Heinrich Rudolf Hertz
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, 22 de febrer de 1857 - Bonn, 1 de gener de 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell.[1] Arran d'això, la unitat de freqüència internacional de cicle per segon va ser batejada, en el seu honor, amb el nom d'hertz.
Biografia
[modifica]Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg. El seu pare, de família jueva de l'elit social, era Gustav Ferdinand Hertz, advocat i senador de la ciutat imperial lliure d'Hamburg, que al casar-se amb Anna Elisabeth Pfefferkorn, filla d'un senador luterà, es convertí al cristianisme.
Va ser escolaritzat a escoles privades i al Johanneum d'Hamburg on es va graduar el 1875, adquirint una formació molt completa tan en ciències com en lletres. L'any següent va estar d'aprenent amb un arquitecte a Frankfurt del Main.[2]
Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les universitats de Dresden (1876), Múnic (1877-1878) i Berlín (1878-1880),[3] sota les ordres en la darrera de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar tres anys a l'Institut de Física com a deixeble de Helmholtz[4] fins al 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la Universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a l'Institut Tecnològic de Karlsruhe, on va fabricar les primeres antenes[5] i el sistema de ràdio transmissor-receptor, i va fer una sèrie d'experiments amb els que va concluïr que les ones de ràdio són idèntiques a la llum, excepte per la seva longitud molt més gran.[6]
L'any 1886, Hertz es casà amb Elisabeth Doll, filla de Max Doll, professor de geometria a Karlsruhe. Junts, van tenir dues filles, Johanna, nascuda el 20 d'octubre de 1887, i Mathilde, nascuda un 14 de gener de 1889. Aquesta última, en un futur, es convertiria en una biòloga força rellevant. Tant la seva esposa com les seves filles van tenir greus problemes amb les autoritats nazis per la seva ascendència jueva, fins que van aconseguir emigrar a Anglaterra el 1935.[7]
A l'abril de 1889, Hertz aconseguí la plaça titular de professor de física i director de l'institut de física de la Universitat de Bonn que mantingué fins a la seva mort. Durant aquest temps, va avançar en el camp de la mecànica teòrica. Publicà els seus progressos en la seva obra pòstuma Die Prinzipien der Mechanik in neuem Zusammenhange dargestellt l'any 1894.
Mort
[modifica]Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 36 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el fill d'aquest, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.[8]
Recerca científica
[modifica]Durant la seva estada a Karlsruhe, al 1885, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz reformulà les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit vint anys enrere per James Clerk Maxwell i Michael Faraday. L'any 1887 demostrà la seva existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.[9] Per l'emissor, va emprar un oscil·lador, i pel receptor, un ressonador.[10] Gràcies a ells, Hertz va poder fer un càlcul de la velocitat de desplaçament de les ones en l'aire, apropant-se molt al valor estimat per Maxwell, de 300 000 km/s. Hertz se centrà en les consideracions teòriques del seu descobriment, deixant els aspectes pràctics pels altres.
L'experiment de Hertz és considerat el principal precursor de la ràdio sent clau en els descobriments de l'enginyer electrònic italià Guglielmo Marconi, que va utilitzar l'article de Hertz per construir un emissor de ràdio, i pels avenços d'Aleksandr Stepànovitx Popov pioner de la ràdio a Rússia.
També va descobrir l'efecte fotoelèctric,[11] i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment en ser il·luminat per la llum ultraviolada.[12]
Reconeixements
[modifica]L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom d'hertz.
El cràter lunar Hertz s'anomenà així en honor a ell.
En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.
Obres
[modifica]- Ueber die Induction in rotirenden Kugeln (en alemany). Berlín: Schade, 1880., Tesi doctoral.
- Die Prinzipien der Mechanik in neuem Zusammenhange dargestellt (en alemany). Leipzig: Johann Ambrosius Barth, 1894.
- Schriften vermischten Inhalts (en alemany). Leipzig: Johann Ambrosius Barth, 1895.
Ueber die Induction in rotirenden Kugeln, 1880
Schriften vermischten Inhalts, 1895
Referències
[modifica]- ↑ Morrison i Morrison, 1957, p. 98.
- ↑ Buchwald, 1994, p. 51.
- ↑ Buchwald, 1994, p. 52.
- ↑ Baird, Hugues i Nordmann, 1998, p. 9 i ss.
- ↑ Mulligan, 1989, p. 1 i ss.
- ↑ Kraus, 1988, p. 824-829.
- ↑ Macrakis, 1993, p. 62-63.
- ↑ Schoenfeld, 2000, p. 88.
- ↑ Buchwald, 1994, p. 1-2.
- ↑ Lamberti, 1997, p. 3 i ss.
- ↑ Baird, Hugues i Nordmann, 1998, p. 39.
- ↑ Buchwald, 1994, p. 244.
Bibliografia
[modifica]- Baird, Davis; Hugues, R.I.G.; Nordmann, Alfred. Heinrich Hertz: Classical Physicist, Modern Philosopher (en anglès). Kluwer Academic, 1998. ISBN 0-7923-4653-X.
- Buchwald, Jed Z. The Creation of Scientific Effects: Heinrich Hertz and Electric Waves (en anglès). The University of Chicago Press, 1994. ISBN 0-226-07887-6.
- Kraus, J.D. «Heinrich Hertz: theorist and experimenter» (en anglès). IEEE Transactions on Microwave Theory and Techniques, Vol. 36, Num. 5, 1988, p. 824-829. DOI: 10.1109/22.3601. ISSN: 0018-9480.
- Lamberti, Pedro W. «Las investigaciones de Heinrich Hertz sobre las Ondas Electromagmnéticas» (en castellà). Revista de enseñanza de la física, Vol. 10, Num. 1, 1997, p. 1-15. ISSN: 0326-7091.
- Macrakis, Kristie. Surviving the Swastika: Scientific Research in Nazi Germany (en anglès). Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-507010-0.
- Morrison, Philip; Morrison, Emily «Heinrich Hertz» (en anglès). Scientific American, Vol. 197, Num. 6, 1957, p. 98-108. ISSN: 0036-8733.
- Mulligan, Joseph F. «Heinrich Hertz and the Development of Physics» (en anglès). Physics Today, Vol. 42, Num. 3, 1989. DOI: 10.1063/1.881211. ISSN: 0031-9228.
- Schoenfeld, Helmut. Der Friedhof Ohlsdorf: Gräber, Geschichte, Gedenkstätten (en alemany). Christians, 2000. ISBN 9783767213418.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Rudolf Hertz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mc Cormmach, Russell. «Hertz, Heinrich Rudolf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 maig 2026].
- Hermann, Armin. «Hertz, Heinrich Rudolf» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1969. [Consulta: 2 maig 2026].
- Nascuts el 1857
- Morts el 1894
- Físics alemanys
- Científics hamburguesos
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Múnic
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Dresden
- Morts a Bonn
- Professors de la Universitat Christian Albrecht de Kiel
- Professors de l'Institut Tecnològic de Karlsruhe
- Professors de la Universitat de Bonn
- Alumnes del Johanneum
- Enginyers elèctrics alemanys
- Medalla Matteucci