qual continuarà enviant obra al llarg de la seua carrera.
El 1899 s'instal·la a Madrid, on acudeix a l'estudi de Sorolla i visita el Museu del Prado amb assiduïtat per aprendre dels grans mestres, especialment de Diego Velázquez. Gràcies a la seua formació acadèmica, destaca en el gènere del retrat; és en aquest període on comença a fondre la soltesa de la pinzellada sorollista amb una contenció analítica molt personal, aconseguint que els seus retrats no siguen només representacions físiques, sinó estudis psicològics profunds.
Etapa a Cullera i cartellisme
modificaA partir de 1902 comença a realitzar projectes per a cartells amb gran èxit, com el de la Fira de Sant Jaume de València (1897), esdevenint el principal introductor del modernisme en el cartellisme valencià. El 1904 és guardonat amb una Tercera Medalla a la Nacional de Madrid.
El 1906 es trasllada a Cullera. Inspirat per la platja i el mar, les seues obres mostren els coneixements adquirits amb Sorolla i reflecteixen el món quotidià dels hortolans i mariners. El seu enfocament a Cullera destaca per evitar el vessant merament anecdòtic; Mongrell dota les figures populars d'una monumentalitat i una noblesa tècnica que converteixen l'escena quotidiana en una obra de gran calat estètic. El seu reconeixement li permet accedir al circuit internacional, col·laborant en exposicions a Buenos Aires i altres punts de l'Argentina.
Maduresa a Barcelona
modificaEl 1913 es trasllada a viure a Barcelona en aconseguir la Càtedra de Dibuix a l'Escola de la Llotja. A la ciutat comtal creix la seua activitat expositiva en espais com la Sala Parés i el Cercle Artístic. La seua tasca docent fou fonamental, exercint una influència notable en les noves generacions d'artistes catalans en transmetre'ls el rigor del dibuix clàssic i el domini del color mediterrani.
El 1927 rep l'encàrrec de realitzar la seua obra de més gran envergadura: la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. Va pintar una gran tela que representava la Mare de Déu de Montserrat amb sants i reis retent-li culte,[2] obra que cobria els frescos de Joaquim Torres i García fins a la seua recent retirada.[3]
Va morir a Barcelona el 5 de novembre de 1937. Hi ha obra seua al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu de Belles Arts de València i al Museu Abelló.
Referències
modifica- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 213. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Les capes del saló Sant Jordi», 01-08-2024.
Bibliografia
modifica- (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X