Cua de jonc cua-roig
Phaethon rubricauda  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 1 m |
| Pes | 219 g (pes adult) |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Phaethontiformes |
| Família | Phaethontidae |
| Gènere | Phaethon |
| Espècie | Phaethon rubricauda Boddaert, 1783 Phaethon rubricauda |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El cua de jonc cua-roig[1] (Phaethon rubricauda) és un ocell marí de la família Phaethontidae, l'única espècie de la família amb les llargues plomes centrals de la cua de color roig.
Morfologia
[modifica]- Fan una llargària de 95 - 104 cm, de les quals uns 35 corresponen a les llargues plomes de la cua. L'envergadura és de 111 - 119 cm i el pes d'uns 800 grams.[2]
- Color general blanc. Una taca negra amb forma de mitja lluna davant i a través de l'ull. Els canons de les plomes caudals i primàries són negres. També pot haver algunes taques negres als flancs.
- Bec color vermell i potes blau clar amb peus negres.
- Les dues plomes centrals de la cua, tremendament allargassades, són de color vermell.
- Joves blancs amb un barrat negre per sobre. Sense les llargues plomes centrals de la cua. Bec negre.
Hàbitat i distribució
[modifica]D'hàbits molt pelàgics, cria en esquerdes o sobre la sorra d'illes de la zona tropical i subtropical dels oceans Pacífic i Índic, faltant de l'Atlàntic, a les illes Bonin i Volcano, cap a l'est fins a l'oest de les Illes Hawaii i cap al sud fins a illes properes al nord-est d'Austràlia, illes Lord Howe, Norfolk i Kermadec. Illes properes al sud-oest de Madagascar i Maurici, Aldabra, Seychelles i Cocos, illes Petites de la Sonda i illes properes al nord-oest d'Austràlia. Es dispersa pel Pacífic, cap al nord fins al Japó i cap al sud fins Nova Zelanda i per l'Índic cap al nord fins al mar Roig i el Golf Pèrsic i cap al sud fins a Sud-àfrica i Austràlia.
Subespècies
[modifica]S'han descrit unes quatre subespècies dins aquesta espècie:[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
- ↑ P. J. Higgins (Hrsg): Handbook of Australian, New Zealand & Antarctic Birds, Band 1, Ratites to Ducks, Oxford University Press, Oxford 1990, ISBN 0195530683
- ↑ Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2