Viquipèdia

Consciència (filosofia)

facultat de decidir i fer-se subjecte
Per a altres significats, vegeu «Consciència».

La consciència és, fonamentalment, la «coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència […]».[1] Malgrat que els filòsofs i els científics l'analitzen des de segles en un intent de definir-la, explicar-la i debatr'l, resta un concepte desconcertant i controvertit[2] que es considera «l'aspecte més familiar de la nostra vida i, alhora, el més misteriós».[3] L'únic aspecte de la consciència que gaudeix d'un consens ampli és que existeix.[4] Hi ha opinions divergents sobre quins fenòmens cal estudiar i explicar com a consciència. De vegades, es considera equivalent a la ment i, de vegades, un aspecte de la ment.[5]

Representació de la consciència del segle xvii del metge paracelsià anglès Robert Fludd.

Antigament, era definida com la «vida interior» d'una persona, com l'esfera de la introspecció, els pensaments privats, la imaginació i la volició.[6] Avui en dia, sovint inclou alguna mena d'experiència, cognició, sensació o percepció. Pot ser la coneixença d'un mateix, la metacognició o la noció que cadascú té de l'ésser propi.[7]

Exemples de la gamma de descripcions, definicions i explicacions són: la distinció ordenada entre el jo i l'entorn,[8] la simple vigília,[9][10] el sentit de la individualitat o ànima explorat mirant cap a dins, sent un flux metafòric de continguts,[11][12] o sent un estat mental, un esdeveniment mental o un procés mental del cervell.[13][14]

Etimologia

modifica

La conscientia llatina, literalment coneixement amb, apareix per primera vegada en textos jurídics romans d'escriptors com Ciceró. Significa una mena de coneixement compartit amb valor moral, concretament allò que un testimoni sap dels fets d'una altra persona.[15][16] Tot i que René Descartes (1596–1650), que escrivia en llatí, es considera generalment el primer filòsof que va utilitzar conscientia d'una manera menys semblant al significat tradicional i més semblant a la manera com els angloparlants moderns utilitzarien conscience, el seu significat no es defineix enlloc.[17] A la recerca de la veritat (Regulæ ad directionem ingenii ut et inquisitio veritatis per lumen naturale, Amsterdam 1701) va escriure la paraula amb una glossa: conscientia, vel interno testimonio (traduïble com a consciència o testimoni intern).[18] Podria significar el coneixement del valor dels propis pensaments.[17] Una manera com es va produir aquest canvi durant el segle xvii de la consciència a la consciència va ser a través de la poesia de John Milton, tal com ha demostrat l'erudit Timothy M. Harrison.[19]

John Locke, un filòsof britànic del segle xvii de la Il·lustració

L'origen del concepte modern de consciència sovint s'atribueix a John Locke, que va definir la paraula al seu Assaig sobre l'enteniment humà, publicat el 1690, com la percepció del que passa a la ment d'un home.[20][21] L'assaig va influir fortament en la filosofia britànica del segle xviii, i la definició de Locke va aparèixer al cèlebre Diccionari de Samuel Johnson (1755).[22]

El terme francès consciència es defineix aproximadament com l'anglès conscience al volum de 1753 de l’Encyclopédie de Diderot i d'Alembert com «l'opinió o sentiment intern que nosaltres mateixos tenim a partir del que fem».

Problema de definició

modifica

Aquest article té un fort biaix anglosaxó. Hi manquen referències a pensadors científics o filòsofs europeus o d'altres parts del món.

Els estudiosos estan dividits sobre si Aristòtil tenia un concepte de consciència. No utilitza cap paraula o terminologia que sigui clarament similar al fenomen o concepte definit per John Locke. Victor Caston sosté que Aristòtil sí que tenia un concepte més clarament similar a la percepció.[23]

Les definicions modernes dels diccionaris de la paraula consciència han evolucionat al llarg de diversos segles i reflecteixen una sèrie de significats aparentment relacionats, amb algunes diferències que han estat controvertides,[24] com ara la distinció entre consciència interna i percepció del món físic,[25][26] o la distinció entre conscient i inconscient,[27][28] o la noció d'una entitat mental o activitat mental que no és física.[29][30]

Les definicions d'ús comú de consciència al Webster's Third New International Dictionary (1966) són les següents:

  • consciència o percepció d'un fet psicològic o espiritual intern; coneixement percebut intuïtivament d'alguna cosa en el propi jo interior
  • consciència interna d'un objecte, estat o fet extern
  • consciència preocupada; interés, preocupació— sovint s'utilitza amb un substantiu atributiu [per exemple, consciència de classe]
  • l'estat o l'activitat que es caracteritza per la sensació, l'emoció, la volició o el pensament; ment en el sentit més ampli possible; alguna cosa a la natura que es distingeix del físic
  • la totalitat en psicologia de sensacions, percepcions, idees, actituds i sentiments dels quals un individu o un grup és conscient en un moment donat o dins d'un període de temps concret—
  • vida de vigília (com aquella a la qual hom torna després del son, el trànsit, la febre) en què tots els poders mentals han tornat…
  • la part de la vida mental o del contingut psíquic de la psicoanàlisi que està immediatament disponible per a l'ego—[31]

El Cambridge English Dictionary defineix la consciència com «l'estat d'estar despert, pensar i saber què passa al teu voltant», així com «l'estat de comprendre i adonar-se d'alguna cosa». L’Oxford Living Dictionary defineix la consciència com «l'estat de ser conscient i sensible a l'entorn propi», «la consciència o percepció d'alguna cosa per part d'una persona» i el «fet de ser conscient per part de la ment de si mateixa i del món».

Els filòsofs han intentat aclarir les distincions tècniques utilitzant una terminologia pròpia. L'entrada corresponent a la Routledge Encyclopedia of Philosophy (1998) diu:

Consciència

modifica

Els filòsofs han utilitzat el terme consciència per a quatre temes principals: coneixement en general, intencionalitat, introspecció (i el coneixement que genera específicament) i experiència fenomenal… Quelcom dins de la ment d'un és «introspectivament conscient» per si de cas ho introspeccionem (o estem a punt de fer-ho). Sovint es creu que la introspecció proporciona el coneixement primari de la pròpia vida mental. Una experiència o altra entitat mental és fenomenalment conscient per si de cas hi ha alguna cosa a què s'assembla perquè algú la pugui tenir. Els exemples més clars són: l'experiència perceptiva, com ara les degustacions i les visions; les experiències corporals-sensacionals, com ara les de dolors, pessigolles i picors; les experiències imaginatives, com ara les de les pròpies accions o percepcions; i els corrents de pensament, com en l'experiència de pensar en paraules o en imatges. La introspecció i la fenomenalitat semblen independents o dissociables, tot i que això és controvertit.[32]

Metàfores tradicionals de la ment

modifica

A principi del segle xix, el camp emergent de la geologia va inspirar una metàfora popular que la ment també tenia capes ocultes «que registraven el passat de l'individu».[33] El 1875, la majoria de psicòlegs creien que «la consciència no era més que una petita part de la vida mental»,[33] i aquesta idea subjau a la teoria freudiana, que pretenia descobrir les capes inconscients de la persona.[34][35]

Altres metàfores de diverses ciències van inspirar altres interpretacions de la ment, per exemple: Johann Friedrich Herbart va descriure les idees com atretes i repel·lides com imants;[36] John Stuart Mill va desenvolupar la idea de química mental i compostos mentals,[37] i Edward B. Titchener va buscar l'estructura de la ment analitzant els seus elements.[38][39] La idea abstracta dels estats de consciència reflectia el concepte dels estats de la matèria.[40]

El 1892, William James va escriure que la «paraula ambigua 'contingut' s'ha inventat recentment en lloc d'objecte» i que la metàfora de la ment com a container semblava minimitzar el problema dualista de com els «estats de consciència poden conèixer» les coses o els objectes;[41] el 1899 els psicòlegs estudiaven activament els «continguts de l'experiència conscient mitjançant la introspecció i l'experimentació». Una altra metàfora popular va ser la doctrina de James sobre el flux de consciència, amb continuïtat, franges i transicions.[41]

James va parlar de les dificultats de descriure i estudiar els fenòmens psicològics, reconeixent que la terminologia d'ús comú era un punt de partida necessari i acceptable cap a un llenguatge més precís i científicament justificat. Exemples principals van ser frases com ara «experiència interior» i «consciència personal»:

« El primer i principal fet concret que tothom reconeixerà com a propi de la seva experiència interior és el fet que hi ha una certa mena de consciència en curs. Els ‘estats mentals’ se succeeixen els uns als altres. […] Però tothom sap què signifiquen aquests termes [només] de manera aproximada; […] Quan dic que cada «estat» o «pensament» forma part d'una consciència personal, «consciència personal» és un dels termes en qüestió. En sabem el significat mentre ningú no ens demana que el definim, però oferir-ne una explicació precisa és la tasca filosòfica més difícil. […] Els únics estats de consciència que tractem de manera natural es troben en consciències personals, ments, «jos», «jos» i «tus» concrets i particulars.[41] »

De la introspecció a la consciència i l'experiència

modifica

Abans del segle xx, els filòsofs tractaven el fenomen de la consciència com el «món interior de la pròpia ment», i la introspecció era la ment atent a si mateixa. L'enciclopèdia Macmillan Encyclopedia of Philosophy escriu el 1967: «L'ús de Locke de la consciència va ser àmpliament adoptat en la filosofia britànica. A final del segle xix es va començar a utilitzar el terme introspecció. La definició de G. F. Stout és típica: Fer introspecció és atendre el funcionament de la pròpia ment. […] (1899),[42] una activitat aparentment diferent de la de percebre el món exterior i els seus fenòmens físics. El 1892, William James va assenyalar la distinció juntament amb dubtes sobre el caràcter intern de la ment:

« S'ha posat en dubte l'existència de les «coses», però mai la dels pensaments i els sentiments. S'ha negat el món exterior, però mai l'interior. Tothom dona per fet que tenim un coneixement introspectiu directe de la nostra activitat pensant com a tal, de la nostra consciència entesa com una cosa interior i contraposada als objectes externs que coneix. Tanmateix, he de confessar que, per la meva part, no puc estar segur d'aquesta conclusió. […] Sembla com si la consciència, entesa com una activitat interior, fos més aviat un «postulat» que no pas un fet donat a la percepció sensible…[43]

A la dècada del 1960, per a molts filòsofs i psicòlegs que parlaven de consciència, la paraula ja no significava el món interior, sinó una categoria indefinida i àmplia anomenada consciència, com en l'exemple següent:

« A l'home occidental modern li costa comprendre que els grecs, en realitat, no tenien cap concepte de consciència en el sentit que no agrupaven fenòmens tan variats com la resolució de problemes, el fet de recordar, imaginar, percebre, sentir dolor, somiar i actuar sota la premissa que tots són manifestacions de ser conscient.[44] »

Molts filòsofs i científics s'han mostrat descontents amb la dificultat de formular una definició que no impliqui circularitat o borrositat. A The Macmillan Dictionary of Psychology (edició de 1989), Stuart Sutherland va emfatitzar la consciència externa i va expressar una actitud escèptica més que una definició.

« Consciència — El fet de tenir percepcions, pensaments i sentiments; la capacitat de percebre o adonar-se de les coses. És impossible definir el terme si no és mitjançant paraules que resulten inintel·ligibles sense comprendre prèviament què significa la consciència. Molta gent cau en el parany d'equiparar la consciència amb l'autoconsciència; tanmateix, per ser conscient, només cal percebre el món exterior. La consciència és un fenomen fascinant però esmunyedís: és impossible precisar què és, quina funció té o per què ha evolucionat. No s'ha escrit res que valgui la pena llegir sobre aquesta qüestió.[45] »

Tanmateix, utilitzar «consciència» com a definició o sinònim de consciència no és una qüestió senzilla:

« Si la consciència de l'entorn... és el criteri de la consciència, aleshores fins i tot els protozous són conscients. Si es requereix consciència de la pròpia consciència, aleshores és dubtós que els grans simis i els infants humans siguin conscients.[46] »
 »

El 1974, el filòsof Thomas Nagel va utilitzar «consciència», «experiència conscient», «experiència subjectiva» i el caràcter subjectiu de l'experiència com a sinònims d'alguna cosa que «es produeix en molts nivells de la vida animal»... [encara que] és difícil dir en general què en proporciona proves.[47] La terminologia de Nagel també incloïa el que s'ha descrit com «la locució estàndard de 'com és'» en referència a la subjectivitat impenetrable de l’experiència de qualsevol organisme, a la qual Nagel es referia com a vida interior sense implicar cap mena d'introspecció. Sobre l'enfocament de Nagel, el filòsof Peter Hacker va comentar:[48] La consciència, així concebuda, s'estén a tot el domini de l'experiència, de la Vida subjectivament entesa. Considerava això com una nova anàlisi de la consciència[49] i ha estat particularment crític amb la terminologia de Nagel i les seves conseqüències filosòfiques. El 2002 va atacar la frase de Nagel com és com a mal construïda i sense sentit —sona com si demanés una analogia, però no ho fa— i va qualificar l'enfocament de Nagel de lògicament mal concebut com a definició de consciència.[50] El 2012, Hacker va anar més enllà i va afirmar que Nagel havia «sentit les bases per a ... quaranta anys de nova confusió sobre la consciència» i que «la concepció filosòfica contemporània de la consciència que abraça la 'comunitat d'estudis de la consciència' és incoherent».[51]

Influència en la recerca

modifica

Molts filòsofs han argumentat que la consciència és un concepte unitari que la majoria de la gent entén malgrat la dificultat que els filòsofs han tingut per definir-la.[52] El terme «experiència subjectiva», seguint Nagel, és ambigu, ja que els filòsofs semblen diferir dels no filòsofs en les seves intuïcions sobre el seu significat.[53] Max Velmans va proposar que la «comprensió quotidiana de la consciència» sense cap mena de controvèrsia «es refereix a l'experiència en si mateixa en lloc de qualsevol cosa en particular que observem o experimentem» i va afegir que la consciència «està [per tant] exemplificada per all les coses que observem o experimentem»,[54] ja siguin pensaments, sentiments o percepcions. Velmans va assenyalar, però, que a partir del 2009 hi havia un profund nivell de confusió i divisió interna[55] entre els experts sobre el fenomen de la consciència, perquè els investigadors no tenien «un ús prou ben especificat del terme... per estar d'acord que estan investigant el mateix». [54] A més, va argumentar que els compromisos teòrics preexistents amb explicacions contraposades de la consciència podrien ser una font de biaix.

Dins de la comunitat dels estudis moderns de la consciència, la frase tècnica consciència fenomenal és un sinònim comú per a totes les formes de consciència, o simplement Experiència, sense diferenciar entre intern i extern, o entre tipus superiors i inferiors. Amb els avenços en la investigació del cervell, la presència o absència de fenòmens experimentats de qualsevol tipus subjau a la feina d'aquells neurocientífics que busquen analitzar la relació precisa de la fenomenologia conscient amb el processament d'informació associat al cervell.[54] Aquest objectiu neurocientífic és trobar els correlats neuronals de la consciència (NCC). Una crítica a aquest objectiu és que comença amb un compromís teòric amb l'origen neurològic de tots els fenòmens experimentats, ja siguin interns o externs.[56]

A més, el fet que el contingut de la consciència més fàcil d'analitzar d'aquesta manera és el món tridimensional experimentat (el món fenomenal) més enllà de la superfície corporal convida a una altra crítica, que la major part de la recerca sobre la consciència des dels anys noranta, potser a causa de biaixos, s'ha centrat en els processos de percepció externa.[57]

Des d'una perspectiva de la història de la psicologia, Julian Jaynes va rebutjar les visions populars però superficials de la consciència especialment aquells que ho equiparen amb el terme més vague, experiència.[58] El 1976 va insistir que si no fos per la introspecció, que durant dècades havia estat ignorada o donada per feta en lloc d'explicada, no hi podria haver cap concepció del que és la consciència i el 1990 va reafirmar la idea tradicional del fenomen anomenat «consciència», escrivint que «la seva definició denotativa és, com ho era per a René Descartes, John Locke i David Hume, allò que és introspectable».[59] Jaynes veia la consciència com una part important però petita de la mentalitat humana, i afirmava: «no hi pot haver progrés en la ciència de la consciència fins que.. allò que és introspectable [es] distingeix nítidament» dels processos unconscious de la cognició com ara la percepció, la consciència reactiva i l'atenció, i les formes automàtiques d’aprenentatge, resolució de problemes i presa de decisions.[58]

El punt de vista de la ciència cognitiva —amb una perspectiva interdisciplinària que inclou camps com la psicologia, la lingüística i l'antropologia[60] — no requereix una definició acordada de consciència, sinó que estudia la interacció de molts processos a més de la percepció. Per a alguns investigadors, la consciència està vinculada a algun tipus d'individualitat, per exemple a certes qüestions pragmàtiques com el sentiment d'agència i els efectes del penediment[57] i l'acció sobre l'experiència del propi cos o la identitat social.[61] De la mateixa manera, Daniel Kahneman, que es va centrar en els errors sistemàtics en la percepció, la memòria i la presa de decisions, ha diferenciat entre dos tipus de processos mentals o sistemes cognitius:[62] les activitats ràpides que són primàries, automàtiques i no es poden desactivar, [62] i les activitats lentes, deliberades i que requereixen esforç d'un sistema secundari «sovint associat amb l'experiència subjectiva de l'agència, l'elecció i la concentració». [62] Els dos sistemes de Kahneman s'han descrit com a «corresponents aproximadament a processos inconscients i conscients».[63] Els dos sistemes poden interactuar, per exemple, compartint el control de l'atenció. Mentre que el Sistema 1 pot ser impulsiu, el Sistema 2 s'encarrega de l'autocontrol, i «Quan pensem en nosaltres mateixos, ens identifiquem amb el Sistema 2, el jo conscient i raonable que té creences, pren decisions i decideix què pensar i què fer».[64]

Alguns han argumentat que hauríem d'eliminar el concepte de la nostra comprensió de la ment, una postura coneguda com a semanticisme de la consciència.[65]

Definició mèdica

modifica

En medicina, la terminologia de nivell de consciència s'utilitza per descriure l'activació i la resposta d'un pacient, que es pot veure com un continu d'estats que van des de la plena alerta i comprensió, passant per la desorientació, el deliri, la pèrdua de comunicació significativa i, finalment, la pèrdua de moviment en resposta a estímuls dolorosos.[66] Les qüestions de preocupació pràctica inclouen com es pot avaluar el nivell de consciència en persones greument malaltes, en coma o anestesiades, i com tractar les afeccions en què la consciència està deteriorada o alterada.[67] El grau o nivell de consciència es mesura mitjançant escales estandarditzades d'observació del comportament com l’escala de coma de Glasgow.

Referències

modifica
  1. ↑ «consciència». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Robert van Gulick. «Consciousness». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès). Laboratori de Recerca en Metafísica de la Universitat Stanford, 2004.
  3. ↑ Velmans, Max; Schneider, Susan. The Blackwell Companion to Consciousness (en anglès). Hoboken (Nova Jersey): John Wiley & Sons, 2008-04-15. ISBN 978-0-470-75145-9.
  4. ↑ John Searle. «Consciousness». A: Honderich T. The Oxford companion to philosophy (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-926479-7.
  5. ↑ Kim J. «Aspects of Consciousness». A: Philosophy of mind (en anglès). 2a edició. Boulder, Colo: Westview Press, 2006. ISBN 0813342694.
  6. ↑ Jaynes, Julian. The Origin of Consciousness in the Breakdown of the Bicameral Mind (PDF) (en anglès). Houghton Mifflin, 2000. ISBN 0-618-05707-2 [Consulta: 7 desembre 2020]. Arxivat 2019-08-07 a Wayback Machine.
  7. ↑ Rochat, Philippe «Five levels of self-awareness as they unfold early in life» (PDF) (en anglès). Consciousness and Cognition, 12, 4, 2003, p. 717–731. Arxivat de l'original el 2022-10-09. DOI: 10.1016/s1053-8100(03)00081-3. PMID: 14656513 [Consulta: 9 desembre 2020].
  8. ↑ Blanke, O.; Metzinger, T. «Full-body illusions and minimal phenomenal selfhood». Trends in Cognitive Sciences, 13, 1, 2009, p. 7–13. DOI: 10.1016/j.tics.2008.10.003. PMID: 19058991.
  9. ↑ Tononi, G.; Koch, C. «Consciousness: here, there and everywhere?». Philosophical Transactions of the Royal Society B, 370, 1668, 2015. DOI: 10.1098/rstb.2014.0167. PMC: 4387509. PMID: 25823865.
  10. ↑ Laureys, S. «The neural correlate of (un)awareness: lessons from the vegetative state». Trends in Cognitive Sciences, 9, 12, 2005, p. 556–559. DOI: 10.1016/j.tics.2005.10.010. PMID: 16271507.
  11. ↑ James, W. The Principles of Psychology. Nova York: Henry Holt, 1890.
  12. ↑ Schooler, J. W.; Smallwood, J.; Christoff, K. «Meta-awareness, perceptual decoupling and the wandering mind». Trends in Cognitive Sciences, 15, 7, 2011, p. 319–326. DOI: 10.1016/j.tics.2011.05.006. PMID: 21684189.
  13. ↑ Crick, F.; Koch, C. «"Meta-awareness, perceptual decoupling and the wandering mind"». Seminars in the Neurosciences, 2, 1990, p. 263–275.
  14. ↑ Baars, B. J.. A Cognitive Theory of Consciousness. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 9780521427432.
  15. ↑ Barbara Cassin. Dictionary of Untranslatables. A Philosophical Lexicon. Princeton University Press, 2014, p. 176. ISBN 978-0-691-13870-1.
  16. ↑ G. Molenaar «Seneca's Use of the Term Conscientia». Mnemosyne, 22, 2, 1969, p. 170–180. DOI: 10.1163/156852569x00670.
  17. 1 2 Boris Hennig «Cartesian Conscientia». British Journal for the History of Philosophy, 15, 3, 2007, p. 455–484. DOI: 10.1080/09608780701444915.
  18. ↑ Sara Heinämaa. Consciousness: from perception to reflection in the history of philosophy. Springer, 2007, p. 205–206. ISBN 978-1-4020-6081-6.
  19. ↑ Harrison, Timothy M. Coming To: Consciousness and Natality in Early Modern England (en anglès). Chicago, IL: University of Chicago Press, 2020. ISBN 9780226725123.
  20. ↑ Locke, John. «An Essay Concerning Human Understanding (Chapter XXVII)». University of Adelaide. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2018. [Consulta: 20 d’agost 2010].
  21. ↑ «Conciousness». A: .
  22. ↑ Samuel Johnson. A Dictionary of the English Language. Knapton, 1756.
  23. ↑ Caston, Victor. «Aristotle on Consciousness». A: Mind. Oxford University Press, 2002, p. 751.
  24. ↑ Velmans, M. «Is human information processing conscious?». Behavioral and Brain Sciences, 14, 4, 1991, p. 651–669. DOI: 10.1017/S0140525X00071776.
  25. ↑ Lyons, W. «The Disappearance of Introspection». MIT Press [Cambridge, MA], 1986.
  26. ↑ Jack, A. I.; Shallice, T. «Introspective physicalism as an approach to the science of consciousness». Cognition, 79, 1–2, 2001, p. 161–196. DOI: 10.1016/S0010-0277(00)00128-1. PMID: 11164027.
  27. ↑ Dehaene, S.; Changeux, J. P.; Naccache, L. «Conscious, preconscious, and subliminal processing: a testable taxonomy». Trends in Cognitive Sciences, 10, 5, 2006, p. 204–211. DOI: 10.1016/j.tics.2006.03.007. PMID: 16603406.
  28. ↑ Hassin, R. R. «Yes It Can: On the Functional Abilities of the Human Unconscious». Perspectives on Psychological Science, 8, 2, 2013, p. 195–207. DOI: 10.1177/1745691612460684. PMID: 26172502.
  29. ↑ Chalmers, David J. The Conscious Mind: In Search of a Fundamental Theory. Nova York: Oxford University Press, 1996. ISBN 9780195117899.
  30. ↑ David Chalmers Journal of Consciousness Studies, 2, 1995, p. 200–219. Arxivat de l'original el 2005-03-08.
  31. ↑ Webster's Third New International Dictionary. 1, 1966, p. 482.
  32. ↑ Craig, Edward (ed.). «Consciousness». A: Routledge. Routledge Encyclopedia of Philosophy (en anglès). ISBN 978-0-415-18707-7.
  33. 1 2 0-395-20729-0.
  34. ↑ Freud, Sigmund. New Introductory Lectures on Psychoanalysis. Nova York: W. W. Norton & Company, 1933.
  35. ↑ Opland, Caitlin. Psychodynamic Therapy. Treasure Island, FL: StatPearls Publishing, 2023.
  36. ↑ Herbart, Johann Friedrich. A Text-book in Psychology. Nova York: D. Appleton and Company, 1891.
  37. ↑ Mill, John Stuart. A System of Logic, Ratiocinative and Inductive. Londres: John W. Parker, 1843.
  38. ↑ Titchener, Edward Bradford «The postulates of a structural psychology». Philosophical Review, 7, 5, 1898, p. 449–465. DOI: 10.2307/2177110. JSTOR: 2177110 [Consulta: 28 agost 2026].
  39. ↑ Titchener, Edward Bradford. A Text-book of Psychology. Nova York: Macmillan, 1910.
  40. ↑ Nerlich, B.; Clarke, D. D. «Mind, meaning and metaphor: the philosophy and psychology of metaphor in 19th-century Germany». History of the Human Sciences, 14, 2, 2001, p. 39–61. DOI: 10.1177/09526950122120952. PMID: 18506949 [Consulta: 28 agost 2026].
  41. 1 2 3 James, William. Psychology (en anglès). Cleveland: Fine Editions Press, World Publishing Co., 1892, p. 495.
  42. ↑ Landesman, Charles Jr. «Consciousness». A: Paul Edwards. The Encyclopedia of Philosophy]. 2. reimpressió 1972. Macmillan., 1967, p. 191–195.
  43. ↑ James, 1948, p. 467.
  44. ↑ Peters; Mace, C. A.. «Psychology». A: Paul Edwards. The Encyclopedia of Philosophy (en anglès). 7. reimpressió= 1972. Macmillan, 1967, p. 1–27.
  45. ↑ Stuart Sutherland. Macmillan. Macmillan Dictionary of Psychology, 1989. ISBN 978-0-333-38829-7.
  46. ↑ Thomas, Garth J. «Consciousness». Encyclopædia Britannica, 6, 1967, p. 366.
  47. ↑ Nagel, Thomas «What Is It Like to Be a Bat?». The Philosophical Review, 83, 4, 1974, p. 435–450. DOI: 10.2307/2183914. JSTOR: 2183914.
  48. ↑ Hacker2002, p. 158.
  49. ↑ Hacker2012, p. 14.
  50. ↑ Hacker, P.M.S. «What Is It Like to Be a Bat?». Philosophy, 77, 2, 2002, p. 157–174. DOI: 10.1017/s0031819102000220.
  51. ↑ Hacker2012, p. 13-15.
  52. ↑ Michael V. Antony Journal of Consciousness Studies, 8, 2001, p. 19–44.
  53. ↑ Sytsma, Justin; Machery, Edouard «Two conceptions of subjective experience». Philosophical Studies, 151, 2, 11-2010, p. 299–327. DOI: 10.1007/s11098-009-9439-x. JSTOR: 40926825.
  54. 1 2 3 Velmans2009.
  55. ↑ Max Velmans Journal of Consciousness Studies, 16, 2009, p. 139–156.
  56. ↑ Gomez-Marin, Alex; Arnau, Juan «The False Problem of Consciousness». Behavior of Organisms Laboratory, 2019.
  57. 1 2 Frith, Chris. «What's the Use of Consciousness? How the Stab of Conscience Made Us Really Conscious». A: Engel. The Pragmatic Turn: Toward Action-Oriented Views in Cognitive Science, març 2016, p. 193–214. DOI 10.7551/mitpress/9780262034326.003.0012. ISBN 978-0-262-03432-6.
  58. 1 2 Jaynes, Julian. The Origin of Consciousness in the Breakdown of the Bicameral Mind. Houghton Mifflin, 1976, p. 8. ISBN 0-395-20729-0.
  59. ↑ Jaynes, Julian. The Origin of Consciousness in the Breakdown of the Bicameral Mind, 2000. ISBN 0-618-05707-2.
  60. ↑ Cohen, A. P.. Questions of Consciousness. Londres: Routledge, 1995. ISBN 978-1-134-80469-6.
  61. ↑ Seth, Anil. «Action-Oriented Understanding of Consciousness and the Structure of Experience». A: Engel. The Pragmatic Turn: Toward Action-Oriented Views in Cognitive Science, març 2016, p. 261–282. DOI 10.7551/mitpress/9780262034326.003.0012. ISBN 978-0-262-03432-6.
  62. 1 2 3 Kahneman, Daniel. Thinking, Fast and Slow. Macmillan, 2011. ISBN 978-1-429-96935-2.
  63. ↑ Kuijsten, Marcel. «Introduction». A: Kuijsten. Gods, Voices, and the Bicameral Mind: The Theories of Julian Jaynes. Henderson, NV: Julian Jaynes Society, 2016, p. 1–15. ISBN 978-0-979-07443-1.
  64. ↑ Kahneman2011.
  65. ↑ Anthis, Jacy Reese. «Consciousness Semanticism: A Precise Eliminativist Theory of Consciousness». A: Biologically Inspired Cognitive Architectures 2021. 1032, 2022, p. 20–41 (Studies in Computational Intelligence). DOI 10.1007/978-3-030-96993-6_3. ISBN 978-3-030-96992-9.
  66. ↑ Güzeldere, Güven. Block. The Nature of Consciousness: Philosophical Debates. Cambridge, MA: MIT Press, 1997, p. 1–67.
  67. ↑ Fins, J. J.; Schiff, N. D.; Foley, K. M. Neurology, 68, 4, 2007, p. 304–307. DOI: 10.1212/01.wnl.0000252376.43779.96. PMID: 17242341.

Vegeu també

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consciència_(filosofia)&oldid=38919674»