1012

1012
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1012 (mxii)
Islàmic	402 – 403
Xinès	3708 – 3709
Hebreu	4772 – 4773
Calendaris hindús	1067 – 1068 (Vikram Samvat); 934 – 935 (Shaka Samvat); 4113 – 4114 (Kali Yuga)
Persa	390 – 391
Armeni	461
Rúnic	1262
Ab urbe condita	1765
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
	1009 1010 1011 - 1012 - 1013 1014 1015

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al segle xi i, per tant, a la plena edat mitjana.

Esdeveniments

El papa Benet VIII
Inici del papat de Benet VIII, que dura fins a l'any 1024.^[1]

Països catalans i Occitània

Ramon Borrell conquesta el Penedès, que s'incorpora al Comtat de Barcelona
Independència de la Taifa d’Albarrasí sota les mans del sobirà razita Hudayl al-Asla.^[2]

Península ibèrica

A finals del mes de juny Ibn Munawi mostra a Hixam II la manca de recursos econòmics i aquest li indica que prengui els objectes de valor de l'alcàssar per vendre'ls, però fuig amb ells a Badajoz.^[3]

Europa i Imperi Romà d'Orient

1 d'abril: Ernest I de Suàbia esdevé Duc de Suàbia després de la mort d'Herman III de Suàbia.^[4]
12 d'abril: Jaromir de Bohèmia és destronat pel seu germà petit Ulrich de Bohèmia.^[5]

19 d'abril: L'arquebisbe Ælfheah de Canterbury és assassinat a Greenwich i Etelred l'Indecís d'Anglaterra paga als víquings danesos una suma de 48.000 lliures de plata (Danegeld) per aturar noves invasions. Llavorrs els víkigs entren al servei del rei anglès.^[6]
6 de maig: dedicació de la Catedral de Bamberg, fundada per Enric II el Sant.^[7]
18 de maig: inici del pontificat del papa Benet VIII (que dura fins a l'any 1024). Theophylacte, Comte de Túsculum és elegit papa amb el nom de Benet VIII contra l'antipapa Gregori VI. És succeït pel seu germà Romà de Túsculum, futur papa, és el nou comte.^[8]
Revolta del rei de Leinster Maelmordha contra Brian Boru. Sigtryggr Silkiskegg, rei víking de Dublin l'ajuda i rep reforços del Gal·es, l'Illa de Man, Normandia, Frísia i del nord d'Escòcia.^[9]
L'emperador Enric II el Sant ordena l'expulsió de tots els jueus de Magúncia. Alguns s'h poden quedar convertint-se al cristianisme, com alguns fills del Rabeinu Guerxom.^[10]
Sant Romuald, obra de Fra Angelico
Sant Romuald de Ravenna fuda l'Orde eremítica Camaldulès a la vall de Camaldoni (Toscana), que serà aprovada l'any 1050 i separada dels benedictins l'any 1113.

Altres continents

Creació de la Taifa d'Arcos
Al-Hàkim (fatimita) comença la persecució dels no musulmans a Egipte
Desembre - El Sultà-ad-Dawla esdever emir Buwàyhide d'Iraq i Fars. Inici del declivi de l'imperi buwàhide a Iraq-Iran.^[11]
Renovació del Taoisme a la Xina amb la institució del culte de l'Emperador de Jade.^[12]

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

Arnórr jarlaskáld, poeta Escalda irlandès i mercader.
Baduí V de Flandes
Balduí I de Flandes, comte de Flandes entre els anys 1035 i 1067.^[13]
Papa Benedictus IX
Benet IX, nascut Théophylacte de Tusculum, papa de Roma tres vegades.^[14]
Durand de Troarn, abat de Sant Martí de Troarn i teòleg defensor del dogma de la Transsubstanciació.^[15]
Maria Dobroniega de Kiev
Maria Dobroniega de Kiev, princesa de Kiev i duquesa de Polònia pel seu matrimoni amb Casimir I de Polònia. Filla de Vladímir I de Kíev.^[16]

Altres continents

Cai Xiang
Cai Xiang cal·lígraf, erudit, engingyer i poeta xinès (mort el 1067).^[17]
Emperadriu Guo: Emperadriu consort, dona de l'emperador Rezong de Song.^[18]
El mestre i traductor Marpa Lotsawa del Tíbet
Marpa Lotsawa, traductor del sànscrit al tibetà i mestre laic budista Tibetà.^[19]
Rongdzom Tchökyi Zangpo, escriptor, mestre i traductor tibetà, important del renaixement tibetà després de les persecucions del budisme al Tíbet.^[20]

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Roger I de Carcassona, Comtat de Carcassona i de Rasès, Coserans i senyor de Foix entre l'any 950 i el 1012. En la seva vida s'enfrona amb el comte de Tolosa, el comte de Cerdanya i de Besalú, Oliva Cabreta, a qui guanya en dues batalles, tot i que, finalment, els ha de cedir la sobirania del sud del comtat de Razès (País de Saut, Donasà, Capcir i Fenolleda).^[21]
Gastó II de Bearn, Vescompte de Bearn des del 996 fins a la seva mort.^[22]

Península ibèrica

Gundemaro Pinióliz, comte i del Regne de Lleó i besavi de Ximena Díaz.^[23]

Europa i Imperi Romà d'Orient

1 d'abril, Herman III de Suàbia duc de Suàbia des del 2003 fins a la seva mort.^[24]
Sant Alfèg de Canterbury
19 d'abril - Sant Alfèg de Canterbury, monjo eremita de l'abadia de Bath, bisbe de Winchester i arquebisbe de Canterbury. Fou capturat i mort pels víkings. Fou canonitzat l'any 1078.^[25]

Papa Sergius IV
12 de maig, Roma - Sergi IV, papa^[26]
9 de juny - Tagino de Magdeburg, tercer arquebisbe de Magdeburg des de l'any 1004 a la seva mort.^[27]
9 de juny - Unger de Poznan, bisbe de Posen i bisbe de Polònia.^[28]
Sant Colomà, pelegrí i màrtir
18 d'octubre, Stockerau, Àustria - Sant Colomà de Stockerau, religiós irlandès o escoces mort a Àustria en el seu viatge com a pelegrí. És un sant de l'església catòlica.^[29]
Sant Guiu
12 de desembre, Anderlecht - Sant Guiu d'Anderlecht, camperol del Bravant venerat com a sant. Aomenat el pobre d'Anderlecht. Pelegrí a Roma.^[30]
Gurguèn de Klarjètia, pretendent al tron de Geòrgia i rei autoproclamat de Taoklardjètia.^[31]
Hug III de Lusignan, senyor de Lusignan.^[32]
Joan IV de Gaeta, duc de Gaeta, a Itàlia entre els anys 1008 o 1009 i la seva mort.^[33]
Maastricht - Otó de Baixa Lotaríngia, descendent de Carlemany i Duc de Baixa Lorena entre els anys 991 i la seva mort.^[34]
Tedald de Canossa, comte de Brescia des del 980, comte de Mòdena, Ferrara i Reggio de l'Emília, des del 981 i comte de Mantua des del 1006. Utilitzava el títol de margrave perquè els seus territoris estaven a la frontera. Fou fidel a la Dinastia otoniana.^[35]

Altres continents

6 d'agost - Ōe no Masahira poeta i erudit confucionà xinès, marit de la poetessa Akazome Emon.^[36]
22 de desembre - Behbahan - Bahà-ad-Dawla, emir Buwàyhida d'Iraq, Fars i Kirman des de l'any 989 fins a la seva mort.^[37]
Qabus ibn Wuixmaguir, sobirà de la Dinastia zacàrida de Tabaristan i Gurgan des del 977.^[38]
Ad-Da'i Yusuf, imam de Zaidi del Iemen.^[39]

Referències

↑ Grumel, V. La chronologie (en francès). Presses Universitaires de France, 1958. ISBN 978-2-13-024412-7.
↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ Frochoso Sanchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 2009, p. vol 89, nº 157, p. 71-82.
↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930.
↑ Thietmar. Ottonian Germany: The Chronicon of Thietmar of Merseburg (en anglès). Manchester University Press, 2001-07-06. ISBN 978-0-7190-4926-2.
↑ Stenton, Frank. Anglo-Saxon England, p. 381–384.
↑ Förster, Ernst. Monuments d'architecture, de sculpture et de peinture de l'Allemagne depuis l'établissement du Christianisme jusqu'aux temps modernes: publiés par Ernst Förster (en francès). A. Morel, 1860.
↑ Biographie universelle, ancienne et moderne ...: Ouvrage redigé par plus de 300 Collaborateurs, nouv. Éd. (revue), corrigée et considerablement augmentée (en francès), 1847.
↑ Kendrick, T. D.. A History of the Vikings (en anglès). Courier Corporation, 2004. ISBN 978-0-486-43396-7.
↑ Blumenkranz, Bernhard. Juifs et chrétiens dans le monde occidental, 430-1096 (en francès). Peeters Publishers, 2006. ISBN 978-90-429-1879-5.
↑ Fisher, William Bayne; Frye, R. N.. The Cambridge History of Iran (en anglès). Cambridge University Press, 1975-06-26. ISBN 978-0-521-20093-6.
↑ Joseph Hackin, , Kessinger Publishing, 2005 (ISBN 978-1-4179-7695-9)
↑ «FLANDERS COUNTS». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «Benet IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Biographie, Deutsche. «Durandus, Troarnensis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Jiri Louda et Michael MacLagan, Les Dynasties d'Europe, Bordas, 1995 (ISBN 2-04-027115-5) p. 261.
↑ Ci hai bian ji wei yuan hui (辞海编辑委员会）. Ci hai （辞海）. Shanghai: Shanghai ci shu chu ban she （上海辞书出版社）, 1979. Page 610.
↑ ([景祐二年]十一月戊子，废后郭氏薨。) Song Shi, vol.10
↑ Midal, Fabrice. La pratique de l'éveil de Tilopa à Trungpa: l'école Kagyü du bouddhisme tibétain. París: Seuil, 1997, p. 66-84. ISBN 978-2-02-023673-7.
↑ Dictionnaire Encyclopédique du Bouddhisme / Philippe Cornu, Seuil, nouvelle éd. 2006, p. 465.
↑ Débax, Hélène «[https://shs.hal.science/halshs-00498211/document Les comtés de Carcassonne et de Razès et leurs marges (IXe-XIIe siècle)]». La pierre, le métal, l’eau et le bois: économie castrale en territoire audois (XIe-XIV siècle). Société d’études scientifiques de l’Aude, 2007, p. 16-28.
↑ «GASCONY». Arxivat de l'original el 2024-10-08. [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Calleja Puerta, Miguel. El conde Suero Vermúdez: su parentela y su entorno social la aristocracia asturleonesa en los siglos XI y XII (tesi). Oviedo: KRK, 2001. ISBN 8495401681.
↑ «VIAF». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «Saint Aelfheah | Martyr, Miracle Worker & Archbishop | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-27 [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Mann, Horace. "Pope Sergius IV." The Catholic Encyclopedia Vol. 13. New York: Robert Appleton Company, 1912. 8 November 2017
↑ Thompson, James Westfall. Feudal Germany, Volume II. New York: Frederick Ungar Publishing Co., 1928., p. 644
↑ Biographie, Deutsche. «Unger - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Biographie, Deutsche. «Colomannus - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «Reconstitution historique de la Procession St-Guidon et Notre Dame de Grâce». Arxivat de l'original el 2006-08-14. [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX^e siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 132-133.
↑ Painter, Sidney «The Lords of Lusignan in the Eleventh and Twelfth Centuries». Speculum, 32, 1, 1957, p. 27-47. DOI: 10.2307/2849244. ISSN: 0038-7134.
↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Settipani, Christian. La préhistoire des Capétiens. 1: Mérovingiens, Carolingiens et Robertiens. Villeneuve d'Ascq: Kerrebrouck, 1993. ISBN 978-2-9501509-3-6.
↑ Sapere.it. «Tebaldo su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-01-12. [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ Ōe, Kenzaburō; Yoshida, Sanroku «An Interview with Kenzaburō Ōe». World Literature Today, 62, 3, 1988, p. 369. DOI: 10.2307/40144282. ISSN: 0196-3570.
↑ Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, (ISBN 978-2-130-54536-1), article Bouyides, p. 166-168.
↑ «Qābūs ibn Voshmgīr | Zeyārid ruler | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-29 [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ R.B. Serjeant & R. Lewcock, San'a'; An Arabian Islamic City. London 1983, p. 57.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1012

[1] Grumel, V. La chronologie (en francès). Presses Universitaires de France, 1958. ISBN 978-2-13-024412-7.

[2] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[3] Frochoso Sanchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 2009, p. vol 89, nº 157, p. 71-82.

[4] Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930.

[5] Thietmar. Ottonian Germany: The Chronicon of Thietmar of Merseburg (en anglès). Manchester University Press, 2001-07-06. ISBN 978-0-7190-4926-2.

[6] Stenton, Frank. Anglo-Saxon England, p. 381–384.

[7] Förster, Ernst. Monuments d'architecture, de sculpture et de peinture de l'Allemagne depuis l'établissement du Christianisme jusqu'aux temps modernes: publiés par Ernst Förster (en francès). A. Morel, 1860.

[8] Biographie universelle, ancienne et moderne ...: Ouvrage redigé par plus de 300 Collaborateurs, nouv. Éd. (revue), corrigée et considerablement augmentée (en francès), 1847.

[9] Kendrick, T. D.. A History of the Vikings (en anglès). Courier Corporation, 2004. ISBN 978-0-486-43396-7.

[10] Blumenkranz, Bernhard. Juifs et chrétiens dans le monde occidental, 430-1096 (en francès). Peeters Publishers, 2006. ISBN 978-90-429-1879-5.

[11] Fisher, William Bayne; Frye, R. N.. The Cambridge History of Iran (en anglès). Cambridge University Press, 1975-06-26. ISBN 978-0-521-20093-6.

[12] Joseph Hackin, , Kessinger Publishing, 2005 (ISBN 978-1-4179-7695-9)

[13] «FLANDERS COUNTS». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 26 desembre 2025].

[14] «Benet IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].

[15] Biographie, Deutsche. «Durandus, Troarnensis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].

[16] Jiri Louda et Michael MacLagan, Les Dynasties d'Europe, Bordas, 1995 (ISBN 2-04-027115-5) p. 261.

[17] Ci hai bian ji wei yuan hui (辞海编辑委员会）. Ci hai （辞海）. Shanghai: Shanghai ci shu chu ban she （上海辞书出版社）, 1979. Page 610.

[18] ([景祐二年]十一月戊子，废后郭氏薨。) Song Shi, vol.10

[19] Midal, Fabrice. La pratique de l'éveil de Tilopa à Trungpa: l'école Kagyü du bouddhisme tibétain. París: Seuil, 1997, p. 66-84. ISBN 978-2-02-023673-7.

[20] Dictionnaire Encyclopédique du Bouddhisme / Philippe Cornu, Seuil, nouvelle éd. 2006, p. 465.

[21] Débax, Hélène «[https://shs.hal.science/halshs-00498211/document Les comtés de Carcassonne et de Razès et leurs marges (IXe-XIIe siècle)]». La pierre, le métal, l’eau et le bois: économie castrale en territoire audois (XIe-XIV siècle). Société d’études scientifiques de l’Aude, 2007, p. 16-28.

[22] «GASCONY». Arxivat de l'original el 2024-10-08. [Consulta: 26 desembre 2025].

[23] Calleja Puerta, Miguel. El conde Suero Vermúdez: su parentela y su entorno social la aristocracia asturleonesa en los siglos XI y XII (tesi). Oviedo: KRK, 2001. ISBN 8495401681.

[24] «VIAF». [Consulta: 26 desembre 2025].

[25] «Saint Aelfheah | Martyr, Miracle Worker & Archbishop | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-27 [Consulta: 26 desembre 2025].

[Mann-26] Mann, Horace. "Pope Sergius IV." The Catholic Encyclopedia Vol. 13. New York: Robert Appleton Company, 1912. 8 November 2017

[27] Thompson, James Westfall. Feudal Germany, Volume II. New York: Frederick Ungar Publishing Co., 1928., p. 644

[28] Biographie, Deutsche. «Unger - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].

[29] Biographie, Deutsche. «Colomannus - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 26 desembre 2025].

[30] «Reconstitution historique de la Procession St-Guidon et Notre Dame de Grâce». Arxivat de l'original el 2006-08-14. [Consulta: 26 desembre 2025].

[31] Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX^e siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 132-133.

[32] Painter, Sidney «The Lords of Lusignan in the Eleventh and Twelfth Centuries». Speculum, 32, 1, 1957, p. 27-47. DOI: 10.2307/2849244. ISSN: 0038-7134.

[33] «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 26 desembre 2025].

[34] Settipani, Christian. La préhistoire des Capétiens. 1: Mérovingiens, Carolingiens et Robertiens. Villeneuve d'Ascq: Kerrebrouck, 1993. ISBN 978-2-9501509-3-6.

[35] Sapere.it. «Tebaldo su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2025-01-12. [Consulta: 26 desembre 2025].

[36] Ōe, Kenzaburō; Yoshida, Sanroku «An Interview with Kenzaburō Ōe». World Literature Today, 62, 3, 1988, p. 369. DOI: 10.2307/40144282. ISSN: 0196-3570.

[37] Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, (ISBN 978-2-130-54536-1), article Bouyides, p. 166-168.

[38] «Qābūs ibn Voshmgīr | Zeyārid ruler | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-29 [Consulta: 26 desembre 2025].

[39] R.B. Serjeant & R. Lewcock, San'a'; An Arabian Islamic City. London 1983, p. 57.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]