Vés al contingut

Joachim Frank

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoachim Frank
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Weidenau Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat Cornell
Universitat de Múnic
Universitat Tècnica de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, biofísic, biòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCommonwealth Fund (en) Tradueix, investigador postdoctoral (1971–1972)
Universitat d'Albany
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enBiologia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 29271ec5-5dca-48ae-916c-9c66424dc112 Modifica el valor a Wikidata

Joachim Frank (Weidenau, 12 de setembre de 1940) és un biofísic alemany-estatunidenc de la Universitat de Columbia i guardonat amb el Premi Nobel. Se'l considera el fundador de la criomicroscòpia electrònica de partícules individuals (cryo-EM), per la qual va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 2017. També va fer contribucions significatives a l'estudi de l'estructura i la funció del ribosoma en bacteris i eucariotes.

Biografia

[modifica]

Frank va néixer a Siegen (Rin del Nord-Westfàlia), Alemanya. Va obtenir el seu grau en física a la Universitat de Friburg (1963)[1] i el seu Diplom sota la supervisió de Walter Rollwagen a la Universitat de Múnic —amb una tesi titulada Untersuchung der Sekundärelektronen-Emission von Gold am Schmelzpunkt (Investigació de l'emissió d'electrons secundaris de l'or al seu punt de fusió) (1967)—. Frank va obtenir el doctorat a la Universitat Tècnica de Múnic. Va dur a terme la seva recerca doctoral al laboratori de Walter Hoppe, al Max Planck Institut für Eiweiss- und Lederforschung (actualment Institut Max Planck de Bioquímica), i va elaborar la tesi Untersuchungen von elektronenmikroskopischen Aufnahmen hoher Auflösung mit Bilddifferenz- und Rekonstruktionsverfahren (Investigacions de micrografies electròniques d'alta resolució mitjançant mètodes de diferència d'imatge i reconstrucció) (1970).[2] La tesi explora l'ús del processament digital d'imatges i la difracció òptica en l'anàlisi de micrografies electròniques, així com l'alineació d'imatges mitjançant la funció de correlació creuada.

Com a becari postdoctoral Harkness, va tenir l'oportunitat d'estudiar durant dos anys als Estats Units: amb Robert Nathan al Jet Propulsion Laboratory de l'Institut Tecnològic de Califòrnia; amb Robert M. Glaeser al Donner Lab de la Universitat de Califòrnia a Berkeley; i amb Benjamin M. Siegel a la Universitat Cornell, a Ithaca (Nova York).[3][4][5] La tardor de 1972 va tornar breument a l'Institut Max Planck de Bioquímica de Martinsried com a ajudant de recerca, treballant en la teoria de la coherència parcial en microscòpia electrònica;[6] posteriorment, el 1973, es va incorporar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge com a ajudant de recerca sènior sota la supervisió de Vernon Ellis Cosslett.

El 1975, Frank va rebre una oferta per ocupar un càrrec d'investigador sènior a la Divisió de Laboratoris i Recerca (actualment el Wadsworth Center) del Departament de Salut de l'Estat de Nova York,[4][7] on va començar a treballar en enfocaments de partícula única en microscòpia electrònica.[8] El 1985 va ser nomenat professor associat i, posteriorment (el 1986), catedràtic del Departament de Ciències Biomèdiques —de nova creació— de la Universitat d'Albany, que forma part de la Universitat Estatal de Nova York. Els anys 1987 i 1994 va gaudir d'estades sabàtiques a Europa: la primera per treballar amb Richard Henderson al Laboratori de Biologia Molecular del Medical Research Council, a Cambridge, i la segona —com a guanyador del premi de recerca Humboldt— amb Kenneth C. Holmes, a l'Institut Max Planck de Recerca Mèdica de Heidelberg.[4] El 1998, Frank va ser nomenat investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes (HHMI). Des del 2003 també va impartir classes a la Universitat de Colúmbia i, el 2008, es va incorporar a aquesta universitat com a professor de Bioquímica i Biofísica Molecular i de Ciències Biològiques.

El 2017 va compartir el Premi Nobel de Química amb Jacques Dubochet i Richard Henderson «pel desenvolupament de la microscòpia crioelectrònica per a la determinació de l'estructura a alta resolució de biomolècules en solució».[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Entrada a l'Arxiu de la Universitat de Friburg, Prüfungsausschuss für Diplom-Physiker B 11/593
  2. ↑ Entrada al catàleg de la Deutsche Nationalbibliothek: DNB 482124628
  3. ↑ «Joachim Frank, PhD» (en anglès), 12-06-2017. Arxivat de l'original el 9-10-2017. [Consulta: 14 setembre 2026].
  4. 1 2 3 Mossman, Kaspar «Profile of Joachim Frank» (en anglès). Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A, 104, 50, 11-12-2007, p. 19668–70. Bibcode: 2007PNAS..10419668M. DOI: 2007PNAS..10419668M. PMC: 2148354. PMID: 18056798.
  5. ↑ «CV Joachim Frank» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 09-10-2017. [Consulta: 4 octubre 2017].
  6. ↑ Frank, Joachim «The envelope of electron microscopic transfer functions for partially coherent illumination» (en anglès). Optik, 38, 1973, p. 519–539.
  7. ↑ Wicher, Konrad. History of the electron microscope: the high voltage electron microscope and beyond at the Division of Laboratories and Research/Wadsworth Center (en anglès). Albany, New York, EUA: Wadsworth Center, New York State Department of Health, 2006, p. 149.
  8. ↑ Frank, Joachim «Averaging of low-exposure electron micrographs of non-periodic objects» (en anglès). Ultramicroscopy, 1, 2, 1975, p. 159–162. DOI: 10.1016/s0304-3991(75)80020-9. PMID: 1236029.
  9. ↑ «Joachim Frank» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joachim_Frank&oldid=38700649»