Comunitat germanòfona de Bèlgica
| Ostbelgien (de) | |||||
| Tipus | comunitat de Bèlgica | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Eupen-Malmedy | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Capital | Eupen | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 79.537 (2025) | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 853,65 km² | ||||
| Creació | 1984 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica , (Escó: 25) | ||||
| • Minister-President of the German-speaking Community (en) | Oliver Paasch (2014–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | ostbelgienlive.be | ||||
La Comunitat germanòfona de Bèlgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) és una de les tres comunitats lingüístiques de Bèlgica, amb competències als nou municipis de l'est de Valònia, dins la província de Lieja.[1][2]
Històricament formaren part dels ducats de Limburg, de Brabant i de Luxemburg, de les Disset Províncies (successivament borgonyons, espanyoles i austriaques) fins al 1795, de França fins al 1815, de Prússia fins al 1919, de Bèlgica des del 1919 amb un intermezzo alemany del 1940 al 1945. La capital és Eupen.[2][3]
No s'ha de confondre amb les tres regions federals (Valònia, Brussel·les i Flandes). Tot i el seu nom, la Comunitat germanòfona de Bèlgica és una institució política i no pas un grup de persones.[1] Al territori hi viuen 70.400 dels 110.000 germanòfons de Bèlgica.[4]
Govern i política
[modifica]
Gaudeix d'un Parlament de la Comunitat germanòfona de Bèlgica, de 25 membres elegits que nomena un govern format per tres ministres, competents per a les afers de les persones (cultura, educació, salut…). Els afers territorials escauen a la Valònia, tot i que la regió va cedir unes competències territorials com l'urbanisme, etc.[1][2] Ara ja compten amb una emissora de ràdio.[5] La llengua oficial és l'alemany, però els francòfons tenen facilitats.[6] La llengua escolar també és l'alemany, el francès s'ensenya des de l'escola primària com a segona llengua.[7]
Divisió territorial i administrativa
[modifica]La Comunitat està dividida en dos cantons (Sankt Vith i Eupen) i 9 municipis, amb una població total d'uns 79.537 habitants a 1 de gener de 2025.[8]
| Municipi | Cantó | Població | Superfície
(km2) |
Densitat de població
(hab./km2) |
|---|---|---|---|---|
| Amel | Sankt Vith | 5.608 | 125,88 | 44,6 |
| Büllingen | Sankt Vith | 5.533 | 150,67 | 36,7 |
| Burg-Reuland | Sankt Vith | 3.962 | 109,84 | 36,1 |
| Bütgenbach | Sankt Vith | 5.586 | 97,04 | 57,6 |
| Sankt Vith | Sankt Vith | 10.180 | 147,15 | 69,2 |
| Eupen | Eupen | 20.053 | 96 | 208,9 |
| Kelmis | Eupen | 11.338 | 18,04 | 628,5 |
| Lontzen | Eupen | 6.092 | 28,71 | 212,2 |
| Raeren | Eupen | 11.185 | 72,81 | 153,6 |
El conjunt del territori de la Comunitat forma part de l'Euroregió Mosa-Rin, que també inclou les províncies belgues de Lieja i de Limburg, la part meridional del Limburg neerlandès i la part occidental del districte de Colònia a Alemanya. Eupen és, a més, la seva seu administrativa des del 2007, quan l'oficina de l'Euroregió va ser traslladada des de Maastricht.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Quelles sont les institutions communautaires ?» (en francès). Bruxelles-J ASBL. [Consulta: 18 juliol 2026].
- 1 2 3 Vrolix, Zoé «La mise en œuvre de l’article 139 de la Constitution : cartographie des compétences de la communauté germanophone après la cinquième vague de transferts». Université de Liège.
- ↑ «La Province de Liège, pour quoi faire ?». La Province de Liège, pour quoi faire ?, 19-11-2010.
- ↑ «Belgium (German-Speaking Community)» (en anglès). Comissió Europea, 10-07-2025. [Consulta: 18 juliol 2026].
- ↑ «Communauté germanophone» (en francès). Wallonie. [Consulta: 18 juliol 2026].
- ↑ «La Communauté germanophone» (en francès). COE. [Consulta: 18 juliol 2026].
- ↑ «German-Speaking Community of Belgium» (en anglès). Wallonie. [Consulta: 18 juliol 2026].
- 1 2 «Bevölkerungsstruktur» (en alemany). [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Euregio Maas-Rhein . History and identity». [Consulta: 21 juliol 2026].
Vegeu també
[modifica]- Subdivisions de Bèlgica per a l'explicació de les competències diferents de les comunitats (lingüístiques) i les regions (territorials).
Enllaços externs
[modifica]- Deutschsprachige Gemeinschaft Pàgina Oficial de la Comunitat germanòfona de Bèlgica. (alemany)
