Gosbank
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | banc central (1987–1991) |
| Història | |
| Reemplaça | State Bank of the USSR (en)  Banc de l'Estat de l'Imperi Rus |
| Creació | 10 octubre 1921 |
| Data de dissolució o abolició | 20 desembre 1991 , Causat per: dissolució de la Unió Soviètica |
| Reemplaçat per | Banc de Rússia |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Aron Sheinman (1921–1924) Nikolai Tumanov (en) (1924–1926)Aron Sheinman (1926–1929) Gueorgui Piatakov (1929–1930) Moisei Kalmanovich (en) (1930–1934)Lev Maryasin (en) (1934–1936)Solomon Kruglikov (en) (1936–1937)Alexey Grichmanov (en) (1937–1938)Nikolai Bulganin (1938–1940) Nikolai Sokolov (en) (1940–1940)Nikolai Bulganin (1940–1945) Yakov Golev (en) (1945–1948)Vasily Popov (en) (1948–1958)Nikolai Bulganin (1958–1958) Alexander Korovushkin (en) (1958–1963)Alexey Poskonov (en) (1963–1969)Mefody Sveshnikov (en) (1969–1976)Vladimir Alkhimov (en) (1976–1986)Viktor Dementsev (en) (1986–1987)Nikolai Garetovsky (en) (1987–1989)Viktor Gerashchenko (en) (1989–1991)Andrei Zverev (en) (1991–1991) |
| Lloc web | cbr.ru… |
El Banc de l'Estat de l'URSS (rus: Государственный банк СССР, romanitzat: Gosudarstvennyy bank SSSR), conegut com el Banc de l'Estat de la RSFSR des de 1921 fins a 1923, i anomenat comunament Gosbank (rus: Госбанк), va ser el banc central i el component principal del sistema bancari d'un sol nivell de la Unió Soviètica. Va substituir el Banc de l'Estat de l'Imperi Rus i, arran de la dissolució de la Unió Soviètica, es va convertir en el Banc Central de Rússia el 1992 (moment en què el Gosbank va deixar d'existir).[1]
El Gosbank era una de les tres autoritats econòmiques soviètiques principals; les altres dues eren el Gosplan (el Comitè de Planificació de l'Estat) i el Gossnab (el Comitè de l'Estat per al Subministrament Tècnic de Materials). Col·laborava estretament amb el Ministeri de Finances Soviètic per a preparar el pressupost de l'estat nacional.
Història
[modifica]La fundació del banc va formar part de la implementació de la Nova Política Econòmica (NEP), després de la desarticulació monetària i l'economia de barata durant la Guerra Civil Russa. El 3 octubre 1921, el Comitè Executiu Central Panrús va aprovar una resolució per a la fundació del Banc de l'Estat de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, seguida d'una resolució similar aprovada pel Consell de Comissaris del Poble el 10 octubre 1921 i d'uns estatuts aprovats pel Comitè Central el 13 octubre 1921 que estipulaven que el Banc de l'Estat formava part del Ministeri de Finances (Narkomfin). Va començar les seves operacions el 16 de novembre de 1921.[2] El febrer de 1922, Vladímir Lenin va burlar-se del Banc de l'Estat qualificant-lo de "joc burocràtic de papers", comparant-lo amb un poble Potemkin en una carta al cap del banc, Aron Sheinman, a qui va acusar d'una "infantilitat de mandarí comunista".[3]
El Banc de l'Estat va presidir les dues devaluacions successives del ruble soviètic, el 1922 (1 per 10.000) i el 1923 (1 per 100). Mentrestant, el 11 octubre 1922 se li va concedir el dret d'emetre el txervónets (recolzat per or) o ruble d'or, fet que va posar fi a la hiperinflació soviètica inicial. El 1923, va adoptar el seu nom permanent de Banc de l'Estat de l'URSS. El 1924, el Banc de l'Estat va elaborar el seu primer pla de crèdit consolidat i va formar el Comitè de Bancs per a supervisar els bancs sectorials que s'havien creat sota la NEP. El 1925, va assumir el sistema de tinença d'efectiu del Narkomfin, que abans funcionava de manera separada.[2]
La fase posterior de planificació centralitzada soviètica i l'eliminació gradual de la NEP van fer que el 1927 es concedís al Banc de l'Estat el monopoli del crèdit bancari a curt termini, i el 1930 el de tot el crèdit a curt termini després que es cancel·lés el crèdit comercial mutu i directe. En el període 1928-1930, les sucursals locals d'altres bancs van ser intervingudes pel Banc de l'Estat o bé tancades, de manera que el Prombank, el Tsekombank o el Selkhozbank van passar a operar principalment a través de les oficines locals del Banc de l'Estat. Aquella fase de reforma es va completar el 1932, i a partir d'aleshores la divisió del treball entre el Banc de l'Estat i els altres components del sistema bancari soviètic es va mantenir a grans trets estable fins a finals de la dècada de 1980.[2]
El 1931, Boris Berlatsky, un alt funcionari del Banc de l'Estat, va ser jutjat per sabotatge com a part del Judici dels Menxevics de 1931.[4]
Després d'una agressiva expansió monetària durant la Segona Guerra Mundial, la reforma monetària de 1947 va donar lloc a una nova ronda de devaluació (1 per 10) i a mesures confiscatòries vinculades. El 1959, la consolidació dels bancs especialitzats en crèdit a llarg termini dins del Banc de la Construcció de l'URSS va fer que el Banc de l'Estat assumís algunes de les antigues operacions del Selkhozbank, del Tsekombank i dels bancs municipals. La reforma monetària de 1961 va introduir una altra ronda de devaluació (1 per 10). El 1963, el control del Banc de l'Estat sobre el sistema es va enfortir encara més en fer-se càrrec del Sistema de Caixes d'Estalvis Laborals de l'URSS, que depenia del Ministeri de Finances Soviètic.[2]
L'estat soviètic utilitzava el Banc de l'Estat principalment com una eina per a imposar un control centralitzat sobre la indústria en general, fent servir els saldos bancaris i els historials de transaccions per a monitorar l'activitat de les empreses individuals i el seu compliment amb els plans quinquennals i les directives. El Banc de l'Estat mai va actuar com un banc comercial orientat a la maximització de beneficis, sinó purament com un instrument de la política governamental. En lloc d'avaluar de manera independent i imparcial la solvència del prestatari, el Gosbank proporcionava fons de préstec a particulars, grups i indústries seguint les instruccions del govern central.
A la dècada de 1970, el Banc de l'Estat va participar en la creació de l'Ost-West Handelsbank a Frankfurt (1971), del Donau Bank a Viena (1974) i de l'East-West United Bank a Luxemburg (1974) juntament amb el Banc de Comerç Exterior de l'URSS.
La Llei sobre l'Empresa Estatal, introduïda el juny de 1987, va representar un intent significatiu d'imposar la responsabilitat financera i l'autonomia a les empreses estatals.[5] La reforma bancària va començar oficialment l'1 de gener de 1988, quan el Gosbank es va desmantellar per a crear un sistema bancari de dos nivells.[6] Mikhaïl Gorbatxov va dividir el Gosbank en un banc central i diversos bancs especialitzats de propietat estatal (spetsbanks).[7] Aquests incloïen l'Agroprombank i el Zhilsotsbank, mentre que el Stroybank es va convertir en el Promstroybank.[8] El govern va continuar dirigint la política de crèdit, però el Gosbank ja podia fixar els tipus d'interès del crèdit en coordinació amb el Gosplan i el Ministeri de Finances.[8]
El març de 1989, el Consell de Ministres de l'URSS va aprovar una resolució que feia els spetsbanks responsables del finançament de les seves pròpies operacions, pràctica coneguda com a khozraschot, ja que els responsables polítics pensaven que això els dotaria d'un ànim de lucre; tanmateix, això només va augmentar les tensions entre els spetsbanks i el Gosbank, ja que aquest darrer mantenia el control sobre els recursos crediticis.[9] Després del nomenament de Víktor Gueraixcenko com a director del Gosbank, aquest va exercir un paper clau en la creació d'un sistema bancari paral·lel, ja que Gueraixcenko considerava insuficients les primeres reformes dels spetsbanks.[9]
El setembre de 1990, el govern soviètic va permetre que els bancs especialitzats sorgits del Gosbank es "comercialitzessin", cosa que va portar ràpidament a la fragmentació del sistema centralitzat.[10] Com que ni el govern de la Unió Soviètica ni el de la RSFS de Rússia havien creat la base institucional per a aquest procés, la situació va derivar en l'aparició de centenars de bancs petits i d'uns quants grans sistemes bancaris centralitzats.[10]
Desaparició
[modifica]Arran de l'elecció de Boris Ieltsin como a president del Soviet Suprem de Rússia i de les eleccions al Congrés dels Diputats del Poble de Rússia el març de 1990, la república russa va buscar distanciar-se del govern central i el 12 de juny va declarar la seva sobirania estatal.[11] Al juliol, el govern de la RSFS de Rússia va formar el Banc Central de Rússia (BCR) a partir de la sucursal de la república russa del Gosbank.[12] El govern havia buscat crear un contrapès al Gosbank durant la lluita per la sobirania de l'estat.[6] A l'octubre, va crear el Vneshtorgbank Rússia com el seu propi banc de comerç exterior.[13] Al desembre, es van aprovar a la república russa la Llei del Banc Central i la Llei de Bancs i Activitat Bancària, que formalitzaven la independència del BCR.[13]
El desembre de 1990, el primer ministre soviètic Valentin Pàvlov i el director del Gosbank Víktor Gueraixcenko van respondre a l'aprovació de les lleis bancàries sobiranes de la RSFS de Rússia invalidant tots els bitllets de 50 i 100 rubles en circulació a partir del mes següent.[14] Com que el Banc de Rússia no en va ser informat, la confiança del públic en el Gosbank es va veure greument perjudicada.[15] Les repúbliques soviètiques van deixar de pagar la majoria d'impostos al govern central i, el març de 1991, el Gosbank va estimar que les repúbliques només havien transferit set mil milions de rubles dels ingressos fiscals previstos, d'un total de 23,4 milions de rubles.[1] El viceprimer ministre Grigori Iavlinski va advocar per la creació d'una "unió bancària", és a dir, una unió monetària formal entre les repúbliques soviètiques, en el Nou Tractat de la Unió, però aquest intent es va ensorrar ràpidament en la segona meitat de 1991.[16]:183
El Gosbank i el BCR van continuar operant en paral·lel fins a l'Cop d'Agost.[1] El 23 d'agost, el president rus Boris Ieltsin va ordenar al Consell de Ministres de la Unió Soviètica que finalitzés el traspàs de les organitzacions d'àmbit de la Unió situades dins de la RSFS de Rússia al govern de la RSFS de Rússia abans de finals d'any.[1] Andrei Zverev va ser nomenat pel govern de la RSFS de Rússia com a director temporal del Gosbank, tot i que Gueraixcenko no va presentar la seva dimissió oficial fins al 26 de desembre.[1] El 15 de novembre, Ieltsin es va fer càrrec del Ministeri de Finances de l'URSS i del Goznak.[1] Després de la signatura del Tractat de Belavezha, el Presidium del Soviet Suprem de Rússia va aprovar una resolució que transferia les "instal·lacions, documents i especialistes" del Gosbank al Banc de Rússia, i l'1 de gener de 1992, aquest va assumir la resta de recursos del Gosbank a Rússia, data en què el Gosbank va deixar d'existir oficialment.[17]
Governadors
[modifica]A continuació es mostra una llista dels governadors de la Junta del Banc de l'Estat.[2][18] El governador era nomenat per la Premier de la Unió Soviètica.
| Nom (governador) | Foto | Període del mandat | Nomenat per | |
|---|---|---|---|---|
| Inici del mandat | Fi del mandat | |||
| Aron Sheinman[2]
(1885–1944) |
 |
1921 | 1924 | Vladímir Lenin
|
| Nikolai Tumanov
(1887–1936) |
 |
5 de març de 1924 | 16 de gener de 1926 | Aleksei Ríkov
|
| Aron Sheinman
(1885–1944) |
|
1926 | 1929 | |
| Gueorgui Piatakov
(1890–1937) |
 |
19 d'abril de 1929 | 18 d'octubre de 1930 | |
| Moissei Kalmanovich
(1888–1937) |
 |
18 d'octubre de 1930 | 4 d'abril de 1934 | Viatxeslav Mólotov
|
| Lev Maryasin
(1894–1938) |
 |
4 d'abril de 1934 | 14 de juliol de 1936 | |
| Solomon Kruglikov
(1899–1938) |
|
14 de juliol de 1936 | 15 de setembre de 1937 | |
| Alexey Grichmanov
(1896–1939) |
 |
15 de setembre de 1937 | 16 de juliol de 1938 | |
| Nikolai Bulganin
(1895–1975) |
.jpg) |
2 d'octubre de 1938 | 17 d'abril de 1940 | |
| Nikolai K. Sokolov
(1896–1941) |
|
17 d'abril de 1940 | 12 d'octubre de 1940 | |
| Nikolai Bulganin
(1895–1975) |
|
12 d'octubre de 1940 | 23 de maig de 1945 | Ióssif Stalin
|
| Yakov Golev
(1894–1960) |
|
23 de maig de 1945 | 23 de març de 1948 | |
| Vasili Popov
(1903–1964) |
|
23 de març de 1948 | 31 de març de 1958 | |
| Nikolai Bulganin
(1895–1975) |
 |
31 de març de 1958 | 15 d'agost de 1958 | Nikita Khrusxov
|
| Alexander Korovushkin
(1909–1976) |
|
15 d'agost de 1958 | 14 d'agost de 1963 | |
| Alexey Poskonov
(1904–1969) |
|
1963 | 1969 | |
| Miefodiy Svieshnikov
(1911–1981) |
|
1969 | 1976 | Aleksei Kossiguin
|
| Vladimir Alkhimov
(1919–1993) |
|
11 d'octubre de 1976 | 10 de gener de 1986 | |
| Viktor Dementsev
(1918–2010) |
|
10 de gener de 1986 | 22 d'agost de 1987 | Nikolai Rijkov
|
| Nikolai Garetovsky
(1926–2023) |
|
22 d'agost de 1987 | 7 de juny de 1989 | |
| Víktor Gueraixcenko
(1937–2025) |
 |
7 de juny de 1989 | 26 d'agost de 1991 | Valentin Pàvlov
|
| Andrei Zverev
(nascut el 1955) |
|
26 d'agost de 1991 | 20 de desembre de 1991 | Ivan Silàiev
|
(2).jpg)
(c).jpg)
.jpg)
_(3x4_cropped).jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 Johnson, 2018, p. 62.
- 1 2 3 4 5 6 The State Bank of the USSR, Bank of Russia, <https://www.masterandmargarita.eu/estore/pdf/eren001_statebank.pdf>
- ↑ Lenin, Vladimir. Letter to A. L. Sheinman. Progress Publishers, 1922.
- ↑ Jasny, Naum. Soviet Economists of the Twenties. Londres: Cambridge University Press, 1972. ISBN 9780521083027.
- ↑ Johnson, 2018, p. 29.
- 1 2 Johnson, 2018, p. 4.
- ↑ Johnson, 2018, p. 27.
- 1 2 Johnson, 2018, p. 30.
- 1 2 Johnson, 2018, p. 32.
- 1 2 Johnson, 2018, p. 5.
- ↑ Johnson, 2018, p. 43.
- ↑ Johnson, 2018, p. 46.
- 1 2 Johnson, 2018, p. 47.
- ↑ Johnson, 2018, p. 61.
- ↑ Johnson, 2018, p. 61–62.
- ↑ Peter Bofinger (1993), "Options for a monetary framework for the areas of the former Soviet Union", European Economy, <https://aei.pitt.edu/98214/1/49.pdf>
- ↑ Johnson, 2018, p. 63.
- ↑ «ГОСУДАРСТВЕННЫЙ БАНК СССР» (en rus). СОВНАРКОМ, СОВМИН, КАБМИН СССР 1923-1991 гг. (SOVNARKOM, SOVMIN, CABMIN of the USSR 1923-1991). Arxivat de l'original el 14 April 2016. [Consulta: 24 gener 2020].
Fonts
[modifica]- Goldenweiser, Alexis (1925). "Banking and Currency Reform in Russia". Journal of Political Economy. 33 (2): 234–243.
- Johnson, Juliet. A Fistful of Rubles: The Rise and Fall of the Russian Banking System (en anglès). Cornell University Press, 5 September 2018. ISBN 978-1-5017-3131-0.
Enllaços externs
[modifica]- Soviet Banking System, Pekka Sutela, Answers.com (accés el 02-08-2012)
- Nikolai Rovinsky. «The State Budget of the USSR», 1944.