Dina de Jordània
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1929  el Caire (Egipte) | ||
| Mort | 21 agost 2019 (89 anys) Amman (Jordània) | ||
| Reina Consort de Jordània | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Universitat del Caire Girton College, Cambridge - literatura anglesa Universitat de Cambridge | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat del Caire | ||
| Membre de | |||
| Altres | |||
| Títol | Reina Queen Consort of Jordan (en)  Princesa | ||
| Família | Haiximites | ||
| Cònjuge | Salah Tamari (1970–2019), mort Hussein I de Jordània (1955–1957) | ||
| Fills | princesa Alia bin Hussein (  ) Hussein I de Jordània | ||
| Pare | Abdu'l-Hamid bin Muhammad 'Abdu'l-Aziz | ||
| Premis | |||
| |||
Dina de Jordània (àrab: دينا بنت عبد الحميد) (el Caire, 15 de desembre de 1929 - Amman, 21 d'agost de 2019) nascuda xerifa Dina bint Abdul-Hamid, fou una princesa haiximita, reina consort de Jordània de 1955 a 1957 pel seu matrimoni amb Hussein I de Jordània.[1] Va ser la mare de la filla gran de Hussein, la princesa Alia bint Hussein. Ella i el rei van estar casats des del 1955 fins al 1957, i el 1970 es va casar amb un alt funcionari de l'OAP . Es va graduar a la Universitat de Cambridge i va ser professora de literatura anglesa a la Universitat del Caire .
Biografia
[modifica]Nascuda a Egipte, al Caire, Regne d'Egipte, el 15 de desembre de 1929, filla del xerif Abdul-Hamid ibn Muhammad Abdul-Aziz i de Fahria Brav i remotament emparentada amb el rei Talal de Jordània. Membre de la Casa de Hashim, tenia el títol honorífic de xarifa de la Meca com a descendent agnàtica de Hasan ibn Ali, el nét de Mahoma . Dina també era cosina tercera del seu futur sogre, el rei Talal de Jordània. A través de la seva mare, Dina estava connectada a l'elit circassiana d'Egipte. El seu pare i els seus oncles reclamaven un waqf que constava de gairebé 2.000 feddans.[2]
Va estudiar un Bachelor of Arts a la Universitat de Cambridge, on el 1952 va conèixer el seu cosí llunyà Hussein de 16 anys. En acabar els estudis, entrà a treballar a la Universitat del Caire com a professora de literatura anglesa.[3]
Reina de Jordània
[modifica]Dina va conèixer el seu cosí llunyà Hussein el 1952 a Londres, a casa d'un parent de l'Iraq. El rei estudiava a la Harrow School mentre ella estudiava al Girton College de Cambridge i cursava una llicenciatura en arts, que va obtenir amb honors.[4][5] Després de graduar-se, va tornar a Egipte, on Hussein la va visitar a Maadi.
El 1952 Hussein fou nomenat rei de Jordània després de l'abdicació per incapacitat del seu pare. El 1954, dos anys després de l'ascens al tron del seu fill, la mare de Hussein, la reina vídua Zein al-Sharaf, que va exercir una influència significativa al principi del seu regnat, va anunciar el compromís del rei i Dina, set anys més gran que ell. La parella es va considerar perfecta, ja que Dina era una princesa haixemita i havia rebut la millor educació que Occident podia oferir.[6] La unió també va ser molt afavorida per Gamal Abdel Nasser, el futur president d'Egipte.[7] Es van casar el 19 d'abril de 1955 al Palau de Raghadan.[1] La núvia tenia 25 anys i el nuvi 19 en aquell moment.
Després del seu matrimoni, Dina es va convertir en reina de Jordània. Segons l'autora Isis Fahmy, que va entrevistar Dina en presència del seu marit el dia del seu casament, Hussein va dir amb determinació que no tindria cap paper polític. Fahmy va assenyalar que Hussein havia tingut la intenció d'exercir autoritat sobre Dina, que era una personalitat forta, i que la seva mare la veia com una amenaça al seu propi estatus.[8]
Aviat va quedar clar que el rei i la reina tenien poc en comú. El 13 de febrer de 1956, ella va donar a llum la primera filla del rei, la princesa Alia, però l'arribada d'un fill no va ajudar al matrimoni reial.[2] El 1956, mentre la reina era de vacances a Egipte, el rei la va informar de la seva intenció de separar-se'n. Hussein probablement ho va fer a instàncies de la seva mare, la reina Zein al-Sharaf, amb qui Dina tenia males relacions.[6] La parella es va divorciar el 24 de juny de 1957, durant un període de tensió entre Jordània i Egipte,[7] moment en què ella va passar a ser coneguda com a Sa Altesa Reial la princesa Dina Abdul-Hamid de Jordània . A l'exreina no se li va permetre veure la seva filla durant un temps després del divorci.
Després del seu retorn a casa, va començar a ensenyar literatura anglesa i filosofia a la Universitat del Caire mentre residia al pròsper suburbi de Maadi amb els seus pares.[3] De jove, Dina era considerada bonica, amb un alt nivell d'educació, sofisticada i emancipada. Era molt estimada pel seu entorn i amics.[1]
Segon matrimoni
[modifica]Dina es tornà a casar el 1970 amb el palestí Asad Sulayman Abd al-Qadir, tinent coronel de l'OAP, conegut amb el nom de guerra de Salah Ta'amari. El 1982, el seu marit fou empresonat per l'exèrcit israelià i això embarcà personalment Dina en unes negociacions internacionals multilaterals històriques que conclourien favorablement el novembre de 1983 amb un intercanvi de presoners singular on més de 4.700 palestins foren bescanviats per sis soldats israelians.[9][1]
La princesa Dina va morir a Amman el 21 d'agost de 2019, als 89 anys.[1] No es va indicar la causa de la seva mort.[1] El mateix dia, el rei Abdullah II, el príncep hereu Hussein, el príncep Hassan i altres membres masculins de la família reial van assistir al seu funeral al Cementiri Reial.[1] Alts funcionaris i oficials també van oferir el seu condol al rei i als membres de la família reial. El rei va participar a continuació en la pregària del migdia i la pregària fúnebre a la mesquita de la Guàrdia Reial.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Family tree on website of King Hussein of Jordan». Arxivat de l'original el 6 April 2019. [Consulta: 24 abril 2015].
- 1 2 «Queen Dina». Cairo Times, 1999. Arxivat de l'original el 21 September 2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
- 1 2 Shlaim, p. 179-83
- ↑ «Queen Dina». Cairo Times. Arxivat de l'original el 21 September 2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
- ↑ Great Britain and the East, Volume 71, 1955.
- 1 2 Dann, Uriel. King Hussein and the Challenge of Arab Radicalism. Oxford University Press, 1991, p. 22. ISBN 0195361210.
- 1 2 Sinai, Anne. The Hashemite Kingdom of Jordan and the West Bank: a handbook. USA: American Academic Association for Peace in the Middle East, 1977. ISBN 0-917158-01-6.
- ↑ Fahmy, Isis. Around the World with Isis. Papadakis Publisher, 2006. ISBN 1-901092-49-6.
- ↑ Kanafani, Deborah. Unveiled: how an American woman found her way through politics, love and obedience in the Middle East. USA: Free Press, 2008. ISBN 978-0-7432-9183-5.
