Einar Gerhardsen
Einar Gerhardsen (Asker i Oslo, 10 de maig de 1897 - Oslo i Oslo, 19 de setembre de 1987) va ser un polític noruec que va exercir com a primer ministre de Noruega de 1945 a 1951, de 1955 a 1963 i de 1963 a 1965. Amb un total de 17 anys al càrrec, és el primer ministre que ha exercit més temps a Noruega des de la introducció del parlamentarisme. Va ser el líder del Partit Laborista de Noruega de 1945 a 1965.[1]
Molts noruecs sovint es refereixen a ell com a Landsfaderen (Pare de la Nació); generalment se'l considera un dels principals arquitectes de la reconstrucció de Noruega després de la Segona Guerra Mundial. També va exercir com a segon president del Consell Nòrdic el 1954.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Einar Gerhardsen va néixer al municipi d'Asker, al comtat d'Akershus. Els seus pares eren Gerhard Olsen (1867–1949) i Emma Hansen (1872–1949). El seu pare era 'obrer de carreteres'[2] a l'Administració de Carreteres Públiques i era capatàs d'un comitè sindical, i durant la infància de Gerhardsen el líder del sindicat, Carl Jørgensen, visitava sovint casa seva, i de vegades cantaven la Internacional i Seieren følger våre faner ("la victòria segueix les nostres banderes").[3]
El 1932, es va casar amb Werna Julie Koren Christie (1912–1970), filla de l'agent Johan Werner Koren Christie i Klara Rønning.[2] La parella va tenir dos fills, Truls i Rune, i una filla, Torgunn. Des dels disset anys, Gerhardsen va assistir a reunions amb el moviment juvenil del Partit Laborista.[4] El 1918, durant la Guerra Civil Finlandesa, Gerhardsen va renunciar a la seva pertinença a l'Església de Noruega després que l'església es posés del costat dels "Blancs" contra els "Vermells".[5]
Treball polític, empresonament
[modifica]Gerhardsen es va involucrar políticament en el moviment obrer socialista durant la dècada de 1920. Va ser condemnat diverses vegades per participar en activitats subversives fins que, juntament amb la resta del Partit Laborista, va passar gradualment del comunisme al socialisme democràtic. Va participar en la vaga militar de la Lliga de Joves Comunistes d'Esquerra de 1924, motiu pel qual va ser condemnat a 75 dies de presó.[6]
A mitjans de la dècada de 1930, el Partit Laborista era una força important a l'escena política nacional, convertint-se en el partit de govern sota el primer ministre Johan Nygaardsvold des de 1935 fins a la invasió nazi de 1940. Gerhardsen va ser elegit a l'ajuntament d'Oslo el 1932 i va esdevenir tinent d'alcalde el 1938. Va ser líder adjunt del Partit Laborista des de 1939.
Després de l'ocupació alemanya de Noruega el 1940, Gerhardsen va esdevenir president en funcions del Partit Laborista, ja que el president, Oscar Torp, s'havia exiliat. Gerhardsen va esdevenir alcalde d'Oslo el 15 d'agost de 1940, però els alemanys el van obligar a dimitir el 26 d'agost del mateix any. Al setembre, el govern d'ocupació nazi va prohibir tots els partits polítics parlamentaris, inclòs el Partit Laborista.
Durant la Segona Guerra Mundial, Gerhardsen va participar en la resistència organitzada contra l'ocupació alemanya de Noruega i va ser arrestat l'11 de setembre de 1941. Havent estat sota sospita durant molt de temps, Gerhardsen havia estat detingut i sotmès a interrogatoris en 31 ocasions anteriors des de l'estiu de 1940. Inicialment va ser enviat al camp de concentració de Grini, a Noruega. El febrer de 1942, va ser acusat de liderar la resistència des del seu empresonament i va ser tret del camp per ser interrogat. Inicialment interrogat a la comissaria de policia de Møllergata 19, aviat va ser traslladat a la seu de la Gestapo a Victoria Terrasse. A Victoria Terrasse, va ser torturat per revelar informació sobre la resistència, però no es va rendir. L'abril de 1942, va ser enviat al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya. El setembre de 1944, va ser traslladat de nou a Grini, on va passar la resta de la guerra.[7]
Després de la guerra, Gerhardsen va formar el govern provisional que va estar en funcionament des del final de l'ocupació el maig de 1945 fins a les eleccions generals celebrades a l'octubre del mateix any. Les eleccions van donar al Partit Laborista la majoria absoluta al Parlament, l'Storting, que va conservar fins al 1961. Gerhardsen va exercir com a president de l'Storting del 10 de gener de 1954 al 22 de gener de 1955.
Política nacional i exterior des de 1945
[modifica].jpg)
Durant i després dels seus períodes en el càrrec, va ser molt respectat per la gent; fins i tot per aquells que no compartien les seves opinions socialdemòcrates. Les administracions que va liderar van forjar una política econòmica eclèctica en què el govern regulava el comerç, la indústria i la banca. La pobresa extrema i l'atur es van reduir dràsticament gràcies a les polítiques del seu govern d'industrialització i redistribució de la riquesa mitjançant impostos progressius, juntament amb la creació d'un sistema integral de seguretat social.[8]
La Llei del Banc Estatal d'Habitatge de Noruega del març de 1946 va introduir préstecs relativament barats per a societats cooperatives d'habitatge i constructors privats individuals. La Llei d'Ajudes per Fills d'octubre de 1946 va introduir ajudes per al segon fill i els següents menors de setze anys, alhora que també va proporcionar ajudes per a les famílies monoparentals pel naixement del seu primer fill. En virtut d'una llei del juliol de 1947, la cobertura de l'assegurança d'atur es va ampliar als treballadors agrícoles i a altres grups. El 1947, es va introduir un fons de préstecs per a estudiants.[9] Aquell mateix any, es van introduir ajudes d'habitatge per a famílies amb dos o més fills menors de setze anys, "que viuen en habitatges finançats a través del Banc d'Habitatge i en municipis que paguen un terç de l'ajuda". La Llei d'Escolarització Integral del juliol de 1954 va establir l'escolarització integral de nou anys a títol de prova, mentre que la Llei d'Assegurança de Malaltia del març de 1956 va introduir una assegurança obligatòria per a tots els residents. Una llei del gener de 1960 va introduir un règim de pensions d'invalidesa i una llei del juny de 1961 va ampliar la cobertura d'accidents al personal militar i als reclutes.[10] El 1957, es van introduir les pensions bàsiques universals.[11] El 1957 es va establir un règim de pensions d'orfes i el 1958 es va introduir l'assegurança universitària per accidents laborals. El 1957, es van habilitar ajudes d'habitatge per a famílies monoparentals amb fills, i aquell mateix any es va introduir una prova d'ingressos i recursos, mentre que la Llei d'Ajudes d'Habitatge es va fer obligatòria per a tots els municipis.[12] El 1964, es va introduir una prestació nacional de vídua.[13]
.jpg)
En política exterior, Gerhardsen va alinear Noruega amb les potències occidentals a finals de la dècada de 1940 després d'algunes vacil·lacions inicials dins del partit governant. Va denunciar els comunistes noruecs al discurs de Kråkerøy el 1948 i va aconseguir que Noruega es convertís en membre fundador de l'OTAN el 1949. Documents del 1958 revelen que el govern de Gerhardsen sabia que Israel anava a utilitzar aigua pesant subministrada per Noratom per a la producció de plutoni, cosa que faria possible que Israel produís armes nuclears.
El novembre de 1962, es va produir un accident en què van morir 21 miners a la mina de carbó de Kings Bay a Spitsbergen, a l'arxipèlag de Svalbard. Arran d'això, el govern de Gerhardsen va ser acusat de no complir les lleis promulgades pel parlament. L'estiu de 1963 es va aprovar una moció de censura amb el suport del Partit Socialista Popular i es va formar un govern de coalició minoritària de centredreta, sota John Lyng. Tot i que aquest nou govern només va durar tres setmanes, fins que el Partit Socialista Popular es va realinear amb el Partit Laborista, va formar la base per a una victòria de l'oposició sota el lideratge de Per Borten a les eleccions generals de 1965. Gerhardsen es va retirar de la política nacional el 1969, però va continuar influint en l'opinió pública a través d'escrits i discursos.
El llegat polític de Gerhardsen continua sent una força important en la política noruega, especialment dins del seu propi partit,[14] tot i que algunes de les polítiques socials del seu govern han estat revisades.
Darrers anys
[modifica]Gerhardsen va passar els darrers anys de la seva vida a Oslo, on va morir el 19 de setembre de 1987, als 90 anys.
Referències
[modifica]
- ↑ Kjølås, Harald. «Einar Gerhardsen» (en noruec). Store Norske Leksikon. [Consulta: 14 maig 2024].
- 1 2 «Einar Gerhardsen – Norsk biografisk leksikon». nbl.snl.no. [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ «Så flaut». Klassekampen, 20-04-2016, p. 27.
- ↑ NRK. «NRK.no – Store norske». [Consulta: 4 octubre 2014].
- ↑ Gerhardsen, Rolf. Einar Gerhardsen: som en bror ser ham (en noruec). Oslo: Aschehoug, 1967, p. 50.
- ↑ Maurseth, Per. Gjennom kriser til makt 1920-1935 (en noruec). Oslo: Tiden, 1987, p. 502 (Volume three of Arbeiderbevegelsens historie i Norge). ISBN 82-10-02753-0.
- ↑ Olstad, Finn. Einar Gerhardsen: en politisk biografi (en noruec). Oslo: Universitetsforlaget, 1999, p. 158–176. ISBN 8200128288.
- ↑ Arxivat December 23, 2011, a Wayback Machine.
- ↑ Heymann, J.. Raising the Global Floor: Dismantling the Myth that We Can't Afford Good Working Conditions for Everyone. Stanford Politics and Policy, 2010, p. 37. ISBN 9780804768900.
- ↑ Growth to limits: the Western European welfare states since World War 2: Volume 4 by Peter Flora
- ↑ Kildal, N.. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience. Taylor & Francis, 2007, p. 172. ISBN 9781134272839.
- ↑ Flora, P.. Growth to Limits: The Western European Welfare States Since World War II. 1. De Gruyter, 1986, p. 124. ISBN 9783110111309.
- ↑ Albelda, R.. The Dilemmas of Lone Motherhood: Essays from Feminist Economics. Taylor & Francis, 2013, p. 103. ISBN 9781317998761.
- ↑ Jens Stoltenberg:Vi bygger landet Speech April 22, 2010, Office of the Prime Minister, retrieved 18 September 2012.