Henry Thornton
Henry Thornton (10 de març de 1760 – 16 de gener de 1815)[1][2][3] va ser un economista, banquer, filàntrop i parlamentari anglès.[4][5]
Primers anys de vida
[modifica]Era fill de John Thornton (1720–1790) de Clapham, Londres, que havia estat un dels primers patrons del moviment evangèlic a la Gran Bretanya. A l'edat de cinc anys, Henry va assistir a l'escola del senyor Davis a Wandsworth Common, i més tard amb el senyor Roberts a Point Pleasant, Wandsworth. Des de 1778 va treballar a la casa de comptabilitat del seu cosí Godfrey Thornton, i dos anys més tard es va incorporar a l'empresa del seu pare, on posteriorment es va convertir en soci.
Carrera
[modifica]El 1784 Thornton es va incorporar a la firma bancària Down and Free de Londres, convertint-se més tard en soci de l'empresa, que va passar a ser coneguda com Down, Thornton and Free. Va ser sota la seva direcció que aquesta es va convertir en una de les empreses bancàries més grans de Londres, amb oficines regionals en altres ciutats britàniques.
El 1782 Henry Thornton havia estat instat a buscar un escó al Parlament, i va sol·licitar competir per un dels dos escons de Hull. Aviat es va retirar per una qüestió de principis, en assabentar-se que era costum local pagar a cada votant dues guinees per tal d'assegurar el seu vot. Al setembre del mateix any, Thornton va ser elegit diputat per Southwark, Londres. Tot i no tenir una gran acceptació popular i de negar-se a subornar els votants d'una manera similar als de Hull, es va guanyar el respecte com a home de moralitat i integritat.
Com a diputat independent, Thornton es va alinear amb els seguidors de Pitt, i el 1783 va votar a favor de la pau amb Amèrica. En general, tendia a donar suport a William Pitt, Henry Addington i a l'administració Whig de William Grenville i Charles James Fox. Poques vegades parlava a la Cambra dels Comuns, ja que gran part de la seva contribució es feia en les diverses comissions parlamentàries de les quals formava part. El 1795 es va convertir en el tresorer del comitè responsable de la publicació dels Cheap Repository Tracts.[6]
Va formar part de comitès per examinar el deute públic (1798), el canvi irlandès (1804), la despesa pública (1807) i el comitè del lingot (1810), que va examinar l'alt preu de l'or, el canvi de divises i l'estat de la moneda britànica. L'informe del comitè, escrit per Thornton, defensava la represa dels pagaments en or a canvi de bitllets i dipòsits, que el Banc d'Anglaterra (del qual el seu germà gran, Samuel Thornton, era director) havia suspès el 1797, però la recomanació no va ser ben rebuda en aquell moment, i el reemborsament d'or a petició no es va restaurar fins al 1821. En els anys següents va continuar pressionant perquè s'apliquessin aquestes mesures, publicant dos informes el 1811.
Aquest període 1797–1810 va ser un moment de grans canvis i gran confusió en el sistema bancari britànic, i la crisi monetària de 1797 va portar a la contribució més gran de Thornton com a economista, per la qual és més recordat avui dia. El 1802 va escriure An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain (Una investigació sobre la naturalesa i els efectes del crèdit de paper de la Gran Bretanya), on es proposava corregir la visió que l'augment del crèdit de paper era la causa principal dels mals econòmics de l'època. Va ser una obra de gran importància, i oferia una descripció detallada del sistema monetari britànic, així com un examen minuciós de les maneres en què el Banc d'Anglaterra havia d'actuar per contrarestar les fluctuacions en el valor de la lliura.
Abolicionista i reformador
[modifica]Thornton va ser un dels fundadors de la Secta de Clapham de reformadors evangèlics i un dels principals activistes per a l'abolició del comerç d'esclaus. Amic íntim i cosí de William Wilberforce, se li reconeix el mèrit d'haver estat el cervell financer darrere de les seves nombroses campanyes de reforma social i de les causes filantròpiques que el grup recolzava. Durant uns anys, Thornton i Wilberforce van compartir una casa anomenada Battersea Rise, que Thornton havia comprat el 1792. Els cosins passaven molt de temps aquí coordinant les seves activitats i rebent els seus amics. Després dels seus matrimonis el 1796–97, van continuar vivint i treballant molt a prop durant una altra dècada.
El 1791 Thornton va tenir un paper important en la creació de la Sierra Leone Company, que es va fer càrrec de l'intent fallit de Granville Sharp de crear una colònia per a l'assentament d'esclaus lliberts a l'Àfrica. L'empresa va patrocinar el viatge a Londres (1791–93) del príncep temne John Naimbanna.
Com a principal director de la companyia, Thornton pràcticament va administrar la colònia com a president de l'empresa fins que la responsabilitat es va transferir a la Corona el 1808. Va ser en aquesta època quan es va fer amic de Zachary Macaulay, que va ser governador de la colònia entre 1794 i 1799.
El 1802 Thornton va ser un dels fundadors del Christian Observer, la revista de la Secta de Clapham editada per Zachary Macaulay, a la qual va contribuir amb molts articles. També es va implicar en el suport a la difusió de la tasca missionera cristiana, incloent-hi la fundació de la Society for Missions to Africa and the East (més tard la Church Missionary Society) el 1799, i la Societat Bíblica Britànica i Estrangera (ara la Societat Bíblica) el 1804, de la qual es va convertir en el primer tresorer.[7] Amic de Hannah More, va col·laborar en l'escriptura i publicació dels seus fullets del Cheap Repository. El 1806, Thornton va exercir com a gestor de la recentment creada London Institution.
Va ser un pioner de l'educació de sords, posant en marxa, amb el reverend John Townsend[8] i Henry Cox Mason, rector de Bermondsey, la primera escola gratuïta de la Gran Bretanya per a alumnes sords, el London Asylum for the Deaf and Dumb.[9] El seu nom i ubicació van canviar al llarg dels segles;[10] la Royal School for Deaf Children Margate va tancar el 2015.[11]
Vida personal
[modifica]El 1796 Thornton es va casar amb Marianne Sykes (1765–1815), filla de Joseph Sykes, un comerciant de Hull. Van tenir nou fills. Ambdós pares van morir el 1815 i els fills van ser adoptats per un amic de la família, Sir Robert Inglis.[12] La filla gran, Marianne Thornton, va ser una intel·lectual de la societat de les Bluestockings que va viure a Clapham durant la major part de la seva llarga vida. Va ser objecte d'una biografia escrita pel seu cosí, E.M. Forster (1879–1970), el novel·lista, que era un dels nets d'Henry Thornton. El fill gran, Henry Sykes Thornton (1800–1881), va succeir el seu pare en el negoci bancari, però la signatura es va fusionar amb el Williams Deacon's Bank després de la crisi financera de 1825–26. Una de les filles petites, Sophia Thornton, es va casar amb John Leslie-Melville, 9è comte de Leven. Una altra filla, Isabella, es va casar el 1841 amb el clergue Benjamin Harrison, que va esdevenir canonge de Canterbury i arquediaca de Maidstone.[13]
Henry Thornton va ser enterrat a l'església de St Paul's Church, Clapham, on una placa commemorativa recorda aquest fet, amb una referència addicional a la cripta familiar propera. Es mostra una selecció de fotografies a la pàgina web de l'antiga escola que porta el seu nom.[14]
Llegat
[modifica]Com a banquer mercantil d'èxit i teòric monetari, Thornton ha estat descrit com el pare del banc central modern. Opositor de la Real bills doctrine, va ser un defensor de la posició b bullionista i una figura significativa en la teoria monetària; el seu procés d'expansió monetària va anticipar la teoria del procés acumulatiu de Knut Wicksell. El seu treball sobre la teoria monetària del segle XIX ha rebut els elogis d'economistes contemporanis per les seves idees innovadores, incloent-hi tant Friedrich Hayek, que va escriure una introducció per a la seva obra 'An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain', com John Maynard Keynes.[15]
Obres
[modifica]- An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain. London: J. Hatchard and Messr s. F. and C. Rivington, 1802 [Consulta: 31 agost 2023].[16]
- Thornton, Henri. Recherches sur la nature et les effets du crédit du papier dans la Grande Bretagne. Genéve: la Bibliothéque Britannique, 1803.
- Thornton, Heinrich. Der Papier-Credit von Großbritannien. Halle: in der Ruffsche Verlagsbuchhandlung, 1803.
- Substance of two speeches of Henry Thornton, Esq.: in the debate in the House of Commons, on the report of the Bullion Committee, on the 7th and 14th of May, 1811. London: Printed for J. Hatchard, 1811.
- Hayek, F.A. v.. An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain (1802), together with his evidence given before the Committee of Secrecy of the two Houses of Parliament in the Bank of England, March and April 1797, some manuscript notes, and his speeches on the Bullion Report, May 1811. London: George Allen & Unwin, 1939 [Consulta: 31 agost 2023].[17][18][19]
- Thornton, Henry. An Inquiry Into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain. Philadelphia: James Humphreys, 1807.
- Family Commentary upon the Sermon on the Mount. London: Hatchard & Son, 1835.
- Family prayers and prayers on the Ten Commandments: to which is added a family commentary upon the sermon on the mount. New York: Stanford and Swords, 1848.
- Family Commentary on portions of the Pentateuch, in lectures, with prayers adapted to the subject. London: Hatchard & Son, 1837.
- Family Prayers. 5th. London: Hatchard & Son, 1837.
- Female Characters. London: Hatchard & Son, 1846.
Als mitjans de comunicació
[modifica]- Amazing Grace, una pel·lícula sobre William Wilberforce, Henry Thornton i la lluita contra el comerç d'esclaus, es va estrenar l'any 2007.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Obituary». Gentleman's Magazine, vol. 85, 2-1815, p. 182-183.
- ↑ «Henry Thornton - Obituary». The Christian Observer, vol. 14, 2, 2-1815, p. 127- 136 [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ «Evangelical Central Bank Keynesian Henry Thornton». [Consulta: 5 setembre 2009].
- ↑ Stephen, Leslie. «Thornton, Henry (1760-1815)». A: Lee, Sydney. Dictionary of National Biography. 56 (Teach-Tollet). London: Smith, Elder & Co., 1898, p. 301-303 [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ «THORNTON, HENRY (1760 - 1815)». A: Encyclopaedia Britannica. 26. 11th. Cambridge: Cambridge University Press, 1911, p. 881 [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Cheap Repository for Moral and Religious Publications, [Londres] J. Marshall, impressor del Cheap Repository, [1795?]. English Short-title Catalogue T030543.
- ↑ Wilberforce, William and British and Foreign Bible Society «Notice». The Christian Observer, 4-1815, p. 265 [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Carlyle, E.I.. «Townsend, John». A: Sidney Lee. Dictionary of National Biography. 57. Londres: Smith, Elder & Co, 1899. - ↑ «Rev John Townsend (1757-1826), Founder of the London Asylum | UCL UCL Ear Institute & Action on Hearing Loss Libraries». blogs.ucl.ac.uk. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ «London Asylum for the Deaf and Dumb | UCL UCL Ear Institute & Action on Hearing Loss Libraries». blogs.ucl.ac.uk. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ «Closure of The Royal School for Deaf Children Margate» (en anglès). NDCS.org.uk. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ John Wolffe, 'Inglis, Sir Robert Harry, second baronet (1786–1855)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004 accessed 5 Feb 2012
- ↑ W. H. Fremantle, 'Harrison, Benjamin (1808–1887)’, rev. George Herring, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004 accessed 5 Feb 2012
- ↑ «Home | Old Thorntonians».
- ↑ Beaugrand, Philippe. Henry Thornton, un précurseur de J.M. Keynes. Paris: Presses Universitaires de France, 1981 [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Horner, Francis «An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain by Henry Thornton, Esq; M.P. London, 1802, pp.320.». The Edinburgh Review or Critical Journal, vol. 1, 10-1802, p. 172-201.
- ↑ Clapham, John H. «Reviewed Work: An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain (1802) by Henry Thornton and F. A. von Hayek». Economica, vol. 8, 30, 5-1941, p. 210–211. DOI: 10.2307/2550122. JSTOR: 2550122.
- ↑ Fetter, Frank Whitson «Reviewed Work: An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain (1802) by Henry Thornton and F. A. v. Hayek». Journal of Political Economy, vol. 48, 5, 10-1940, p. 766–767. DOI: 10.1086/255625. JSTOR: 1825524.
- ↑ Hicks, John R. «Reviewed Work: The Paper Credit of Great Britain. (1802) by Henry Thornton and F. A. von Hayek Review». The Economic History Review, vol. 10, 2, 11-1940, p. 182. DOI: 10.2307/2590812. JSTOR: 2590812.
