Vés al contingut

Carrer de Jesús (Reus)

Infotaula de vial urbàCarrer de Jesús

carrer de Jesús. A la dreta la façana lateral de cal Navàs Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 30″ E / 41.154535°N,1.108209°E / 41.154535; 1.108209

El carrer de Jesús és un carrer de la ciutat de Reus, situat al centre històric, estret i transitat, que va des de la plaça del Mercadal al portal de Jesús, una antiga porta de la muralla, avui inexistent. Se n'havia dit carrer dels Pasquals quan quedava tancat per la muralla. L'any 1503 es va obrir el portal, que servia per anar al convent franciscà de santa Maria de Jesús, avui església de Sant Francesc, construïda quinze anys abans. El portal i el carrer van agafar el nom del convent. L'any 1936 se li va donar el nom de Lina Òdena, miliciana morta a mans dels falangistes aquell any. Amb el franquisme va tornar el nom antic.[1] A la cantonada, i a la vorera del raval de Martí Folguera, hi havia hagut una font amb un abeurador, la «font del Portal de Jesús»,[2] que durant la dècada dels cinquanta del segle xx es va traslladar a la plaça de les Basses i més tard es va suprimir.[1]

La seva continuació és el carrer del Vent, després de travessar el raval de Jesús. A la banda dreta, sortint del Mercadal, hi destaquen dues cases: la casa Navàs, a la cantonada, de Lluís Domènech i Montaner, amb una façana lateral característica i un pati al primer pis, i al costat la casa Iglésies Òdena, de Pere Caselles, un edifici de planta baixa i tres pisos format per tres escales de veïns, que pel tractament unitari de la façana dona la impressió que es tracta d'un únic edifici molt ample. També és interessant la casa del número 23, un habitatge entre mitjaneres d'estil modernista, estructurat en planta baixa i dos pisos superiors. Al final del carrer, al portal, on el carrer s'eixampla, hi ha cal Munné, que té façana a tres carrers, el de Jesús, el raval de Martí Folguera i el carrer de les Barreres, amb una esplèndida tribuna a la cantonada.[3]

Francesc Gras i Elias, explica que d'aquest carrer sortia diàriament, des de 1815, la diligència que feia el viatge de Reus a Barcelona, el primer servei de diligències de l'estat espanyol que havia establert Josep Brunet, i que iniciava el recorregut a la seva botiga situada en aquell carrer i després de la fonda «La Fontana de Oro», tocant al raval. També diu que en aquest carrer hi va néixer l'empresari i polític reusenc Marià Pons i Espinós, alcalde de Reus i fundador de diversos periòdics reusencs. Director del Diario de Reus i de l'empresa «La Industrial Harinera» durant molts anys.[4]

Magí Sunyer diu que en aquest carrer s'hi va instal·lar l'any 1897 la llibreria «La Regional», dirigida per Josep Aladern, on a la rebotiga s'hi reunien els membres del Grup modernista de Reus. A més de tertúlia, «La Regional» servia de redacció de les revistes que els joves modernistes feien sortir: Reus Tranquil, Lo Ventall, Lo Lliri, i d'altres. La llibreria va durar un mica més d'un any.[5]

Pere Anguera fa referència a una altra llibreria d'aquest carrer, «La Tronada, Llibres» que va obrir el 1975 i va tancar el 1986. Parla de les presentacions de llibres i de les exposicions que es feien a la petita sala d'art amb què contava l'establiment.[6][7]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Amigó Anglès, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 294-295. ISBN 8486387655.
  2. ↑ «Actes municipals», 4 de maig de 1803, fol. 66 r.
  3. ↑ Sardà Ferran, Jordi (et al.) (eds.). Fets urbans: guia d'arquitectura de Reus 10: pel centre. Reus: Ajuntament de Reus; COAC, 2024, p. 71. ISBN 9788409559398.
  4. ↑ Gras i Elias, Francesc. Las calle de Reus. Reus: Imprenta y Litografia de Eduardo Navás, 1902, p. 37.
  5. ↑ Sunyer, Magí. Els marginats socials en la literatura del Grup modernista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1984, p. 33-39. ISBN 8439820151.
  6. ↑ Anguera, Pere. De les lletres i les arts. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2005, p. 332. ISBN 8493410810.
  7. ↑ Anguera, Pere. Carnet escèptic. Reus: Arts Gràfiques Rabassa, 2003, p. 61.