Banc emissor
Un banc emissor és un banc que ofereix mitjans de pagament amb la marca d'una associació de targetes directament als consumidors, com ara targetes de crèdit, targetes de dèbit, dispositius sense contacte (com ara clauers) i targetes prepagament. El nom prové de la pràctica d'emetre targetes a un consumidor.[1]
Detalls
[modifica]Un banc emissor (també anomenat simplement emissor) forma part del model de pagaments de quatre parts.[2] És el banc del consumidor (també anomenat titular de la targeta) i és el responsable de pagar al banc del comerciant (anomenat banc adquiridor o simplement adquiridor) pels béns i serveis que el consumidor compra. Emet la targeta de pagament i manté el compte del consumidor (com ara un compte de targeta de crèdit o un compte corrent en el cas d'una targeta de dèbit).
Les parts del model de quatre parts són:
- Consumidor (també anomenat titular de la targeta): Realitza compres i es compromet a pagar-les al banc emissor.
- Banc emissor (també anomenat emissor): El banc del consumidor. Transfereix els diners de les compres al banc adquiridor. És responsable de les compres realitzades pel consumidor si aquest no paga.
- Banc adquiridor (també anomenat adquiridor): El banc del comerciant. Accepta els diners de les compres. És responsable dels càrrecs realitzats pel comerciant si aquest no proporciona els béns o serveis adquirits.
- Comerciant: Ven béns i serveis i accepta targetes de crèdit, dèbit o prepagament com a promesa de pagament.
El banc emissor assumeix la responsabilitat principal de la capacitat del consumidor per pagar els deutes en què incorre amb la seva targeta. En el cas de les targetes de crèdit, això inclou l'extensió de crèdit per fer aquestes compres. En el cas de les targetes de dèbit, això inclou el dèbit de fons dels comptes bancaris, com ara els comptes corrents. En el cas de les targetes de crèdit, el banc emissor concedeix una línia de crèdit al consumidor. La responsabilitat per impagament es comparteix aleshores entre el banc emissor i el banc adquiridor, d'acord amb les normes establertes per la marca de l'associació de targetes.
Riscos
[modifica]Hi ha uns quants tipus principals de risc per als bancs emissors, relacionats principalment amb si les transaccions aprovades seran pagades per un titular legítim de la targeta.
- Frau de compte: Es produeix quan una persona fictícia o amb una identitat robada obre un compte. El titular de la targeta fa moltes compres però després desapareix sense pagar.
- Frau de transacció:[3] Es produeix quan es fa un càrrec fraudulent en un compte legítim, com passa amb el frau de targetes de crèdit mitjançant un número de targeta robat. Amb la implantació de les targetes amb xip EMV als EUA, gran part d'aquest frau s'ha desplaçat a les transaccions en línia. Atès que el titular de la targeta no és responsable dels càrrecs fraudulents, l'emissor té l'obligació de pagar aquests càrrecs.
- Risc de crèdit: En concedir crèdit (o, en el cas de les targetes de dèbit, privilegis de descobert), un emissor ha de ser capaç d'avaluar la probabilitat de recuperar l'import del crèdit concedit. Per tant, l'assignació de límits de crèdit i les previsions de morositat en els pagaments són fonamentals per a la seva rendibilitat.
Estadístiques
[modifica]A data de 31 de desembre de 2017, hi havia 20.480 milions de targetes de crèdit, dèbit i prepagament en circulació a tot el món.[4] El 2018, hi havia 6.958 milions de targetes de pagament als Estats Units, incloses 1.122 milions de targetes de crèdit.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Credit Card Glossary: Terms and Definitions», 28 febrer 2019.
- ↑ «A simple explanation of fees in the payment card industry», 9 agost 2014.
- ↑ «Fraudulent transaction definition | Glossary», 28 febrer 2019.
- ↑ «Nilson Report page 9». nilsonreport.com. Arxivat de l'original el 16 gener 2021. [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ «Card and Mobile Payment Industry News | Nilson Report Newsletter Archive». Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 23 agost 2020].