Can Miravitges
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 130 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pomar de Dalt (Barcelonès) | |||
| Lloc | Crtra. de Can Ruti | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20571 | |||
Can Miravitges és una masia d'origen medieval situada al barri de Pomar de Dalt de Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment, una part està ocupada per l'Escola de Natura, mentre que la resta depèn del Museu de Badalona, que hi organitza visites guiades per les sales nobles i les habitacions, ambientades a principi del segle xx; la cuina, que conserva l'enrajolat del segle xviii; una col·lecció de pintures d'Antoni Ros i Güell, així com la sala de cups i el celler.[2]
Història
[modifica]La primera notícia històrica és del 1437, quan Constància i el seu fill Berenguer Pedrosell la van vendre a Joana, esposa del flequer Berenguer Bonell.[3] El 1456, va passar a mans de Nicolau de Viastrosa, família orginària d'Igualada[3] i que va adquirir diversos masos veïns fins a reunir una gran finca.[4] Pere de Viastrosa va morir sense testament,[3] el que va originar una sèrie de litigis que durarien un segle,[4] fins que el 1668 la finca va ser adquirida per Josep de Bru, que pocs anys després la vengué a Juan Rodríguez de Velasco, natural de Toledo i pagador dels exèrcits reials,[3] que va fer construir la capella.[4] La seva filla Gregòria es va casar amb Juan de Abarca y de Luna, comte de la Rosa i comissari general dels èxercits reials, que va convertir el mas en una residència senyorial envoltada de jardins.[3] El 1720, els seus descendents la vengueren al menor Antoni Bellvitges i Costa,[3] de qui prové l'actual nom de la casa.[4][5]
El 1833, fou adquirida a Jacint Coromina pels tutors del menor Josep Oriol Dodero i Ponte,[3] membre d'una família de comerciants italians.[4] Dodero es va presentar a l'Exposició Universal de París de 1867, on va rebre una medalla de bronze pel cotó que hi conreava com a assaig per comissió de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, del que era membre,[6] i també hi va obtenir mencions honorífiques per les garrofes i el vi Sumoll-pasa.[7] El 1870, la finca tenia 40 mujades i s'hi fabricaven 14 classes de vins i licors.[4]
El 1894, va ser adquirida per Hermenegild Ros i Bosch en la subhasta pública promoguda pels creditors de Dodero després de la seva mort.[3][8][9] Posteriorment, fou heretada pel seu nebot Antoni Ros i Güell, pintor i escenògraf, que hi va passar molts estius, i després de la Guerra Civil hi va viure fins a la seva mort. Hi va instal·lar el seu taller i va pintar diverses vegades tant el mas com els paisatges de la rodalia.[9]
A mitjans dels anys 1970, els fills i hereus del pintor, Jaume i Àgueda Ros i Sarsal, es van vendre la casa, que després va passar a mans de l'Ajuntament de Badalona.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Can Miravitges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Can Miravitges». Museu de Badalona.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Cuyàs Tolosa, Josep Maria «"Pomar". Una barriada badalonesa de contrastes». El Noticiero Universal, 12-08-1970, p. 15.
- 1 2 3 4 5 6 «Can Miravitges». Amics de Badalona, 4, Nadal 2008.
- ↑ Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona vol. V. Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1977, p. 121-134.
- ↑ Cataluña en la Exposición Universal de París de 1867, 1867, p. 216-217, 242.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 12-12-1867, p. 11149-1150.
- ↑ «Can Miravitges és avui una ...». El joc de Badalona. Arxivat de l'original el 2024-03-29. [Consulta: 29 març 2024].
- 1 2 Berajano, Gras i Ojuel, 2004, p. 39.
- ↑ Badalona. Boletín de información municipal, núm. 63, 3r. trimestre 1974.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Berajano, Juan Carlos; Gras, Irene; Ojuel, Maria. Ros i Güell, el pintor que empaitava núvols. Badalona: Museu de Badalona, 2004.