|
Hist�ria
|
|
|
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
INTRODUCCI�
La guerra civil espanyola va comen�ar
el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant
anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel
juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front
Popular esquerr�, elegit democr�ticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a
una guerra sagnant d'�mplies conseq��ncies.
La guerra s'explica perqu� el cop
d'estat no va triomfar arreu. Mentres en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres
la resist�ncia de les forces lleials a la Rep�blica va impedir-ho.
D'aquesta manera, l'Estat espanyol
quedava dividit en dues zones completament antag�niques: d'una banda, l'Espanya nacional,
aviat liderada pel general Franco, que va imposar un r�gim feixista i va reprimir
durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es
mantenia fidel a les institucions de la Rep�blica, dirigides per les forces esquerranes,
democr�tiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.
La guerra civil espanyola, per�, no
fou nom�s una guerra local. Va tenir una �mplia transcend�ncia internacional. En el
context en qu� es vivia, l'epoca d'entreguerres, a Europa hi havia tres grans tipus
d'estats: les democr�cies liberals, les democr�cies populars (comunisme) i els
feixismes. El que es disputava a Espanya entrava dins d'aquesta lluita ideol�gica.
Mentres els nacionals pretenien imposar un r�gim feixista (llavors en plena expansi� a
Europa), els republicans pretenien mantenir el sistema democr�tic liberal, i els m�s
radicals fins i tot pensaven en imposar el comunisme. Aix�, els tres grans models
pol�tics de l'�poca tingueren protagonisme en la guerra espanyola. �s per aix� que no
va deixar a ning� indiferent. Uns no dubtaren a venir a lluitar a Espanya, defensant la
democr�cia o el feixisme; altres, enviaren suport moral o ajuts materials o militars; i
d'altres s'ho van mirar de lluny, adoptant postures neutrals.
Per a entendre el desenlla� final de
la contesa, cal tenir en compte l'actuaci� pol�tica i l'organitzaci� militar d'ambdos
b�ndols.
El b�ndol nacional tenia un objectiu
clar: acabar amb el govern d'esquerres, el govern leg�tim, i imposar un nou r�gim de
dretes, conservador, de caire feixista. El seu �xit s'explica tant per la unitat de
direcci� pol�tica i militar que va demostrar (ben aviat el poder va ser acaparat pel
general Franco), com per l'ajut decisiu de les pot�ncies feixistes, especialment de
l'Alemanya de Hitler i de la It�lia de Mussolini.
El b�ndol republic� va demostrar
m�s desuni�. A nivell pol�tic, les lluites internes entre les forces d'esquerra,
partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, i durant
massa temps, la resist�ncia es trobava dividida: d'un cant�, l'Ex�rcit, d'altre, les
mil�cies populars.
Els republicans, a m�s, estaven dividits pel que fa a l'objectiu a assolir.
Uns pretenien concentrar els esfor�os per guanyar la guerra i posposar qualsevol
tipus de transformaci� socioecon�mica.
Altres, en canvi, els m�s radicals, van intentar aprofitar la guerra i l'escomesa
de les dretes, per a llan�ar-se a la revoluci� social socialista.
Aquesta dispersi� explica en bona part el seu frac�s. Per� tamb� ho explica
l'esc�s ajut internacional rebut, nom�s recursos de l'URSS d'Stalin i la col.laboraci�
de les Brigades Internacionals, com tamb�, per desgr�cia per als republicans, pel fet
que les pot�ncies democr�tiques europees (Fran�a i la Gran Bretanya, al capdavant) van
declarar-se neutrals, temeroses de que la guerra espanyola pogu�s esdevenir guerra
europea i mundial. Per als pa�sos democr�tics, en fi, els feia tanta por l'�xit dels
feixistes, com un eventual triomf dels comunistes espanyols.
A la fi de la guerra, els nacionals de
Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "vict�ria" i la
van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 comen�ava a tot el territori
espanyol una nova etapa de la seva hist�ria, sota la dictadura franquista. Els ven�uts
no caberen en la nova Espanya: la pres�, els treballs for�ats o la mort per als
detinguts; amb sort, nom�s la depuraci�, i per a molts l'exili, foren les �niques
sortides que els esperava.
Les dues Espanyes quedaren redu�des a
una de sola, la dels vencedors. La guerra, en realitat, no va arreglar pas les
difer�ncies. Per� nom�s uns van poder seguir vivint amb normalitat. Els altres se'ls va
fer callar. I aquesta gent va haver d'esperar molts anys per a tornar a con�ixer un
r�gim democr�tic, com el que els sublevats havien destrossat amb la for�a de les armes. |
|
| Temes relacionats |
La Segona Rep�blica espanyola
La Segona Rep�blica a Catalunya
La Guerra Civil a Catalunya
El franquisme
El franquisme a Catalunya
Economia i societat en el segle XX |
| |
Dossier
did�ctic Secund�ria |
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
VOCABULARI
|
Gui�
conceptual. |
|
|
Context hist�ric de la Guerra Civil espanyola: l'expansi�
dels r�gims totalitaris, enfrontats als r�gims democr�tics. |
Feixisme
Ideologia pol�tica l'objectiu de la qual �s la instauraci� d'un r�gim
autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc. De l'itali�
fascio (feix), el mot prov� dels fasci di combattimento creats per
Mussolini l'any 1919. Sistema pol�tic implantat a It�lia per Mussolini, poc despr�s de
la primera guerra mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingu� una
aut�ntica dictadura amb partit �nic, censura de premsa, tribunals militars per als
delictes pol�tics, sindicats verticals, etc. Per extensi�, qualsevol dels r�gims
autoritaris i nacionalistes apareguts a Europa durant l'�poca d'entreguerres o la ideologia pol�tica l'objectiu de la qual �s la instauraci� d'un r�gim
autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.El mot
s'utilitza tamb� per definir l'actitud autorit�ria, arbitr�ria, violenta, etc, amb qu�
hom s'imposa a una persona o a un grup.
Democr�cia
Doctrina pol�tica que defensa la intervenci� del
poble en el govern i en l'elecci� dels governants. Durant els ss XIX i XX la idea de
democr�cia ha estat associada al constitucionalisme liberal i al parlamentarisme,
definint-se per la igualtat dels ciutadans davant la llei, la responsabilitat del govern
respecte a l'electorat, el sufragi universal, les eleccions peri�diques, el sistema de
partits pol�tics i el reconeixement d'una s�rie de llibertats civils (expressi�,
reuni�, premsa, religi�, etc).
Parlamentarisme
R�gim pol�tic en el qual el parlament, elegit democr�ticament, �s l'eix de la vida
pol�tica i la principal font de poder.
Democr�cia popular
R�gim pol�tic establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos
estats de l'est i sud-est d'Europa, vigents fins els anys 1990-91. L'integraven els estats
de Pol�nia, Txecoslov�quia, Hongria, Romania, Iugosl�via, Bulg�ria, Alb�nia i, fins a
un cert punt, Rep�blica Democr�tica Alemanya. Sorgir� com a conseq��ncia de la
derrota de les forces de l'Eix, l'avan� sovi�tic sobre Alemanya i la lluita interior de
resist�ncia. Es crearen sota la direcci� dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura
del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats
(Romania, Pol�nia, Txecoslov�quia) o camperols, que foren dissolts (Pol�nia i Hongria).
Sotmeses a una estricta tutela per part de l'URSS, militarment s'integraren (a excepci�
de Iugosl�via) al Pacte de Vars�via, i estrat�gicament constitu�ren la primera l�nia
enfront de l'alian�a occidental durant la guerra freda. En aquests estats hi fou activa
una dissid�ncia m�s o menys intensa (especialment a Pol�nia, Hongria i
Txecoslov�quia), sempre durament reprimida, i el seu pas a la democr�cia parlament�ria
i l'abandonament del socialisme preludiaren la dissoluci� de la mateixa Uni� Sovi�tica.
Comunisme
Sistema d'organitzaci� social que proposa l'abolici� de la propietat privada i la
comunitat de b�ns (mitjans de producci� i b�ns de consum). El comunisme va lligat als
corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.
Totalitarisme
R�gim pol�tic que exerceix una forta
intervenci� en tots els ordres de la vida d'una naci� o d'un estat i que, sense admetre
cap forma d'oposici� legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d'un grup
o partit, no respectant o reduint els drets c�vics i pol�tics i les llibertats
p�bliques. Identificat sovint amb els r�gims extremistes de dreta o d'esquerra, s'oposa
a la concepci� liberal i democr�tica, per tal com pret�n d'organitzar d'una manera
dictatorial la vida privada i p�blica de la societat. T� com a trets caracter�stics
l'exist�ncia d'un partit �nic -disciplinat, centralitzat i dotat d'un fort suport
ideol�gic, sota el comandament d'un cap al qual hom atribueix un cert poder carism�tic i
que controla l'administraci� i tra�a les directrius pol�tiques-, un estret control dels
mitjans d'expressi� i de comunicaci�, un efica� aparell repressiu, una pol�tica
exterior de caire imperialista i militarista i una actitud intolerant envers les
comunitats nacionals existents dins l'estat.
Front Popular
Front com� propugnat per la t�ctica pol�tica dels moviments socialista i comunista, de
car�cter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i
de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l'avan� del feixisme i del
nacionalsocialisme. Es materialitz� per primera vegada pel juliol del 1934, amb
l'alian�a del partit comunista i del partit socialista franc�s (SFIO). Consagrat pel
set� congr�s de la Internacional Comunista (juliol-agost del 1935) com a exponent de la
t�ctica del moviment comunista mundial, el front popular prengu� formes diverses segons
els estats, si b� a Europa es manifest�, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren
a Espanya (febrer del 1936) i a Fran�a (comunistes, socialistes, radicals i altres pel
maig del 1936).
 |
Els antecedents de la guerra: les eleccions del
febrer de 1936 havien donat la vict�ria a les forces esquerranes, reunides en el Front
Popular.
Les eleccions, per�, reflectiren la divisi� d'Espanya en dues tend�ncies
antag�niques. |
Dreta
Sector d'una assemblea pol�tica situat a la dreta del president i format,
tradicionalment, pels representants dels partits conservadors. El terme nasqu� a Fran�a
en l'�poca de la restauraci� mon�rquica (1814) i designava els partidaris del poder
reial. Actualment, i en forma generalitzada, hom l'aplica a aquella pol�tica, ideologia o
partit de tend�ncia conservadora i que defensa aferrissadament l'ordre establert davant
qualsevol proposta de canvi. Usat sovint en plural (dretes).
Esquerra
Sector d'una assemblea pol�tica situat a l'esquerra del president i format
tradicionalment pels representants dels partits progressistes. El terme nasqu� a Fran�a
a l'�poca de la restauraci� mon�rquica (1814) i designava els partidaris del poder
popular. Actualment, i en forma generalitzada, hom l'aplica a aquella pol�tica, ideologia
o partit de tend�ncia progressista. Usat sovint en plural (esquerres).
Front Popular
Front com� propugnat per la t�ctica pol�tica dels
moviments socialista i comunista, de car�cter defensiu i que reuneix les organitzacions
de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de
frenar l'avan� del feixisme i del nacionalsocialisme. Es materialitz� per primera vegada
pel juliol del 1934, amb l'alian�a del partit comunista i del partit socialista franc�s
(SFIO). Consagrat pel set� congr�s de la Internacional Comunista (juliol-agost del 1935)
com a exponent de la t�ctica del moviment comunista mundial, el front popular prengu�
formes diverses segons els estats, si b� a Europa es manifest�, sobretot, en pactes
electorals, que triomfaren a Espanya (febrer del 1936) i a Fran�a (comunistes,
socialistes, radicals i altres pel maig del 1936). A l'estat espanyol hom en troba els
or�gens en la resist�ncia, per part de les organitzacions obreres i republicanes
d'esquerra, a la supremacia pol�tica dretana dels anys 1934-36, sobretot despr�s de la
repressi� dels fets d'octubre del 1934, que oblig� a crear una alian�a de les forces
republicanes, socialistes i comunistes. Aquesta es formalitz� en el Manifest del Front
Popular, signat a Madrid (gener del 1936) per Izquierda Republicana, Uni�n
Republicana, Partido Socialista Obrero Espa�ol, Uni�n General de Trabajadores,
Federaci�n Nacional de Juventudes Socialistas, Partido Comunista de Espa�a, Partido
Sindicalista i Partido Obrero de Unificaci�n Marxista. El manifest evidencia
discrep�ncies entre socialistes i republicans, en no acceptar aquests �ltims la
nacionalitzaci� de la terra i de la banca propugnada pel partit socialista. D'una manera
un�nime fou exposada la necessitat d'una amnistia pol�tica i social, el restabliment
dels principis constitucionals i la legislaci� auton�mica, la independ�ncia de
l'aparell judicial, una reforma fiscal, etc. Als Pa�sos Catalans, el front popular
present� difer�ncies. Aix�, a les Balears rest� format per organitzacions pol�tiques
de l'estat espanyol (Izquierda Republicana, Uni�n Republicana i Partido Socialista Obrero
Espa�ol), al Pa�s Valenci�, per forces de l'estat espanyol (Izquierda Republicana i
Partido Socialista Obrero Espa�ol) i una organitzaci� valencianista (Esquerra
Valenciana), i al Principat, a causa de l'hegemonia d'organitzacions pol�tiques pr�pies,
el front popular adquir� una configuraci� diferent, denominada Front d'Esquerres de
Catalunya. La Confederaci� Nacional del Treball, si b� no particip� en cap llista
electoral, particip� activament en pro del front popular, fins al punt que arrib� a
col�laborar, durant la guerra civil, amb el govern republic�, tant en el govern central
com en el de la Generalitat de Catalunya. Des dels anys trenta fins avui la t�ctica d'un
front com� de les organitzacions pol�tiques d'esquerra (basada en l'alian�a de
socialistes i comunistes) ha estat utilitzada, si b� la majoria de les vegades no ha
fructificat.
|
La Guerra Civil espanyola
(1936-1939).
Els or�gens. |
Guerra civil
Guerra entre ciutadans d'un mateix pa�s o d'un mateix estat.
Guerra Civil Espanyola
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l'1 d'abril de 1939. Fou
provocada pel cop d'estat (planejat pel general E.Mola) dut a terme per una gran part de
les forces armades que feien costat als partits de dreta (carlins, Renovaci�n Espa�ola,
els grups m�s dretants de la CEDA) i Falange Espa�ola y de las JONS, i que tenien les
simpaties de bona part de l'alta clerecia. Aquesta conspiraci� i la revolta subseg�ent
foren una r�plica a la revoluci� d'octubre del 1934 i una prova m�s del frac�s de la
conviv�ncia entre dretes i esquerres durant la Segona Rep�blica. El triomf electoral del
Front Popular (16 de febrer de 1936) estimul� i referm� els prop�sits de les dretes. La
insurrecci� fou iniciada, amb �xit, per les guarnicions del protectorat Marroqu� el 17
de juliol de 1936; els dies 18 i 19 s'hi afegiren les guarnicions i bases metropolitanes,
per� ac� l'�xit fou nom�s parcial: algunes forces d'ordre p�blic, i fins i tot
militars, es mantingueren fidels al govern central, o a la Generalitat, i la decisi�
d'armar els partits d'esquerra i les sindicals CNT i UGT proporcion� a aquelles escasses
forces l'ajut necessari per a fer fracassar l'aixecament a Barcelona, Menorca, Madrid,
Bilbao, Sant Sebasti�, Ast�ries (llevat d'Oviedo), Santander, M�laga, Almeria i
Cartagena. Per� reeix� a Mallorca, Can�ries, Saragossa, Pamplona, Vit�ria, Burgos,
Valladolid, Sevilla, Cadis, C�rdova i Granada. La situaci� a Val�ncia no es precis�
fins el 2 d'agost, b� que estava decidida amb el triomf governamental a Catalunya, Madrid
i Cartagena.
|
Tot comen�a amb la sublevaci� militar contra la Rep�blica, a
partir d'un cop d'Estat tramat pels sectors dretans, que no pa�ren el triomf electoral de
les esquerres.
Els sublevats rebutjaren amb la for�a de les armes el que el poble espanyol havia decidit
en sufragi. |
Cop d'Estat
Presa del poder pol�tic per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la
totalitat de les forces armades, al marge de la vinculaci� a les masses . Se sol produir
en temps de crisi econ�mica i d'indecisi� i desorganitzaci� del r�gim pol�tic
anterior.
Divuit de Juliol, el
Data oficial de l'aixecament inicial de la guerra civil espanyola de 1936-39. Al Marroc,
tingu� car�cter estrictament militar; a la metr�poli, els partits de dretes
—Falange Espa�ola, carlins, Renovaci�n Espa�ola i els militants m�s actius de les
Juventudes de Acci�n Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, per� sempre
sota control militar. Al Marroc l'aixecament es produ� el dia 17. El 18 tingueren lloc
els de Can�ries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos;
el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vit�ria, Oviedo, Salamanca i Palma de Mallorca; les
guarnicions de Gal�cia s'aixecaren el dia 20. Als punts on fracass�, l'aixecament es
produ� el 19 (Barcelona, Madrid, M�laga, Sant Sebasti�) o b� per indecisi� i divisi�
de les guarnicions, per retard o expectativa, no es produ� d'una manera clara o no
arrib� a esclatar (Val�ncia, Alacant, Cartagena, Almeria, Bilbao, Santander). En
general, les ciutats i guarnicions principals arrossegaren les secund�ries: aix� Sevilla
respecte a Cadis i C�rdova, Burgos respecte a Pal�ncia, �vila i Seg�via, i Saragossa
respecte a Terol i Osca. I igualment en el frac�s: Barcelona respecte a Catalunya,
Val�ncia respecte al Pa�s Valenci�, Madrid respecte a Castella la Nova. N'�s
l'excepci� Menorca, que fou, des del primer moment i durant tota la guerra, republicana.
A Palma de Mallorca, els militars, amb el suport d'uns quants grups dretans, triomfaren
f�cilment. El comandant general de Balears, general Goded, s'havia de fer c�rrec de les
forces revoltades a Barcelona. En aquesta ciutat s'aixec� pr�cticament tota la
guarnici�; el pla consistia a convergir des de les casernes perif�riques vers el centre
i apoderar-se dels punts neur�lgics de la ciutat: Generalitat, Conselleria de
Governaci�, Telef�nica, emissores de r�dio, etc. Les columnes, hostilitzades des del
primer moment, arribaren al Paral�lel, places de Catalunya i de la Universitat molt
d'hora del mat�; all� foren encerclades i immobilitzades. Llurs oponents eren un gran
nombre de militants dels partits d'esquerra i de les sindicals, sobretot de la CNT, amb la
FAI, prec�riament armats, i els gu�rdies d'assalt. M�s tard, i sota la pressi� de la
situaci�, el president Companys decid� de lliurar armes al poble. En una fase posterior,
s'incorporaren a la lluita contra els revoltats forces de carrabiners i la gu�rdia civil;
aquesta redu� els focus de la pla�a de la Universitat i Hotel Colom. Finalment foren
ocupades la caserna de les Drassanes i Capitania (comand�ncia de la IV Divisi�). Goded,
que havia arribat de Mallorca amb hidroavi�, hi fou fet presoner. El personal de la base
aeronaval don� suport a l'aixecament; per contra, la base a�ria del Prat de Llobregat,
amb el tinent coronel D�az i Sandino i el capit� Albert Bayo, f�u costat a la
Rep�blica d'una manera efica� i activa. Els combats de carrer foren molt violents; hi
hagu� un gran nombre de morts i ferits. El frac�s de l'aixecament a Barcelona comport�
el d'altres poblacions catalanes on hi havia guarnicions, les quals, amb lluita (Lleida) o
sense (Girona, Figueres, la Seu d'Urgell, Matar�), es dispersaren o es rendiren. La
guarnici� de Tarragona no s'aixec�. Tamb� influ� al Pa�s Valenci� (Castell�,
Alacant) i a Barbastre. El cas de Val�ncia fou �nic: la guarnici�, tancada a les
casernes per� dividida, perllong� l'expectativa amb tot de confusos tractes, fins que,
els dies 1 i 2 d'agost, forces d'ordre p�blic i militants dels partits d'esquerra
assaltaren les casernes. El dia 29 de juliol, per�, el sergent valenci� Carles Fabra ja
s'havia apoderat de la caserna de sapadors de Paterna i havia facilitat armes al
poble.
Movimiento Nacional
Nom donat al conjunt de forces pol�tiques que participaren en l'aixecament del Divuit
de Juliol de 1936, integrades posteriorment com a partit �nic de l'estat espanyol i
articulades dins una ideologia unit�ria, tipificable en la Ley de principios
fundamentales del 17 de maig de 1958.
Nom amb qu� els franquistes designaren la sublevaci� contra el r�gim
republic�.
Alzamiento Nacional
Nom donat pels franquistes a l'aixecament del Divuit de Juliol de 1936.
|
La lluita ideol�gica entre feixisme i democr�cia, en
el context del perill d'una guerra europea, explica la intervenci� estrangera en la
guerra.
Els pa�sos totalitaris van intervenir-hi activament: Alemanya i It�lia al costat dels
nacionals, i l'URSS dels republicans.
Els pa�sos democr�tics, en canvi, es mantingueren neutrals. |
La intervenci� estrangera
Des del primer moment de la guerra les grans pot�ncies europees feren esfor�os que
tendien a limitar el conflicte a un �mbit exclusivament espanyol i a evitar una guerra
europea. Fran�a, l'�nic pa�s occidental que limitadament podia ajudar els republicans,
propos� la pol�tica de no-intervenci� (el Comit� de No-intervenci� es reun� a
Londres per primera vegada el 9 de setembre de 1936). De fet, per�, Alemanya i It�lia
enviaren a la zona del govern de Burgos armament i forces militars (legi� C�ndor, Corpo
di Truppe Voluntarie), i l'URSS, als republicans, armament i t�cnics militars. A m�s, la
Rep�blica, ajudada pel Komintern, reclut� voluntaris antifeixistes estrangers, amb els
quals organitz�, a Albacete, les Brigades Internacionals. Per� el fet �s que hom evit�
la guerra mundial per causa d'Espanya i que el tractat de Noyon (setembre del 1937), que
tendia a restringir l'actuaci� de submarins a la Mediterr�nia per tal d'evitar els atacs
dels submergibles italians, fou respectat. En definitiva, la no-intervenci� serv� per a
limitar l'ajut als dos b�ndols en lluita. Com era previsible, l'actuaci� de pa�sos
totalitaris —Alemanya, It�lia i l'URSS. fou molt m�s decidida que la de
democr�cies profundament dividides: Fran�a i la Gran Bretanya es mantingueren neutrals.
Eix Roma-Berl�n
Nom donat per Mussolini en un discurs al tractat
d'amistat signat l'any 1936 entre It�lia i Alemanya. El mot designa igualment l'alian�a
de les dues dictadures durant la segona guerra mundial.
Komintern
Abreviaci� de la Kommunisticeski Internacional ('Internacional
comunista') amb qu� els comunistes russos designaven la Tercera Internacional.
Comit� de No-intervenci�
Organisme internacional destinat a evitar interfer�ncies en la guerra civil espanyola
(1936-39). Pressionat pel govern brit�nic, que volia evitar l'extensi� de la guerra, i
davant la divisi� de l'opini� p�blica, el president franc�s L�on Blum propos�, el 25
de juliol de 1936, la no-intervenci� de les pot�ncies i deman� l'adhesi� al Comit� a
la Gran Bretanya, els EUA, It�lia, Alemanya, l'URSS, B�lgica, Holanda, Txecoslov�quia i
Pol�nia. Malgrat les adhesions, el Comit� no pogu� evitar l'ajut itali�, alemany i
portugu�s al general Franco, i el sovi�tic, unit als voluntaris, a la Rep�blica. Les
patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, per� entre
l'agost i el setembre del 1938 aconsegu� l'evacuaci� de les brigades internacionals i
d'una gran part de les forces alemanyes i italianes. Fou dissolt el 20 d'abril de 1939.
|
|
Els dos b�ndols. |
Nacionals
Tamb� denominats rebels, sublevats, franquistes. D'ideologia conservadora, van
protagonitzar l'aixecament contra la Rep�blica, per tal d'imposar un nou r�gim d'arrel
feixista, liderat pel general Franco. Van ser els guanyadors de la guerra.
Republicans
Defensors de la Rep�blica, responen a l'agressi� dels nacionals, amb la guerra i la
revoluci� social. La manca d'unitat i l'esc�s ajut internacional, expliquen la seva
derrota en la guerra. Eren coneguts com els "rojos" pel b�ndol
nacional.
Roig - roja
Dit de qui �s considerat pol�ticament revolucionari i m�s espec�ficament militant
socialista o del moviment obrer. Expressi� arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a
sin�nim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris. Aix�, fou
adoptada pels franquistes durant la guerra civil espanyola per designar el b�ndol
republic�.
|
|
Forces i cossos militars del b�ndol nacional. |
Legi� C�ndor
Nom oficial, des del novembre de 1936, de les forces a�ries alemanyes que
lluitaren a favor del general Franco, en la guerra civil espanyola de 1936-39. Abans de la
seva constituci� oficial, ja havia estat especialment important l'ajut de l'aviaci�
alemanya al govern de Burgos: en una gran part foren avions alemanys els que efectuaren el
primer pont aeri de la hist�ria, en transportar les tropes de Franco des d'�frica a
Andalusia (m�s de 13 000 soldats entre l'agost i l'octubre de 1936). Pel novembre
foren incrementats els efectius de l'aviaci� alemanya i fou constitu�da la legi�
C�ndor sota el comandament del general Hugo von Sperrle. La formaven quatre esquadrilles
de bombardeig, quatre de ca�a, una d'hidroavions de reconeixement, bateries antia�ries i
uns 6 500 homes, en gran part voluntaris, que eren rellevats molt sovint, puix que
l'alt comandament alemany la concebia m�s com a camp d'experimentaci� que com a ajut als
combatents. Hom ha calculat que hi passaren en total uns 16 000 homes. Particip� en
la majoria de les accions decisives de la guerra i practic� campanyes en massa de
bombardeig en el front del Nord (Durango, Guernica) i a Brunete, Belchite, Terol i a la
batalla de l'Ebre. El 1937 el comandament pass� al general H. Volkmann, i el 1938, al
general Wolfram von Richthofen. Despr�s de la vict�ria de Franco, els seus efectius
foren repatriats a Alemanya.
Corpo di Truppe Volontarie (CTV)
Nom amb el qual eren designades oficialment les tropes italianes que
lluitaren a favor del general Franco durant la guerra civil espanyola de 1936-39. Els
primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta
fins a la presa de M�laga (febrer del 1937). Derrotades a Guadalajara (mar� del 1937),
actuaren al Pa�s Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico,
Berti i Gambara. Assoliren un total d'uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de
l'aviaci�, i sofriren unes 14 000 baixes. Cap a la fi de la guerra operaren sovint
en unitats mixtes formades per italians i espanyols (divisions Flechas Negras, Flechas
Azules, Littorio).
Requet�
Hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats
carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona Rep�blica es preparaven militarment
i que, organitzats en ter�os, participaren en la guerra civil de 1936-39.
Ter� de Requet�s de la Mare de D�u de
Montserrat
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i
formada b�sicament per catalans fugitius de la zona republicana. Disposava de 180 homes
quan es disting� en la defensa de Codo. Reorganitzat i amb els efectius d'un batall�,
oper� a la comarca de La Serena i particip� en la batalla de l'Ebre (enquadrat en la 74
Divisi�), en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliur� uns dur�ssims combats, i de
Gandesa. Oper� encara a Pena-roja. Tingu� en total 316 morts. Hi ha un monument
commemoratiu als morts del Ter� a l'antiga posici� dels Quatre Camins, i un altre,
erigit tamb� per la Germandat del Ter�, als soldats republicans morts a la posici� dita
Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funer�ria que
cont� les despulles dels membres del Ter� morts a la guerra i on es conserva la bandera
del Ter�, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Ap�stols.
Legi�
A l'estat espanyol, amb el nom de tercio, fou
creada l'any 1920 per Mill�n Astray, durant la guerra del Marroc. La integren diversos
regiments i banderas (batallons).
Regular
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols. A imitaci�
francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars (regiments), articulats en tabores
(batallons) i m�as (companyies). Excel�liren com a for�a de xoc a la guerra
d'�frica i a la guerra civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Pen�nsula, i es
dissolgueren a partir de la independ�ncia del Marroc (1956); perpetuen alguns dels seus
noms i s�mbols unitats espanyoles de la guarnici� de Ceuta i Melilla.
Cinquena columna
O quinta columna. Grup d'individus encarregat d'acomplir un treball pol�tic i
militar que s'efectua en el mateix territori de l'adversari. A Espanya, en la primera fase
de la guerra civil (1936) hom don� el nom de cinquena columna als partidaris del govern
de Burgos que actuaven en el camp republic�.
|
|
Forces i cossos militars del b�ndol
republic�. |
Les Brigades Internacionals
Unitats militars integrades per voluntaris
estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la guerra civil espanyola de
1936-39. Els primers grups es formaren pel juliol del 1936 amb participants a l'Olimp�ada
Popular de Barcelona, enquadrats en les cent�ries Thaelmann, alemanya, Gastone Sozzi i
Giustizia e Libert�, italianes, Commune de Par�s, franco-belga, i Thomas Mann, anglesa.
La seva organitzaci� es plantej� en la reuni� del Komintern del 26 de juliol de 1936,
amb el prop�sit d'integrar tots els voluntaris (d'ideologia antifeixista diversa) sota la
direcci� comunista. El projecte, patrocinat per l'especialista angl�s en q�estions
militars Tom Wintringham, per l'ambaixador sovi�tic a Madrid, Marcel Rosemberg, i per
Palmiro Togliatti, Maurice Thorez i Georgi Dimitrov, fou aprovat en una reuni� celebrada
a Madrid (22 d'octubre de 1936) entre el representant del govern de la R�publica
espanyola, Diego Mart�nez Barrio, i els delegats del Komintern, Luigi Longo, itali�,
Pierre Rebi�re, franc�s, i Stephan Wisniewski, polon�s. El centre de reclutament
s'establ� a Par�s, dirigit pel iugoslau Josip Broz —el futur mariscal Tito— i
l'itali� Giulio Cerreti. El centre d'instrucci� militar fou establert a Albacete, on es
concentraren els primers contingents arribats de diversos pa�sos europeus a mitjan
octubre del 1936. El cap militar era Lazar Stern (Emilio Kl�ber), i exerciren el
comandament suprem el franc�s Andr� Marty i els italians Luigi Longo (Gallo) i
Giuseppe de Vittorio (Nicoletti). L'escriptor franc�s Andr� Malraux dirig�
l'esquadr� aeri, i el noruec Oscar Telge, els serveis sanitaris. Hi tingueren una
actuaci� destacada l'itali� Randolfo Pacciardi, que man� el batall� Garibaldi,
l'escriptor hongar�s Mate Zalka (general Luck�cs), el polon�s Karel Swierezeski
(general Walter) i el batall� nord-americ� Abraham Lincoln. Hi participaren
combatents de m�s de 50 pa�sos de tot el m�n, amb un total de 40 000 homes al
llarg de la guerra, organitzats en 15 brigades. Els principals contingents foren francesos
(10 000 voluntaris), italians (2 500), belgues, iugoslaus, anglesos, canadencs i
nord-americans. Intervingueren efica�ment en la defensa de Madrid (novembre del 1936) i a
les batalles d'El Jarama, Brunete, Belchite, Terol i, finalment, a l'Ebre. El govern
republic�, en compliment de la resoluci� de la Societat de Nacions de l'1 d'octubre de
1938, n'orden� la retirada, b� que restaren a Catalunya, fins al febrer del 1939, alguns
petits contingents. L'acte de comiat, molt espectacular, tingu� lloc a Barcelona el dia
15 de novembre de 1938. Per l'experi�ncia militar d'alguns de llurs membres i per llur
entusiasme foren una valuosa aportaci� a la causa republicana. Una tercera part de llurs
components moriren en combat.
Mil�cia
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que t� un grau de militaritzaci� inferior a
la de l'ex�rcit (ex�rcit; host).
Mil�cies populars
Nom donat durant la guerra civil espanyola de 1936-39
a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d'assessors
militars i foren organitzades pels grups pol�tics d'esquerra i les organitzacions
sindicals. Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer
cara a la rebel�li� militar. Al Principat, hom intent� de centralitzar l'esfor� de
guerra a trav�s del Comit� de Mil�cies Antifeixistes, per�, de fet, cada
agrupaci� pol�tica cre� les pr�pies columnes. Les organitzades pels
anarcosindicalistes, comandades una per Durruti (amb P�rez Farr�s com a assessor
militar) i l'altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d'Arag� el 23 i el 24 de
juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer,
i del PSUC (Llu�s del Barrio i �ngel Estivill) i posteriorment la columna
Maci�-Companys (sota el comandament de P�rez-Salas). Altres columnes de mil�cies foren
les anarquistes Ascaso, Aguiluchos i Rojo y Negro, les Mil�cies Alpines (influ�des per
ERC) o la del capit� Bayo, que intent� la reconquesta de les Balears. Al Pa�s
Valenci�, juntament amb l'exist�ncia d'un Comit� Executiu Popular, foren
especialment not�ries les mil�cies organitzades per la CNT i els anarquistes (columna
Torres-Benedito, Columna de Hierro, Fern�ndez Bujande, etc), que intervingueren en el
front de Terol. Tanmateix, tant per raons pol�tiques com d'efic�cia militar, hi hagu�
aviat per part del govern —de la Rep�blica i de la Generalitat— diferents
intents de militaritzaci�. La Generalitat, fracassat l'intent de creaci� d'un Ex�rcit
Popular de Catalunya pel desembre del 1936, acord� la implantaci� del comandament
�nic i la incorporaci� de les mil�cies catalanes a l'Ex�rcit Popular creat pel govern
republic� central per decret de l'octubre del 1936 (febrer del 1937).
Ex�rcit Popular
Nom de l'Ex�rcit republic�, en el que s'integraren tamb� milicians. Fou fundat, per
dcret del 9 d'0ctubre de 1936.
Ex�rcit Popular de Catalunya
Ex�rcit que la Generalitat de Catalunya intent� de crear per decret de 6 de desembre de
1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les
mil�cies del Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes, despr�s de la seva dissoluci�.
Era format per 9 regiments d'infanteria, 3 d'artilleria, 3 grups de cavalleria, 3
agrupacions d'enginyers, un grup d'intend�ncia i un de sanitat. Les forces foren
distribu�des en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Pe�a i Cus� i
Josep A. Villaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas. La seva formaci� real no
arrib� mai a acomplir-se.
Mil�cies Pirinenques
Regiment Pirinenc N�mero 1 de Catalunya. Nom que reb�, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida
de les Mil�cies Alpines. Formades espont�niament en iniciar-se la guerra civil de
1936-39 per membres de grups del m�n esportiu, com la Uni� Excursionista de Catalunya,
els Boy Scouts de Catalunya, i d'Entitats com l'Ateneu Enciclop�dic Popular, el CADCI, el
grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d'Estat Catal� i de Nosaltres
Sols. Les Mil�cies Alpines s'oferiren al Comit� de Mil�cies Antifeixistes per cobrir el
front nord d'Arag� (agost del 1936), dif�cil per la seva muntanyositat, i foren posades
a les ordres de l'oficial de complement Josep M.Benet i de Capar� (amb el grau de
comandant) i del capit� Carles Balaguer; la unitat fou rebatejada amb el nom de Mil�cies
Pirinenques. Poc despr�s reberen l'ordre d'organitzar-se segons el sistema militar
tradicional (setembre del 1936); la unitat rest� sota la depend�ncia directa de la
Generalitat de Catalunya. Hom organitz� un batall� encarregat de reprimir el contraban a
la frontera amb l'estat franc�s. En les seves missions pels Pirineus foren atacats per
les forces del Cojo de M�laga, aleshores establert a Puigcerd� de manera
semi-independent. Despr�s dels fets de Maig del 1937 (durant els quals es distingiren
diversos dels seus membres en la cust�dia de la Generalitat), fou incorporat a l'Ex�rcit
Popular i fou la base de la militaritzaci� de les Brigades 72, 130 i 102, que formaren la
Divisi� 43, esdevinguda c�lebre en restar tres mesos isolada a l'anomenada bossa de
Bielsa (mar�-juny del 1938).
Brigada de xoc
Antiga unitat equivalent a la brigada normal per� amb m�s pot�ncia de foc i amb forces
especialment entrenades per al combat. L'ex�rcit popular de la Rep�blica Espanyola les
organitz� el 1937.
|
|
El desenvolupament del conflicte: les operacions
b�l.liques. |
Guerra
Lluita armada entre dos o m�s pobles, entre els ex�rcits de dos o m�s
estats.
Les operacions b�l�liques
El pla dels militars sollevats comportava una operaci� convergent sobre Madrid. Les
columnes procedents de Valladolid i de Navarra foren deturades per les mil�cies a la
Sierra. Per�, per contra, les forces del Marroc, amb el Ter� i els regulars, despr�s de
travessar l'estret (5 d'agost de 1936), contribu�ren a consolidar les posicions a
C�rdova i a Granada i sobretot avan�aren cap al nord. Amb la presa de Badajoz (14
d'agost), enlla�aren Andalusia amb Castella i la resta de la zona nord no republicana.
Tot seguit avan�aren per la vall del Tajo cap a Madrid. Mentrestant, Mola havia pres Irun
(15 de setembre de 1936) i Sant Sebasti�, i aix� deix� aquella zona nord republicana
sense frontera amb Fran�a. A la banda republicana, les columnes catalanes ocuparen
r�pidament la part oriental d'Arag� fins a les envistes d'Osca, que rest� assetjada, i
les proximitats de Saragossa. Una for�a naval procedent de Barcelona i Val�ncia
desembarc� a Mallorca (16 d'agost), per� l'operaci� fracass� (4 de setembre), en part
per la manca d'entesa entre la Generalitat i el govern de Madrid. El 7 de novembre de 1936
comen�� l'atac directe de les tropes de Franco a Madrid. La lluita fou aferrissada; per
la banda republicana intervingueren les primeres brigades mixtes, espanyoles i
internacionals. El 23 de novembre, les tropes de Franco, susp�s l'atac directe a Madrid,
iniciaren una �mplia operaci� d'encerclament que don� lloc als atacs sobre la carretera
de la Corunya (29 de novembre de 1936 - 16 de gener de 1937), de resultats indecisos, a la
dur�ssima batalla del Jarama (6-27 de febrer de 1937), que acab� en taules, i a la
batalla de Guadalajara (8-22 de mar� de 1937), en qu� el Corpo di Truppe Volontarie
itali�, format per tres divisions de camises negres i una de l'ex�rcit regular, despr�s
d'haver trencat el front, fou batut i hagu� de replegar-se. No podent encerclar Madrid,
el comandament franquista inici�, a la fi del mar� del 1937, l'anomenada campanya del
Nord, contra la zona republicana, que comprenia Biscaia, la prov�ncia de Santander i
Ast�ries (menys Oviedo). El 26 d'abril tingu� lloc el bombardeig de Gernika per aparells
de la legi� C�ndor, de tanta repercussi� internacional; l'11 de juny fou trencat el
�cinyell de ferro� de Bilbao, ciutat ocupada el 19 per les tropes de Franco. La lluita
fou molt aspra: el gudaris bascs i els batallons asturians oferiren una gran resist�ncia
(Santander, per contra, fou pres sense gaires dificultats el 26 d'agost de 1937). La
campanya fin� amb l'entrada de les tropes de Franco a Gij�n (21 de setembre de 1937). El
comandament republic� munt� dues ofensives per tal d'atreure forces del nord a nous
camps de batalla. La primera don� lloc a la curta per� dur�ssima (de 90 000 homes hi
hagu� 40 000 baixes) batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937); la segona fou
l'ofensiva contra Saragossa, que permet� als republicans de prendre Belchite (6 de
setembre de 1937); l'ofensiva, que havia comen�at el 24 d'agost, fracass� perqu� no
constitu� cap amena�a seriosa contra la capital d'Arag�. L'ofensiva republicana contra
Terol —que es rend� el 7 de gener de 1938— fou una operaci� destinada a
desviar l'atac que preparava el comandament de Franco contra Madrid per terres de La
Alcarria. En el curs de la llarga batalla de Terol (80 dies), agreujada per un hivern
particularment fred, les tropes del govern de Burgos tornaren a prendre la ciutat (22
febrer de 1938) a la batalla dita de l'Alfambra, i aix� obtingueren una brillant
vict�ria basada en la maniobra. Despr�s de Terol, encara no s'havia produ�t cap
decisi�, per� era evident que les forces republicanes anaven de cara a una situaci�
dif�cil. El 9 de mar� de 1938, les tropes del govern de Burgos iniciaren una gran
ofensiva al front d'Arag�, que el govern central i el comandament republic� havien
considerat secundari incomprensiblement durant molt de temps. Aquesta operaci� fou
decisiva en la guerra, i tamb� la de m�s gran amplitud. Les forces republicanes situades
al nord de l'Ebre foren empeses fins al Baix Segre i la Noguera Pallaresa (Lleida caigu�
el 4 d'abril de 1938); al sud de l'Ebre, les tropes de Franco continuaren l'avan� fins a
la mar; el 15 d'abril de 1938 arribaven a Vinar�s. L'ofensiva d'Arag� fin� el 19
d'abril, i el 23 comen�� la batalla de Llevant, determinada per la progressi� de
l'ex�rcit de Franco en direcci� a Val�ncia. Per tal de deturar aquesta ofensiva
(Castell� de la Plana caigu� el 14 de juny) el comandament republic� en planej� una de
nova amb les seves millors forces, que havien restat a Catalunya: el 25 de juliol de 1938
les forces republicanes travessaren l'Ebre per diversos punts entre Mequinensa i Amposta i
progressaren fins als afores de Gandesa. Les forces de Franco, que havien arribat a Nules,
deturaren l'ofensiva sobre Val�ncia i concentraren forces a la bossa formada a l'Ebre.
Aquesta batalla, dita de l'Ebre, que dur� fins el 16 de novembre de 1938, fou la
m�s sagnant de la guerra: �un altre Verdun�. El front rest� com abans de comen�ar
l'ofensiva: a la vora esquerra de l'Ebre els republicans; a la dreta, els nacionals.
Per�, els fruits de la batalla, els coll� el govern de Burgos, quan inici�, el 23 de
desembre de 1938, l'ofensiva general sobre Catalunya: aleshores es vei� que l'ex�rcit de
Catalunya hi havia gastat totes les seves reserves (entre 40 000 i 50 000 baixes, m�s 20
000 presoners). Aix�, l'ofensiva progress� f�cilment: el 15 de gener de 1939 caigu�
Tarragona; el 19 fin� la campanya. Mig mili� de persones, entre civils i militars,
passaren a territori franc�s, en un dels �xodes de m�s gran amplitud vists a Europa
fins aleshores. Ni durant la batalla de l'Ebre ni durant l'ofensiva de Catalunya no feren
res de seri�s les tropes de la zona Centre-Llevant-Sud per distreure les forces
enemigues. I, de fet, les batalles s'havien acabat: Negr�n torn� a Val�ncia, per�
Aza�a dimit� la presid�ncia de la Rep�blica en territori franc�s (27 de febrer de
1939). Negr�n, amb l'ajut dels comunistes, preconitzava la resist�ncia a ultran�a,
per� evidentment l'esperit de les forces armades i de la poblaci� civil no participava
d'aquesta determinaci�. I, aix�, el cap del front del Centre, coronel Segismundo Casado,
en col�laboraci� amb el pol�tic socialista Juli�n Besteiro, form� a Madrid (6 de
mar� de 1939) un Consell de Defensa que intent� endebades una pau pactada. El 5 ja
s'havia revoltat, d'una manera confusa, la base de Cartagena, d'on salp� l'esquadra
republicana rumb a Biserta, on es rend� a les autoritats navals franceses. A Madrid,
comunistes i casadistes lluitaren pels carrers, fins a la derrota d'aquests el 12 de
mar�. El 26 de mar� de 1939 les tropes de Franco trencaren el front gaireb� sense
oposici�; el 28 entraren a Madrid i el 30 a Val�ncia; l'1 d'abril de 1939 el general
Franco don� el darrer i victori�s comunicat de guerra. La Guerra Civil Espa�ola �s una
de les primeres de la hist�ria en qu� l'aviaci� actu� com una arma, si no decisiva,
almenys indispensable. Els republicans tingueren superioritat a�ria els dos primers mesos
de lluita i, menys clara, durant l'hivern de 1936-37. En les altres �poques, la
superioritat fou del govern de Burgos, tant en aviaci� de ca�a com en aviaci� de
bombardeig. A l'aviaci� republicana, hi lluitaren pilots sovi�tics en esquadrilles
mixtes; amb el general Franco, lluitaren, al costat dels aviadors espanyols, els italians
de l'Aviaci� Legion�ria i els alemanys de la legi� C�ndor.
|
Primera fase de la guerra (agost 1936-mar� 1937): primers combats
i batalla de Madrid.
La resit�ncia a la capital estatal va frustrar els plans dels rebels, que pretenien una
vict�ria r�pida. |
Batalla
de Madrid
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per
part de les republicanes durant la guerra civil espanyola de 1936-39. La batalla tingu�
tres fases: l'atac des del S per la columna del general Varela (7-23 de novembre de 1936),
l'assalt per l'W (del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937) i per l'E
(febrer-mar� del 1937). Aquesta darrera ofensiva don� lloc a les batalles del Jarama
i la de Guadalajara.
Batalla del Jarama
Operaci� b�l�lica de la guerra civil de 1936-39 (6-7 de febrer de 1937)
en l'episodi de la lluita per la possessi� de Madrid, en qu� les forces de Franco
intentaren endebades de desbordar la defensa de Madrid pel sud. Fou una de les m�s aspres
de la guerra, amb car�cter de batalla de desgast i amb moltes baixes. L'epicentre de la
lluita fou el v�rtex dit El Pingarr�n, a l'est del riu. Els guanys territorials de les
forces de Franco no comportaren cap amena�a greu contra les comunicacions de Madrid amb
Val�ncia. Probablement aquests combats assenyalen el moment �ptim de l'Ex�rcit Popular,
per l'equilibri entre l'organitzaci� i l'esperit ofensiu.
Batalla de Guadalajara
Acci� militar de la guerra civil de 1936-39 (8-22 de
mar� de 1937) que tingu� lloc prop de la ciutat de Guadalajara (Castella la Nova). Va
ser un intent de les tropes de Franco d'encerclar Madrid. La iniciativa fou confiada al
Corpo di Truppe Volontarie itali�, que fou estrepitosament derrotat per la contraofensiva
republicana, la qual tall� en sec l'intent. El Corpo di Truppe Volontarie itali�, format
per tres divisions de camises negres i una de l'ex�rcit regular, despr�s d'haver trencat
el front, fou batut i hagu� de replegar-se.
|
Segona fase de la guerra (abril-novembre 1937): campanya del Nord.
Els nacionals centraren llurs esfor�os en conquerir la zona cant�brica, des del Pa�s
Basc fins a Ast�ries.
Mentrestant, els republicans llan�aren les primeres ofensives per tal re recuperar el
territori perdut. |
Campanya del Nord
No podent encerclar Madrid, despr�s dels intents
fracassats en les batalles del Jarama i Guadalajara, el comandament franquista inici�, a
la fi del mar� del 1937, l'anomenada campanya del Nord, contra la zona
republicana, que comprenia Biscaia, la prov�ncia de Santander i Ast�ries (menys Oviedo).
El 26 d'abril tingu� lloc el bombardeig de Gernika per aparells de la legi� C�ndor, de
tanta repercussi� internacional; l'11 de juny fou trencat el "cinyell de ferro"
de Bilbao, ciutat ocupada el 19 per les tropes de Franco. La lluita fou molt aspra: el
gudaris bascs i els batallons asturians oferiren una gran resist�ncia (Santander, per
contra, fou pres sense gaires dificultats el 26 d'agost de 1937). La campanya fin� amb
l'entrada de les tropes de Franco a Gij�n (21 d'octubre de 1937). El comandament
republic� munt� dues ofensives per tal d'atreure forces del nord a nous camps de
batalla, que es concretaren en les batalles de Brunete i Belchite.
Batalla de Brunete
Acci� militar (del 5 de juliol de 1937 al 25
d'agost) de la guerra civil espanyola esdevinguda entorn de la poblaci� de Brunete,
localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h [1965]). L'objectiu de les forces
republicanes que dugueren la iniciativa fou centrat en l'aixecament del setge de Madrid i
la distracci� de l'ofensiva del nord, en una maniobra de trencament i encerclament del
front. Les forces atacants, manades pel general Miaja, es compongueren dels cossos V i
XVIII, el primer amb la XI brigada internacional. Havent trencat el front (6 de juliol),
Brunete fou ocupat per la divisi� L�ster. Refetes les tropes del govern de Burgos, amb
l'ajut de la Legi�n C�ndor recuperaren Brunete (25 de juliol). El balan� de l'acci�
fou negatiu per als republicans, car havien guanyat una petita �rea de terreny a canvi
d'un nombre desproporcionat de baixes.
Batalla de Belchite
Acci� militar de la guerra civil espanyola (1936-39) corresponent a
l'ofensiva republicana al front d'Arag� d'agost-setembre de 1937 que tenia, per objectiu,
d'evitar el col�lapse del front del Nord. La direcci� de les forces republicanes
corresponia al general Pozas, cap de l'ex�rcit de l'Est. L'atac inicial, diversificat
sobre vuit punts, escind� el front per Azaila i es consolid� a l'altura de
Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, a�llant Belchite despr�s d'haver neutralitzat
Quinto i Codo, situats m�s al nord. La penetraci� republicana fou dificultada per la
dura resist�cia que ofer� Belchite, poblaci� ben fortificada i defensada per 2 000
homes, b� que fou ocupada el 6 de setembre, quan l'ofensiva general estava aturada davant
Saragossa.
|
Tercera fase de la guerra (desembre 1937-novembre 1938): l'avan�
nacional cap a la Mediterr�nia.
Amb aquesta operaci� estrat�gica, els nacionals aconseguiren a�llar Catalunya de la
resta de la Rep�blica.
La batalla de l'Ebre fou el preludi de l'ocupaci� franquista de Catalunya. |
Batalla
de Terol
Batalla de la guerra civil espanyola lliurada des del 15 de desembre de
1937 al 23 de febrer de 1938. Iniciada pels republicans per tal d'evitar un atac imminent
de Franco sobre Madrid, les forces de la rep�blica s'infiltraren i encerclaren per
sorpresa Terol (1516 de desembre), on entraren (21 de desembre), vencent una resist�ncia
tena�, i feren rendir la seva guarnici� despr�s de combats molt violents (1-8 de
gener). Un intent dels franquistes de soc�rrer la guarnici� assetjada (24-31 de
desembre) fou rebutjat. Franco hagu� de muntar una gran contraofensiva i assol� la
recuperaci� de Terol (17-23 de febrer), pr�via la batalla d'encerclament d'Alfambra (5-7
de febrer). Lliurada en unes condicions climatol�giques molt dures —grans nevades i
temperatures que arribaren a 20 graus sota zero—, la batalla caus� nombroses baixes
(43 000 franquistes i uns 54 000 republicans) i comport� la destrucci� de la ciutat. Les
forces millors de l'Ex�rcit Popular sofriren un crebant greu, sobretot per la
superioritat de l'artilleria i l'aviaci� franquistes. La conseq��ncia pitjor d'aquesta
batalla per a la Rep�blica fou que deix� la porta oberta a una nova ofensiva franquista:
la d'Arag� i el Maestrat, decisiva per al resultat de la guerra, ja que Franco divid� en
dues parts la zona republicana, quan arrib� a la mar per Vinar�s i la costa de la Plana
(mar�-abril del 1938).
Batalla de Ser�s
Cap de pont format per les forces franquistes l'abril de 1938, en l'etapa
final de l'ofensiva d'Arag�. �s situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el
pont de Ser�s no havia estat volat, a l'indret anomenat Costa de la Barca. Els dies 22 al
27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i
despr�s per la 144 Brigada Mixta (44 Divisi�) republicanes. Posteriorment fou l'escenari
d'una �mplia operaci� ofensiva, tamb� de l'Ex�rcit Popular (7 al 22 de novembre de
1938), per tal d'alleugerir la pressi� de les forces franquistes sobre les l�nies
republicanes en els darrers moments de la batalla de l'Ebre. El XXII Cos d'Ex�rcit
republic� ocup� r�pidament Ser�s, Aitona i Soses, per� no va poder profunditzar. La
contraofensiva franquista arrenc� el dia 19, ocup� Ser�s i enlla�� amb el batall�
que, isolat, encara defensava el cap de pont. Del cap de pont de Ser�s part� l'atac
principal de l'ofensiva franquista contra Catalunya (desembre del 1938).
Batalla de l'Ebre
Acci� militar, una de les m�s importants de la guerra civil espanyola de
1936-39, la m�s sagnant i pugna� i tamb� la principal de les lliurades per les forces
de Catalunya. Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l'ofensiva
de les forces del govern de Burgos al Pa�s Valenci�, consecutiva a la ruptura del front
d'Arag� i l'arribada a la Mediterr�nia (abril del 1938), maniobra que divid� en dues
zones el territori republic�. Aquest objectiu fou plenament at�s: Franco suspengu� les
operaciones contra Val�ncia, concentr� forces al front nou i accept� la batalla,
jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l'Ebre lluitarien en una posici�
dif�cil, amb el riu a l'esquena (de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla
particular contra l'aviaci� contr�ria, car mantingueren els ponts oberts). Les forces
republicanes cediren terreny lentament, en un seguit de combats frontals acarnissats, i
finalment evacuaren la vora dreta del riu, per� tan delmades i crebantades, que la
defensa ulterior de Catalunya en rest� definitivament compromesa. Aix�, doncs, si la
batalla fou, per al govern de Burgos, una vict�ria territorialment limitada, en les seves
conseq��ncies cal considerar-la decisiva. La resist�ncia republicana a ultran�a en el
curs de la batalla havia estat justificada per la possibilitat d'un empitjorament en la
situaci� internacional; per� l'apaivagament que comport� el pacte de Munic (30 de
setembre de 1938) li llev� sentit. La batalla, amb dues breus interrupcions motivades per
sengles temporals de pluja, dur� 116 dies. L'escenari fou la vora dreta de l'Ebre, des de
Fai� a Xerta i, a Terra Alta, les serres de Cavalls i de P�ndols al sud, les muntanyes
de la Fatarella al nord, i la vall del riu Sec i la serra de Perles (entre Asc� i M�ra
d'Ebre), al centre: un terreny trencat idoni per a una defensa escalonada. El front tenia,
el 3 d'agost, un desenvolupament lineal d'uns 35 km. El pas del riu pels republicans es
produ� el 25 de juliol a les 0,15 (a gual, amb barques i, despr�s, mitjan�ant ponts
met�l�lics i passeres). Als flancs hi hagu� dues accions secund�ries: la d'Amposta,
que fracass�, i la de Mequinensa-Fai�, on la divisi� 42 reeix� en un cap de pont
precari, que es mantingu� fins el 7 d'agost. Al sector central, l'operaci� assol� una
gran amplitud: forces del quinz� cos d'ex�rcit creuaren per Riba-Roja, Flix i Asc�, i
del cinqu�, per Miravet i des de Benifallet; la progressi� fou r�pida, per� les
avantguardes republicanes foren aturades als afores de la Pobla de Massaluca, de Vilalba
dels Arcs i de Gandesa; aquesta darrera vila, centre de comunicacions molt important, era
un dels objectius principals de l'atac. El 3 d'agost, les forces republicanes, vist el
refor�ament de l'enemic, que ja tenia neta superioritat d'artilleria i a�ria, i el
desgast sofert, es posaren a la defensiva. Les forces del govern de Burgos, despr�s de
reduir la bossa de Mequinensa (6-7 d'agost), muntaren una contraofensiva per P�ndols
(10-15 d'agost), que no reeix�; despr�s, tamb� atacaren (19-25 d'agost) pel sector dels
Quatre Camins i la Gaeta (Vilalba). Finalment, amb mitjans poderosos, romperen el front
per Corbera (3 de setembre), b� que trigarien un mes fins a arribar a l'encreuament de
les Camposines, nus vital de les comunicacions republicanes. El 30-31 d'octubre, un atac
contra la serra de Cavalls reeix� totalment i evidenci� el grau de fatiga de les forces
republicanes, sotmeses a un c�stig molt dur. El comandament republic� orden� el
replegament de les forces que defensaven P�ndols, amena�ades d'encerclament, i despr�s
la retirada a la vora esquerra de l'Ebre: les forces del govern de Burgos ocuparen Miravet
(el 4 de novembre), Benissanet (el 6), M�ra d'Ebre (el 7), la Fatarella (el 4) i
Riba-roja (el 16). El mateix 16 de novembre els darrers escamots republicans evacuaren
Flix, que fou ocupat el 17. La batalla es caracteritz� per les grans concentracions de
foc d'artilleria i per la intensitat dels atacs aeris, per la duresa de la lluita (les
forces republicanes solien contraatacar de nit) i per l'escreix de sofriments que produ�
la set. Pel costat republic�, hi participaren totes les divisions de l'Ex�rcit de l'Ebre
i la major part de les de l'Ex�rcit de l'Est, unitats formades en bona part —�dhuc
les internacionals— per catalans (era molt recent la incorporaci� de les lleves del
40, del 41, del 25 i del 26). Pel b�ndol del govern de Burgos, hi particip� una unitat
majorit�riament catalana: el Ter� de Requet�s de la Mare de D�u de Montserrat, que es
disting� als combats dels Quatre Camins. Les baixes foren molt elevades, lleugerament
m�s les de les tropes republicanes (hom calcula que aquestes hi tingueren m�s de
20 000 morts, potser 30 000 i tot). Les divisions m�s castigades sofriren del
40 al 60% de baixes (morts, ferits i presoners), i aquesta proporci�, en alguns
batallons, assol� el 80%. El 22 de setembre, els internacionals, que hom retirava,
lliuraren llur darrer combat.
|
Quarta fase de la guerra (desembre 1938-abril 1939): la fi de la
guerra.
Els nacionals ocuparen victoriosament Catalunya.
Pel febrer de 1939, tot el territori catal� restava a mans dels sublevats.
Poc despr�s queia Madrid.
L'1 d'abril de 1939, Franco comunicava l'�ltim parte de guerra. |
Batalla
de Catalunya
Conjunt d'accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb
l'ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces
republicanes integrants de l'ex�rcit de l'est que cobrien els fronts del Principat de
Catalunya. L'�mplia superioritat de l'artilleria i l'aviaci� de les primeres (uns 300
000 homes agrupats en 6 cossos d'ex�rcit manats pels generals Garc�a Vali�o, Moscard�,
Mu�oz Grandes, Solchaga, Yag�e i Gambara; 600 peces d'artilleria i uns 500 avions) i la
feblesa dels republicans (uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hern�ndez Sarabia i
Rojo; 300 peces d'artilleria i un centenar d'avions), que no s'havien refet de les
p�rdues de la batalla de l'Ebre, f�u que davant l'ofensiva les forces
republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori franc�s, on
foren internades. Les forces del general Franco actuaren b�sicament en dues direccions:
el cos d'ex�rcit d'Urgell, des del front lleidat�, es dirig� vers els Pirineus i ocup�
Solsona, Manresa, Berga i la Seu d'Urgell, mentre que els cossos d'ex�rcit de Navarra, el
marroqu� i la divisi� italiana Littorio ocuparen Tarragona (15 de gener), Barcelona (26
de gener) i Girona (4 de febrer), arribaren a la frontera amb Fran�a el 10 de febrer, i,
amb l'ocupaci� de Ll�via (11 de febrer) i la retirada de les unitats que defensaren
Moll� (13 de febrer), posaven fi a les operacions militars al Principat.
Parte final de guerra
Comunicat del final de la guerra civil, signat pel general Franco a Burgos, el
primer d'abril del 1939: "En el d�a de hoy, cautivo y desarmado el Ej�rcito
Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus �ltimos objetivos militares. La guerra ha
terminado."
|
|
La vida al front. |
Batalla
Acci� en la qual dos ex�rcits enemics es baten l'un contra l'altre i que, per la seva
envergadura, pot arribar a decidir el resultat d'una guerra. La batalla implica
modernament, per part de cadascun dels bel�ligerants, un esfor� combinat de grans
unitats sobre un teatre d'operacions amb un mateix objectiu. Durant la batalla els
ex�rcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i log�stica per tractar d'assolir
resultats decisius per a guanyar la guerra.
Combat
Acci� de guerra que revesteix freq�entment un car�cter espontani, de transcend�ncia
t�ctica, modalitat definida i d'una sola direcci�, el prop�sit de la qual �s la
conquesta o conservaci� d'un objectiu. Es desenvolupa en fases successives en el temps i
l'espai, li �s consubstancial la maniobra i l'acci� conjunta i l'assalt n'esdev� la
fase decisiva. Hom pot dir que la batalla es compon d'un conjunt de combats
particulars, i que, a difer�ncia del combat, obeeix motius estrat�gics i �s ordenada en
un pla de guerra. El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen,
l'actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on t� lloc i les conseq��ncies
que se'n deriven (combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit,
en localitats, at�mic, naval, aeri, etc).
Combatent
1. Persona que, enquadrada dins les forces que componen un ex�rcit regular, b� per la
seva nacionalitat (obligaci� de ciutadania), b� per contracte (mercenari), combat per un
pa�s.
2. Persona civil que, respectant les lleis de la guerra, fa servir les armes com a membre
de mil�cies volunt�ries o b� de moviments de resist�ncia.
Trinxera
Excavaci� llarga i m�s o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de
parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics. Emprada des de
molt abans com a fortificaci�, la t�ctica de les trinxeres es popularitz� durant la
Primera Guerra Mundial, despr�s que la seva utilitzaci� hagu� aconseguit d'aturar
moltes ofensives.
Front
Extensi� de terreny on hom combat. Al llarg de la guerra hi hagueren diversos fronts, en
funci� dels espais on combateren els dos b�ndols: del Sud, del Centre, del Nord,
d'Arag�, de l'Ebre, de Catalunya, etc.
|
Durant la guerra l'Estat espanyol va quedar dividit en dues
zones antag�niques: l'Espanya nacional i l'Espanya republicana.
L'evoluci� pol�tica a la zona sublevada es va caracteritzar per la tend�ncia a la
concentraci� del poder en mans del general Franco. |
L'Espanya nacional
El 24 de juliol, Espanya restava dividida en dues zones antag�niques, amb l�mits encara
fluids, sobretot a Andalusia i a Extremadura, i hom iniciava la lluita a camp obert. A la
zona dominada pels sollevats el poder fou assumit pels militars; els partits de dreta
—�dhuc a Navarra, homog�nia en la seva fidelitat al carlisme— hi tingueren un
paper secundari. I aix� nom�s fins que, per decret de 19 d'abril de 1937, hom proced� a
la unificaci� de tots ells en un partit �nic: Falange Espa�ola Tradicionalista y de las
JONS, el cap de la qual passava a �sser el general Franco, que ja era general�ssim i cap
de l'estat. El 23 de juliol de 1936 fou constitu�da a Burgos una Junta de Defensa
integrada per militars que ofer� el comandament suprem de les forces armades i el c�rrec
de cap del govern de l'estat al general Francisco Franco, que accept� (primer d'octubre)
i cre� una junta t�cnica de l'estat presidida pel general D�vila. El primer govern de
Burgos fou format el 30 de gener de 1938. Aquests organismes estructuraren un estat
autoritari pol�ticament inspirat en la ideologia de la Falange, de la qual adoptaren
tamb� els s�mbols i el llenguatge. La seva preocupaci� principal fou la marxa de la
guerra, l'efectivitat de l'ex�rcit i l'ordre p�blic.
|
|
Organismes de govern a l'Espanya nacional. |
Junta
de Defensa Nacional
�rgan de govern de la zona nacional, creada a Burgos el 23 de juliol de
1936, composada per militars i presidida pel general Miguel Cabanellas, de la qual formava
part el general Mola, i a la qual s'incorporaren Franco i Queipo de Llano. Tenia la comesa
de governar la zona ocupada, per� no la direcci� de la guerra. Entre d'altres mesures
preses, va prohibir els partits pol�tics i les llibertats, va suspendre la Constituci� i
orden� la paralitzaci� de la reforma agr�ria. El 29 de setembre de 1936 la Junta va
nomenar al general Franco cap del Govern, el 1r d'octubre va transmetre els seus poders a
la Junta T�cnica del Estado, la qual va cessar en llurs funcions a l'organitzar-se
l'administraci� de l'estat en departaments ministerials el 30 gener de 1938.
Junta T�cnica del Estado
�rgan de govern, que substitu� la Junta de Defensa Nacional, amb seus a
Valladolid i Burgos.
Govern de Burgos
Durant la guerra civil de 1936-39 a Burgos s'hi constitu� (23 de juliol de 1936) la Junta
de Defensa i esdevingu� la seu del govern de Franco, proclamat all� l'1 d'octubre de
1936, general�ssim dels ex�rcits del nou estat espanyol.
Central Nacional Sindicalista (CNS)
Organisme provincial dels antics sindicats verticals
de l'estat espanyol, vigent del 1938 al 1976.
|
Legislaci� franquista.
A l'Espanya franquista, va comen�ar la institucionalit-
zaci� pol�tica del nou r�gim, basada en lleis d'ideologia falangista. |
Ley de Administraci�n Central del Estado
Llei decretada pel govern de Burgos el gener de 1938, amb la qual Franco va
culminar el proc�s d'estructuraci� pol�tica i administrativa del nou r�gim. Aquesta
llei conferia a Franco tots els poders: la potestat legislativa i la suprema autoritat de
l'Estat, del govern, de l'ex�rcit i del partit �nic, de manera que es consolidava una
dictadura autorit�ria de caire feixista.
Fuero del Trabajo
Text legal que regulava les condicions del treball a l'estat espanyol durant el
franquisme. Fou promulgat pel cap de l'estat el 9 de mar� de 1938 i fou modificat per la
Llei Org�nica de l'Estat del 10 de gener de 1967. Declarava el manteniment de la
propietat privada dels mitjans de producci�, la intervenci� subsidi�ria de l'estat en
el foment de l'economia, l'ordenaci� de les empreses com a unitats jer�rquiques de
producci�, la intervenci� de l'estat en la fixaci� de les normes de treball i les
remuneracions, la prohibici� dels sindicats obrers de classe, la creaci� d'una
estructura sindical vertical i la prohibici� de les vagues obreres. Fou derogat per la
Constituci� del 1978.
Ley de Responsabilidades Pol�ticas
Llei promulgada el 9 de febrer de 1939, que permetia de perseguir els sospitosos
d'haver defensat la causa republicana. Va tenir car�cter retroactiu des de 1934.
|
Ideologia dels franquistes.
|
Totalitarisme
R�gim pol�tic que exerceix una forta
intervenci� en tots els ordres de la vida d'una naci� o d'un estat i que, sense admetre
cap forma d'oposici� legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d'un grup
o partit, no respectant o reduint els drets c�vics i pol�tics i les llibertats
p�bliques. Identificat sovint amb els r�gims extremistes de dreta o d'esquerra, s'oposa
a la concepci� liberal i democr�tica, per tal com pret�n d'organitzar d'una manera
dictatorial la vida privada i p�blica de la societat. T� com a trets caracter�stics
l'exist�ncia d'un partit �nic -disciplinat, centralitzat i dotat d'un fort suport
ideol�gic, sota el comandament d'un cap al qual hom atribueix un cert poder carism�tic i
que controla l'administraci� i tra�a les directrius pol�tiques-, un estret control dels
mitjans d'expressi� i de comunicaci�, un efica� aparell repressiu, una pol�tica
exterior de caire imperialista i militarista i una actitud intolerant envers les
comunitats nacionals existents dins l'estat.
Feixisme
Ideologia pol�tica l'objectiu de la qual �s la instauraci� d'un r�gim
autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc. De l'itali�
fascio (feix), el mot prov� dels fasci di combattimento creats per
Mussolini l'any 1919. Sistema pol�tic implantat a It�lia per Mussolini, poc despr�s de
la primera guerra mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingu� una
aut�ntica dictadura amb partit �nic, censura de premsa, tribunals militars per als
delictes pol�tics, sindicats verticals, etc. Per extensi�, qualsevol dels r�gims
autoritaris i nacionalistes apareguts a Europa durant l'�poca d'entreguerres o la ideologia pol�tica l'objectiu de la qual �s la instauraci� d'un r�gim
autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.El mot
s'utilitza tamb� per definir l'actitud autorit�ria, arbitr�ria, violenta, etc, amb qu�
hom s'imposa a una persona o a un grup.
Dictadura
Forma pol�tica de qu� es revesteix l'estat com a instrument de poder
posat en mans de la classe dominant per esclafar la resist�ncia dels seus enemics. Es
caracteritza per la concentraci� legal o il�legal de tots els poders pol�tics i llur
exercici sobir� i absolut sota la forma d'un govern personal o col�legiat.
Autoritarisme
Actitud que pret�n l'obedi�ncia indiscutida. L'autoritarisme es troba en
els individus i tamb� en els sistemes socials. En aquests �s demanada l'obedi�ncia
inq�estionada a un cap, capitost, d�spota, suprem sacerdot, pater familias, etc.
Pol�ticament, l'autoritarisme �s caracter�stic dels r�gims antidemocr�tics, on el
poder �s concentrat en un s�l �rgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels
subsistemes i l'oposici� pol�tica �s suprimida.
Concentraci� de poders
Acumulaci� de tots tres poders (legislatiu, executiu i judicial) en un
poder �nic. �s pr�pia de r�gims totalitaris: dictadures, feixisme i governs de
militars.
Caudillo, el
Nom amb qu� era conegut Francisco Franco.
Nacionalsindicalisme
Conjunt de teories propugnades per Falange Espa�ola i adaptades pel
r�gim pol�tic regit pel general Franco, segons les quals implant� el totalitarisme
estatal, el partit �nic i el sindicat vertical, unificant amos i treballadors,
d'afiliaci� obligat�ria i que forma part de l'aparell de l'estat.
Nacionalcatolicisme
Denominaci� donada a la situaci� pol�tico-religiosa durant el
franquisme, amb la qual s'identificava la condici� d'espanyol i de cat�lic. Fou
divulgada a partir del llibre de J.M.Gonz�lez Ruiz Creer es comprometerse (1967).
Corporativisme
Doctrina pol�tica que pret�n organitzar la societat i l'Estat mitjan�ant la
representaci� dels interessos econ�mics i professionals organitzats en sindicats �nics,
a la manera dels gremis medievals. D'aquesta manera, integrant patrons i obrers en una
sola "corporaci�", es creia superar la lluita de classes preconitzada pel
comunisme.
Carta Col.lectiva de l'Episcopat Espanyol
Document sobre la guerra civil espanyola de car�cter historicodoctrinal, publicat el
primer de juliol de 1937. Fou redactat pel cardenal Isidre Gom� a inst�ncies del general
Franco. El signaren tots els prelats de l'estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i
Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo M�gica, bisbe de Vit�ria. El document,
molt divulgat internacionalment, ajud� decisivament el Movimiento Nacional en recon�ixer
a l'al�ament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme.
|
|
L'evoluci� pol�tica a la zona republicana es va
caracteritzar per la radicalitzaci� com a resposta a la sublevaci�. |
L'Espanya republicana
A la zona republicana, els partits pol�tics del Front Popular i les sindicals, armats,
constitu�ren un poder paral�lel al poder estatal, que acompl� un seguit de reformes
socials (col.lectivitzacions) que donen sentit a l'expressi� �revoluci� espa�ola�,
particularment en els llocs on dominava la CNT (Catalunya i la zona oriental d'Arag�). En
una segona fase, a partir dels fets de maig del 1937 a Barcelona, l'evoluci� interior de
la zona republicana es caracteritz� per la reinstauraci� d'un ordre p�blic i la
regressi� de les conquestes revolucion�ries. El 18 de juliol de 1936 dimit� Casares
Quiroga i el substitu� Mart�nez Barrio, que f�u un intent vague de pactar amb Mola. A
la matinada del 19 form� govern Jos� Giral, i una de les seves primeres mesures fou
armar les sindicals i els partits del Front Popular. La Generalitat, presidida per Llu�s
Companys, havia reaccionat amb m�s rapidesa que el govern central. La caiguda de Talavera
de la Reina (3 de setembre de 1936) provoc� la dimissi� del govern Giral i la
constituci� d'un nou gabinet presidit pel l�der socialista Francisco Largo Caballero,
molt m�s representatiu de la realitat pol�tica del pa�s que el govern anterior,
sobretot quan Largo el reestructur� incorporant-hi quatre ministres de la CNT (4 de
novembre de 1936). El 7 de novembre, el govern deix� Madrid, amena�at directament per
les forces de Franco, i es trasllad� a Val�ncia. A Madrid, hi rest� una Junta Delegada
de Defensa, presidida pel general Jos� Miaja. Largo, tot proveint a la defensa de Madrid,
intent� de transformar les mil�cies en un ex�rcit (l'Ex�rcit Popular), comen�ant per
les unitats del front del centre. Els fets de maig del 1937, en qu� s'enfrontaren, a
Catalunya, la Generalitat, el PSUC i l'Esquerra Republicana, m�s la UGT, amb el POUM i la
CNT-FAI, marquen una fita en la hist�ria de la zona republicana: el 18 de maig caigu�
Largo Caballero, i Juan Negr�n form� un govern amb m�s influ�ncia comunista. Negr�n
abandon� el doble objectiu guerra-revoluci� per tal de dirigir tots els esfor�os a la
guerra; rest� atribucions a la Generalitat, sobretot quan el govern central es trasllad�
de Val�ncia a Barcelona, jugul� la CNT-FAI a Arag�, on aquella tenia solid�ssimes
posicions i cerc� l'adhesi� de les classes mitjanes i dels camperols propietaris de
terres. La seva pol�tica autorit�ria i centralitzadora no resolgu� ni els problemes
militars ni el dels prove�ments i, a la rereguarda republicana, sobretot a les grans
ciutats, regn� la fam. Aquesta pen�ria, m�s que els freq�ents bombardeigs, minaren
profundament la moral de la rereguarda republicana.
|
|
Organismes de govern a l'Espanya republicana. |
Junta de Defensa
�rgan creat a Madrid, un cop el govern republic� decid� traslladar la seva seu
a Val�ncia (novembre del 1936), encarregada d'organitzar i coordinar les operacions
militars. Va crear les mil�cies populars i va comptar amb l'ajut de les Brigades
Internacionals i del primer material b�l.lic rus. Va ser presidida pel general Jos�
Miaja. L'oposici� dels comunistes a la Junta va desencadenar una lluita interna que
va dividir encara m�s el b�ndol republic�.
Consejo Nacional de Defensa
�rgan creat a Madrid, arran del cop d'Estat contra el govern de Negr�n (d'orientaci�
comunista) el 5 de mar� de 1939, protagonitzat per un grup de militars dirigits pel
coronel Casado i amb el suport dels civils (sobretot anarquistes i socialistes). La Junta
de Defensa tenia per objectiu negociar una "pau honrosa" basada en la
"generosidad del Caudillo". Finalment, la Junta de Defensa va ordenar
l'abandonament dels fronts sense resist�ncia, i el 28 de mar� de 1939 el coronel Casado
va lliurar Madrid.
Comit� Executiu Popular
Organisme de govern creat a Val�ncia durant els primers mesos de la guerra civil, d'agost
a desembre de 1936. Origin�riament fou compost per dotze membres: dos representant la
CNT, dos la UGT, i un el Partit Sindicalista, el Partit Comunista, el POUM, el PSOE,
Izquierda Republicana, Uni�n Republicana Nacional, Esquerra Valenciana i el Partit
Valencianista d'Esquerra. Posteriorment s'hi afeg� un representant de la FAI. Fou, de
fet, l'�nica autoritat existent al Pa�s Valenci�. S'organitz� en distints departaments
(defensa, transports, propaganda, etc) com un poder plenament aut�nom. Tot i aix�, el
seu poder a penes ultrapass� normalment els estrictes l�mits de la ciutat de Val�ncia,
per tal com arreu del pa�s sovintejaren organismes similars. Cre� tribunals populars,
una gu�rdia popular antifeixista i un consell d'economia per a planificar la producci�.
El canvi de signe evidenciat a la zona republicana arran del novembre de 1936
—formaci� del gabinet de Largo Caballero— i l'establiment a Val�ncia de la
capitalitat de la Rep�blica pos� terme a la vida del Comit� Executiu Popular, que fou
dissolt el mes de desembre i substitu�t pel Consell Provincial de Val�ncia.
Consell provincial
Organisme de govern creat pel govern de la Segona Rep�blica Espanyola, presidit per Largo
Caballero, amb atribucions equivalents a les antigues diputacions provincials, destinat a
les zones no aut�nomes. El Consell Provincial de Val�ncia, constitu�t el 7 de
gener de 1937, fou controlat, en principi, per la CNT i la UGT, alhora que els represtants
dels partits pol�tics de l'antic Front Popular es mantenien en minoria. Amb la
reorganitzaci� del 8 de novembre del mateix 1937 el Partit Comunista hi augment�
not�riament la seva influ�ncia, hi minv� for�a la dels sindicats i el POUM en fou
expulsat. S'exting� el 1939.
Consell de Defensa d'Arag�
O Consell d'Arag�. Organisme que exerc� funcions de govern a les zones d'Arag�
dependents del govern republic� des del juliol de 1936 fins a l'agost de 1937. Fou creat
per les forces anarcosindicalistes que lluitaven al front d'Arag�, i el presid� Joaqu�n
Ascaso. La capital fou, primer, a Fraga i, posteriorment, a Casp. Origin�riament el
constitu�en vuit consellers anarquistes, corresponents a vuit departaments: just�cia,
ordre p�blic, agricultura, informaci� i propaganda, transports i comer�, instrucci�
p�blica, economia i prove�ments, i treball. Fou el primer organisme de govern
anarquista, i decret�, entre altres mesures radicals, la col�lectivitzaci� agr�ria. El
govern de la Rep�blica el reconegu� oficialment (decret de 23 de desembre de 1936),
per� l'ampli� a catorze consellers: set anarquistes, dos d'Izquierda Republicana, dos
del Partido Comunista Espa�ol, dos de la UGT i un del Partido Socialista. El govern
presidit per Juan Negr�n en decret� la supressi� el 10 d'agost de 1937 i orden� a la
divisi� L�ster la detenci� de Joaqu�n Ascaso i dels principals col�laboradors, i
tamb� la derogaci� de totes les disposicions emanades del Consell.
|
|
Legislaci� republicana. |
Programa dels 13 Punts
Programa presentat pel president del govern republic� Juan Negr�n el maig de
1938, amb la finalitat d'obtenir el suport internacional, i com a proposta indirecta als
sublevats. El programa contenia les bases per a finalitzar la guerra i els principis
pol�tics que havien de regir la Rep�blica. Les seves repercussions, per�, foren
escasses tant a l'interior com a nivell internacional.
Estatut d'Autonomia del Pa�s Basc del 1936
Llei d'autonomia atorgada al Pa�s Basc per la
Rep�blica Espanyola per l'octubre del 1936. El primer projecte d'estatut (juny del 1931)
i el segon (abril del 1932) havien trobat l'oposici� del govern Aza�a i dels municipis
de Navarra, respectivament. Aix� mateix, el projecte definitiu aprovat per �laba,
Guip�scoa i Biscaia i ratificat per plebiscit (novembre del 1933), havia estat impedit
per tradicionalistes, mon�rquics i cedistes d'�sser aprovat a les corts. Aix� provoc�,
a l'estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l'assemblea de
parlamentaris a Zum�rraga fos seguida de la dimissi� col�lectiva dels ajuntaments i
facilit�s un apropament a l'Esquerra Republicana de Catalunya. En esclatar la guerra
civil, el Partit Nacionalista Basc particip� en el govern Largo Caballero, i les corts
aprovaren l'estatut d'Euzkadi. Les atribucions i la distribuci� de compet�ncies entre
els �rgans auton�mics i el poder central eren semblants a les de l'estatut catal�. El
Pa�s Basc fou regit per un govern provisional sota la presid�ncia de Jos� Antonio de Aguirre,
cap del Partit Nacionalista Basc.
Estatut d'Autonomia de Gal�cia del 1938
Llei d'autonomia atorgada a Gal�cia per la Rep�blica Espanyola l'1 de febrer de 1938 en
sessi� de corts celebrada a Montserrat. En foren avantprojecte les �Bases per a
l'Estatut de Gal�cia�, elaborades per la Federaci� Republicana Gallega (maig del 1931),
i el projecte definitiu sort� d'una assemblea regional dels ajuntaments reunida a
Santiago de Compostel�la pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del
1936, despr�s que els principals grups galleguistes s'uniren amb la Izquierda
Republicana. L'estatut, per�, no arrib� a tenir vig�ncia.
|
Ideologia dels republicans.
La dispersi� d'ideologies, sobretot la divisi� entre anarquistes i comunistes, va portar
molts problemes en el b�ndol republic�.
|
Democr�cia
Doctrina pol�tica que defensa la intervenci�
del poble en el govern i en l'elecci� dels governants. Durant els ss XIX i XX la
idea de democr�cia ha estat associada al constitucionalisme liberal i al parlamentarisme,
definint-se per la igualtat dels ciutadans davant la llei, la responsabilitat del govern
respecte a l'electorat, el sufragi universal, les eleccions peri�diques, el sistema de
partits pol�tics i el reconeixement d'una s�rie de llibertats civils (expressi�,
reuni�, premsa, religi�, etc).
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposici� a l'individualisme, propugnen una reforma radical
de l'organitzaci� de la societat per la supressi� de les classes socials mitjan�ant la
col�lectivitzacu� dels mitjans de producci�, de canvi i de distribuci� (col�lectivisme,
col�lectivitzaci�).
Comunisme
Sistema d'organitzaci� social que proposa l'abolici� de la propietat privada i la
comunitat de b�ns (mitjans de producci� i b�ns de consum). El comunisme va lligat als
corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.
Marxisme-leninisme
Variant del marxisme. Interpretaci�
de Lenin de la teoria marxista per tal d'explicar per qu� el capitalisme no s'havia
esfondrat, tal com havia predit Marx. Segons Lenin, es devia a l'imperialisme
(explotaci� de les col�nies), que havia perm�s pagar millor un sector dirigent de la
classe obrera i aix� aquesta havia abandonat la revoluci� i havia lliscat cap al
reformisme. Per a Lenin, la revoluci� no es produiria espont�niament, com havia dit
Marx, sin� que la faria una minoria, l'avantguarda de la classe obrera, la qual, un cop
en el poder, practicaria la dictadura del proletariat per destruir el capitalisme
i construir el socialisme.
Aplicat a la construcci� del socialisme a l'URSS, es caracteritzava per la prioritat
donada a la pr�ctica revolucion�ria, que es realitzava a trav�s de l'organitzaci�
revolucion�ria del proletariat en el partit comunista. Sovint hom vei� en les
deformacions burocr�tiques de l'URSS una conseq��ncia de les concepcions leninistes
sobre la relaci� entre la classe prolet�ria i el partit. De fet, hom segu� anomenant marxisme-leninisme
la doctrina oficial emanada dels estaments burocr�tics de l'URSS despr�s de la mort
de Lenin fins a la perestrojka (1985).
Trotskisme
Doctrina pol�tica que, dins el moviment comunista internacional, es reclama seguidora de
les tesis de Lev Trockij (Trotski). De fet, els partidaris d'aquest
s'autonomenaren, inicialment, "bolxevics-leninistes" o "marxistes
revolucionaris", i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de
trotskistes, el qual han acabat per assumir. Els punts doctrinals b�sics del trotskisme
s�n: la teoria de la revoluci� permanent lligada a l'afirmaci� que la revoluci�
socialista ha de tenir necess�riament un car�cter internacional; la teoritzaci� de
l'exist�ncia d'una casta burocr�tica a l'URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la
forma extrema del stalinisme, i per a posar fi a la qual cal en els estats
anomenats socialistes una "revoluci� pol�tica"; i la necessitat de la
construcci� d'un partit d'avantguarda que aplegui els sectors m�s conscients i actius
del proletariat i capa� d'orientar el moviment espontani de les masses cap al triomf
revolucionari.
Anarquisme
Doctrina pol�tico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la
desaparici� de l'estat i de la propietat privada.
L'anarquisme estricte, que desconfiava de l'actitud possibilista de la CNT, fund� el 1927
la Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI), en la qual militaren Diego Abad de
Santill�n, Aureli Fern�ndez, i tamb� Bonaventura Durruti, Francisco Ascaso i Garcia i
Oliver, que defensaren la t�ctica insurreccional per a prendre el poder i destruir
l'estat, sense necessitat de comptar amb els partits pol�tics de classe ni amb els
sindicats. El pustchisme faista (insurreccions de l'alt Llobregat, la Ribera Baixa i la
Safor, del gener de 1932, i les de febrer i desembre del 1933) crearen greus dificultats
als governs de la Segona Rep�blica i als de la Generalitat de Catalunya, i suscitaren
greus difer�ncies al si de la CNT. Durant la guerra civil, l'anarquisme evolucion�, b�
que no en la teoria, s� en la pr�ctica, i els seus dirigents, tot i seguir
manifestant-se apol�tics, formaren part dels governs de la Rep�blica i de la
Generalitat, al mateix temps que participaven en l'esfor� de la guerra i emprenien una
tasca de col�lectivitzacions a Catalunya i a Arag�, que en gran part fou frenada
despr�s dels fets de maig del 1937. Els Pa�sos Catalans s�n l'�nic lloc del m�n on el
moviment obrer de signe anarquista es mantingu� fortament majoritari sobre el socialista
o comunista de qualsevol tend�ncia, fins a l'acabament de la guerra civil de 1936-39, que
pass� a la clandestinitat o a l'exili.
Anarcocomunisme
Tamb� anomenat Anarquisme comunista o Comunisme llibertari. Corrent i
principi econ�mic de l'anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com
col�lectiva. Es diferencia del col�lectivisme pel seu desig que en el socialisme cada
persona rebi segons les seves necessitats (i no segons el seu treball), sense cap m�s
limitaci� que les imposades pel desenvolupament de l'economia, i que hom demani a cada
persona la m�xima aportaci� considerant les seves limitacions f�siques i
morals.
Anarcosindicalisme
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicaci� laboral
obrera i en la lluita per a la consecuci� de la revoluci� social. La fusi� del
pensament bakuninista i l'acci� societ�ria a trav�s dels sindicats obrers don� un
primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la Pen�nsula
Ib�rica.
Anticlericalisme
Designaci� de doctrines, moviments i idees que tenen la cr�tica de les
persones i les institucions eclesi�stiques com a motiu. En general, hi predomina
l'hostilitat a la clerecia en general o a una part d'aquesta.
Col.lectivisme
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producci�
com a forma m�s avan�ada d'organitzaci� social de la unitat, m�s o menys global, a
qu� es refereixi.
|
A molts indrets, els republicans van respondre a la
sublevaci� amb la guerra i la revoluci�.
A les zones amb domini de la CNT les institucions republicanes quedaren desborbades i
comen�� un proc�s revolucionari de caire socialista, que va portar grans
transformacions socials. |
Revoluci�
Canvi en profunditat, global i dr�stic de les institucions pol�tiques i
socials o de les estructures econ�miques d'una societat.
Radicalisme
Corrent de pensament pol�tic que propugna, d'una manera democr�tica,
reformes profundes o canvis substancials de les estructures pol�tiques i socials de
l'estat.
Nacionalitzaci�
1. Apropiaci� dels mitjans de producci�, del capital, etc, estrangers per
part de l'estat on radiquen aquests b�ns o per part dels membres d'aquest mateix estat.
Nacionalitzar �s l'acte pel qual l'estat adquireix la propietat de
determinades empreses i b�ns privats. (veure Socialitzaci�)
2. Conversi� d'un mitj� de producci� en propietat de la comunitat social
en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.
Socialitzaci�
Conversi� dels mitjans de producci� de propietat privada en propietat de la comunitat
social. Es diferencia de l'estatitzaci� i de la nacionalitzaci� en el fet
que la socialitzaci� implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat; en
socialitzar els mitjans de producci� en conjunt -i no alguns, i normalment no els m�s
importants, com �s el cas de les nacionalitzacions- i transferir-los a l'estat hom
intenta de consolidar un sistema econ�mic de tipus socialista, mitjan�ant la creaci�
d'un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econ�mic.
Estatitzaci�
Proc�s pel qual l'estat passa a gestionar directament una activitat econ�mica, social,
etc, fins aleshores a les mans de la iniciativa privada.
Col.lectivitzaci�
Acte pel qual la propietat dels b�ns de producci� (terres, ind�stries,
mines, etc) �s transferida a la col�lectivitat. �s el m�tode propugnat pel socialisme
per tal d'eliminar les difer�ncies entre les classes socials; la propietat col�lectiva
suprimeix la compet�ncia i permet d'orientar la producci� cap a les aut�ntiques
necessitats col�lectives. Hom mant� l'exist�ncia del mercat d'intercanvi, per� els
objectes produ�ts no s�n sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Aix� ha
comportat, per�, la intervenci� de l'estat socialista com a organisme planificador de la
producci�, i que, de fet, el terme col�lectivitzaci� hagi estat impr�piament
utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democr�tiques, tot i
que la intervenci� estatal ha estat sovint de car�cter autoritari.
Confiscaci�
Pena pecuni�ria que consisteix en la privaci� de b�ns del culpable en benefici de
l'estat. Actualment �s abolida a la majoria dels estats. El codi penal espanyol no preveu
la confiscaci�, per� s�, en certs casos, la intervenci� d'una empresa per salvaguardar
els drets dels treballadors.
Ocupaci�
Presa de possessi� per part dels poders p�blics d'una propietat privada per a l'estudi o
l'execuci� de treballs p�blics. El propietari desposse�t n'ha de rebre una
indemnitzaci�.
Expropiaci�
Forma d'extinci� del dret de propietat i
despossessi� d'un b� fet per l'administraci� p�blica.
Faisme
Acci� de fer �s de la for�a i la viol�ncia, sovint indiscriminada, apel�lant a
l'excusa de perseguir la contrarevoluci�, sense admetre ni respectar la creaci� d'una
nova legalitat revolucion�ria. En especial, hom fa refer�ncia a l'actuaci� dels grups
incontrolats, molts d'ells membres de la FAI, en comen�ar la guerra civil de 1936-39.
|
La principal mesura revolucion�ria foren les
col.lectivitza-
cions. |
Col.lectivitzacions
La col�lectivitzaci� industrial fou aplicada a Catalunya durant la guerra civil de
1936-39 gr�cies a les circumst�ncies especials originades pel frac�s de l'al�ament
militar del 19 de juliol de 1936 (en retornar els treballadors a llurs f�briques es
trobaren sovint que el propietari i el personal directiu n'havien desaparegut), que
permeteren de posar en pr�ctica el pensament tradicional de les organitzacions sindicals
i pol�tiques obreres catalanes, i l'arquiesc�ncia de la Generalitat de Catalunya, que la
consider� un instrument configuratiu de la revoluci� social en una economia radicalment
afectada per la guerra. La CNT, en la qual hi havia una poderosa influ�ncia
anarcosindicalista, oper� des de la base, sense esperar directrius del Comit� Regional
ni d'�rgans superiors. El nou r�gim productiu era adoptat, ordin�riament, per una
assemblea de treballadors d'empresa o de sector, la qual nomenava un comit� obrer de
control que havia de fiscalitzar la gesti� de l'empresa. En els casos d'aband� dels
antics titulars, la gesti� fou assumida per aquests comit�s d'empresa. L'actuaci�
paral�lela del govern de la Generalitat tingu� tres objectius: assegurar la normalitat
de la producci�, refor�ar la mutaci� cap a una economia de guerra (creaci� del Comit�
d'Ind�stries de Guerra, el 8 d'agost de 1936) i facilitar l'acord dels partits i els
sindicats lleials cap a un programa m�nim de govern i de pol�tica econ�mica (creaci�
del Consell d'Economia de Catalunya, l'11 d'agost). Del pla de transformaci� socialista
del pa�s, elaborat pel Consell d'Economia, i de la constituci� del primer govern
Tarradellas (26 de setembre) nasqu� —amb moltes tensions en la redacci�— el
decret de Col�lectivitzacions i Control Obrer d'Ind�stries i Comer�os (24 d'octubre de
1936). Malgrat el seu origen de transacci�, el decret sembla recollir en una gran part la
tend�ncia sindicalista no anarquista dins la CNT, puix que si d'un costat abandon� la
idea d'una nacionalitzaci� per la Generalitat, de l'altre descart� la sindicaci� de les
empreses que propugnava l'anarcosindicalisme. De fet, accept� l'estructura d'empresa
i hi instaur� l'autogesti� com a norma general. D'acord amb el decret, les empreses
—deixant a part les nacionalitzades de fet o de dret pel Comit� d'Ind�stries de
Guerra i les cooperatives— podien �sser col�lectivitzades, en primer lloc, en
r�gim d'autogesti� sota un consell d'empresa obrer, del qual depenia el director,
assistit per un interventor de la Generalitat en els casos seg�ents: quan l'empresa tenia
m�s de 100 obrers; quan en tenia de 50 a 100 si eren de majoria qualificada; per acord
amb el propietari, si en tenia menys de 50; en cas d'abandonament de l'empresa pel
propietari; i per salvaguarda d'interessos generals, a judici del Consell d'Economia; en
segon lloc, les empreses podien �sser col�lectivitzades en r�gim privat o controlat, i
en aquestes hi havia un comit� de control obrer fiscalitzador; i, en tercer lloc, en
agrupaments o concentracions, formats per integraci� de les empreses d'un sector o d'una
zona, que foren, fins a la fi del 1937, un instrument de col�lectivitzaci�, per part
dels sindicats, de les petites empreses. Les diferents empreses restaren travades per unes
virtuals federacions econ�miques d'ind�stria —l'abast de les quals an� poc m�s
enll� de les disposicions legals— i pels catorze consells generals d'ind�stria, un
per cada sector industrial. A m�s, hom preveia la creaci� d'una Caixa de Cr�dit
Industrial i Comercial —que no comen�� a actuar fins el 1937— a la qual
restaria aplicada una part de l'excedent econ�mic de les empreses col�lectivitzades.
L'aplicaci� i l'evoluci� de l'estructura del decret segu� els passos del desplegament
de l'economia catalana, afectada en la seva capacitat de producci�, at�s que les
primeres mat�ries, les fonts d'energia, etc, procedien de fora de Catalunya; la guerra en
dificult� els aprovisionaments amb intensitat creixent i, d'altra banda, for�� un
proc�s de reconversi� industrial a causa del paper polaritzador de la ind�stria
b�l�lica. Aquesta doble pressi� afect� les formes de producci�, ra� per la qual la
Generalitat i el govern de la Rep�blica iniciaren una certa intervenci� indirecta a
trav�s dels instruments monetaris i fiscals (Decrets de S'Agar� del 1937) i de
les institucions financeres (Caixa de Reparacions i Auxilis, Caixa Oficial de Descomptes i
Pignoracions, Consell de la Banca Catalana, Oficina Reguladora de Salaris, etc). La minva
de la producci� industrial es pales� fortament a partir d'octubre-novembre del 1937, fet
que reclam� una intensificaci� de les mesures de pol�tica econ�mica, que hom dugu� a
terme b�sicament pel decret d'Intervencions Especials (20 de novembre de 1937), que
preveia el nomenament d'interventors, als quals era confiada la direcci� pr�ctica de les
empreses que fossin sotmeses a aquest r�gim. Al Pa�s Valenci�, despr�s de l'al�ament
militar del juliol del 1936, obrers i camperols iniciaren l'expropiaci� i l'explotaci�
directa de f�briques i finques, i hi implantaren la col�lectivitzaci�. La manca d'una
ordenaci� legal, com el decret de Col�lectivitzacions al Principat, plantej� aviat el
problema de la legalitat de les intervencions. La secci� d'economia del comit� nacional
de la CNT es pronunci� d'una manera poc concreta, basant-se en l'abs�ncia de lleis tant
a favor com en contra de les col�lectivitzacions. Les f�briques, empreses o finques
intervingudes o abandonades per llurs propietaris foren explotades en com� pels
treballadors; els patrons disposats a col�laborar foren admesos com a simples
col�lectivistes. Les col�lectivitats aix� creades s'integraren en l'anomenada
Federaci� Regional del Llevant d'Espanya, que inclo�a la regi� murciana. Adoptaren
formes molt diverses d'un poble a l'altre, i fins i tot en una mateixa localitat. Les
col�lectivitzacions d'Alcoi foren les m�s caracter�stiques del pa�s, per llur
organitzaci� i realitzacions, que afectaren totes les branques de la producci�, des de
la ind�stria t�xtil i paperera fins als espectacles p�blics i els venedors ambulants.
La ind�stria t�xtil romangu� sota el control de 129 comit�s de f�brica, que depenien
de la Comissi� T�cnica de Control T�xtil. A tot el Pa�s Valenci� les
col�lectivitzacions, en general, foren dutes a terme conjuntament per la CNT i la UGT,
b� que amb una majoria de la primera a tots els nivells. A la fi de la guerra de 1936-39
les empreses tornaren al r�gim anterior tant al Principat com al Pa�s Valenci�.
Paral�lelament, foren fetes d'una manera espont�nia les col�lectivitzacions de la
terra; a l'enquesta enviada a tots els ajuntaments de Catalunya per la conselleria
d'agricultura de la Generalitat al novembre del 1936 per tal de poder recon�ixer-les
legalment, respongueren 349 ajuntaments, dels quals nom�s 66 afirmaren que hi havia hagut
col�lectivitzacions de terra en llur jurisdicci�.
Decret de Col.lectivitzacions
Decret promulgat per la Generalitat de Catalunya el 24 d'octubre de 1936 que
legalitzava el proc�s de col.lectivitzaci� que s'havia endegat fins al moment. Les
empreses van quedar classificades en col.lectivitzades (les de m�s de 100 treballadors o
que havien estat abandonades pels propietaris, i les d'entre 50 i 100 treballadors que
aix� ho haguessin acordat) i privades, fiscalitzades pels comit�s
obrers.
Fets de la Fatarella
Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del gener del 1937 per la
resist�ncia dels camperols de la Fatarella als intents de col�lectivitzaci�. Menats per
grups de la CNT-FAI procedents d'unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme
una dura repressi� (arribaren a parlar fins i tot de l'aixecament d'una quinta columna).
L'arribada de forces de la Generalitat (gu�rdies d'assalt, entre altres) aclar� la
situaci�. El resultat fou d'una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos
del poble.
|
Les discrep�ncies entre anarquistes i comunistes esclataren
violentament pel maig de 1937 a Barcelona.
|
Fets de Maig
Esdeveniments provocats, pel maig del 1937, per l'enfrontament armat, sobretot a
Barcelona, entre forces d'ordre p�blic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i
Estat Catal�, d'una banda, i militants del grup CNT-FAI, grups anarquistes, com Amigos de
Durruti, i el POUM, de l'altra. En un cl�max de tensions entre anarcosindicalistes i
comunistes, els fets s'iniciaren el dilluns, dia 3, quan Rodr�guez Salas, del PSUC, i
comissari general d'ordre p�blic (amb una ordre escrita d'Artemi Aiguader, de l'Esquerra
Republicana i conseller de l'interior), intent� d'emparar-se de l'edifici de la
Telef�nica de Barcelona, controlat per la CNT, acusant el comit� d'extralimitaci� en
les seves funcions. Declarada la vaga general per la CNT, la lluita als carrers fou
intensa, especialment els dies 4 i 5, al barri vell de la ciutat i a les barriades de Sant
Andreu, Poblenou, Sants i Gr�cia. Hi hagu� atemptats, i assassinats per ambd�s b�ndols
(Antoni Ses�, secretari general de la UGT, fou mort el dia 5; tamb� foren morts Camilo
Berneri, anarquista, i Alfred Mart�nez, de les Joventuts Llibert�ries; el dia 7 hom
atempt� contra Frederica Montseny, Mari� R.V�zquez i altres). No aconseguiren d'aturar
els fets ni les crides per r�dio dels principals dirigents sindicals (com Garcia i
Oliver, Mari� R.V�zquez, Frederica Montseny —que arrib� el dia 6 a Barcelona amb
amplis poders del govern central— i altres) ni la formaci� d'un govern provisional
de la Generalitat el dia 5 (amb Feced, Mas, Pou i Ses�, substitu�t el dia 6 per
Vidiella). El govern central, aleshores a Val�ncia, es f�u c�rrec de l'ordre p�blic
(nomen� delegat el tinent coronel Arrondo) i de la defensa (general Pozas), i envi�
forces de gu�rdia d'assalt, que arribaren a Barcelona el dia 7; la situaci� fou
restablerta aquest dia sense cap triomf clar per a ning�. Hi hagu� uns cinc-cents morts
i m�s de mil ferits. Els dirigents anarcosindicalistes havien pogut deturar l'anada a
Barcelona de la vint-i-sisena divisi�, defensada per la vint-i-novena divisi� (del
POUM), i la generalitzaci� de la lluita a tot el Principat. Tot i aix�, hi hagu�
enfrontaments forts en alguns indrets, com a Tarragona i a Tortosa. Els fets de Maig
significaren la p�rdua d'atribucions de la Generalitat, la crisi del govern Largo
Caballero (15 de maig) i un marginament notable del grup CNT-FAI, alhora que augmentava la
influ�ncia del PCE i del PSUC. Els comunistes feren responsables dels fets el POUM i
assoliren la detenci� dels seus principals dirigents, acusats de mantenir contactes amb
Franco, mentre Andreu Nin era assassinat (juny del 1937).
|
La vida a la rereguarda.
Les dificultats en temps de guerra. |
Rereguarda
Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual
hom duu a terme les operacions d'abastament i evacuaci�. �s especialment vulnerable per
l'aviaci�, els m�ssils i els paracaigudistes. La guerra de guerrilles es basa en accions
per dominar-la o convertir-la en zona de combat, on l'enemic es desgasta sense profit
mentre no es donen les condicions favorables per a atacar-lo.
Racionament
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir
necessitats b�siques de consum personal— degut a circumst�ncies excepcionals o a
l'escassetat continuada de l'oferta. �s assignada a cada consumidor una raci� dels
productes objecte de racionament. De vegades es diferencien diversos tipus de racions en
funci� de determinats treballs, de l'estatus social o b� en cas de malaltia. El
racionament nom�s pot �sser efica� si hi ha una col�laboraci� de tota la poblaci� i
si l'administraci� posseeix mitjans escaients de control; en cas contrari l'aparici� del
mercat negre �s inevitable. Als Pa�sos Catalans el racionament fou introdu�t durant la
guerra civil de 1936-39, per tal d'afrontar la crisi de subsist�ncies, combustibles i
primeres mat�ries que ocasion� el conflicte b�l�lic. La Generalitat de Catalunya
cre�, el 31 de juliol de 1936, la Conselleria de Prove�ments que dict� les normes de
racionament. La fi de la guerra civil no millor� la situaci�: el govern de Franco
mantingu� el racionament existent —per al qual calgu�, per�, documentaci�
nova— i l'ampli� amb mesures com la del Dia del Plat �nic, imposat a hotels i
restaurants a imitaci� del de l'Alemanya nazi i que, per la seva impopularitat, hagu�
d'�sser abolit el mateix 1939. Foren especialment severs el control damunt el pa (amb
prohibici� inicial i limitaci�, m�s tard, de fabricar pa blanc), el sucre, l'oli
d'oliva i els combustibles. La Segona Guerra Mundial i l'a�llament diplom�tic del r�gim
franquista prolongaren aquesta situaci�. D'altra banda, el racionament fou emprat sovint
com a mesura de discriminaci� pol�tica i control, mentre s'estimulava la il�legalitat i
l'estraperlo. El racionament de queviures fou finalment abolit el 31 de mar� de
1952, mentre subsistia encara uns quants anys el de combustibles i el de primeres
mat�ries, que comport� un seri�s entrebanc per a la recuperaci� de la ind�stria
t�xtil del Principat i la del cal�at del Pa�s Valenci�.
Bombardeig
Acci� de bombardejar. El bombardeig, que t�
normalment un objectiu terrestre —b� que tamb� pot �sser l'objectiu una formaci�
naval o �dhuc un vaixell—, pot �sser efectuat de terra estant (artilleria, m�ssil),
des d'un vaixell ( bombardeig naval), o per l'aviaci� ( bombardeig aeri).
Hom tendeix a reservar especialment el mot bombardeig per al bombardeig aeri, pel
fet que ha esdevingut el de m�s valor t�ctic en la guerra moderna.
Bombardeig aeri
Atac efectuat amb bombes, per l'aviaci�.
Refugi
Trinxera, construcci� subterr�nia, etc, feta o habilitada per a protegir-se dels
bombardeigs.
Refugi antiaeri
Construcci� adequada, destinada a protegir les persones dels efectes dels bombardeigs
aeris, especialment subterr�nia, de formig� armat, amb acc�s protegit i prove�da de
ventilaci� artificial i, eventualment, de serveis sanitaris i contra
incendis.
Barricada
Parapet improvisat fet amb qualsevol mena d'objectes,
barrils, carros, mobles, pedres, etc, per a destorbar el pas. Les barricades,
origin�riament lligades a un episodi de les guerres de religi� a Fran�a —quan el
12 de maig de 1588 el poble de Par�s obstru� els carrers amb cadenes, llambordes i
barrils—, han estat un mitj� d'insurrecci� i de resist�ncia de les masses urbanes
d'Europa. El poble de Par�s recorregu� a les barricades el 1830, el 1848 i el 1871. El
de Barcelona hi recorregu� tan sovint i amb tanta magnitud, que Engels escriv� (1873)
que la hist�ria de Barcelona enregistra m�s lluites de barricades que cap altra ciutat
del m�n. Els anarquistes les han exaltades com a s�mbol de la lluita obrera,
especialment en llur himne A les barricades.
|
|
La repressi� fou constant en els dos b�ndols. |
Repressi�
Acci� empresa, i estat o situaci� conseg�entment creats, per una persona
o per un grup o una classe socials o pol�tics, que tenen un cert poder o detenen aquest
oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o pol�tics,
per tal de mantenir una situaci� determinada, tot reprimint d'arrel qualsevol
manifestaci�, moviment o tend�ncia que puguin, o que hom cregui que poden, entrar en
conflicte amb la dita situaci� establerta, la qual �s considerada per aquells que s�n
objecte de la corresponent repressi� precisament com a injusta i necessitada de
transformaci�.
Depuraci�
Acci� pol�tica encaminada a mantenir i a garantir l'homogene�tat
pol�tico-ideol�gica d'un r�gim pol�tic mitjan�ant l'eliminaci� dels membres
considerats perillosos i desafectes.
Refugiat -ada
Persona que, tot i pert�nyer per ciutadania a un
estat, n'ha hagut d'emigrar a conseq��ncia d'esdeveniments pol�tics i ha estat acollida
en el territori d'un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els
aut�ctons. Els seus drets i deures s�n fixats en el dret d'estrangeria i en el
dret d'asil previst en diverses constitucions. La impossibilitat d'absorci� dels
milers de refugiats a causa de les guerres mundials port� a la creaci�, d'una banda, de
camps de refugiats —eufemisme sovint d'aut�ntic camp de concentraci� —
i, de l'altra, d'organismes internacionals que n'asseguressin la protecci�, sobretot
l'Organitzaci� Internacional dels Refugiats, reempla�ada l'any 1951 per l'Alta
Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
Patrulla de control
Denominaci� aplicada a les seccions de la Comissi� d'Investigaci� del
Comit� Central de Mil�cies de Catalunya i dirigida per Aureli Fern�ndez. El comit�
central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens. Sorgiren pel
juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l'ordre revolucionari i estigueren
majorit�riament dominades pels anarcosindicalistes. Sembla que assoliren un total d'uns
700 membres (325 de la CNT, 145 de l'UGT, 185 d'ERC i 45 del POUM). Foren aviat molt
criticades, sobretot des que es referm� el poder del govern de la Generalitat. Per
l'octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d'Ordre P�blic adscrit a la
conselleria de Seguretat Interior. Foren formalment dissoltes per decret del 4 de mar� de
1937.
Camp de treball
Camp de concentraci� en el qual els reclusos s�n constrets a treballar. Durant la guerra
civil de 1936-39 funcionaren als Pa�sos Catalans, organitzats pel govern republic�,
alguns camps de treball per a presos pol�tics, com el dels Omells de Na Gaia (Urgell).
Actualment, si b� el r�gim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres
preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot �sser imposat com a pena,
ni tan sols de forma subsidi�ria.
|
|
Les conseq��ncies per als ven�uts foren dram�tiques. |
Exili
Allunyament, voluntari o for��s, del territori d'un estat, especialment
per motius pol�tics. No t� el car�cter jur�dic de pena, sin� que es tracta d'una
mesura pol�tica i, per tant, sense termini fixat; la possibilitat de tornar al propi
pa�s �s aleat�ria i dep�n del canvi en la situaci� pol�tica.
Tot el s XIX, liberals, republicans i carlins alternaren en l'exili a Fran�a o a
Anglaterra, on conspiraven per tal de canviar els governs. Despr�s de la calma relativa
de la restauraci� del 1874-1923, la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) inaugur� un
nou per�ode d'exilis pol�tics, continuat el 1936 amb el dels pol�tics dretans i amb
l'�xode en massa produ�t per la fi de la guerra civil de 1936-39, el m�s fort tingut
pels Pa�sos Catalans, afavorit pel fet que el front republic� de Catalunya fou escombrat
cap a la frontera francesa: hom ha calculat que uns 300 000 refugiats la travessaren entre
el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939. La major part dels exiliats s'escamp� per
Europa (Fran�a, Anglaterra, R�ssia) o s'establ� a Am�rica, especialment a M�xic,
l'Argentina, Vene�uela o Cuba.
Camp de concentraci�
Centre d'internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenci� prevists
per les legislacions civils i militars, on s�n confinades persones per motius de
seguretat militar o pol�tica o com a forma de c�stig o explotaci�. L'empresonament �s
ordenat habitualment per representants del poder executiu o pel comandament militar i
sovint ateny grups o classes de persones sense tenir en compte la culpabilitat individual.
Camp de Cotlliure
Camp de concentraci� especial o de c�stig disposat el 1939 per les autoritats franceses
al castell de Cotlliure (Rossell�), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39
considerats indisciplinats o perillosos. Hi hagu� de 300 a 500 homes en r�gim
penitenciari de treball for��s, amb una brigada especial de c�stig.
|
Acabada la guerra comen�ava la dictadura franquista
(1939-1975).
|
Dictadura
Forma pol�tica de qu� es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la
classe dominant per esclafar la resist�ncia dels seus enemics. Es caracteritza per la
concentraci� legal o il�legal de tots els poders pol�tics i llur exercici sobir� i
absolut sota la forma d'un govern personal o col�legiat.
Franquisme
R�gim pol�tic dictatorial implantat a l'estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a
resultat de la guerra civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde
detingu� el poder hegem�nic.
|
|
Organitzacions pol�tiques i sindicals durant la Guerra Civil
espanyola. |
Partit pol�tic
Agrupaci� de persones dedicades a la pol�tica que participen en la vida
p�blica d'una societat. B� que tot al llarg de la hist�ria hom constata l'exist�ncia
d'aquestes agrupacions, reflex de les diverses tend�ncies de la societat, no �s fins al
s XIX, amb l'adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures
acostades a les actuals. Superades les teories liberals que propugnaven l'individu a�llat
com a �nic subjecte pol�tic, les lleis constitucionals recolliren (avan�at ja el s XX)
la institucionalitzaci� dels partits pol�tics, b� que precedentment exist�s el
principi de lliure associaci� pol�tica. Els partits pol�tics han evolucionat en el
sentit de passar de simples plataformes o m�quines electorals (molts partits es
constitueixen a partir del sufragi universal) a partits ideol�gics. Actualment hom ent�n
per partit pol�tic aquell que t� una organitzaci� estable i que participa regularment
en totes les convocat�ries electorals (municipals, regionals, legislatives, etc), amb
voluntat de conquerir el poder i no sols d'influir-hi (altrament, seria un grup de
pressi� o un centre de pensament, de discussi�, etc). Hi ha tamb�, per�, partits
pol�tics creats al voltant d'una personalitat destacada, com �s ara la UDR del general
De Gaulle. Els partits poden �sser d'una sola classe social (camperols, obrers, etc) o
multiclassistes, com actualment s�n la majoria dels partits. Poden �sser de quadres o de
masses. Els primers, t�pics de la dreta, s�n formats pels parlamentaris o futurs
candidats a ocupar c�rrecs p�blics i que no desitgen una filiaci� en massa, sin�
redu�da i selectiva. Els de masses tenen unes caracter�stiques m�s ideol�giques i
tenen activitats formatives en els per�odes entre les eleccions. L'estructura interna del
partit �s diferent segons la ideologia i reflecteix, per tant, un sistema democr�tic en
major o menor grau. N'hi ha que, de fet o de dret, tenen, al seu si, corrents o
tend�ncies, mentre que d'altres s�n m�s r�gids i no admeten discrep�ncies
(centralisme democr�tic). En els partits fonamentats en una persona, aquesta gaudeix de
grans poders, situaci� agreujada quan es tracta d'un partit d'ideologia totalit�ria.
Sindicat
Associaci� formada per a la defensa dels interessos econ�mics i socials dels seus
membres. Generalment el terme �s aplicat al sindicat obrer, format pel
proletariat industrial, per� tamb� pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat
camperol, que agrupa els treballadors del camp; el sindicat agr�cola, que agrupa
sobretot els grans propietaris rurals; el sindicat patronal, o agrupaci�
d'empresaris per a la defensa de llurs interessos; i el sindicat d'estudiants,
que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d'estudis superiors i que generalment
sol afegir a les seves finalitats b�siques de tipus reivindicatiu, en q�estions
relacionades amb la vida estudiantil, una forta c�rrega de car�cter cultural i pol�tic.
La hist�ria dels sindicats est� �ntimament lligada a la hist�ria de la classe obrera.
|
|
Organitzacions socialistes. |
Partido Socialista Obrero Espa�ol (PSOE)
Organitzaci� pol�tica fundada a Madrid l'any 1879 per nuclis marxistes expulsats de la
Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional de Treballadors. El
seu portaveu fou El Socialista (1886). El I Congr�s tingu� lloc a Barcelona
(1888), pocs dies despr�s de la constituci�, tamb� a Barcelona, de la Uni� General
de Treballadors, sindicat d'inspiraci� socialista. El nou partit s'implant� en els
medis obrers de Madrid, el Pa�s Basc i Ast�ries.
Durant la guerra civil de 1936-39 F.Largo Caballero i J.Negr�n presidiren sengles governs
de coalici�.
Uni� General de Treballadors (UGT)
Central sindical de l'estat espanyol. El congr�s
fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Matar�, tingu� lloc a Barcelona del 12
al 14 d'agost de 1888, amb assist�ncia de 25 delegats que representaven 41 societats
obreres de Catalunya (Matar�, Barcelona, Vic i Manlleu), Castell� i Madrid, b�sicament.
En produir-se la insurrecci� militar del juliol del 1936, la UGT, juntament amb la CNT,
tingu� un paper decisiu en la vict�ria republicana a les principals ciutats de l'estat
espanyol, i form� part dels diversos organismes revolucionaris que es crearen en els
primers dies de la guerra civil. M�s tard, en formar-se el govern Largo Caballero, la UGT
don� suport a la legalitat republicana. Durant la guerra, la influ�ncia comunista hi
cresqu�, i una nova directiva, presidida per Ram�n Gonz�lez Pe�a, don� suport al
govern Negr�n. Amb la vict�ria del general Franco, la UGT fou declarada il�legal, el
seu patrimoni confiscat i la seva organitzaci� destru�da.
|
|
Organitzacions comunistes. |
Partido Comunista de Espa�a (PCE)
Partit pol�tic originat d'una primera escissi� del
PSOE el 1920 —provocada per les Juventudes Socialistes amb "El Comunista"
com a �rgan d'expressi� i Merino Garc�a, Luis Portela, Jos� Illescas, Eduardo Ugarte i
Juan Andrade com a dirigents— i d'una segona del 1921, d'on sorg� el Partido
Comunista Obrero Espa�ol, amb "Guerra Social" com a portaveu i Garc�a Quejido,
N��ez de Arenas, Angiano, Virginia Gonz�lez y Perezagua com a dirigents. Aquell mateix
any la Tercera Internacional, per mitj� del seu delegat, l'itali� Graziadei, aconsegu�
la celebraci� d'una confer�ncia de fusi� entre el PCE i el PCOE que don� lloc al
Partido Comunista de Espa�a, que publicava "La Antorcha", de la qual fou primer
director Juan Andrade.
En proclamar-se la Segona Rep�blica, el PCE tenia 800 militants i molts exiliats. El
canvi m�s important es produ� en el IV Congr�s (1932), amb la posterior expulsi� del
bur� pol�tic de Bullejos, Adame i Trilla; la direcci� rest� en mans de Jos� D�az,
Dolores Ib�rruri (esdevinguda anys despr�s presidenta del partit), Vicente Uribe, Pedro
Checa i Mije. Aix� consagr� la submissi� del PCE a la pol�tica de Stalin, que dugu�
als enfrontaments amb la CNT i el POUM en els fets de Maig (1937). La seva pres�ncia al
govern republic� durant la guerra fou molt important i posteriorment participaren
activament en la lluita armada dels anys quaranta (ocupaci� de la Vall d'Aran).
Partit Obrer d'Unificaci� Marxista
(POUM)
Partit pol�tic de car�cter comunista aut�nom, no integrat a la
Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusi� del Bloc
Obrer i Camperol i de l'Esquerra Comunista. Els principis b�sics de la
unificaci� foren la lluita per la revoluci� democr�tico-socialista mitjan�ant la presa
del poder per la classe obrera i la instauraci� transit�ria de la dictadura del
proletariat; la formaci� d'un front �nic dels treballadors a trav�s de l'Alian�a
Obrera i l'atracci� o neutralitzaci� de la petita burgesia i dels camperols; la
unificaci� sindical i la formaci� d'un sol partit marxista. S'opos� a la pol�tica de
front popular, tot i que sign� els pactes electorals de Front Popular i de Front
d'Esquerres de Catalunya pel qual obtingu� acta de diputat el seu secretari general,
Joaquim Maur�n. Sostenia la consigna de "la terra per a qui la treballa" i
defensava el dret dels pobles a disposar de llurs destins i a constituir-se en estat
independent.
Iniciada la guerra civil de 1936-39 i fins a mitjan 1937 particip� en tots i cadascun
dels organismes pol�tics i administratius de la Catalunya aut�noma (Comit� de Mil�cies
Antifeixistes, Consell d'Economia, patrulles de control, consells municipals, etc) i en el
govern de la Generalitat amb la figura del seu secretari pol�tic, Andreu Nin. Particip�
des del primer moment en el front de guerra d'Arag� amb diverses unitats que formaren la
29 divisi� de l'Ex�rcit de l'Est comandada per Josep Rovira. La creixent i m�tua
oposici� entre el POUM i el PSUC-PCE i les arrels sindicalistes de molts dels seus
dirigents inclinaren el POUM cap a la recerca d'unes relacions amb la CNT-FAI, que mai no
arribaren a �sser estables. Aquest a�llament progressiu s'acceler� en prendre posicions
extremistes en pro d'una organitzaci� miliciana de l'ex�rcit, de la socialitzaci� de la
ind�stria i del transport, de la formaci� d'un cos �nic de seguretat interior basat en
les patrulles de control i de la convocat�ria d'un Congr�s constituent de delegats dels
obrers, dels camperols i dels combatents. Amb aquest programa xoc� obertament amb el
PSUC-PCE, que aprofit� els fets de Maig del 1937 per desenvolupar al m�xim la
seva tesi d'una sola organitzaci� comunista i, sota la falsa acusaci� de trotskisme i de
feixisme, desencaden� una forta ofensiva contra el POUM, que signific� l'assassinat del
seu secretari, Nin, i el proc�s d'altres dirigents (Arquer, Bonet, Adroher, etc).
Continu� actuant amb una activitat molt redu�da a la clandestinitat i acabada la guerra,
en l'exili, fou v�ctima d'un nou proc�s, aquesta vegada sota el r�gim de Vichy.
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Organitzaci� pol�tica catalana fundada el 22 de juliol de 1936 a partir
de la fusi� del Partit Comunista de Catalunya, la Federaci� Catalana del PSOE, la
Uni� Socialista de Catalunya i el Partit Catal� Proletari. Les primeres
converses per a la unificaci� tingueren lloc al comen�ament del 1935, amb la
participaci� del BOC, Esquerra Comunista, Uni� Socialista de Catalunya, PCP i la
federaci� catalana del PSOE, per� hom no arrib� a cap acord malgrat els esfor�os del
PCP per a superar tant les retic�ncies entre les organitzacions comunistes i socialistes
com l'hostilitat de l'organitzaci� comunista oficial contra els dos partits dissidents. L'evoluci� de la Uni� Socialista cap a posicions
revolucion�ries i la celebraci� del VII Congr�s de la Internacional Comunista (agost
del 1935) proposaren l'articulaci� d'un ampli front antifeixista, deixaren la porta
oberta a una possible reunificaci� amb l'esquerra socialista i donaren un nou impuls al
proc�s unitari dels partits obrers catalans. Tanmateix, a la darreria del 1935 s'havien
creat dos blocs, format un pel BOC i Esquerra Comunista, que formaren el Partit Obrer
d'Unificaci� Marxista, i l'altre per les altres quatre organitzacions restants. En
produir-se l'aixecament del 18 de juliol, nom�s faltava el congr�s de la Federaci�
Catalana del PSOE per a ratificar el proc�s unitari amb la Uni� Socialista, PCC i PCP.
La guerra civil i la situaci� pol�tica i social existents a Catalunya n'acceleraren la
fusi�, i fou nomenat secretari general Joan Comorera; el nou partit s'organitz� seguint
els principis del centralisme democr�tic i el seu car�cter de partit independent dins la
Internacional Comunista —a la qual s'adher�— li fou confirmat pel ple d'aquesta
del juny del 1939 en admetre'l com a la secci� catalana. El seu creixement durant la
guerra fou notable: dels sis o set mil militants del juliol del 1936 pass� a prop de 60
000 pel juliol del 1937 (15 000 de Barcelona). El seu portaveu era el diari
"Treball" i el de les joventuts "Juliol".
|
|
Organitzacions anarquistes. |
Confederaci� Nacional del Treball (CNT)
Central sindical d'�mbit espanyol, que celebr� el seu primer congr�s, constitutiu, del
8 al 10 de setembre de 1911 al Sal� de Belles Arts de Barcelona. Despr�s de la
desaparici� de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola, la primera
manifestaci� d'un reagrupament de societats obreres, amb influ�ncia anarquista, fou Solidaritat
Obrera, la qual intent�, des de l'abril del 1909, de preparar una "confer�ncia
obrera nacional". Els fets de la Setmana Tr�gica n'ajornaren la realitzaci�. A la
fi, es reun� a Barcelona un congr�s obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31
d'octubre i 1 de novembre de 1910. Hi assistiren delegats de 106 societats (79 del
Principat), amb representacions d'arreu d'Espanya, principalment d'Andalusia, Gal�cia i
Ast�ries (Gij�n i La Felguera), de Val�ncia, Alcoi i M�rcia, i tamb� de Palma de
Mallorca. En el congr�s figuraren anarquistes influ�ts pel sindicalisme revolucionari
franc�s, com Josep Negre, Tom�s Herreros o Pere Sierra i �lvarez, per� tamb�
socialistes i una gran majoria de delegats no adscrits a cap de les dues tend�ncies. Per
84 vots contra 14 i 3 abstencions hom decid� de constituir una "Confederaci�
General del Treball Espanyola". Poc temps despr�s, el domini dels
anarcosindicalistes en la nova central fou afavorit per la retirada dels socialistes.
La CNT prengu� una part molt activa en la lluita contra l'aixecament militar del 19 de
juliol de 1936. La intervenci� en la majoria dels organismes revolucionaris sorgits
aleshores, dugu� els dirigents cenatistes i faistes a acceptar la col�laboraci�
pol�tica i fins i tot la necessitat de reconstituci� de les institucions republicanes. A
Catalunya, despr�s d'imposar el Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya,
acabaren entrant en el consell de la Generalitat (setembre del 1936). A Val�ncia, des del
mateix mes de juliol formaren part del comit� executiu popular. Solament a Arag�
intentaren un domini exclusiu (Consell d'Arag�). Entraren, al novembre del 1936, al
govern de Largo Caballero (Peir�, L�pez, Garcia Oliver i Frederica Montseny).
Posteriorment, la CNT hagu� d'enfrontar-se, a part l'organitzaci� d'una disciplina
militar i d'una centralitzaci� econ�mica, a la pol�tica dels comunistes, d'apropament
als sectors no obrers. Els fets de Maig del 1937 canviaren granment la relaci� de
forces del poder dins la Rep�blica. La CNT es neg� de moment a defensar el govern
Negr�n i f�u costat a Largo Caballero; poc temps despr�s, pel juny, fou bandejada del
consell de la Generalitat a Catalunya. A partir d'aleshores s'accentu� el proc�s de
revisi� ideol�gica, impulsat sobretot per Horacio Prieto i per Mari� R. V�zquez,
secretari del comit� nacional; adopt� un funcionament intern m�s centralitzat i,
alhora, elabor� un programa d'economia mixta amb nacionalitzacions, col�lectivitzacions
i municipalitzacions (plens del setembre del 1937 i gener del 1938 a Val�ncia). Pel mar�
del 1938, establ� amb la UGT un comit� d'enlla� i ingress� en el comit� del Front
Popular; al mes seg�ent torn� a entrar al govern (Segundo Blanco) i s'un� aix� al
programa de Negr�n. Finalment, la crisi produ�da per la p�rdua de Catalunya provoc�,
per part de la CNT del Centre, el suport al Consell de Defensa de Casado, com tamb�
l'ofensiva de les tropes de Mera contra l'intent comunista de mantenir l'autoritat de
Negr�n i continuar la resist�ncia (mar� del 1939). En l'exili, l'entrada d'Horacio
Prieto i d'Exp�sito Leiva en el govern de Giral desencaden� l'escissi� de la CNT
(octubre del 1945, Tolosa): la CNT "apol�tica" fou mantinguda per Esgleas,
Montseny, Alaix, Peirat; la "pol�tica", per Horacio Mart�nez Prieto, Diego
Abad de Santill�n, Buenacasa, Juan L�pez, etc.
Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI)
Organitzaci� que volgu� reunir tots els grups anarquistes de la Pen�nsula Ib�rica,
constitu�da clandestinament pel juliol del 1927 al Saler, Val�ncia. Fou el producte
d'una iniciativa del Segon Congr�s de la Federaci� de Grups Anarquistes de Llengua
Espanyola a Fran�a (Marsella, maig del 1926), i de bon principi agrup�, a part aquesta
federaci�, la Federaci� Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya i la Uni�o Anarquista
Portuguesa. Es propos� d'assegurar el contingut �crata de la CNT mitjan�ant la creaci�
de comit�s amb participaci� mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment
Comit�s Pro-presos i Comit�s de Defensa Confederal (el qual hom anomen� la trabaz�n);
tamb� es propos� d'allunyar la CNT de qualsevol intellig�ncia amb els grups pol�tics
republicans.
En iniciar-se la guerra civil, la majoria dels membres del grup Nosotros fou
absorbida per les tasques militars. D'altra banda, el col�laboracionisme pol�tic
(pres�ncia de la FAI en el govern de Catalunya i indirectament tamb� en el govern de la
Rep�blica) f�u esclatar una nova crisi quan alguns sectors intentaren que la FAI
assum�s expl�citament la representaci� pol�tica del sindicalisme cenatista. A la fi,
la FAI s'unific� de fet amb la CNT, malgrat els intents d'augmentar el seu grau
d'organitzaci� interna (el ple peninsular del juny del 1937 acord� de substituir els
nombrosos i petits grups anarquistes d'afinitat ideol�gica per uns nous
agrupaments territorials), i a la fi de la guerra pass� a formar part del Moviment
Llibertari Espanyol (octubre del 1938; mar� del 1939). Afirm� tenir 30 000 afiliats
el 1936 i 150 000 el 1937. Els seus principals �rgans de premsa foren �Tierra y
Libertad� (Barcelona), �Nosotros� (Val�ncia) i �El Libertario� (Madrid).
|
|
Partits nacionalistes. |
Acci� Catalana Republicana (ACR)
Partit pol�tic nacionalista de Catalunya, denominat tamb� Partit
Catalanista Republic�, creat el mar� de 1931 en fusionar-se Acci� Catalana i Acci�
Republicana de Catalunya, integrat especialment per intel�lectuals, personalitats de
professions liberals i classe mitjana.
Durant la guerra civil de 1936-39 es mantingu� al costat del r�gim republic�, tingu�
representaci� al Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya i particip� en alguns
dels governs de coalici� de la Generalitat de Catalunya.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Partit pol�tic del Principat de Catalunya creat a la Confer�ncia
d'Esquerres celebrada els dies 17-19 de mar� de 1931 per la uni� del Partit
Republic� Catal�, el grup de L'Opini� i Estat Catal� (la
Confer�ncia representava uns 16 000 afiliats). La fusi� tingu� l'origen en el Comit�
d'Enlla� dels Partits Republicans (1930) i en el Manifest d'Intel�lig�ncia Republicana
(maig del 1930). Els seus principis pol�tics foren el reconeixement de la personalitat
nacional de Catalunya i dels drets de l'home i del ciutad�, la federaci� amb els altres
pobles ib�rics i la socialitzaci� de la riquesa; el programa social s'estructur� damunt
la llibertat sindical, el dret de vaga i la defensa d'un salari m�nim, una jornada
m�xima de vuit hores, vacances obligat�ries, assegurances i retir obrer, escoles de
treball, etc. Fou organitzat en seccions i federacions (un m�nim de cinc, una per a cada
prov�ncia m�s la de la ciutat de Barcelona); els �rgans de govern eren el congr�s
nacional i el comit� executiu central, format per tants membres com federacions, m�s el
secretari general.
Iniciada ja la guerra civil, el partit es reestructur� (novembre del 1936) amb la
creaci� d'un secretariat format per Joan Tauler, Amadeu Aragay, Pere Ferrer i Batlles i
Joan Sauret. Durant tota la guerra el partit detingu� la presid�ncia de la Generalitat,
les conselleries primera (Casanovas i Tarradellas), de governaci� i, des del setembre del
1936, la de finances (Tarradellas). Des del gener del 1939 mantingu� a l'exili les
institucions de la Generalitat i del Parlament, detingu� la presid�ncia de la
Generalitat (Josep Irla i, des de 1954, Josep Tarradellas) i reprengu� l'edici�, b� que
irregular, de "La Humanitat", a Par�s i a M�xic.
Estat Catal�
Partit pol�tic del Principat sorgit pel juny de 1936 de
la fusi� del Partit Nacionalista Catal�, algun sector de les Joventuts d'Esquerra
Republicana i el grup Nosaltres Sols, sota la direcci� de Josep Denc�s i, m�s tard, de
Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura de novembre del 1936. Els seus �rgans de
premsa foren �Estat Catal�, �Diari de Barcelona� (juliol del 1936 � juliol del
1937), �Estat Catal� (1937) de Reus, etc. Integrat en el Front Nacional de
Catalunya el 1939, els seus militants participaren en tasques resistents fins que, en
esdevenir el FNC un partit, Estat Catal� es reorganitz� entorn de Salvador Bartoli i
Guiu, entre d'altres, i mantingu� una notable activitat clandestina en l'etapa 1945-60,
participant en diversos organismes unitaris de l'exili i l'interior. Reaparegu� a
Barcelona el 1976 i, havent superat la dissid�ncia d'un sector �ortodox�, s'ha definit
com a independentista dels Pa�sos Catalans, liberal i interclassista, i tendeix a donar
suport a partits nacionalistes com ERC o CDC. Dirigit per Josep Planchart i Ramon Rius,
mant� una pres�ncia testimonial.
Partit Nacionalista Basc (PNB)
Partit basc creat el 1895 per Sabino de Arana y Goiri. El seu nom basc �s Euzko Alderdi
Jeltzalea (EAJ). Limitat inicialment a Biscaia, s'estengu� al comen�ament del s XX a les
altres tres prov�ncies basques de l'estat espanyol. El 1911 origin� la sindical
Solidaridad de Trabajadores Vascos. Particip� en les eleccions municipals i provincials
amb �xit notable. En les legislatives del 1918 aconsegu� sis escons. El 1921, les crisis
internes el dugueren a greus fracassos electorals. M�xim defensor de l'autonomia durant
la Segona Rep�blica, en les eleccions del 1936 obtingu� nou escons. En produir-se
l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, es mantingu� fidel a la legalitat
republicana i a l'octubre seg�ent particip� en un govern auton�mic que presid� el lehendakari
Jos� Antonio de Aguirre y Lecube; posteriorment, un altre membre del PNB,
Manuel de Irujo Ollo, fou nomenat ministre de just�cia de la Rep�blica. Mort
Aguirre a l'exili el 1960, fou substitu�t en el c�rrec per Leizaola, tamb� membre del
PNB.
|
|
Partits de dreta. |
Falange Espa�ola
Agrupaci� pol�tica fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29
d'octubre de 1933. Malgrat les seves caracter�stiques espec�fiques, aquest moviment
s'inscriv� com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que
suposava una opci� pol�tica dretana efica� per a frenar el proc�s revolucionari de
l'esquerra. Al moment que Jos� Antonio Primo de Rivera, fill del dictador,
fund�, amb un nucli redu�t d'amics, el moviment falangista hi havia altres grups
d'extrema dreta: la Comuni� Tradicionalista, el grup d'Albi�ana Sanz, Renovaci�n
Espa�ola i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Per� fou
aquest darrer grup el que influ� sobre Falange, i ambd�s grups es fusionaren pel febrer
del 1934 (FE y de las JONS); adoptaren el jou i les fletxes dels Reis Cat�lics com a
emblema, a m�s de la bandera vermella i negra i la camisa blava. Llur plataforma
ideol�gica fou concretada en els veintisiete puntos (novembre del 1934). B� que
rebutjaven l'apel�latiu de feixista, participaven, de fet, de la ideologia i de
les formes organitzadores del feixisme: constitu�en un moviment antimarxista que refusava
alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat
totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i �imperialista�, i
l'organitzaci� corporativa de l'estat; a m�s, tenien en com� l'exaltaci� d'una forma
de vida arriscada, el culte a la viol�ncia i a l'acci� directa (les �mil�cies� com a
grup de xoc). Introdu�ren, aix�, mateix, les l�nies originals de llur pensament: en
l'aspecte econ�mic, la concepci� d'Espanya com un �gigantesco sindicato de
productores�, el sentit cat�lic del moviment i una reforma agr�ria per a elevar el
nivell de vida dels camperols mitjan�ant serveis t�cnics adequats i l'extensi� de la
propietat familiar de la terra.
Fins a la guerra civil de 1936-39 els afiliats a FE y de las JONS, provinents
fonamentalment de la petita burgesia, no foren gaire nombrosos (poc abans que fos
declarada fora de la llei, despr�s de les eleccions del febrer del 1936, la Falange tenia
poc m�s de 25 000 afiliats a tot l'estat espanyol). Un cop comen�ada la guerra civil, la
seva traject�ria canvi�, en esdevenir l'alternativa pol�tica m�s important dels
insurgents. Despr�s de quasi un any de dissensions internes i d'enfrontaments amb altres
grups, fou obligada a la fusi� amb els tradicionalistes i pass� a denominar-se Falange
Espa�ola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las
JONS), pel decret d'unificaci� del 19 d'abril de 1937. Rest� constitu�da com a partit
�nic de l'estat, inserida en la seva organitzaci� general i sotmesa al comandament
nacional del general Franco. Durant la guerra compl� funcions importants, que foren
plenament efectives en la postguerra, fins que an� en decad�ncia, cap a la meitat dels
anys cinquanta. Articul� unit�riament la ideologia del r�gim; fou l'element aglutinador
dels sectors socials que feien costat al r�gim, actu� com a centre org�nic per a fornir
quadres pol�tics a l'estat i cre� els sindicats verticals com a aparells estatals que
podien substituir qualsevol possibilitat d'organitzaci� de la classe obrera. A m�s,
rest� organitzada d'una forma jer�rquica, sota la depend�ncia del cap de l'estat, de
qui depenen el secretari general, la Junta Pol�tica —suprimida, m�s tard— i el
Consejo Nacional; i en jefaturas provincials i locals en les corresponents
circumscripcions territorials.
FET y de las JONS
Sigles de la Falange Espa�ola Tradicionalista y de las Juntas de
Ofensiva Nacional Sindicalista (veure Falange Espa�ola)
Movimiento Nacional
Nom donat al conjunt de forces pol�tiques que participaren en l'aixecament del Divuit
de Juliol de 1936, integrades posteriorment com a partit �nic de l'estat espanyol i
articulades dins una ideologia unit�ria, tipificable en la Ley de principios
fundamentales del 17 de maig de 1958. Dins l'organitzaci� hi havia la Jefatura
Nacional (que corresponia al cap de l'estat o al president del govern), el Consejo
Nacional del Movimiento, la Secretar�a General (amb rang de ministeri des del 1939) i
els consejos provinciales i els locales. Segons l'article quart de la Llei
Org�nica de l'Estat, del 1967, el Movimiento informava l'ordre pol�tic obert a tots els
espanyols, i promovia la vida pol�tica en r�gim d'ordenada concurr�ncia de criteris. De
fet, el Movimiento constitu� la ideologia de l'estat totalitari i, alhora, l'�mbit
pol�tic dins el qual es preveia l'evoluci� del r�gim; tanmateix, es mostr� com
l'element m�s immobilista quan, despr�s de la mort de Franco, ha pogut manifestar-se amb
m�s for�a l'exist�ncia d'amplis sectors que cercaven una evoluci� fora del Movimiento
i �dhuc un canvi pol�tic en el marc d'una ruptura. Fou abolit el primer d'abril de 1977,
dins el context de reforma pol�tica d'Espanya duta a terme pel govern
d'A.Su�rez.
|
|
Organitzacions militars. |
Uni�n Militar Espa�ola (UME)
Organitzaci� clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de
l'ex�rcit espanyol. Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc
coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio
Rodr�guez Tarduchy, el capit� d'estat major Bartolom� Barba Hern�ndez i el tinent
coronel Valent�n Galarza. La reacci� provocada pels fets d'octubre del 1934 atragu� cap
als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i aprop�
l'UME a la Falange i als grups mon�rquics; per� fou despr�s de les eleccions del febrer
del 1936 que l'organitzaci� conegu� una espectacular creixen�a (arrib� a enquadrar
m�s de la meitat dels oficials en actiu) i una r�pida radicalitzaci�; des de la
primavera d'aquell any, el general Mola n'esdevingu� el cap i director de la
conspiraci� militar, en la qual l'UME tingu� una participaci� decisiva. A Catalunya els
dirigents de l'UME eren els tinents coronels F.Isarre Besc�s i E.Sanz �lvarez, el
comandant F.Mut Ram�n i el capit� Luis L�pez Varela, els quals posse�en una xarxa
completa de delegats a totes les unitats de la quarta regi�, per� llurs plans,
parcialment coneguts per les autoritats republicanes, fracassaren el 19 de juliol.
Uni�n Militar Republicana Antifascista (UMRA)
Organitzaci� semisecreta de militars
d'esquerra de l'ex�rcit espanyol, sorgida al comen�ament del 1936 o, segons altres
fonts, el 1934, per oposici� a la Uni�n Militar Espa�ola. La cre� el capit�
Eleuterio D�az Tendero, i apleg� sobretot oficials joves i tamb� classe de tropa; en
foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratal�, el coronel Mangada i el
general Sebasti�n Pozas Perea, i proporcion� instructors a les mil�cies socialistes,
dos dels quals —el capit� Carlos Faraudo i el tinent Jos� Castillo— foren
assassinats per l'extrema dreta. A Catalunya, fou organitzador de l'UMRA el comandant
Vicen� Guarner, que aconsegu� d'enquadrar uns setanta afiliats, els quals col�laboraren
efica�ment a descobrir les activitats conspiratives de l'UME. Despr�s d'haver-se
destacat en la lluita contra l'aixecament dret� del 19 de juliol, els membres de l'UMRA
participaren en l'estructuraci� del nou Ex�rcit Popular.
|
|
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
PERSONATGES
|
Llistat de personatges. |
1. Militars del b�ndol
republic�.
2. Civils del
b�ndol republic�.
3. Militars
del b�ndol nacional.
4. Civils
del b�ndol nacional.
5. Eclesi�stics
relacionats amb la guerra.
6.
Altres personatges relacionats amb la guerra. |
|
Militars
del b�ndol republic�. |
Aranguren
Rold�n, Jos� (1875-1939)
General. Cap de les forces de la gu�rdia civil a Catalunya el 1936. No col�labor� en
l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i pos� les forces sota el seu comandament
al servei del govern de la Generalitat. La intervenci� de la gu�rdia civil en els
combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la Rep�blica es f�u
c�rrec del comandament militar del Principat. M�s tard fou comandant militar de
Val�ncia. Fou afusellat al final de la guerra civil.
Batet i Mestres, Dom�nec (1872-1937)
Militar. Ingress� a l'acad�mia militar el 1887. El 1895 part� com a
tinent voluntari a Cuba, on ascend� a capit� per m�rits de guerra (1896). Torn� a la
Pen�nsula el 1897, continu� els estudis i ascend� a coronel el 1919. L'any 1921 fou
designat jutge especial encarregat d'instruir els procediments derivats dels desastres
militars esdevinguts al Marroc (expedient Picasso), c�rrec que dimit�, entenent que
corresponia a un militar del cos jur�dic. Ascendit a general de brigada el 1925, fou
destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona. Acusat de complicitat en l'intent
d'al�ament militar contra la Dictadura dit de la nit de Sant Joan (1926), fou
detingut i processat, per� el Consejo Superior de Guerra l'absolgu�. En �sser
proclamada la Rep�blica, el 1931, es trobava destinat a Mallorca, i substitu� el
destitu�t general L�pez Ochoa com a cap de la Quarta Divisi�, amb seu a Barcelona.
Durant aquest comandament es disting� per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte
al r�gim auton�mic catal� i per la prud�ncia amb qu� actu� en les tensions entre
alguns sectors militars i la nova administraci� auton�mica. En produir-se els
esdeveniments del Sis d'Octubre (1934), aconsegu� de dominar-los amb el m�nim de
destruccions i d'efusi� de sang, actitud que li valgu� atacs de la dreta i d'alguns
sectors militars, aix� com l'hostilitat dels ven�uts. Pel mar� del 1935 fou nomenat cap
de la casa militar del president de la Rep�blica Niceto Alcal�-Zamora, i cess� despr�s
de les eleccions del 16 de febrer de 1936. Designat cap de la Sisena Divisi� Militar, amb
seu a Burgos, intent� d'evitar l'aixecament que alguns sectors militars proposaven, i el
16 de juliol de 1936 s'entrevist�, al monestir d'Irache, amb el seu subordinat el general
Emilio Mola, comandant militar de Pamplona. Encara, el dia 18 de juliol, despr�s d'haver
estat anunciat l'aixecament, intent�, en una conversa telef�nica, de dissuadir-l'en.
Aquella mateixa nit, per�, el general Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus
oficials. Condemnat a mort en consell de guerra sumar�ssim el 8 de gener de 1937, fou
afusellat el 18 de febrer seg�ent.
Bayo Piraud, Alberto (1892-1967)
Militar. De mare cubana i pare castell�, des dels sis anys resid� a Madrid, on
obtingu�, el 1915, el t�tol de pilot militar. Establert a Barcelona a l'inici de la
guerra civil de 1936-39, comand�, amb �xit, l'expedici� republicana per a sotmetre
Eivissa. Pass� despr�s a Mallorca, on desembarc� a Portocristo, per� el contraatac,
ajudat per l'aviaci� italiana, oblig� el cos expedicionari a retirar-se. Per l'octubre
del mateix any obstaculitz� l'ofensiva contra Madrid amb la t�ctica de guerrilla. En
acabar la guerra (1939) s'instal�l� de primer a Cuba, on es lliur� a l'ensenyament, i
tres anys despr�s a M�xic, on ocup� una c�tedra a l'escola d'aviaci� militar. M�s
tard intervingu� en els esdeveniments de Guatemala i de Nicaragua, i a partir del 1955,
que conegu� Fidel Castro a M�xic, el qual li deman� la col�laboraci�, dirig�
l'entrenament dels membres de l'organitzaci� Gramma. A m�s de Mi desembarco en
Mallorca (M�xic 1944) i Mi aporto a la Revoluci�n Cubana, �s autor d'una
vintena d'obres dedicades a la guerrilla.
Casado L�pez, Segismundo (1893-1968)
Militar castell�. Fou cap d'escorta del president de la Rep�blica (1934-36) i, en
esclatar la guerra civil, detingu� alts c�rrecs dins l'ex�rcit republic�. Pel febrer
del 1939 fou nomenat cap de l'estat major de l'ex�rcit de terra, c�rrec que no arrib� a
ocupar per tal com s'aixec� contra el govern Negr�n i pass� a conseller de defensa del
Consejo Nacional de Defensa (mar� del 1939), cosa que provoc� l'enfrontament militar amb
les unitats comunistes. F�u afusellar el coronel Barcel�, cap del primer cos d'ex�rcit,
i el comissari Conesa. Intent�, infructuosament, d'arribar a un acord amb el govern de
Burgos i orden� la rendici� dels ex�rcits republicans. S'exili� a Londres, on fou
comentarista pol�tic de la BBC amb el pseud�nim de Juan de Padilla. An� a
Am�rica del Sud el 1947 i torn� a Espanya el 1961. Escriv� The Last Days of Madrid (1939)
i As� cay� Madrid (1968).
Militar castell�. Fou cap d'escorta del president de la Rep�blica (1934-36) i, en
esclatar la guerra civil, detingu� alts c�rrecs dins l'ex�rcit republic�. Pel febrer
del 1939 fou nomenat cap de l'estat major de l'ex�rcit de terra, c�rrec que no arrib� a
ocupar per tal com s'aixec� contra el govern Negr�n i pass� a conseller de defensa del
Consejo Nacional de Defensa (mar� del 1939), cosa que provoc� l'enfrontament militar amb
les unitats comunistes. F�u afusellar el coronel Barcel�, cap del primer cos d'ex�rcit,
i el comissari Conesa. Intent�, infructuosament, d'arribar a un acord amb el govern de
Burgos i orden� la rendici� dels ex�rcits republicans. S'exili� a Londres, on fou
comentarista pol�tic de la BBC amb el pseud�nim de Juan de Padilla. An� a
Am�rica del Sud el 1947 i torn� a Espanya el 1961. Escriv� The Last Days of Madrid (1939)
i As� cay� Madrid (1968).
Campesino, el (1909-1983)
Nom amb qu� �s conegut Valent�n Gonz�lez. Revolucionari. Minaire
a Pe�arroya i afiliat al partit comunista des del 1929; en comen�ar la guerra civil, el
1936, s'enrol� al cinqu� regiment. Cap de brigada i de divisi�, es disting� pel seu
valor en la defensa de Madrid i en les batalles de Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol i
Lleida. Acabada la guerra, pass� a Alg�ria i despr�s s'exili� a l'URSS, d'on fug� a
Fran�a. Despr�s de trencar totes les relacions amb el partit comunista, el 1963 dirig�
un grup terrorista als Pirineus. Public� Vida y muerte en la URSS (1939-1949) (1950).
Escofet i Alsina, Frederic (1898-1987)
Militar. Sort� d'alferes de l'acad�mia de cavalleria de Valladolid.
Lluit� com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades. M�s tard fou destinat a
Barcelona i a Vilafranca del Pened�s, ja com a capit�. El 1930 ingress� al cos de
mossos d'esquadra, del comandament del qual es f�u c�rrec, amb l'adveniment de la
Rep�blica, fins que el substitu� Enric P�rez i Farr�s. Romangu� al cos com a
capit�-caporal i fou ajudant del president Maci�. Durant els fets del Sis d'Octubre del
1934 li fou encarregada la comissaria general d'ordre p�blic, per aband� del titular.
Intent� la defensa del palau de la Generalitat, per�, fet presoner, hom el condemn� a
mort en un consell de guerra sumar�ssim. Alcal� Zamora li commut� la pena per la de
pres� perp�tua. Alliberat arran del triomf del Front Popular (febrer del 1936), es
reintegr� a l'ex�rcit i torn� a assumir la comissaria general. La seva actuaci� fou
decisiva per a dominar l'al�ament militar del 19 de juliol a Barcelona i a la resta de
Catalunya. De l'agost del 1936 al maig del 1937 an� en comissi� de servei a l'estranger.
En tornar, ascendit a comandant, pass� al front d'Arag�, com a cap d'estat major de la
brigada de cavalleria. Fou ferit a les batalles de Belchite i de Terol. Un cop restablert,
comand� les Esquadres de Catalunya i fou ajudant del president Companys. Exiliat el 1939,
s'establ� a Brussel�les, si b� des del 1979 viatj� sovint a Catalunya. El 1973
public� en dos volums Al servei de Catalunya i de la Rep�blica. I. La desfeta (6
d'octubre de 1934) i II. La vict�ria (19 de juliol de 1936), a m�s de
nombrosos articles.
Guarner i Vivancos, Josep (1899-1972)
Militar. Germ� de Vicent Guarner. Combat� al Marroc
(1921-28). Amb motiu dels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou desterrat a Fran�a. Estigu�
adscrit a la Secretaria General d'Ordre P�blic (1936), fou membre del Comit� de
Mil�cies Antifeixistes i comandant cap de l'estat major de l'Ex�rcit de Catalunya al
front d'Arag� i, despr�s, a la defensa de les costes. Essent tinent coronel, s'exili� a
Fran�a el 1939, on fou internat a Argelers. Pass� despr�s a M�xic.
Guarner i Vivancos, Vicen� (1893-1981)
Militar. F�u els seus estudis militars a l'Academia
de Infanter�a de Toledo i reb� formaci� d'Estat Major a Madrid. Fou tinent (1911),
capit� (1917) i diplomat d'estat major (1919). Entre el 1918 i el 1925 particip� en la
guerra del Marroc. Fou professor de l'Academia Militar de Infanter�a de Toledo i el
destinaren al S�hara (1927-30) i en el mateix per�ode fou cap segon en el territori de
Cabo Juby. Fou professor de t�ctica a l'Escuela Superior de Guerra de Madrid. Proclamada
la Rep�blica, torn� a Catalunya i, el 1933, f�u cursos per a oficials a l'ex�rcit
franc�s i particip� en el Salisbury Plain (primeres maniobres mundials de tancs).
Nomenat cap superior dels serveis d'ordre p�blic de la Generalitat (1935), reorganitz�
les forces de seguretat, d'assalt i de policia. Durant l'al�ament militar del 1936 form�
part de la minoria de militars que restaren fidels a la Rep�blica; el 19 de juliol de
1936 es destac� a Barcelona per la repressi� del moviment dels militars al�ats. Fou
sotssecretari de la Conselleria de Defensa (agost del 1936) i s'ocup� d'organitzar
columnes per al front, d'establir ind�stries de guerra, escoles d'oficials i
fortificacions. Cap del front d'Arag� (1937), particip� en multitud de cops de m� i
d'accions victorioses (Belchite, Codo, etc). Cap d'estat major de l'Ex�rcit de l'Est,
comandat pel general Pozas, lluit� als fronts de C�rdova i Extremadura. Fou director de
l'Escola Popular d'Estat Major (1938), agregat militar a la Legaci� d'Espanya a T�nger,
on organitz� sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol. Exiliat el 1939 al Marroc
franc�s, fou detingut per la Gestapo i se salv� de la deportaci� a Espanya gr�cies al
general franc�s Verg�s, antic professor seu. El mateix 1939 s'exili� a M�xic, on es
naturalitz� mexic� i s'incorpor� a l'ex�rcit mexic� com a coronel. Hi fou agregat
militar de l'ambaixada republicana (1945-49). Fou col�laborador de les revistes
"Tiempo", "Mundo Libre", "An�huac", "La
Propiedad", entre d'altres. Tamb� col�labor� en l'enciclop�dia UTEHA i fou
subgerent del Banco de la Propiedad. Dins de la seva obra, public� a M�xic: El
analfabeto que conquist� un reino (1954), El divino equivocado descubridor de un
mundo (1954) i El asesinato del general Humberto Delgado (1966). Entre les
seves obres de tem�tica militar, cal esmentar Carros de Combate, T�cnica de
l'art militar modern , L'aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980),
El Sahara y el sur marroqu� espa�oles; Empleo de carros de combate por el alto
mando; T�cnica del arte militar i Catalu�a en la guerra de Espa�a.
Col�labor� a la revista "Quaderns de l'Exili", publicada pels catalans
residents en aquest pa�s.
L�ster Forj�n, Enrique (1907-1994)
Pol�tic i militar comunista. Obrer picapedrer, ingress� al Partido Comunista de Espa�a
i an� a l'URSS, on treball� i estudi� a l'acad�mia Frunze (1932-35). Durant la guerra
civil de 1936-39 fou un dels caps del cinqu� regiment, i es destac� en la defensa de
Madrid. Cap de l'onzena divisi� (dita la divisi� L�ster) i del cinqu� cos
d'ex�rcit, tingu� un paper important en les batalles de Guadalajara i de l'Ebre.
S'exili� a l'URSS i obtingu� el grau de general dels ex�rcits sovi�tic, polon�s i
iugoslau per la seva participaci� en la Segona Guerra Mundial. Membre de la direcci� del
PCE, el 1970 hi trenc� per discrep�ncia amb la cr�tica d'aquest a la invasi�
sovi�tica de Txecoslov�quia i cre� el Partido Comunista Obrero Espa�ol (PCOE), fidel a
les directrius ideol�giques de l'URSS, que al Principat prengu� el nom de Partit
Comunista Obrer de Catalunya. Havent retornat de l'exili el 1977, particip� sense �xit
en diverses consultes electorals i afavor�, l'any 1986, la integraci� del seu partit en
el PCE.
Miaja Menant, Jos� (1878-1958)
Militar. General el 1932, en esclatar la guerra civil (1936) f�u costat al r�gim
republic�. Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid (novembre del 1936),
cap dels ex�rcits del centre (febrer del 1937) i de la zona centre-sud (abril del 1938).
Accept� la presid�ncia del Consejo Nacional de Defensa despr�s del cop d'estat de
Casado (mar� del 1939) i s'exili� a M�xic.
Militar. General el 1932, en esclatar la guerra civil (1936) f�u costat al r�gim
republic�. Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid (novembre del 1936),
cap dels ex�rcits del centre (febrer del 1937) i de la zona centre-sud (abril del 1938).
Accept� la presid�ncia del Consejo Nacional de Defensa despr�s del cop d'estat de
Casado (mar� del 1939) i s'exili� a M�xic.
Modesto, Juan (1906-1968)
Nom amb qu� �s conegut Juan Modesto Guilloto i Le�n, militar andal�s.
Ingress� (1930) al Partido Comunista de Espa�a, i an� (1933) a R�ssia, on segu�
cursos de formaci� pol�tica i probablement tamb� militar; torn� a Espanya (~1935), i
en esclatar la guerra civil de 1936-39 combat�, com a cap del batall� Thaelmann, al
front de la Sierra (Madrid); man� despr�s, successivament, el V Regiment, la XVIII
Brigada Mixta, la IV Divisi�, l'Agrupaci� de Vallecas i el V Cos d'Ex�rcit, amb el qual
particip� en les batalles de Brunete, Belchite, Terol i Arag�. Ascendit a tinent coronel
de mil�cies (1938), pass� a comandar l'Agrupaci� Aut�noma (m�s tard Ex�rcit) de
l'Ebre, al capdavant de la qual lliur� la batalla de l'Ebre i assol� el grau de coronel
(fou l'�nic militar de l'escala de mil�cies que l'obtingu�). Acabada la guerra, pass�
a l'URSS. �s autor de Soy del Quinto Regimiento, publicat p�stumament el 1969.
Rojo i Lluch, Vicent (1894-1966)
Militar. Pertangu� a l'arma d'infanteria. Comandant i professor d'estrat�gia a
l'acad�mia de Toledo en comen�ar la guerra civil, es mantingu� fidel a la rep�blica.
Particip� en la batalla d'Illescas (octubre del 1936) i durant el setge de Madrid fou
nomenat pel general Miaja cap del seu estat major. Ocup� el mateix c�rrec a l'estat
major central. Prengu� part en la campanya de Catalunya amb el grau de general. S'exili�
primer a Fran�a i despr�s a Am�rica. Fou instructor de l'acad�mia militar de
Cochabamba (1943) i el 1958 li fou perm�s el retorn a Espanya.
|
|
Civils
del b�ndol republic�. |
Abad
de Santill�n, Diego (1897-1983)
Pseud�nim de Sinesio Garc�a Fern�ndez,
economista, pol�tic i anarquista espanyol. Resid� en diversos per�odes de la seva
joventut a l'Argentina, on col�labor� a la Federaci�n Obrera Regional. Torn� per
estudiar filosofia a Madrid (1915-17), on conegu� Salvador Segu�, i medicina a Berl�n
(1922-26). A l'Argentina, fou col�laborador de la revista "La Protesta", amb
Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Gu�rdia, i public� El anarquismo en el
movimiento Obrero (1925). A Espanya particip�, des del 1931, en diferents grups
anarquistes i dirig� "Tierra y Libertad". M�s endavant public� Reconstrucci�n
social. Bases para una nueva edificaci�n econ�mica argentina (1933) i escrigu� La
bancarrota del sistema econ�mico y pol�tico del capitalismo. F�u una breu estada a
l'Uruguai, retorn� a Europa i s'establ� a Barcelona el 1933. Durant aquest per�ode es
caracteritz� per una intensa activitat pol�tica i intel�lectual que culmin� amb la
creaci� de tres revistes —"Tiempos Nuevos", "Butllet� de la
Conselleria d'Economia" i "Tim�n". El juliol del 1936 represent� la FAI
en el Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya, el mateix any public� a nom de la
CNT El organismo econ�mico de la revoluci�n. Com a membre del Consell d'Economia
de la Generalitat de Catalunya defens� la pol�tica de participaci� anarquista en el
govern republic�. Despr�s de la guerra civil, el 1939, s'exili� a l'Argentina, on
resid� fins el seu retorn definitiu a Catalunya el 1976. Public�, entre altres obres i
traduccions, Por qu� perdimos la guerra (1940), La crisis del capitalismo y la
misi�n del proletariado (1946) i Contribuci�n a la historia del movimiento obrero
espa�ol (1962-65). Rellan�� la revista "Tim�n" i col�labor� en la Gran
enciclopedia argentina. Retornat de l'exili, public� a Barcelona el llibre de
records, Memorias (1977).
Aguirre y Lecube, Jos� Antonio de (1903-1960)
Pol�tic basc. Membre d'una fam�lia burgesa de Bilbao, es llicenci� en
dret a la Universitat de Deusto. Inici� l'activitat pol�tica com a president de les
joventuts d'Acci� Cat�lica de Biscaia. El 14 d'abril de 1931, amb un grup de
correligionaris, proclam� la Rep�blica Basca des de l'ajuntament de Guetxo. La
iniciativa no tingu� conseq��ncies, per� contribu� a fer-lo destacar entre els
dirigents del Partit Nacionalista Basc. Fou diputat de les tres legislatures de la
Rep�blica, i com a alcalde de Guetxo presid� la comissi� d'alcaldes que fou designada
per a estructurar l'Estatut d'Estella. Des del 1931 la seva personalitat s'impos� com la
m�s destacada i decidida del partit, i assol� un paper fonamental en la seva evoluci�
durant la Rep�blica, que fou explicada en el seu llibre Entre la libertad y la
revoluci�n 1930-1935 (Bilbao 1935). Quan s'esdevingu� l'aixecament del 1936, el
Partit Nacionalista Basc romangu� al costat de la rep�blica, i les corts aprovaren
l'estatut d'autonomia d'Euskadi (1 d'octubre). Aguirre fou elegit lehendakari (president)
del govern basc (7 d'octubre), al davant del qual refor�� la uni� entre el seu partit i
els del Front Popular, mantingu� l'ordre i el culte religi�s a la rereguarda i
increment� l'esfor� militar; a la darrera fase de la lluita a Biscaia assum�
personalment el comandament de les forces armades. El mes d'agost de 1937 s'instal�l�
amb la delegaci� basca a Barcelona, i el gener del 1939, es trasllad�, amb el seu
govern, a Par�s. La Segona Guerra Mundial el sorprengu� al N de Fran�a, i despr�s
d'una s�rie de perip�cies a B�lgica i a Alemanya, que foren narrades en el seu llibre De
Guernica a Nueva York, pasando por Berl�n (1943), arrib� a Am�rica. El 1945, abans
de la fi de la Segona Guerra Mundial, retorn� a Par�s, on reorganitz� el govern basc a
l'exili, el qual presid� fins al final de la seva vida.
�lvarez del Vayo, Julio (1891-1975)
Pol�tic i periodista castell�. Estudi� a la London School of Economics. A Alemanya, on
an� com a periodista, prengu� contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg. Membre del
PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l'ala esquerra i, sense abandonar el partit,
es mostr� partidari de la col�laboraci� amb la Tercera Internacional. Fou ambaixador de
la Rep�blica Espanyola a M�xic i despr�s a la Uni� Sovi�tica. Durant la guerra civil
de 1936-39 fou ministre d'estat amb Largo Caballero (de qui ell i Luis Araquistain eren
els consellers pol�tics) i comissari general de guerra. Exiliat a la fi del conflicte,
continu� participant activament en el moviment socialista internacional. �s autor d'unes
mem�ries autobiogr�fiques, Las batallas de la libertad, publicades en versi�
anglesa el 1940 i en versi� francesa el 1963, i de reportatges, com Reportaje en China
(1958).
Aza�a y D�az, Manuel (1880-1940)
Pol�tic i escriptor castell�. Fill d'una fam�lia benestant, estudi� al col�legi dels
agustins d'El Escorial; el 1900 es doctor� en dret per la universitat de Madrid. Fou, per
oposici�, alt funcionari de la Direcci� General de Registres, i exerc� els c�rrecs de
secretari de l'Institut de Dret Comparat i de secretari de l'Ateneu de Madrid (1913-19),
del qual fou elegit president el 1930. El 1911, una beca de la Junta d'Ampliaci�
d'Estudis li permet� de realitzar el seu primer viatge a Fran�a, la vida pol�tica i
intel�lectual de la qual arrib� a con�ixer profundament, cosa palesa ja en el seu
primer llibre (Estudios de pol�tica francesa contempor�nea. La pol�tica militar, 1919).
La seva vocaci� d'escriptor i de cr�tic literari, tot i que es manifest� molt aviat, no
comen�� a arrelar en obres de relleu fins als anys vint: diversos estudis sobre Juan
Valera i Pepita Jim�nez (el 1926 obtingu� el Premio Nacional de Literatura amb
una Vida de don Juan Valera); El jard�n de los frailes (1927), novel�la
autobiogr�fica; el drama La corona (1928); Plumas y palabras (1930), volum
que recull els seus principals assaigs apareguts en les revistes de les quals havia estat
director: "La pluma" (1920-23) i "Espa�a" (1923-24); La invenci�n
del Quijote y otros ensayos (1934), etc. Paral�lelament a aquesta tasca d'home de
lletres, la seva lucidesa i el seu excepcional domini de la llengua castellana (evidenciat
tamb� en traduccions com les Memorias de Voltaire i La Biblia en Espa�a de
George Borrow), Aza�a s'an� afermant com un dels comentaristes pol�tics m�s aguts del
sector republic�. El 1925 fund� l'agrupaci� Acci�n Republicana, a la qual s'adheriren
les principals tend�ncies republicanes. Despr�s de la caiguda de Primo de Rivera fou un
dels signants del pacte de Sant Sebasti� (17 d'agost de 1930), i membre del
comit� executiu revolucionari sortit d'aquesta reuni�. En proclamar-se la Rep�blica (14
d'abril de 1931) form� part del govern provisional com a ministre de la guerra. En aquell
temps Aza�a era poc conegut fora dels medis literaris i pol�tics de Madrid, per� molt
aviat pass� a �sser considerat "la revelaci� de la Rep�blica", la
personalitat dominant en el govern i, en les primeres corts del nou r�gim, a l'octubre
del 1931, substitu� Alcal� Zamora en la direcci� del gabinet tot conservant la cartera
de la guerra. L'orientaci� d'"esquerra liberal burgesa" seguida per la
pol�tica governamental fins al setembre del 1933 (reorganitzaci� de l'ex�rcit,
disposicions relatives al culte i a la clerecia, estatut de Catalunya, reforma agr�ria
lenta, etc) respongu� b�sicament a les inspiracions d'Aza�a, i aquest per�ode de la
hist�ria de la Rep�blica ha estat denominat ben justament "bienni aza�ista".
L'entesa entre els radicals i els de la CEDA, que govern� despr�s de les eleccions del
novembre del 1933, s'esfor�� a enderrocar l'obra d'Aza�a, el qual, arran de la
insurrecci� del 6 d'octubre de 1934, que el sorprengu� a Barcelona, i en la qual no
estava comprom�s, fou empresonat i sotm�s a proc�s. D'aquesta crisi, en sort� enfortit
pol�ticament. Reorganitz� el seu partit (denominat ara Izquierda Republicana),
que absorb� l'ORGA (autonomistes gallecs) i la majoria dels radical-socialistes, i
s'erig� en el puntal burg�s del Front Popular. La vict�ria d'aquest en les eleccions
del febrer del 1936 port� novament Aza�a a la direcci� del govern, i al maig del mateix
any fou elegit president de la Rep�blica, c�rrec que exerc� durant la guerra civil fins
al febrer del 1939, que dimit�, un cop hagu� passat a Fran�a a l'acabament de la guerra
a Catalunya. En 1966-68, a M�xic, hom public� les seves Obras completas, que
contenen, a m�s un Diario �ntimo, inapreciable per a l'estudi de la hist�ria
pol�tica de la Rep�blica i de la complexa personalitat de l'autor.
Besteiro Fern�ndez, Juli�n (1870-1940)
Pol�tic castell�. Estudi� a la Instituci�n Libre de Ense�anza. Es doctor� en lletres
a Madrid el 1895 i fou catedr�tic de l�gica a la universitat de Madrid (1912). Fou
membre del Partido Socialista Obrero Espa�ol i de la Uni� General de Treballadors. L'any
1916 fou destitu�t, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucion�ries i
posteriorment reintegrat a la seva c�tedra. Form� part, amb Andr�s Saborit, Daniel
Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comit� de la vaga general del 1917. Detingut i
empresonat, fou alliberat l'any seg�ent en �sser elegit diputat a corts. Durant la
Dictadura del general Primo de Rivera fou elegit president de la comissi� executiva del
PSOE i de la UGT (1928), c�rrec que ja d'una manera no oficial acomplia des del 1925.
L'any 1931 fou president de les corts constituents que aprovaren l'Estatut de Catalunya el
1932. Dirig� la fracci� moderada i reformista del partit, contr�ria a les tesis
radicals de Largo Caballero. Aquest enfrontament provoc� la seva dimissi� del comit�
espanyol de la UGT. Al final de la guerra civil de 1936-39 dirig� a Madrid, amb el
coronel Casado, el Consejo de Defensa Nacional (mar� del 1939). Un consell de guerra el
condemn� a reclusi� perp�tua i mor� l'any 1940 a la pres� de Carmona (Sevilla).
Casares Quiroga, Santiago (1884-1950)
Pol�tic i advocat gallec. Fou un dels signants del pacte de Sant Sebasti� (1930) i
diputat a corts per l'ORGA (Organitzaci� Republicana Gallega Aut�noma), partit que
dirig� i que fusion�, el 1936, amb la Izquierda Republicana. Des de la proclamaci� de
la Rep�blica (1931) ocup� diversos ministeris: de marina (1931), de governaci�
(1931-33) i d'obres p�bliques (1936). En accedir Aza�a a la presid�ncia de la
Rep�blica, li encarreg� de formar govern (13 de maig de 1936), en el qual es reserv� la
cartera de guerra. Essent president del govern, hagu� de fer cara a les dif�cils
circumst�ncies de l'aixecament militar i de la subseg�ent revoluci� popular del juliol
del 1936; intent�, infructuosament, de mantenir la legalitat constitucional i s'opos� a
la distribuci� d'armes al poble. Dimit� el mateix 18 de juliol. S'exili� a Fran�a.
Pol�tic i advocat gallec. Fou un dels signants del pacte de Sant Sebasti� (1930) i
diputat a corts per l'ORGA (Organitzaci� Republicana Gallega Aut�noma), partit que
dirig� i que fusion�, el 1936, amb la Izquierda Republicana. Des de la proclamaci� de
la Rep�blica (1931) ocup� diversos ministeris: de marina (1931), de governaci�
(1931-33) i d'obres p�bliques (1936). En accedir Aza�a a la presid�ncia de la
Rep�blica, li encarreg� de formar govern (13 de maig de 1936), en el qual es reserv� la
cartera de guerra. Essent president del govern, hagu� de fer cara a les dif�cils
circumst�ncies de l'aixecament militar i de la subseg�ent revoluci� popular del juliol
del 1936; intent�, infructuosament, de mantenir la legalitat constitucional i s'opos� a
la distribuci� d'armes al poble. Dimit� el mateix 18 de juliol. S'exili� a
Fran�a.
Carrasco i Formiguera, Manuel (1890-1938)
Pol�tic i advocat. Doctor en dret i en filosofia i
lletres. Exerc� l'advocacia a Barcelona i s'especialitz� en dret mercantil. Fou
professor d'aquesta mat�ria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de
Catalunya, i public� l'obra de divulgaci� Normes del comerciant (1928). A partir
del 1931 fou secretari del Comit� Industrial Cotoner i, despr�s, delegat del port franc
de Barcelona. Des de jove milit� en el moviment catalanista, primerament en la Joventut
Nacionalista de la Lliga Regionalista i, despr�s, en Acci� Catalana, partit del qual fou
un dels fundadors (1922). El 1920 havia estat elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona.
Per l'agost del 1921 aparegu� el setmanari nacionalista popular �L'Estevet�, dirigit
per ell, el qual es convert� en una de les publicacions pol�tiques m�s populars,
especialment entre els joves. Pel juny de 1923, a causa d'unes caricatures aparegudes en
aquest setmanari, fou condemnat a sis mesos de pres�. Instaurada la Dictadura, fou
obligat a complir-los al penal de Burgos. Alliberat, fou elegit membre de la Junta de
Govern del Col�legi d'Advocats de Barcelona. Pel fet de negar-se aquesta Junta a deixar
de publicar en catal� la Guia Jur�dica de Catalunya, els seus membres foren
multats, destitu�ts en mantenir llur posici�, i, finalment, confinats en distintes
poblacions petites de fora el Principat, durant sis mesos; Carrasco fou enviat a Tamarit
de Llitera. Acabat el confinament, continu� actuant en la clandestinitat contra la
Dictadura. Caiguda aquesta, particip� en el pacte de Sant Sebasti� (agost del 1930), en
representaci� d'Acci� Catalana. Proclamada la Rep�blica Catalana el 14 d'abril de 1931,
form� part del govern presidit per Francesc Maci� i continu� com a conseller en el
primer govern de la Generalitat de Catalunya. Elegit diputat per Girona (28 de juny de
1931), a les corts constituents de la Rep�blica, s'hi destac� per la seva defensa del
text �ntegre de l'Estatut d'Autonomia votat pel poble catal� i, aix� mateix, per la
defensa de l'esgl�sia i dels ordes i les congregacions religioses. Aquesta actuaci�
don� lloc a la seva dimissi� d'Acci� Catalana. Pass� a Uni� Democr�tica de
Catalunya, que hom acabava de fundar, partit del qual fou un dels principals dirigents.
Col�labor� en diversos peri�dics, com �Catalunya Comercial�, �La Rambla de
Catalunya�, �El Mat�� i �El Temps�. En esclatar la guerra civil de 1936-39, es
mantingu� fidel a les institucions republicanes i auton�miques. S'esfor�� a evitar
estralls i salv� la vida de nombrosos perseguits. Entr� en la conselleria de finances de
la Generalitat com a assessor jur�dic. Denunciat per alguns diaris i perseguit per
elements incontrolats, que li retreien la defensa que havia fet dels ordes i les
congregacions religioses, hagu� d'expatriar-se a mitjan desembre del 1936, d'acord amb
les autoritats catalanes. Es trasllad� al Pa�s Basc, on col�labor� amb el seu govern
aut�nom. Pel febrer seg�ent torn� a Barcelona; per�, perseguit encara, decid� de
tornar a Euskadi. Acompanyat de la seva fam�lia, embarc� a Fran�a, els primers dies de
mar�, en el vaixell mercant �Galdames�, que es dirigia a Bilbao. Capturat pel creuer
�Canarias�, fou fet presoner i traslladat al penal de Burgos. El 28 d'agost de 1937 fou
condemnat a mort. Fou executat el 9 d'abril de l'any seg�ent.
Companys i Jover, Llu�s (1882-1940)
Pol�tic. Fill d'una fam�lia benestant pagesa. Curs� la carrera de dret a
la Universitat de Barcelona, on fund� l'Associaci� Escolar Republicana (1900) i milit�
en la Uni� Republicana. Cre� un nucli homogeni amb Francesc Layret i Albert Bastardas.
Col�labor� activament amb les Joventuts de la Uni� Federal Nacionalista Republicana, de
les quals fou president de la secci� pol�tica (1910). Fou redactor en cap (1912) de �La
Barricada�, setmanari del Bloc Autonomista Catal�. Esdevingu� dirigent important del
reformisme a Catalunya, especialment despr�s de l'anada de Melqu�ades �lvarez a Reus
(juliol del 1912); col�labor� estretament amb Josep Zulueta, Laure� Mir� i Trepat i
Eusebi Corominas a trav�s de la seva tasca en �La Publicidad�, peri�dic des del qual
sostingu� una pol�mica amb Layret (aquest, des d'�El Poble Catal�) pel setembre del
1912, amb l'intent d'emportar-se'l a l'�rbita del reformisme. Candidat a les eleccions
municipals del 1913, el fet de perdre-les —alhora que Eusebi Corominas i
d'altres— inici� la crisi del reformisme, accelerada en 1914-15. �La Publicidad�
deix� d'�sser �rgan oficial del reformisme en retirar-se Companys del peri�dic. La
seva actuaci� pol�tica prossegu� dins la Joventut Republicana de Lleida, i particip�,
amb Layret, Marcel�l� Domingo, Mestres i d'altres, en el m�ting del setembre del 1916,
que port� a la celebraci� de l'assemblea (abril del 1917) que constitu� el Partit
Republic� Catal�. Form� part de la redacci� de �La Lucha�, �rgan del nou partit. En
representaci� d'aquest, fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona (1917), i des
d'aquest c�rrec form� part de la comissi� que intent� d'obtenir del govern una
intervenci� positiva respecte als conflictes obrers (1919). Amb Layret, represent� la
tend�ncia esquerrana del partit durant els conflictes socials d'aquests anys, i exerc�
d'advocat laboralista en defensa de militants sindicalistes. Tanmateix, i malgrat que
perdur� fins el 1931, el partit s'an� desfent a causa de les seves contradiccions
internes. Pel novembre del 1920 fou detingut, amb Salvador Segu�, Mart� Barrera, Josep
Viadiu i d'altres sindicalistes, i fou deportat al castell de la Mola (Ma�); quan Layret
es disposava a assumir-ne la defensa, fou assassinat. A les eleccions legislatives del
desembre del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representaci� del Partit
Republic� Catal� (esc� que havia ocupat Layret), i hagu� d'�sser posat en llibertat.
Particip� activament en el debat sobre el terrorisme barcelon� (febrer del 1921) contra
el governador Mart�nez Anido. Fou un dels membres fundadors de la Uni� de Rabassaires i
Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922), i dirig� �La Terra�, �rgan de la
Uni�. Particip� en la gran campanya de propaganda organitzada per aquesta, que port� a
la gran assemblea del 1923, en la qual es pronunci� contra el projecte elaborat per
l'oficina jur�dica de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest fet comport� el suport de la
Uni� de Rabassaires a la seva candidatura per Sabadell (abril del 1923), que guany�.
Durant la Dictadura actu� com a advocat assessor de la Uni� de Rabassaires (1925), i des
del 1928 form� part dels comit�s dels partits catalans que dirigiren l'oposici�
pol�tica. Fou empresonat durant l'octubre del 1930. Particip� en el Comit�
Revolucionari de Catalunya el mes seg�ent, en sign� el manifest i s'hagu� d'amagar des
d'aleshores. Havia format part (1930) del comit� d'enlla� dels tres partits republicans
catalans al marge de l'Estat Catal� i del grup de �L'Opini�. Particip� en la
Confer�ncia d'Esquerres (mar� del 1931), de la qual sort� l'Esquerra Republicana de
Catalunya, i en form� part del directori en representaci� del Partit Republic� Catal�.
Elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, a mig mat� del dia 14
entr�, amb Amadeu Aragay, Lluh� i Vallesc� i d'altres, a la casa de la ciutat, on
depos� l'alcalde accidental Antoni Mart�nez i Domingo, prengu� possessi� de l'alcaldia
i des del balc� proclam� la Rep�blica a Catalunya. Expuls� del govern civil el radical
Emiliano Iglesias, fou nomenat governador civil de Barcelona (16 d'abril) fins al mes de
maig, que fou substitu�t per Carles Espl�, i fou nomenat cap de la minoria d'Esquerra
Republicana i dirig� �La Humanitat�, �rgan del partit. Havia col�laborat abans en la
segona �poca de �L'Opini�. Fou elegit diputat a corts per la prov�ncia de Barcelona
(juny del 1931) i al Parlament de Catalunya per Sabadell (novembre del 1932). Intervingu�
activament en les discussions del projecte de constituci� de la Rep�blica Espanyola
(setembre del 1931); vot� a favor del vot femen� (octubre del 1931); fou vice-president
de l'assemblea de la Generalitat i president provisional, en substituci� de Jaume Carner
(gener del 1932); en nom dels diputats catalans s'abstingu� de votar el dictamen de
l'Estatut en el debat de l'article VI sobre l'ensenyament (juliol del 1931). Cess� del
c�rrec de president del Parlament de Catalunya, i en juny-novembre de 1933 fou ministre
de marina. Pel mateix juny fou elegit membre de l'executiu d'Esquerra Republicana en el
seu segon congr�s nacional ordinari. A les eleccions legislatives del novembre del 1933
fou elegit diputat per la ciutat de Barcelona. A la mort de Francesc Maci�, Joan
Casanovas, president del Parlament de Catalunya, el present� com a president de la
Generalitat: ocup� el lloc (1 de gener de 1934) per 56 vots a favor, 6 en blanc i
l'abstenci� dels diputats de Lliga Catalana. Al mateix gener form� el primer govern de
concentraci� dins la l�nia pol�tica que havia de marcar la seva presid�ncia. Don� pas
a corrents pol�tics com Estat Catal�, Acci� Catalana Republicana, el grup de
�L'Opini�, etc, que Maci� no havia acceptat, juntament amb la Uni� Socialista de
Catalunya i l'Esquerra Republicana. Convoc� tamb� (gener) un m�ting electoral de
l'Esquerra amb figures no catalanes com Aza�a, Prieto, Casares Quiroga, etc, dins el nou
plantejament d'una acci� pol�tica d'aliances. Al juny del 1934 present� la llei de
Contractes de Conreu. Durant els mesos seg�ents pat� la tensi� creixent entre les
tend�ncies d'Estat Catal� i les de l'Alian�a Obrera. Cada vegada m�s es referm� en el
seu nacionalisme, que el port�, el 6 d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Catal� dins
la Rep�blica Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre.
Condemnat a 30 anys de reclusi� major pel govern radical-cedista de la Rep�blica
Espanyola, compl� part de la condemna al penal d'El Puerto de Santa Mar�a (Cadis).
Alliberat per la vict�ria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel
Front d'Esquerres de Catalunya i ocup� de nou la presid�ncia de la Generalitat. En
produir-se els esdeveniments del juliol del 1936, s'instal�l� al despatx del cap de
serveis de policia de Catalunya i treball� activament en la resist�ncia de Barcelona.
B� que en uns primers moments fou desbordat per les forces revolucion�ries, s'esfor��
a mantenir l'equilibri de les forces pol�tiques catalanes durant tota la guerra civil,
dins la seva t�nica de govern de concentraci�, fins a arribar a obtenir un govern
d'unitat popular, presidit per Josep Tarradellas, al setembre del 1936. A l'entrada de les
forces franquistes a Barcelona, s'exili� a Fran�a (gener del 1939). Detingut per les
forces del govern alemany, li fou aplicada l'extradici� i el dugueren a Espanya. Despr�s
d'un consell de guerra sumar�ssim, fou afusellat, el 15 d'octubre de 1940, al castell de
Montju�c. Des del 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu, al Fossar de la
Pedrera.
Durruti Domingo, Buenaventura (1896-1936)
Dirigent anarquista castell�. Mec�nic, inici� l'activitat sindical a la
Uni�n de Metal�rgicos (1912). Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l'ex�rcit,
s'exili� a Fran�a. De tornada, s'adher� a la CNT; detingut, fug� de l'hospital militar
de Burgos cap a Par�s. En retornar, conegu� Manuel Buenacasa a Sant Sebasti� i
particip� en la creaci� del grup anarquista 'Los justicieros'. Fug� cap a Barcelona en
�sser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacion� amb Francisco
Ascaso. Ja a Barcelona, form�, amb Suberviela, Torres Escart�n i Ascaso, el grup
anarquista �Crisol� (1922), que es convert� despr�s en �Los solidarios�. Hagu� de
sortir de Barcelona, i an� a Par�s amb Ascaso, on ambd�s es relacionaren amb la Uni�
Anarquista Internacional, i crearen l'�dition Anarchiste Internationale. Particip� en el
complot de Vera de Bidasoa (1924) i, tamb� amb Ascaso, an� a l'Am�rica Llatina.
Actuaren a Cuba, M�xic, Xile i l'Argentina, i, tornats a Fran�a, foren empresonats per
un altre intent d'atemptat contra Alfons XIII. Alliberats, recorregueren Europa, i a
B�lgica Durruti col�labor� amb el Comit� Internacional Anarquista. Amb la vinguda de
la Rep�blica (1931), torn� a Barcelona, on l'antic grup es convert� en �Nosotros�.
Com a representant del Sindicat Fabril i T�xtil de Barcelona assist�, amb Garc�a
Oliver, al congr�s de la CNT del juny del 1931, on es manifest� contrari a les
federacions d'ind�stria. Per la seva participaci� en la insurrecci� de l'alt Llobregat
(1932), fou deportat a Puerto Cabras (Fuerteventura), d'on torn� vuit mesos despr�s.
Form� part del comit� revolucionari de la fracassada insurrecci� del gener del 1933, i
fou novament empresonat (cinc mesos) a El Puerto de Santa Mar�a (Cadis). Al ple de la
Confederaci� Regional del Treball de Catalunya triomf� la seva postura, partid�ria de
la l�nia insurreccional, i form� part, amb Isaac Puente i Cipriano Mera, del comit�
insurreccional del desembre del 1933, despr�s de dirigir l'abstenci� electoral de la
CNT-FAI. Fracassada la insurrecci�, fou empresonat a Burgos. Alliberat pel maig del 1934,
fou detingut la vig�lia del Sis d'Octubre i confinat a Val�ncia, des d'on
prepar� una retirada t�ctica; sort� de la pres� a la fi del 1935. El 17 de juliol de
1936 organitz� la defensa confederal a Sant Mart� de Proven�als, a Sant Andreu de
Palomar, al Poble Nou i a la pla�a de Catalunya. Mort Ascaso, assalt� les Drassanes. El
Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes el f�u responsable d'una columna per marxar
sobre Saragossa (assessorat pel comandant P�rez Farras). Instal�lat a Bujaraloz,
impuls� la col�lectivitzaci� de les terres i la creaci� del Consell de Defensa
d'Arag�. Ajornat l'atac, torn� a Barcelona, on es feren paleses les seves difer�ncies
amb el Comit�. Convocat per Villalba a Barbastre, atac� Si�tamo i Estrecho Quinto.
Cridat per Garc�a Oliver i Abad de Santill�n torn� a Barcelona, on es mostr� contrari
a l'organitzaci� militar cl�ssica i a la participaci� de la CNT-FAI en el govern
republic�, tot mantenint una militaritzaci� de les forces. El 13 de novembre marx� amb
la seva columna cap a Madrid, on mor� el d�a 19 davant la Ciutat Universit�ria. El seu
enterrament a Barcelona tingu� gran ress� popular.
Garc�a i Oliver, Joan (1901-1980)
Dirigent anarcosindicalista. Cambrer, an� a Barcelona, on s'un� amb
Durruti i Ascaso i form� el grup Los Solidarios (1922). Sota la Dictadura, fou empresonat
a Burgos (1924) i a Pamplona (1926), i no tingu� intervenci� directa en la fundaci� de
la FAI. Despr�s d'oposar-se a les federacions nacionals d'ind�stria, en el congr�s de
la CNT del juny del 1931 (on represent� el Sindicat d'Art Fabril de Barcelona), es
destac� com a partidari de l'immediat putschisme revolucionari contra la Rep�blica i fou
qualificat d'anarco-bolxevic. Implicat en l'aixecament de l'Alt Llobregat (gener del
1932), fou empresonat, i des de la pres� acus� p�blicament Pesta�a d'haver impedit una
vaga general de solidaritat amb els deportats i aconsegu� que dimit�s. Posteriorment
impuls� la creaci� d'un Comit� Nacional Revolucionari i fou el dirigent principal de la
insurrecci� del 8 de gener de 1933, i novament fou detingut. Es mantingu� despr�s en un
segon pla davant el moviment revolucionari del desembre d'aquell mateix any i insist� en
la necessitat d'una organitzaci� paramilitar (en especial, els grups de defensa
confederals), tesi que formul� al congr�s confederal de Saragossa (maig del 1936). El 21
de juliol, a l'inici de la guerra civil, impos� la formaci� del Comit� Central de
Mil�cies Antifeixistes, que domin� els primers temps de la secretaria de guerra. De bon
principi s'opos� a l'entrada de la CNT al Consell de la Generalitat (setembre del 1936),
per� despr�s ell mateix accept� el c�rrec de ministre de just�cia del govern Largo
Caballero (novembre del 1936 � maig del 1937). Pos� en funcionament un camp de treball
per als detinguts pol�tics i intent� de crear unes ciutats penitenci�ries de
readaptaci� a curt termini per a delinq�ents comuns. Com a membre del Consell Superior
de Guerra de la Rep�blica (novembre del 1936), inici� l'organitzaci� de les Escoles
Populars de Guerra. Durant els Fets de Maig del 1937 an� a Barcelona amb Frederica
Montseny per aturar la lluita al carrer. Des del juliol d'aquell any figur� com a cap de
la Comissi� Auxiliar Pol�tica del comit� regional de Catalunya. A partir del 1938
intent� la centralitzaci� organitzativa del moviment confederal mitjan�ant la creaci�
d'un comit� executiu del Moviment Llibertari de Catalunya (abril del 1938). A l'exili,
primerament a Su�cia (1939) i despr�s a M�xic (1940), intent� la creaci� d'un Partit
Obrer del Treball que exerc�s la direcci� pol�tica de la CNT.
Giral, Jos� (1879-1962)
Pol�tic. Qu�mic i catedr�tic a la universitat de Madrid (1928). S'opos� a la dictadura
de Primo de Rivera i particip� en la fundaci� d'Acci�n Republicana. En �sser
proclamada la Rep�blica, el 1931, fou conseller d'estat, rector de la universitat de
Madrid i ministre de marina (1931-33). Ministre tamb� amb el Front Popular (1936), fou
cap de govern (19 de juliol — 5 de setembre), per� no pogu� impedir que la revolta
militar s'estengu�s i que esclat�s la revoluci� a la zona republicana. Fou ministre amb
els governs de Largo Caballero i Negr�n, i el 1939 s'exili� a M�xic, on presid� el
govern republic� a l'exili (1945-47).
Ib�rruri G�mez, Dolores (1895-1989)
Dirigent comunista basca, coneguda com "La Pasionaria". Form� part dels
fundadors del Partido Comunista de Espa�a, i el 1930 fou elegida membre del comit�
central. Redactora de "Mundo Obrero", fou detinguda i empresonada en diverses
ocasions. Membre del comit� executiu despr�s del quart congr�s del partit (1932),
particip� en els fets d'octubre del 1934, a Ast�ries. Diputada el 1936, durant la guerra
civil port� a terme una intensa activitat propagand�stica. Exiliada a l'URSS (1939), fou
secret�ria general del PCE (1942) i en fou presidenta des del 1960 fins a la mort. Des
d'aquest c�rrec, i en la seva qualitat de s�mbol vivent del partit, particip� en les
principals activitats pol�tiques del comunisme a l'exili; el 1977 torn� a l'estat
espanyol, i fou elegida el mateix any diputada per Ast�ries. Public� les mem�ries El
�nico camino (1962) i, en franc�s, unes M�moires de la Pasionaria (1964).
Entre d'altres premis i guardons reb� el premi Lenin de la pau i l'Orde de
Lenin.
Largo Caballero, Francisco (1869-1946)
Pol�tic i sindicalista. Obrer estucador, ingress� a la UGT el 1890 i al
PSOE el 1894, de les direccions dels quals form� part des del 1914 i 1915,
respectivament. Membre del comit� de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de
pres�; per�, en �sser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat. Col�labor�
com a conseller d'estat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Representant de la UGT en el
comit� revolucionari (1930), fou ministre de treball de la Rep�blica (1931-33) i fou
elegit president del PSOE (1932-35). A causa dels problemes plantejats en la
col�laboraci� governamental i dels fets d'octubre del 1934 (amb motiu dels quals fou
empresonat i despr�s absolt), abandon� el seu reformisme i, esdevingut el l�der de
l'ala esquerra del PSOE i de les Joventuts Socialistes, propugn� una pol�tica
revolucion�ria de front obrer i es declar� partidari de la dictadura del proletariat.
Fou anomenat el Lenin espanyol. No reeix� a desbancar Prieto i els socialistes
moderats de la direcci� del partit, per� conserv� el predomini a la UGT. Elegit diputat
(febrer del 1936), al setembre seg�ent, iniciada la guerra civil, fou cap d'un govern de
Front Popular i es reserv� el ministeri de la guerra. Despr�s dels fets de Maig del 1937
a Barcelona, dimit�, i fou apartat dels c�rrecs directius del partit i de la UGT.
Acabada la guerra, s'exili� a Fran�a, i fou deportat pels nazis a un camp de
concentraci�. Posteriorment fou publicat a M�xic un recull de cartes seves amb el t�tol
de Mis recuerdos (1954). L'any 1978, les seves despulles foren traslladades de
Par�s a Madrid.
L�pez S�nchez, Juan (1900-1972)
Anarcosindicalista. Fill d'un gu�rdia civil, a Barcelona ingress� el 1910 a la CNT.
Empresonat (1920-26), form� part m�s tard del grup Solidaridad, dirig� el setmanari
"Acci�n" i fou secretari del comit� nacional de la CNT (1930). Sign� el
manifest dels Trenta (1931), fou cofundador de la Federaci� Sindicalista Llibert�ria i
dirig� "Sindicalismo" (1933-35). Dins els Sindicats d'Oposici�, fou secretari
de la regional del Pa�s Valenci�, i en 1935-36 impuls� el reingr�s a la CNT. Membre
del Comit� Executiu Popular de Val�ncia des del 1936, fou ministre de comer� del govern
de Largo Caballero (1936-37). El 1938 pass� a la redacci� de "Fragua Social"
(que havia fundat el 1936). En 1939-67 s'exili� a M�xic. Autor de Las �rdenes
religiosas y el sindicalismo (1932).
Anarcosindicalista. Fill d'un gu�rdia civil, a Barcelona ingress� el 1910 a la CNT.
Empresonat (1920-26), form� part m�s tard del grup Solidaridad, dirig� el setmanari
"Acci�n" i fou secretari del comit� nacional de la CNT (1930). Sign� el
manifest dels Trenta (1931), fou cofundador de la Federaci� Sindicalista Llibert�ria i
dirig� "Sindicalismo" (1933-35). Dins els Sindicats d'Oposici�, fou secretari
de la regional del Pa�s Valenci�, i en 1935-36 impuls� el reingr�s a la CNT. Membre
del Comit� Executiu Popular de Val�ncia des del 1936, fou ministre de comer� del govern
de Largo Caballero (1936-37). El 1938 pass� a la redacci� de "Fragua Social"
(que havia fundat el 1936). En 1939-67 s'exili� a M�xic. Autor de Las �rdenes
religiosas y el sindicalismo (1932).
Mart�nez Barrio, Diego (1883-1962)
Pol�tic. En un principi partidari de Lerroux, sign� el manifest del Comit� Republic� i
fou ministre de comunicacions en el govern provisional. Cap de la minoria radical en el
Congr�s i ministre de governaci� (1933), es f�u c�rrec de la presid�ncia del govern
amb l'enc�rrec de portar a terme les eleccions del novembre d'aquell mateix any. Trenc�
amb Lerroux i fund� el partit d'Uni�n Republicana, amb el qual particip� en les
eleccions del febrer del 1936. Es f�u c�rrec, interinament, de la presid�ncia de la
Rep�blica (1936). El 1945 esdevingu� president de la Rep�blica a
l'exili.
Montseny i Ma��, Frederica (1905-1994)
Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa
Ma�� (Soledad Gustavo). Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una
cultura autodid�ctica i ecl�ctica, de molt jove comen�� a escriure amb regularitat a
"La Revista Blanca" (1923-36), i don� un especial relleu a la tem�tica
feminista (cal destacar la s�rie d'articles La mujer, problema del hombre,
1926-27); aix� mateix public� unes primeres novel�les, de gran �xit en els medis
llibertaris (La Victoria, 1925; El hijo de Clara, 1927; La indomable,
1928; Tres vidas de mujer, 1937), i moltes novel�letes en les col�leccions de
"La Novela Ideal" (1925-37) i "La Novela Libre" (1929-37). No tingu�
una activitat p�blica destacada fins a l'adveniment de la Segona Rep�blica, quan
ingress� en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT i es llan�� a una estrident
campanya contra els trentistes des d'"El Luchador" (1931-33); especialment
influent fou en aquest sentit la seva den�ncia de l'actitud vacil�lant del comit�
regional confederal davant l'aixecament anarquista de l'alt Llobregat pel gener del 1932.
F�u, d'altra banda, uns llargs viatges de propaganda per l'estat espanyol (a l'estiu del
1932 al Pa�s Basc, Andalusia i Mallorca; pel desembre del 1935 a Gal�cia; pel maig-juny
del 1936 al Cant�bric), i gr�cies a la seva personalitat, impetuosa i exultant, es
convert� en un dels principals portaveus de la FAI, a la qual, tanmateix, no ingress�
fins el 1933, atesa l'actitud individualista del seu anarquisme. Membre del comit�
regional de la CNT de Catalunya el 1936, a partir d'aquest any pass� a formar part del
comit� peninsular de la FAI. Al congr�s de la CNT del maig del 1936, a Saragossa,
guany� en gran part el seu dictamen sobre el comunisme llibertari que s'opos� als
intents de programes revolucionaris m�s dibuixats i industrialistes (Peir�, Abad de
Santill�n, etc). Posteriorment, durant la guerra civil, malgrat els seus problemes de
consci�ncia, s'apart� de l'ortod�xia anarquista i accept� d'�sser ministra de sanitat
en el govern de Largo Caballero (novembre del 1936 � maig del 1937). Atur�
posteriorment, com a delegada governamental, a Barcelona, els Fets de Maig del 1937; les
seves recomanacions foren m�s escoltades per part de les masses confederals que no les de
Garcia i Oliver i Mari� R.V�zquez, i sofr� un atemptat. Dugu� a terme posteriorment
les negociacions per a la constituci� del comit� d'enlla� CNT-UGT (febrer del 1938),
que presid�. Les seves idees es troben fonamentalment en els fullets, producte de
diverses confer�ncies, El anarquismo militante y la realidad espa�ola (1937), La
Commune de Par�s y la revoluci�n espa�ola (1937), Mi experiencia en el
Ministerio de Sanidad y Asistencia Social (1937), etc. A l'exili torn� al seu
tradicional purisme apoliticista, assegur�, amb el seu marit Germinal Esgleas, el
funcionament de la CNT "apol�tica" i s'encarreg� de la direcci� de diversos
�rgans de premsa d'aquesta (especialment, "CNT" i "Espoir").
Continu� tamb� la seva producci� liter�ria entre l'autobiografia i la divulgaci�: Mujeres
en la c�rcel (1949), Cien d�as de la vida de una mujer (1949), Pasi�n y
muerte de los espa�oles en Francia (1950), Hero�nas (1964), Cr�nicas de
CNT (1974), Qu� es el anarquismo (1976), El �xodo anarquista (1977), Seis
a�os de mi vida (1939-45) (1978) i Mis primeros 40 a�os (1987). Des del 1977
particip� en activitats cenatistes a l'estat espanyol, i esdevingu� l�der moral del
sector hist�ric de l'anarcosindicalisme (CNT-AIT), b� que continu� residint a Tolosa de
Llenguadoc.
Negr�n L�pez, Juan (1889-1956)
Pol�tic i metge. Especialitzat en fisiologia, f�u estudis a Leipzig i el
1922 obtingu� una c�tedra a la universitat de Madrid. En el terreny cient�fic f�u una
tasca molt important i mai no destac� en pol�tica fins a la guerra civil de 1936-39.
Per� ja des de la Dictadura s'inclin� cap al PSOE, i el 1931 fou elegit diputat. Durant
la guerra civil fou ministre de finances en el govern Largo Caballero (setembre del 1936).
Des d'aquest c�rrec reorganitz� l'economia de guerra i orden� el trasllat a l'URSS (via
Cartagena-Odessa) d'una gran part de les reserves d'or del Banco de Espa�a, amb la
garantia de les quals es feien efectives les ordres de pagament internacionals que
lliurava Negr�n mateix. Amb la dimissi� de Largo Caballero arran dels fets de Maig
fou nomenat primer ministre (17 de maig de 1937). Immediatament constitu� un govern amb
la participaci� de dos ministres comunistes per tal d'assegurar-se l'ajut de l'URSS.
Malgrat tot, es mantingu� molt distant del Partido Comunista de Espa�a. A remolc de
l'evoluci� de la guerra, el mes d'octubre del 1937 decid� el trasllat del govern a
Barcelona, el mes d'abril del 1938 don� entrada a ministres sindicals (CNT-UGT) i pel
setembre del mateix any intent� de negociar la pau sobre la base d'un programa de tretze
punts. Pel febrer del 1939, amb la desfeta de Catalunya, s'exili�. Despr�s torn� a
entrar a la zona republicana, per� el 5 de mar� ell i el seu govern emprengueren per via
a�ria el cam� definitiu de l'exili. Acabada la guerra, organitz� el Servicio de
Emigraci�n para Republicanos Espa�oles, que rivalitzava amb una organitzaci� de fins
similars organitzada a M�xic per Indalecio Prieto. Despr�s de la seva mort (1956), el
seu fill, R�mulo, lliur� a l'ambaixador de l'estat espanyol a Par�s documentaci�
interessant relacionada amb el dip�sit d'or fet per Negr�n a l'URSS.
Nin i P�rez, Andreu (1892-1937)
Pol�tic i escriptor. Estudi� magisteri a Tarragona i a Barcelona, on
fund� i dirig� l'Associaci� d'Estudiants Normalistes. Exerc� de mestre a l'Escola
Horaciana i a diverses escoles dels ateneus obrers. Inici� l'activitat pol�tica en les
joventuts de la Uni� Federal Nacionalista Republicana, i col�labor� a "El Baix
Pened�s" i a "El Poble Catal�" fins a la crisi provocada pel pacte de
Sant Gervasi (mar� del 1914). S'orient� cap al socialisme, i milit�, amb
intermit�ncies, en la Federaci� Socialista Catalana del PSOE (1913-19), on defens� el
nacionalisme catal� des de les p�gines de "La Justicia Social", en pol�mica
amb altres dirigents socialistes. A la darreria del 1914 viatj� per l'Orient Pr�xim com
a representant de comer�. Durant el retorn s'assabent� de l'inici de la revoluci�
russa, que fou el fet que influ� m�s en la seva vida pol�tica. Un cop a Catalunya,
col�labor� a "La Publicidad" i reingress� en la Federaci� Socialista, b�
que s'an� apropant m�s i m�s a l'anarcosindicalisme. Delegat pel Sindicat de
Professions Liberals de la Confederaci� Regional de Catalunya en el segon congr�s de la
CNT, defens� activament les directrius de la revoluci� russa i l'adhesi� de la CNT a la
Tercera Internacional. Substitu� Evelio Boal en la secretaria del comit� nacional de la
CNT i, juntament amb Maur�n i d'altres, breg� per mantenir aquella adhesi�. Delegat per
la central anarcosindicalista al primer congr�s de la Internacional Sindical Roja (juliol
del 1921), rest� a Moscou, de primer com a delegat d'Espanya i despr�s com a membre del
comit� executiu. Fou enviat a Berl�n per a organitzar l'oficina de la ISR per a l'Europa
central (1921-22). Expulsat d'Alemanya a causa de la sol�licitud d'extradici� feta pel
govern espanyol, torn� a Moscou, on particip� activament en les tasques de l'executiu de
la ISR, tot i que continu� els seus viatges d'organitzaci� per Europa. Actu�
d'introductor a l'URSS de personalitats, com Francesc Maci�, Jos� Bullejos i Josep Pla,
entre altres, i el 1926 exerc� les funcions de secretari general de la internacional
sindical. La seva actuaci� en la plataforma de l'Oposici� Comunista, dirigida per
Trockij, el situ� en una posici� inc�moda des del 1925, per� sobretot des de mitjan
1928. Situat en una posici� irreversible, fou expulsat de l'URSS a mitjan 1930, i torn�
a Catalunya (setembre del 1930). Durant aquests anys havia assimilat la teoria bolxevic i
havia consolidat el seu pensament respecte al sindicalisme i f�u expl�cita la t�ctica
que calia seguir en els r�gims feixistes; diferenci� de la dictadura militar el
feixisme, i accept� totalment la teoria de Lenin i de Stalin respecte a la q�esti�
nacional. Instal�lat a Barcelona, visqu� de les traduccions liter�ries al catal�,
directes del rus, mod�liques per la fidelitat al text i el bon gust literari que palesen
(Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Zoscenko, etc), i pol�tiques al castell� (Marx, Lenin,
Trockij, del qual tradu� tamb� al catal� Qu� ha passat?, 1935). Col�labor�
pol�ticament amb el Bloc Obrer i Camperol, i milit� en l'Oposici� Comunista Espanyola.
En desacord progressiu amb les tesis de Trockij, condu� aquest petit grup cap a una
autonomia organitzativa, l'Esquerra Comunista, que despr�s del Sis d'Octubre de
1934 conflu� amb el Bloc Obrer i Camperol per a formar, dins la tend�ncia unificadora
d'aquells anys, el Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (setembre del 1935).
Escriv� a "Comunismo" i dirig� "El Soviet", entre altres peri�dics.
Dins el POUM dirig� la secretaria sindical, la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical i la
revista "La Nueva Era". A l'inici de la guerra civil, desaparegut Maur�n,
ocup� la secretaria pol�tica del partit. Membre del Consell d'Economia de Catalunya, fou
nomenat titular de Just�cia i Dret del Consell de la Generalitat de Catalunya
(setembre-desembre del 1936), des d'on impuls� la creaci� dels Tribunals Populars de
Just�cia de Catalunya i l'exercici per part del president de la facultat d'indult. La
creixent animadversi� entre el POUM i el PSUC i la impossibilitat d'establir un pacte amb
la CNT o la FAI el portaren a una d�bil posici� pol�tica, que afavor� l'activitat dels
serveis de contraespionatge sovi�tics, que el detingueren i l'assassinaren un mes
despr�s dels fets de Maig.
Peir� i Belis, Joan (1887-1942)
Anarcosindicalista. Obrer del vidre, inici� la seva vida de militant en 1906-08 a
Badalona. A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federaci� Espanyola de
Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable. Aix� mateix fou
redactor (gener del 1916 - febrer del 1917) i director (febrer del 1917-20) d'"El
Vidrio". Alhora, tamb� a Badalona, fou un dels fundadors de la federaci� local de
societats obreres (el 1915) i del seu �rgan de premsa "La Colmena Obrera"
(1915-20), que a partir del gener del 1917 dirig�. La seva conversi� a
l'anarcosindicalisme i la seva experi�ncia organitzativa, juntament amb la repressi�
desencadenada contra la CNT en 1919-20 a Barcelona, el dugueren a �sser cridat com a
quadre confederal clandest�, despr�s d'intervenir en el congr�s de la CNT a Madrid del
desembre del 1919. Tanmateix, el desembre del 1920 fou detingut i posteriorment empresonat
a S�ria i a Vit�ria. En llibertat, a partir del febrer del 1922 es f�u c�rrec de la
secretaria del comit� nacional de la CNT i dirig� la seva reorganitzaci�, especialment
adre�ada a confirmar-ne el contingut anarcosindicalista en contra de les tend�ncies pro
bolxevics. Organitz� la confer�ncia de Saragossa del juny de 1922 —que rebutj�
l'adhesi� a la Tercera Internacional i proclam� la reconstrucci� de l'AIT— i fou
l'autor de la moci� coneguda com a "moci� pol�tica", que declar� el paper
pol�tic, no parlamentarista, de la CNT. Poc despr�s deix� la secretaria confederal i,
establert a Matar�, pass� a treballar de nou com a vidrier i a partir del 1925 dirig�
la constituci� de la Cooperativa del Vidre —Forn del Vidre—. En 1924-25
desenvolup� un gran esfor� doctrinal per a definir el contingut ideol�gic de la CNT. Hi
fix� com a punts essencials el funcionament regular dels seus �rgans i la no-imposici�
per damunt d'aquest dels anarquistes, una nova concepci� de l'acci� directa i el
federalisme. Public� en aquest sentit Trayectoria de la Confederaci�n Nacional del
Trabajo (1925), que s'opos� a les tesis d'Abad de Santill�n, Buenacasa, etc,
favorables a una definici� expl�cita anarquista del moviment obrer. Despr�s hagu� de
fer-se c�rrec de nou de la secretaria del comit� nacional, en 1928-29, en la
clandestinitat, i encap�al� una s�rie d'intents d'entesa amb els republicans
catalanistes —en especial Maci�— per a la preparaci� d'un moviment
revolucionari contra la Dictadura, lligams que mantingu� posteriorment a trav�s de la
seva col�laboraci� a "L'Opini�", en 1929-30, i de la signatura del Manifest
d'Intel�lig�ncia Revolucion�ria del mar� del 1930. Malgrat haver estat partidari de la
legalitzaci� dels sindicats en 1924-25 i un dels fundadors de "Vida Sindical"
(1926), en 1929-30 atur� l'intent de Pesta�a de dur la CNT a l'acceptaci� dels comit�s
paritaris. M�s tard fou director de "Solidaridad Obrera" (1930 i 1931) i un
dels signants del Manifest dels Trenta de l'agost del 1931, despr�s d'aconseguir
l'aprovaci� del congr�s de la CNT a Madrid pel juny del 1931 de les seves idees sobre
les federacions d'ind�stria. Principal inspirador ideol�gic del trentisme i dels Sindicats
d'Oposici�, fou un dels fundadors de la Federaci� Sindicalista Llibert�ria i
redactor de "Cultura Libertaria" i "Sindicalismo". Procur�,
tanmateix, �sser guardi� de l'ortod�xia anarcosindicalista i aix� s'opos�
successivament a la creaci� del Partit Sindicalista i als intents dels sindicats de
Sabadell d'apropament al marxisme. En 1935-36 no pogu� imposar, per�, les seves
condicions per al reingr�s dels Sindicats d'Oposici� a la CNT. Esclatada la guerra
civil, particip� en el comit� local antifeixista de Matar�, deman� des de
"Combat" i "Llibertat" un ordre revolucionari, denunci� la viol�ncia
individual i pel novembre del 1936 pass� en nom de la CNT a formar part del govern Largo
Caballero com a ministre d'ind�stria. Despr�s dels fets de maig del 1937 es f�u c�rrec
de la direcci� del diari "Catalunya", i el 1938 fou comissari general d'energia
el�ctrica. Exiliat el 1939, particip� a Fran�a en la Junta d'Auxili als Republicans
Espanyols. Despr�s, el 1940, fou detingut per la Gestapo, que el lliur� a les autoritats
militars espanyoles. Empresonat a Val�ncia, fou condemnat a mort i afusellat el 24 de
juliol de 1942. Diverses recopilacions d'articles seus s�n Ideas sobre sindicalismo y
anarquismo (1930), Perill a la reraguarda (1936), Problemas y Cintarazos
(1946), Pensamiento de Juan Peir� (1959) i Escrits (1975).
Pesta�a N��ez, �ngel (1886-1937)
Dirigent anarcosindicalista. Fill de miner, treball� de jove com a pe� a
mines de Biscaia. El 1905 an� a Fran�a i a Alg�ria. Des d'aqu� comen�� a
col�laborar a "Tierra y Libertad" de Barcelona, on arrib� per l'agost del
1914. Aviat destac� com orador de l'Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical.
S'aline� amb els anarquistes purs i ingress� en el grup editor de "Tierra y
Libertad". Particip� en el Congr�s Internacional de la Pau (Ferrol 1915), d'on
sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingu�
en la preparaci� de la vaga revolucion�ria d'agost del 1917. Des del 1915 col�labor�
tamb� a "Solidaridad Obrera", peri�dic del qual fou nomenat administrador
(1916) i director (1918-19). Public� (juny del 1918) unes cartes de Bravo Portillo que
demostraven la participaci� d'aquest en l'espionatge a Barcelona a favor d'Alemanya.
Despr�s del congr�s confederal de desembre del 1919 a Madrid, que aprov�
provisionalment l'adhesi� a la III Internacional, assist� al seu segon congr�s (Moscou,
juny del 1920): acus� els bolxevics d'exercir una dictadura i es referm� en la defensa
anarquista de la necessitat de fer desapar�ixer l'estat. No pogu� lliurar el seu Informe
de mi estancia en la URSS fins el 1921 (completat el 1922 i ampliat el 1929 com a Setenta
d�as en Rusia), puix que, detingut a It�lia el novembre del 1920, fou traslladat a
la pres� de Barcelona i hi romangu� fins el 1922. Tanmateix l'informe decidiria la
confer�ncia de Saragossa de la CNT del juny del 1922 a intentar la reconstrucci� d'una
altra Associaci� Internacional de Treballadors. L'agost del 1922 result� ferit per uns
pistolers a Manresa i la campanya oberta entorn d'aquest fet determin� en part la
destituci� d'Arlegui i la dimissi� de Mart�nez Anido l'octubre del mateix any. El seu
decantament cap a principis anarcosindicalistes m�s moderats es produ� el 1922-23, arran
especialment de la crisi interna de la CNT generada per la repressi� i el pistolerisme i
per la pol�mica oberta amb el frac�s de la vaga del transport de Barcelona de l'estiu
del 1923, �poca en la qual segurament degu� tornar a la direcci� de "Solidaridad
Obrera". Sota la Dictadura, i fins el 1927, s'aline� clarament amb Joan Peir� en
defensa de la legalitzaci� dels sindicats confederats, contra la intromissi� dels grups
anarquistes i favorable a una certa entesa amb els grups pol�tics esquerrans. Particip�
en la redacci� de "Solidaridad Proletaria" (1924-25) i de "Vida
Sindical" (1926) i fou empresonat en diverses ocasions. Despr�s, a partir del maig
del 1927, defens� l'acceptaci� dels comit�s paritaris creats per la Dictadura i el seu
sindicalisme s'alluny� de l'anarcosindicalisme de Peir�. Impuls� la creaci� del grup
Solidaritat (desembre del 1928) i propos� la Uni� de Militants per a reconstituir la
CNT. Despr�s substitu� Peir� en la secretaria del comit� nacional de la CNT
(juny-desembre del 1929) fins que fou obligat a dimitir. La reorganitzaci� de la CNT a
partir de l'abril del 1930 li permet� de tornar a exercir una gran influ�ncia i
possiblement ocup� de nou la secretaria del comit� nacional. Amb la proclamaci� de la
Segona Rep�blica, hom el confirm� en aquest lloc (juny del 1931 — febrer del 1932),
per�, despr�s de l'ofensiva triomfal dels anarquistes i en especial de la FAI contra el
trentisme, fou expulsat de la CNT al desembre del 1932. Pogu� constituir la Federaci�
Sindicalista Llibert�ria (1933). Paral�lelament desenvolup� el mateix any una
intensa activitat com a publicista: col�laboracions a "Sindicalismo" de
Barcelona i a "La Libertad" de Madrid, publicaci� d'El sindicalismo. Qu�
quiere y a d�nde va, Sindicalismo y unidad sindical, a m�s de l'autobiografia Lo
que aprend� en la vida. El 1934 acomplint l'evoluci� revisionista de
l'anarcosindicalisme, cre� el Partit Sindicalista, del qual fou president.
Particip� en l'Alian�a Obrera i despr�s en el pacte del Front Popular, gr�cies al qual
result� elegit diputat a corts per Cadis. Durant la guerra civil resid� a Madrid i a
Barcelona i col�labor� molt a "El Sindicalista" defensant la disciplina
militar, la limitaci� dels objectius revolucionaris per a guanyar la guerra i
l'aproximaci� a la petita burgesia. Dirig� el diari "Ma�ana", �rgan de la
federaci� catalana del Partit Sindicalista. Pogu� tornar a la CNT pel setembre del
mateix any i intervingu� encara en la reuni� de les corts republicanes celebrades a
Val�ncia el 2 d'octubre de 1937. El 1935 havia publicat Por qu� se constituy� el
Partido Sindicalista i el desembre del 1936 �Debe disolverse el Partido
Sindicalista?.
Prieto Tuero, Indalecio (1883-1962)
Pol�tic i periodista asturi�. Milit� sempre al Partido Socialista Obrero
Espa�ol i en fou un dels l�ders de l'ala moderada. Redactor, director i finalment
propietari del diari "El Liberal", de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat.
Tingu� intervencions notables a les corts (com la den�ncia del pistolerisme dels
sindicats grocs a Barcelona), s'opos� a la Dictadura i sign�, a t�tol personal, el
pacte de Sant Sebasti�. Ministre d'hisenda i d'obres p�bliques amb Aza�a (1931-33), un
cop proclamada la Segona Rep�blica, estabilitz� la pesseta i impuls� les obres
hidr�uliques i la modernitzaci� dels transports. Exiliat arran dels fets d'octubre del
1934, torn� a Espanya en triomfar el Front Popular (febrer del 1936). El president Aza�a
li ofer� la presid�ncia del consell de ministres, per� no pogu� formar govern perqu�
la majoria del seu partit seguia les directrius esquerranes i revolucion�ries de Largo
Caballero. Durant la guerra civil fou ministre de marina i aire (agost del 1936-maig del
1937) amb Largo Caballero i de defensa nacional amb Juan Negr�n (maig del 1937-mar� del
1938). Titllat de pessimista, per� en realitat perqu� no acceptava les directrius
comunistes, fou obligat a dimitir. Exiliat a M�xic, hi dirig� la JARE. Periodista
excel�lent i d'una gran for�a pol�mica, �s autor de C�mo y por qu� sal� del
ministerio de la Defensa nacional (1940), Palabras al viento, Convulsiones de
Espa�a, De mi vida.
Ruiz i Ponset�, Estanislau (1889-1967)
Economista i pol�tic. Llicenciat (1911) i doctor
(1913) en ci�ncies exactes i enginyer industrial (1915). Tingu� c�rrecs importants en
diverses empreses i f�u de traductor d'obres t�cniques. Particip� en la creaci� del
Sindicat General de T�cnics de Catalunya (1920) i en la de la Federaci� d'Empleats i
T�cnics (1932). Cofundador i dirigent de la Uni� Socialista de Catalunya i tamb�
dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fou diputat per la minoria
socialista al Parlament de Catalunya (1932 -39), des d'on particip� en els principals
debats parlamentaris. Al juliol-agost del 1936 fou conseller de prove�ments; des de
l'agost del 1936 fou membre del Consell d'Economia de Catalunya com a representant del
PSUC, i entre el 1937 i el 1939, sots-secretari d'economia de la Generalitat. Fou un dels
principals art�fexs de la Nova Economia; �s autor de L'aplicaci� del decret
de col�lectivitzacions i control obrer (1937), Les empreses col�lectivitzades i
el nou ordre econ�mic (1937). Com a publicista col�labor� al �Butllet� del
Sindicat General de T�cnics de Catalunya�, �Just�cia Social�, �T�cnica�,
�Treball� i al �Butllet�� de la conselleria d'economia. Dedicat tamb� a l'activitat
docent, fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona (1912-14) i d'economia a
l'Ateneu Polytechnicum (1934-35) i a l'Escola Industrial, de la qual fou director
(1936-37). El 1937 fou nomenat director de l'Escola del Treball. �s autor de Lugares
geom�tricos de curvatura estacionaria en el cuadril�tero de manivela cil�ndrica i
de Curso de geometr�a descriptiva. Tingu� cura de les edicions t�cniques de
l'editorial Gustau Gili, on fou cridat pel seu professor Eduard Fontser�. Durant la
guerra civil don� confer�ncies, algunes de les quals foren publicades. En acabar la
guerra civil, despr�s de passar per Fran�a, s'exili� el 1939 a M�xic. En aquest pa�s
col�labor� a la creaci� d'escoles i museus. El 1954 fou elegit vice-president segon del
Parlament i ocup� el c�rrec de gerent-apoderat de l'editorial UTEHA (1940-65), des d'on
ajud� i don� feina a desenes d'intel�lectuals catalans i altres republicans exiliats.
Tarradellas i Joan, Josep (1899-1988)
Pol�tic. Milit� en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels
fundadors dels setmanaris nacionalistes "Abrandament" (1917) i
"L'Intransigent" (1919). Membre, des de l'inici, de la Federaci� Democr�tica
Nacionalista (1919) de Francesc Maci� i de la Joventut Nacionalista La Fal� (1920), en
crear-se l'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) n'esdevingu� secretari general. Fou
elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol (1931-33) i diputat al Parlament
catal� (1932). Fou conseller de governaci� del desembre del 1931 fins al gener del 1933.
Aquest darrer any se separ� del partit i del govern per diverg�ncies amb Francesc
Maci�, juntament amb el grup de l'�Opini�, i constitu� el Partit Nacionalista
Republic� d'Esquerra, del qual fou secretari general. Fou detingut i processat pels
fets d'octubre del 1934, i aix� reingress�, de fet, a l'Esquerra. Des de l'inici de la
guerra civil ocup� diversos c�rrecs en el govern del president Companys. Fou conseller
de sanitat, de serveis p�blics (juliol del 1936), i li afegiren la conselleria d'economia
(agost del 1936), fins que assum� la presid�ncia del Consell de la Generalitat i la
conselleria de finances (setembre del 1936), a m�s de la de cultura (abril del 1937).
Cess� pel maig del 1937 i fou nomenat conseller de finances, des del juny del 1937 fins a
la fi de la guerra civil. En aquest per�ode organitz� les ind�stries de guerra i ajud�
decisivament les col�lectivitzacions. S'exili� pel febrer del 1939, i resid� a Fran�a.
El govern franquista en deman� l'extradici�, que fou denegada, arran de la protesta
indignada que dugu� a terme la legaci� de M�xic prop del mariscal P�tain en ocasi� de
l'entrega a Franco del president Companys. Pogu�, aix�, fugir a Su�ssa, on obtingu� el
dret d'asil. Torn� a Par�s el 1944, i rebutj� el c�rrec de ministre en el govern de la
Rep�blica Espanyola a l'exili. El 1954, quan el president de la Generalitat a l'exili,
Josep Irla, dimit� per motius de salut, es convoc� a la ciutat de M�xic —on
residia el grup m�s nombr�s de diputats— l'elecci� de la Mesa del Parlament de
Catalunya, de la Diputaci� Permanent i del President de la Generalitat. El dia 7 d'agost
fou elegit president de la Generalitat a l'ambaixada de la Rep�blica Espanyola a M�xic,
pels diputats del Parlament de Catalunya, encara que la seva pres�ncia fou nom�s
testimonial (9 diputats); altres foren representats o enviaren el seu vot. Renunci� a
formar govern a l'exili, i, despr�s de viatjar per diferents pa�sos d'Am�rica, fix� la
resid�ncia a Fran�a, a Saint-Martin-le-Beau (Orlean�s). Fins a la mort del general
Franco mantingu� una actitud testimonial, en defensa de la legitimitat de la presid�ncia
de la Generalitat com a �nic poder catal�. Des del 1976 intensific� els contactes amb
pol�tics catalans de l'interior, i, despr�s d'un viatge a Madrid, on s'entrevist� amb
el rei Joan Carles I i el president Su�rez, torn� a Barcelona el 23 d'octubre de 1977,
enmig d'una impressionant rebuda popular. Nomenat president de la Generalitat provisional
per designi reial, amb l'acord dels partits pol�tics catalans majoritaris, form� un
Consell Executiu unitari. Despr�s d'una gesti� molt personal, pragm�tica i, en
ocasions, pol�mica, un cop aprovat l'Estatut del 1979 i elegit el Parlament de Catalunya,
el maig del 1980 invest� Jordi Pujol com a successor seu en la presid�ncia de la
Generalitat i es retir� a una posici� d'observador cr�tic de la pol�tica del pa�s. El
1980 fou investit doctor honoris causa per la universitat de Tolosa (Llenguadoc).
El mateix any ced� al monestir de Poblet el seu arxiu, a cura de la Fundaci� Montserrat
Tarradellas i Maci�. El 1985, el govern franc�s el f�u commandeur de la Legi�
d'Honor i el 1986 el rei d'Espanya li conced� el marquesat de Tarradellas.
|
|
Militars
del b�ndol nacional. |
Aranda
Mata, Antonio (1888-1979)
Militar. El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnici� militar d'Oviedo; despr�s
d'haver fingit adhesi� al govern durant els primers dies, se sum� a l'al�ament i
resist� els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les
forces del general Franco. Despr�s fou cap del cos d'ex�rcit de Gal�cia, capit�
general de Val�ncia (1939) i, posteriorment, dirig� l'Escuela Superior de Guerra fins a
la darreria del 1942. Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauraci�
mon�rquica, l'enfrontaren amb Franco, que el posterg� i, per fi (1949) el pass� a la
reserva. El 1976, el rei Joan Carles I el rehabilit� i l'ascend� a tinent general.
Cabanellas Ferrer, Miguel (1872-1938)
Militar. Durant la Segona Rep�blica fou director general de la Gu�rdia
Civil. El 18 de juliol de 1936 secund� l'aixecament militar. Presid� la Junta de
Defensa, com a general m�s antic, fins al nomenament (1 d'octubre) del general Franco com
a cap de l'estat i general�ssim.
D�vila Arrondo, Fidel (1878-1962)
Militar. Lluit� a Cuba (1896-98) i al Marroc. El 1929 ascend� a general de brigada. En
�sser proclamada la Rep�blica (1931) sol�licit� de passar a la reserva. Prengu� part
en l'al�ament militar del 1936; a la mort del general Mola comand� l'ex�rcit que ocup�
el nord de la Pen�nsula Ib�rica. Prengu� part en l'ocupaci� de Terol (1938) i en la
batalla de l'Ebre. Fou ministre de l'ex�rcit el 1938 i en 1945-51. El 1948 fou creat
marqu�s de D�vila.
Fanjul Go�i, Joaqu�n
(1880-1936)
Militar basc. Intervingu� en les campanyes del Marroc i ascend� a general l'any 1926.
Fou diputat del grup agrari per Conca (1931-33) i sots-secretari del ministeri de la
guerra (1935). Particip� en els preparatius de l'aixecament del juliol del 1936, i
dirig� a Madrid la rebel�li� de la caserna de la Monta�a, per�, fracassada aquesta,
fou afusellat.
Militar basc. Intervingu� en les campanyes del Marroc i ascend� a general l'any 1926.
Fou diputat del grup agrari per Conca (1931-33) i sots-secretari del ministeri de la
guerra (1935). Particip� en els preparatius de l'aixecament del juliol del 1936, i
dirig� a Madrid la rebel�li� de la caserna de la Monta�a, per�, fracassada aquesta,
fou afusellat.
Franco Bahamonde, Francisco (1892-1975)
Militar i estadista. Fill d'un funcionari naval; no havent pogut ingressar
a l'escola naval, ho f�u a l'acad�mia d'infanteria de Toledo (1907), i del 1912 al 1917
es disting� al Marroc. Fou destinat a Oviedo (1917-20), i de nou al Marroc, on combat� a
les ordres de Mill�n Astray y Valenzuela. El 1923, apadrinat per Alfons XIII, es cas�
amb Carmen Polo, la qual procedia de l'alta burgesia asturiana. Destinat un altre cop al
Marroc amb el grau de tinent coronel, assum� el comandament de la Legi� Estrangera
(1923) i particip� activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d'Alhucemas i
en la reconquesta del Protectorat (1925). General de brigada a 34 anys —el m�s jove
d'Europa—, dirig� l'acad�mia militar de Saragossa (1928-31), fins a l'adveniment de
la Rep�blica, que el releg� a missions secund�ries, com la governaci� militar de la
Corunya i de les Balears. El triomf de les dretes (1933) el torn� als alts c�rrecs de
l'ex�rcit. Contribu� a dirigir la campanya d'Ast�ries de l'octubre del 1934, i amb
Jos� Maria Gil-Robles al ministeri de defensa fou nomenat cap de l'estat major central
(1935). El govern del Front Popular el nomen� comandant militar de Can�ries (1936), on
particip� en els preparatius de l'al�ament militar. El 18 de juliol de 1936 es f�u
c�rrec del comandament de les tropes marroquines, creu� l'estret de Gibraltar i
organitz� l'avan� cap a Madrid per M�rida, Badajoz i Talavera de la Reina. R�pidament
assol� la direcci� de la guerra, i el 29 de setembre de 1936 fou nomenat general�ssim
de totes les forces de terra, mar i aire i, el dia 30, cap del govern per la Junta de
Defensa Nacional de Burgos. Per l'abril del 1937 adopt� el t�tol de Caudillo, com
a cap del partit �nic, FET y de las JONS, i esdevingu� cap de l'estat i del govern
alhora pel gener del 1938, tot conservant el comandament superior de l'ex�rcit. Acabada
la guerra civil (primer d'abril de 1939), inici� la reconstrucci� del pa�s i cre� un
estat alhora cat�lic, autoritari i corporatiu. Malgrat les estretes relacions amb les
pot�ncies de l'Eix, mantingu� la neutralitat durant la Segona Guerra Mundial (1939-45),
per� despr�s d'aquesta els aliats a�llaren el nou r�gim. Aquest, per�, es consolid�
amb la llei de creaci� de les corts (1942), el Fuero de los Espa�oles (1945), la Ley
del refer�ndum nacional (1945), la Ley de sucesi�n en la jefatura del estado (1947),
etc. L'acord amb els EUA i amb el Vatic� el 1953 signific� la ruptura del blocatge
diplom�tic (reconeixement per l'ONU el 1955) i la consagraci� definitiva del general
Franco com a cap �nic, indiscutible i vitalici del r�gim, que des del 1947 es definia
com una monarquia cat�lica, social i representativa. El 1966 atorg� una nova
constituci� (la llei org�nica de l'estat), i tres anys m�s tard present� a les corts,
com a successor seu, a t�tol de rei, el pr�ncep Joan Carles de Borb�. Pel juny del 1973
ced� la presid�ncia del govern al seu secretari i m�xim col�laborador, l'almirall
Carrero Blanco, i, mort aquest en un atemptat (20 de desembre de 1973), al ministre de la
governaci�, Carlos Arias Navarro (gener del 1974). Pel juliol, una malaltia l'oblig� a
traspassar tamb� —b� que interinament— la direcci� de l'estat a les mans del
pr�ncep Joan Carles, c�rrec que reassum� al mes de setembre. Autor d'algunes obres,
empr� el pseud�nim de Jaime de Andrade, amb el qual sign� articles, Marruecos.
Diario de una bandera (1922) i el gui� cinematogr�fic Raza (1942).
Garc�a Vali�o y Marc�n, Rafael (1898-1972)
Militar. Tinent coronel en esclatar la guerra civil (1936), lluit� contra la Rep�blica i
arrib� a general. Fou governador de Melilla, cap de l'estat major, darrer alt comissari
al Marroc (1951-56), director de l'escola de l'ex�rcit i capit� general de Valladolid i
de Madrid. Escriv� Guerra de liberaci�n espa�ola. Campa�as de Arag�n y Maestrazgo.
Batalla de Teruel. Batalla del Ebro (1938-1939) (1949).
Goded Llopis, Manuel (1882-1936)
Militar. Ingress� a l'Academia de Infanter�a el 1896, i el 1925, despr�s
d'intervenir en el desembarcament d'Alhucemas (Marroc), fou ascendit a general. Implicat
en l'aixecament de Sanjurjo per l'agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomen�
director general d'aeron�utica, inspector general d'aviaci� militar i magistrat de la
sala sisena del Tribunal Suprem. Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les
Balears. Hi prepar� l'aixecament, i la Junta Suprema de la conspiraci� li assign�, en
un principi, l'encap�alament del sollevament a Val�ncia, per� ell prefer� (i convenc�
Mola) encarregar-se de Barcelona. El mat� del 19 de juliol proclam� l'estat de guerra a
Mallorca; despr�s, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense
saber quina era la situaci� a Barcelona, s'hi dirig� amb un hidroavi�. Hi arrib� prop
de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingu� el general Llano de la
Encomienda) intent�, sense �xit d'obtenir la col�laboraci� de la gu�rdia civil
(general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l'edifici
i fou detingut personalment pel comandant P�rez Farr�s. Despr�s, Companys aconsegu�
que parl�s per r�dio induint a la rendici� els militars revoltats. Traslladat al
vaixell Uruguay, l'11 d'agost fou sotm�s a un consell de guerra; fou afusellat a
Montju�c l'endem�.
Mart�nez Anido, Severiano (1862-1938)
Militar. De l'arma d'infanteria, ascend� a general despr�s de lluitar al
Marroc. Governador militar de Barcelona a partir del 1917, assol� una gran notorietat
quan pass� al govern civil (1920-22). Dict� la deportaci� dels principals dirigents
sindicalistes a Ma� (1920), i, juntament amb el cap de policia Arlegui, afavor� l'acci�
de bandes de pistolers i dels sindicats lliures contra la CNT. Primo de Rivera el nomen�,
successivament, director general de seguretat i ministre de la governaci�. Exiliat a
Fran�a el 1931, no torn� a Espanya fins pel juliol del 1936 per a unir-se a l'aixecament
militar. El 1938 ocup� la cartera d'ordre p�blic en el primer govern de Franco, despr�s
d'haver estat, des de l'octubre del 1937, cap de seguretat interior.
Mill�n Astray, Jos� (1879-1954)
Militar. General des del 1932, despr�s d'estudiar a
Alg�ria l'organitzaci� de la legi� estrangera francesa, el 1920 fund� el Tercio de
Extranjeros (legi� espanyola). Ferit diverses vegades al Marroc, presid� el cos de
mutilats de guerra. L'any 1936 s'adher� a l'al�ament de Franco i protagonitz� un
c�lebre incident amb Unamuno.
Mola Vidal, Emilio (1887-1937)
Militar castell�. Combat� al Marroc (1909-30), on fou ascendit a general
(1924). Director general de seguretat del govern Berenguer (1930), en caure la monarquia
fou separat de l'ex�rcit, per� hi torn� (1934) i, amb el nom d'el Director,
planej� l'aixecament contra la Rep�blica. Comandant militar de Pamplona, el 18 de juliol
de 1936 organitz�, amb l'ajut dels requet�s, les columnes que marxaren contra Sant
Sebasti� i contra Madrid, des de Navarra. Establ� la junta de Burgos i quan, per
l'octubre, Franco fou nomenat cap de l'estat, pass� a comandar l'ex�rcit del nord.
Mentre atacava Bilbao, pel juny de l'any seg�ent, mor� en un accident d'aviaci�.
Moscard� Ituarte, Jos� (1878-1956)
Militar castell�. Coronel des del 1929, en produir-se l'aixecament
militar, del qual no tenia not�cia, era cap de l'escola de gimn�stica de Toledo. S'hi
adher� i es tanc� a l'alc�sser d'aquella ciutat —seu de l'Academia de
Infanter�a— amb una guarnici� integrada per gu�rdies civils, i hi resist� (22 de
juliol � 28 de setembre de 1936) fins que Varela oblig� les forces republicanes a
aixecar el setge. Man� la divisi� refor�ada de S�ria. Capit� general de Catalunya
(1943-45), Franco li atorg� (1948) el t�tol de comte de l'Alc�zar.
Mu�oz Grandes, Agust�n (1896-1970)
Militar i pol�tic castell�. Particip� en les campanyes del Marroc, i
durant la Segona Rep�blica organitz� el cos dels gu�rdies d'assalt. Comand�, en la
zona franquista, la XV divisi� i el cos d'ex�rcit d'Urgell. Ministre secretari general
del Movimiento (1939-40), general en cap de la Divisi�n Azul (1941-42) i ministre de
l'ex�rcit (1951-57), ascend� a capit� general el 1957 i fou vice-president del govern
(1962-67).
Queipo de Llano y Sierra, Gonzalo (1875-1951)
Militar castell�. Oficial de cavalleria, f�u carrera en les guerres de Cuba i el Marroc.
Ja general, s'enemist� amb Primo de Rivera i per aix� fou objecte de repres�lies,
passat a la reserva i empresonat tres mesos. Rebel�lat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro
Vientos, s'exili� fins a l'abril del 1931. Rehabilitat per la Rep�blica, capit� general
de Madrid i despr�s cap del Cuarto Militar del president, conserv� la fidelitat fins a
la cessaci� del seu consogre, Alcal�-Zamora. Inspector dels carrabiners, s'aixec�
contra el govern el 1936 i s'apoder� de Sevilla, des d'on f�u una s�rie d'emissions
radiof�niques que foren molt conegudes. Despr�s del 1939, discrep� del general Franco i
mor� marginat.
Saliquet i Zumeta, Andreu (1877-1959)
Militar. Lluit� a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Pass� a Barcelona, on col�labor� en
la repressi� de la vaga general del 1917. El 1923 assol� el grau de general, al Marroc.
Destitu�t per la Rep�blica (1931), s'acoll� a la llei Aza�a i pass� a la reserva. El
18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l'al�ament a Valladolid, on
s'apoder� de la capitania general. Form� part de la Junta de Burgos que nomen� Franco
general�ssim. Dirig� l'ocupaci� de Madrid (mar� del 1939). Des d'aleshores hi resid�.
Fou cap del Tribunal para la Represi�n del Comunismo y la Masoner�a fins que mor�.
Sanjurjo Secanell, Jos� (1872-1936)
Militar. Lluit� a Cuba i a l'�frica, i fou ascendit a tinent general (1925) i nomenat
director de la Gu�rdia Civil (1928) i del cos de carrabiners (1932). El 1929 fou capit�
general de Val�ncia. El 10 d'agost de 1932 s'aixec� contra la Rep�blica, per�
fracass� i fou empresonat. Amnistiat (1934), es trasllad� a Portugal, des d'on conspir�
contra la Rep�blica. Mor� en accident aeri quan anava a posar-se al capdavant dels
rebels el 18 de juliol de 1936.
Varela e Iglesias, Jos� Enrique (1891-1951)
Militar andal�s. Lluit� en la guerra del Marroc, on guany� dues grans creus llorejades
de Sant Ferran (1920 i 1921). Ascendit a general de brigada (1935), promogu� la
participaci� dels carlins a la rebel�li� contra la Rep�blica, i s'aixec� a Cadis, que
ocup� (1936), aix� com Toledo. Lluit� al front de Madrid, a Brunete i a Terol. Fou
ministre de l'ex�rcit (1939-42), tinent general (1941) i alt comissari d'Espanya al
Marroc (1945-51). El 1951 Franco li conced�, p�stumament, el t�tol de marqu�s de
Varela de San Fernando.
Yag�e Blanco, Juan (1892-1952)
Militar castell�. Particip� en la guerra d'�frica a partir del 1914, i en la repressi�
de la revoluci� asturiana del 1934. De simpaties falangistes, intervingu� en la guerra
civil de 1936-39, sobretot en la campanya d'Extremadura, i ocup� Barcelona al capdavant
de les tropes marroquines. Fou ministre de l'aire (1939-40).
|
|
Civils
del b�ndol nacional. |
Calvo
Sotelo, Jos� (1893-1936)
Pol�tic. Fou advocat de l'estat i inici� la carrera pol�tica al costat
d'Antoni Maura, que el nomen� governador civil de Val�ncia (1921-22). Durant la
Dictadura de Primo de Rivera ocup� els c�rrecs de director general d'administraci�
local (1923-25) i ministre de finances (1925-30), des dels quals redact� l'Estatut
Municipal (1924), introdu� el sistema de �pressuposts extraordinaris�, cre� el
monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intent� de mantenir la paritat
internacional de la pesseta (per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc
Camb�). Instaurada la rep�blica (1931), s'exili� a Portugal i despr�s a Fran�a (on
entr� en contacte amb Charles Maurras). Influ�t per l'exemple itali� d'organitzaci� de
l'estat, es mostr� partidari del poder unipersonal i de les institucions corporativistes.
Despr�s de l'amnistia del 1934 fou nomenat de nou diputat. De cara a les eleccions del
1936 constitu� una coalici� de dretes, a la qual no s'integraren ni la CEDA ni Falange
Espa�ola. El seu assassinat per uns gu�rdies d'assalt (13 de juliol de 1936) precipit�
l'al�ament militar (17 de juliol).
Fal y Conde, Manuel Jos�
(1894-1975)
Pol�tic andal�s. Advocat, organitz� el requet� d'Andalusia i particip� en la
rebel�li� de Sanjurjo (1932). Nomenat secretari general de la causa tradicionalista,
intervingu� en els preparatius de l'aixecament del juliol del 1936; presid�, a Barcelona
(febrer del 1936), una reuni� de delegats carlins per procurar la integraci� del
tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo. Ja comen�ada la guerra civil, el
seu criteri i la seva actuaci� independents provocaren dificultats en el camp del govern
de Burgos, la qual cosa f�u que s'exili�s a Portugal. En tornar-ne, rest� apartat de
les activitats pol�tiques.
Fern�ndez-Cuesta Merelo, Raimundo
(1896-1992)
Pol�tic castell�. Advocat, fou un dels fundadors de la Falange Espa�ola
(1933), de la qual fou secretari general (1934). Empresonat pel govern republic�, el 1937
fou bescanviat, i poc despr�s ocup� la secretaria general de FET y de las JONS. Fou
ministre d'agricultura (1938-39), de just�cia (1945-51), ministre secretari general del
Movimiento (1951-56), ambaixador al Brasil i a It�lia, conseller del Regne, conseller
nacional del Movimiento i procurador a corts. Contrari a la reforma pol�tica i a la
democr�cia parlament�ria, el 1975 promogu� l'associaci� Frente Nacional Espa�ol i, el
1976, la transform� en Falange Espa�ola de las JONS, partit ultradret� i nost�lgic del
franquisme que presid� fins el febrer del 1983.
Primo de Rivera y S�enz de Heredia, Jos� Antonio (1903-1936)
Pol�tic castell�. Fill de Miguel Primo de Rivera, es llicenci� en dret (1925) i en
caure la Dictadura (1930) ingress� a la Uni�n Mon�rquica, des de la qual defens�
l'actuaci� del seu pare. Candidat dret� a les eleccions del 1931, hi fou derrotat.
Antiliberal i antimarxista, abra�� un nacionalisme tradicionalista i totalitari,
influ�t pel feixisme itali�. Col�labor� en la revista "El Fascio". El 1933
fou elegit diputat i fund� l'agrupaci� pol�tica Falange Espa�ola, que es
fusion� amb les JONS (1934). Aviat cap �nic del partit, fou derrotat a les eleccions del
febrer del 1936. Encarcerat el mes seg�ent arran dels fets de viol�ncia del moment i
traslladat a la pres� d'Alacant, sostingu� l'al�ament del 18 de juliol. Condemnat a
mort, fou afusellat.
Serrano Su�er, Ram�n (1901)
Pol�tic castell�. Es llicenci� en dret i exerc� d'advocat de l'estat.
De pares catalans, s'integr� totalment a la cultura i la societat castellanes. Diputat a
les corts per la CEDA (1933-36), fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil,
per� aconsegu� de fugir d'un hospital i de passar a la zona franquista (1937). Aviat es
convert� en una figura clau del nou r�gim: amic molt directe de Jos� Antonio Primo de
Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari pol�tic. Redact� el decret
d'unificaci� de falangistes i carlins. Fou ministre de l'interior (1938) i de la
governaci� (1939), en un per�ode molt dur de repressi�, i d'afers estrangers (1940-42).
Durant la Segona Guerra Mundial es disting� per la seva simpatia per l'Eix i
s'entrevist� repetidament amb Hitler i Mussolini: fou un dels principals promotors de
l'organitzaci� de la Divisi�n Azul (1941). Per precisar la seva intervenci� entre el
r�gim i els nazi-feixistes, escriv� (1947) Entre Hendaya y Gibraltar, molt
reeditat. Retirat de la pol�tica i exercint brillantment la professi�, fou, per�,
favorable als generals revoltats a Alg�ria contra De Gaulle. Sense abjurar de la seva
proced�ncia autorit�ria, als darrers anys adopt� una postura distanciada i m�s i m�s
cr�tica envers el r�gim franquista.
|
|
Eclesi�stics
relacionats amb la guerra. |
Gom�
i Tom�s, Isidre (1869-1940)
Eclesi�stic i escriptor. Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona (1927),
arquebisbe de Toledo (1933) i cardenal (1935), fou reticent amb la Rep�blica o hostil a
ella, en esclatar la guerra civil represent� oficiosament la Santa Seu davant del govern
de Salamanca. Amb la seva influ�ncia personal contribu� decisivament al reconeixement de
la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado
espa�ol (1937), escrita per ell mateix. No aconsegu�, malgrat les pressions, la
signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s'adre�� p�blicament a Jos� Antonio Aguirre
per excusar l'afusellament de capellans bascs pels franquistes. En un acte religi�s a
Madrid (1939) reb� l'espasa victoriosa de Franco. A la pastoral Lecciones de la guerra
y deberes de la paz (1939) revel� una certa actitud cr�tica.Apologeta activ�ssim,
escriv� m�s de tres-centes pastorals i setze llibres: Mar�a, Madre y Se�ora (1920),
El evangelio explicado (1931), en quatre volums, La familia (1931), Por
Dios y por Espa�a (1940), recull dels escrits de la guerra, etc. Fou membre de
l'Academia Espa�ola i un gran propagandista de la "Hispanidad" (Discurso de
la Raza, 1934).
M�gica, Mateo (1879-1968)
Eclesi�stic basc. Bisbe de Vit�ria des del 1928, fou expulsat de l'estat espanyol (1931)
perqu� conspir� contra el r�gim republic�, per� torn� poc despr�s. F�u costat de
bon principi a l'aixecament del 18 de juliol, per� hagu� d'anar-se'n (octubre del 1936)
perqu� simpatitzava amb el nacionalisme basc. No sign� la carta col�lectiva de
l'episcopat espanyol d'adhesi� al general Franco (juliol del 1937).
Pius XI (1857-1939)
Nom que adopt� Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39). Prefecte de la Biblioteca
Ambrosiana (1907-14) i de la Vaticana (1914-18), despr�s d'una r�pida nunciatura a
Vars�via, fou arquebisbe de Mil� (1921) i cardenal. Com a papa estimul� la creaci� de
col�legis nacionals a Roma, reorganitz� els estudis i graus acad�mics eclesi�stics (Deus
scientiarum Dominus, 1931) i fund� l'Acad�mia Pontif�cia de Ci�ncies (1937).
Afavor� l'acci� missionera de l'Esgl�sia i es preocup� del seu arrelament mitjan�ant
la formaci� del clergat aut�cton. Del seu magisteri, for�a ampli, es destaquen Casti
connubii, enc�clica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno, sobre la q�esti�
social, Divini Redemptoris, contra el comunisme, i Mit brennender Sorge,
contra el nazisme; sign� els Pactes del Later� (11 de febrer de 1929), que posaren fi a
la Q�esti� Romana, i donaren lloc al nou Estat de la Ciutat del Vatic�. Ajudat
pels dos cardenals secretaris d'estat, Pietro Gasparri (1922-34) i Eugenio Pacelli
(1834-39), procur� la conc�rdia mitjan�ant concordats amb molts
estats.
Vidal i Barraquer, Francesc (1868-1943)
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43). De fam�lia de propietaris
rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al col�legi dels
jesu�tes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicenci� en dret a la Universitat de
Barcelona, i s'hi doctor� a la de Madrid (1900). Els estudis jur�dics li donaren una
cultura i una actitud c�viques que el distingiren de molts altres eclesi�stics del seu
temps. Despr�s d'haver exercit d'advocat a Barcelona, decid� de passar al servei de
l'Esgl�sia. Dissuadit per Torras i Bages d'entrar a la Companyia de Jes�s, per motius
altament religiosos curs� els estudis de teologia i de dret can�nic al seminari de
Barcelona i a la universitat pontif�cia de Tarragona, on es doctor� en ambdues
facultats. Ordenat de sacerdot el 1899, rest� amb diferents c�rrecs a la c�ria
arquebisbal de Tarragona. Hi fou nomenat canonge el 1907 i elegit vicari capitular el
1911, a la mort de l'arquebisbe Costa i Borr�s. Dos anys despr�s fou consagrat bisbe
titular de Pentacomia i nomenat administrador apost�lic de Solsona. El 1914 els bisbes de
la Tarraconense l'elegiren senador. Renunci� el 1917 a la mitra de Cadis per tal de poder
contribuir a apaivagar les tensions pol�tiques i socials de Catalunya. Aquesta actitud,
unida a la defensa insubornable de la llibertat i dels drets de l'Esgl�sia, constitu� el
tret caracter�stic de tota la seva vida. Arquebisbe de Tarragona des del 1919 i cardenal
des del 1921, el 1923 rebutj� d'�sser presentat per a la seu de Toledo. Els anys de la
Dictadura defens� la llibertat de l'Esgl�sia, i mantingu� amb tots els altres bisbes de
la Tarraconense, la llengua catalana com la llengua normal de la predicaci� i de la
catequesi. El 1924 no accept� el seu trasllat a la seu de Saragossa, i dos anys m�s tard
s'opos� tant a la permuta amb el bisbe de C�ria, Segura, com al seu trasllat a Roma com
a cardenal de c�ria. Proclamada la Rep�blica el 1931, contribu� a evitar incendis
d'esgl�sies o de convents a Catalunya. Cap de l'episcopat espanyol arran de l'exili del
cardenal Segura, s'esfor��, amb poc �xit, prop del govern provisional —amb el
president del qual, Alcal� Zamora, l'un� una sincera amistat— a mitigar les
disposicions del projecte de constituci� que afectaven els drets de l'Esgl�sia; intent�
tamb�, en va, que la Santa Seu accept�s Luis de Zulueta com a ambaixador de la
Rep�blica i inform� el papa de la veritable situaci� pol�tica i religiosa d'Espanya.
Fou partidari de dirigir col�legiadament amb els arquebisbes, en les confer�ncies
metropolitanes, els afers religiosos i pol�tico-eclesi�stics d'Espanya, i en la
preparaci� dels documents collectius cerc� tamb� la col�laboraci� de tots els bisbes.
Com a president (fins a l'abril del 1936) de la confer�ncia de metropolitans, treball�
estr�nuament en la implantaci� de l'Acci� Cat�lica, tot i que les bases d'aquesta,
aprovades per la Santa Seu, no responien pas a la seva mentalitat, m�s d�ctil i menys
centralitzadora. Insist�, sempre, que els t�tols primacials a Espanya eren purament
honor�fics, defens� el t�tol de primat de les Espanyes que tenia l'arquebisbe de
Tarragona i desitjava que les diferents seus primades estenguessin llur jurisdicci�
honor�fica sobretot en les �rees geogr�fiques que hi havien estat hist�ricament
unides. Esclatada la revoluci� a Tarragona el 21 de juliol de 1936, nom�s for�at es
refugi� a Poblet, com a hoste d'Eduard Toda i G�ell. L'hi anaren a cercar uns milicians
de la FAI de l'Hospitalet. Tement per la seva vida, cregu� m�s escaient que el seu bisbe
auxiliar, Manuel Borr�s, rest�s a la di�cesi de Tarragona, per tal de no deixarla
abandonada, per� aquest mor� prest assassinat. Traslladat a Barcelona amb el seu
secretari particular, Joan Viladrich, els consellers de governaci� i de cultura de la
Generalitat, Espanya i Gassol, els procuraren d'�sser embarcats cap a It�lia en vaixells
de la marina de guerra italiana. Fix� la seva resid�ncia a la cartoixa de Farneta, prop
de Lucca, fins que el 1943, a causa de l'ocupaci� alemanya, es trasllad� a Su�ssa. Des
de Farneta treball� incansablement a favor de la pau, del salvament de sacerdots i de
cat�lics que es trobaven en greu perill a Catalunya, i m�s endavant, del bisbe de Terol,
que hi era presoner i que fou mort per repres�lies de guerra. Per poder dur a terme
aquestes activitats, es neg� a signar la lletra col�lectiva de l'episcopat espanyol de
l'1 de juliol de 1937 a favor de l'Espanya del general Franco, i tamb� perqu� no creia
adient que els bisbes, ni que fos en aquelles greus circumst�ncies, prenguessin un partit
excloent, en una guerra civil, a petici� d'una de les parts bel�ligerants. Per algunes
d'aquelles activitats, que hom judic� antiespanyoles, i per aquesta negativa, no li fou
perm�s de retornar en vida a la seva di�cesi, que governaren en nom seu els vicaris
generals Salvador Rial i Francesc Vives. Tot i les pressions del govern del general Franco
perqu� renunci�s la seu de Tarragona, no hi acced�, ni Pius XI no les accept�, ni
foren tolerades pel cardenal Gom� ni admeses pel nou papa Pius XII, elegit el 1939 en un
conclave en qu� prengueren part tots dos purpurats catalans. En el seu testament pales�
el desig que les seves despulles fossin traslladades a la seu de Tarragona i sebollides
prop del sepulcre del seu bisbe auxiliar, Manuel Borr�s. Aix� fou, finalment, realitzat
el maig de 1978.
|
|
Altres
personatges relacionats amb la guerra. |
Blum,
L�on (1872-1950)
Pol�tic franc�s de fam�lia jueva. Estudi� dret. El 1906 fund�, amb Jaur�s, el
peri�dic �L'Humanit�. Durant la guerra (1914-18) fou director del gabinet del
ministre Sembat. Al congr�s de Tours (1920) encap�al� el moviment d'oposici� a la
Tercera Internacional i pass� a �sser el cap del nou partit socialista franc�s (SFIO),
despr�s de la separaci� dels comunistes, i director de �Le Populaire�. Despr�s del
triomf del front popular tingu� acc�s a la presid�ncia del consell. El seu primer
ministeri (juny del 1936-juny del 1937) es caracteritz� per importants reformes
econ�miques i socials. Essent cap de govern esclat� la guerra civil (1936-39) a Espanya.
Partidari, en un primer moment, d'ajudar militarment la rep�blica espanyola, Blum fou qui
propos� la no-intervenci� de les pot�ncies estrangeres al conflicte. Els desacords que
produ� entre l'esquerra la pol�tica de no-intervenci� desembocaren en un vot de censura
del Senat, que el f�u dimitir (juny 1937). Sota el r�gim de Vichy fou deportat a
Alemanya al camp de Buchenwald, d'on fou alliberat pels aliats (1945). En retornar,
presid� un govern transitori (1946-47). Public� � l'�chelle humaine (1945), on
intent� de conciliar les tesis marxistes amb l'humanisme occidental.
Daladier, �douard (1884-1970)
Pol�tic franc�s. Fou professor d'hist�ria i diputat radical socialista (1919-40 i
1946-58), ministre de col�nies (1924), d'obres p�bliques (1930-31) i de la guerra
(1932), i cap de govern (1933 i 1934). Sostingu� el Front Popular, en el qual particip�
com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern per tercera vegada (1938-40).
La crisi econ�mica l'oblig� a cercar ajut entre els moderats, i, b� que ced� davant
les exig�ncies alemanyes a Munic (1938), el 1939 declar� la guerra al III Reich. Ocup�
el ministeri de la guerra (mar� del 1940) i el d'afers estrangers (maig del 1940), per�
fou detingut pel govern de Vichy (juny del 1940) i deportat a Alemanya (1943-45). Fou
diputat (1946-58) i president del partit radical (1957-58).
Garc�a Lorca, Federico (1898-1936)
Poeta i dramaturg. Estudi� dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on resid�
des del 1919. A la Residencia de Estudiantes conegu� Juan Ram�n Jim�nez i Antonio
Machado i es f�u amic de Salvador Dal� i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge
Guill�n i Pedro Salinas, a la generaci� dels quals —dita del 1927— cal
adscriure la seva obra. A trav�s de la seva amistat amb Salvador Dal�, a qui dedic� una
oda (1926), conegu� Catalunya, des del 1925. Sebasti� Gasch i el grup de "L'Amic de
les Arts" li feren con�ixer la vida popular i cultural de Barcelona, on f�u la seva
primera exposici� de dibuixos, a les galeries Dalmau (1927). Aviat es relacion� amb els
grups de "Mirador" i de "Quaderns de Poesia" i f�u confer�ncies i
lectures. A trav�s de Margarida Xirgu, principal protagonista de les estrenes lorquianes
a Barcelona, conegu� el m�n teatral. Garc�a Lorca ha influ�t sobre els poetes de la
promoci� de Rossell�-P�rcel, Blai Bonet, etc. Particip� en els actes de l'aniversari
de la mort de G�ngora amb una confer�ncia sobre La imagen po�tica en Don Juan Luis
de G�ngora, que constitueix un document important sobre la concepci� i l'elaboraci�
de la seva pr�pia poesia. Excepcionalment dotat per a tota activitat art�stica, a m�s
de poesies i peces teatrals f�u dibuixos i versions musicals de can�ons populars. El
1931 fund� La Barraca, grup de teatre universitari que dirig� Eduardo Ugarte i que
recorria els pobles de Castella. F�u viatges a Gal�cia, a Nova York, a Cuba (1929-30) i
a l'Argentina (1933-34). Quan esclat� la guerra civil, el 1936, era a Granada, on, potser
m�s per raons personals que per activitats pol�tiques, fou detingut per la gu�rdia
civil franquista i afusellat el 19 d'agost. La seva obra po�tica, iniciada amb Impresiones
y paisajes (1918) i Libro de poemas (1921), que a trav�s d'elements rom�ntics
i modernistes mostren progressivament la sensibilitat personal de l'autor en formes i
motius de gust popular, arriba a la plenitud amb Canciones (1927), Romancero
gitano (1928), Poema del cante jondo (1931) i Llanto por Ignacio S�nchez
Mej�as (1935), on assimila formes i elements populars amb les adquisicions de
l'avantguardisme i de la poesia culta de la seva generaci�, en poemes d'una estilitzada
eleg�ncia, que oscil�len entre la trag�dia i el lirisme; m�s decantat cap a les formes
d'avantguarda �s Poeta en Nueva York (1940), cant angoix�s a la gran ciutat com a
nucli deshumanitzador. En la seva producci� teatral el llenguatge l�ric, les can�ons i
els roman�os que hi intercala i la concepci� poem�tica de l'obra s�n caracter�stiques
essencials: Mariana Pineda (1927) i La zapatera prodigiosa (1930), una fina
caricatura de la relaci� entre una muller jove i un marit vell. Hom pot considerar
trag�dies Bodas de sangre (1933), on l'amor il�leg�tim �s perseguit pel
fatalisme, Yerma (1937), sobre la maternitat frustrada, i La casa de Bernarda
Alba, estrenada per Margarida Xirgu a Buenos Aires el 1945, colpidor retaule del tab�
de la virginitat en un medi rural. Unes altres peces —As� que pasen cinco a�os (1931),
Retablillo de don Crist�bal (1931), Amor de don Perlimpl�n con Belisa en su
jard�n (1931), El p�blico (1933), Do�a Rosita la soltera o El
lenguaje de las flores (1935)— exemplifiquen aspectes m�s experimentals o
recreatius de la seva obra.
Hemingway, Ernest (1899-1961)
Novel�lista nord-americ�. Integrat en la Generaci� Perduda, bas� les seves
novel�les en experi�ncies personals i us� la guerra com a fons dram�tic dels seus
escrits, on, formalment, hom troba un estil de conversa amb frases curtes. A Farewell
to Arms ('Ad�u a les armes', 1929) fou producte de la seva actuaci� al front itali�
durant la Primera Guerra Mundial. El 1937 fou corresponsal de guerra als fronts d'Arag�;
visqu� els bombardeigs de Barcelona de l'abril del 1938, i al novembre, la batalla de
l'Ebre. D'aquestes experi�ncies sorgiren una s�rie de reportatges per a diversos
peri�dics nord-americans i la novel�la For Whom the Bell Tolls ('Per a qui toquen
les campanes', 1940; traducci� catalana 1971). Escriv� tamb� Death in the Afternoon ('Mort
a la tarda', 1932), The Fifth Column ('La quinta columna', 1938), Across the
River and into the Trees ('M�s enll� del riu i sota els arbres', 1950; traducci�
catalana de R. Folch i Camarasa, 1967) i The Old Man and the Sea ('El vell i la
mar', 1952; traducci� catalana de Ferran de Pol, 1966), pel qual li fou concedit el premi
Pulitzer. Reb� el premi Nobel de literatura el 1954. Internat sovint en centres
frenop�tics, se su�cid�.
Hern�ndez Gilabert, Miguel (1910-1942)
Poeta. Fill de pastors, despr�s de l'ensenyan�a prim�ria es dedic� a les tasques
familiars alhora que completava d'una manera autodid�ctica la seva formaci�. Public�
les primeres poesies a diverses publicacions locals, com "El Gallo Crisis"
(1934), revista fundada per l'escriptor Ram�n Sij�, a la mort del qual dedic� una
notable Eleg�a. Despr�s de dues estades a Madrid (1931 i 1934), es relacion� amb
Jorge Guill�n, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li facilitaren l'acc�s a
"Cruz y Raya", "Caballo verde para la poes�a" i "Revista de
Occidente". Durant la guerra civil fou voluntari de les mil�cies populars, comissari
de cultura del batall� d'El Campesino, i col�laborador d'"El Mono
Azul", "Hora de Espa�a" i "Nueva Cultura". La primera etapa de
la seva producci� —Perito en lunas (1933), El rayo que no cesa (1936)—
es caracteritza per l'assimilaci� de les formes de la poesia culta vigent, configurades
d'acord amb la pr�pia situaci� i sensibilitat, despr�s pregonament projectada en les
obres estimulades per la guerra civil —Viento del pueblo (1937), El hombre
acecha (1939)— i sobretot en el Cancionero y romancero de ausencias: 1938-1941,
mena de dietari l�ric publicat a Buenos Aires (1958). Escriv� tamb� obres teatrals,
inspirades en el seu catolicisme de joventut —Qui�n te ha visto y qui�n te v� (1934)—
i en la seva actitud combativa posterior: Los hijos de la piedra (1935), El
labrador de m�s aire (1937), Teatro en la guerra: La cola; El hombrecito; El
refugiado; Los sentados (1937). Mor� a la pres� d'Alacant.
Machado Ruiz, Antonio (1875-1939)
Poeta andal�s. Germ� de Manuel Machado Ruiz, hom sol adscriure'l a la Generaci�
del 98, perqu� la seva obra constitueix la versi� l�rica dels temes, de l'actitud
espiritual i de la consci�ncia dels homes que la formaren. Estudi� a la Instituci�n
Libre de Ense�anza, es doctor� en lletres a Madrid i assist� als cursos de Bergson a la
Sorbona. Catedr�tic de franc�s als instituts de S�ria (1907) —on es cas� amb
Leonor Izquierdo, que mor� al cap de poc temps—, Baeza (1912), Seg�via (1919) i
Madrid (1931), durant la guerra civil es refugi� a Val�ncia i a Barcelona, i pel gener
del 1939 s'exili�. Comen�� a publicar a les revistes "Electra",
"Helios", "Alma Espa�ola", etc. Rebutj� la influ�ncia del
modernisme hispanoameric� i s'adscriv� al que anomen� "poesia eterna", �s a
dir, mancada de qualsevol mena de ret�rica. Trob� el seu precedent immediat en B�cquer.
D'acord amb la seva concepci� de la poesia com "una honda palpitaci�n del
esp�ritu", defens� un apropament a aquest g�nere m�s intu�tiu que
intel�lectual, tesi sistematitzada a trav�s de Juan de Mairena, Abel Mart�n i altres
personatges ap�crifs, barreja de poetes, preceptistes i fil�sofs alter ego de
Machado. En la seva poesia hom pot distingir les etapes de la conquesta de la simplicitat,
la soriana i l'andalusa, que corresponen a tres interpretacions diferents dels temes i de
la realitat. La primera etapa (Soledades, 1903, i Soledades, galer�as y otros
poemas, 1907) �s vinculada al romanticisme m�s pur; la segona (Campos de
Castilla, 1912) constitueix la descoberta de la terra castellana i la seva visi�
hist�rica simbolitzada en el paisatge gaireb� tel�l�ric de S�ria. All� troba,
conjuntament amb l'amor de Leonor, la seva patria espiritual. En la tercera etapa (Nuevas
canciones, 1925, i el que hi ha incl�s a Poes�as completas, 1928, m�s la
producci� apareguda en revistes i publicacions diverses), al mateix temps que empra les
formes d'encuny popular, tot �s convertit en somni i en record enmig de la gran solitud
que envaeix el poeta. Escriv� algunes peces teatrals en col�laboraci� amb el seu germ�
Manuel. No prou valorat en vida pels poetes de la Generaci� del 27, vers el 1950
comen�� un intens corrent reivindicatiu de la seva obra.
Orwell, George (1903-1950)
Nom amb qu� �s conegut l'assagista i novel�lista angl�s Eric Arthur Blair. En desacord
amb la pol�tica colonial brit�nica, dimit� el seu c�rrec de funcionari i es dedic� a
la literatura i al periodisme, on destac� amb claredat obsessiva les realitats de la vida
pol�tica i social del seu temps. A les obres autobiogr�fiques, com Down and Out in
Paris and London (1933), i Burmese Days (1934) ja mostrava una actitud
d'esquerra molt clara i donava una informaci� desprove�da de sentimentalismes. Els seus
ideals i la seva actitud personal s'anaren reflectint al llarg de la seva obra. Aix� el
1936 particip� en la guerra civil espanyola al costat del POUM. Orwell explica aquest fet
a Homage to Catalonia (1938; traducci� catalana de R.Folch i Camarasa, 1969), on
fa constar la contradicci� entre les forces d'esquerra a Barcelona; l'obra ha estat
tradu�da tamb� a altres lleng�es. La seva millor obra, Animal Farm (1945,
tradu�da al catal�: La revolta dels animals, 1964, i representada a Barcelona en
forma de com�dia musical el 1976), �s una al�legoria pol�tica, on �s atacada la
revoluci� que traeix els qui lluitaren per ella. Nineteen Eighty-four (1949;
traducci� catalana de Joan Vinyes, 1965) �s una visi� espantosa d'un totalitarisme del
futur i contradiu les observacions fetes a The Road to Wigan Pier (1937), Inside
the Whale (1940) i The Lion and the Unicorn (1941), on havia defensat
l'exist�ncia d'un proletariat capa� de fer-se sentir contra l'actitud burgesa del poble
angl�s.
|
|
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
CRONOLOGIA
| 1936 |
Vict�ria del Front Popular
a les Eleccions Generals (febrer). Companys i els pol�tics catalans surten de la pres� i
tornen a la Generalitat (abril). Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Aza�a,
president de la Rep�blica (maig). Preparatius colpistes. Assassinat del tinent Castillo
(12 juliol). Assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol). Al�ament militar contra la
Rep�blica (17-18 juliol): comen�a la Guerra Civil espanyola. Frac�s de l'aixecament
militar. Dimissi� Casares Quiroga i govern llampec de Mart�nez Barrio (18 juliol).
Govern Giral (19 juliol). Al�ament militar a Barcelona (19 juliol). Els republicans
triomfen a Barcelona i a Catalunya (juliol). Comen�a la guerra i la revoluci� a
Catalunya (juliol). Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya
(juliol-setembre). La CNT-FAI dirigeix el moviment revolucionari i s'apodera del control
de Catalunya. Aldarulls. Els militants obrers decreten la vaga general i obtenen armes.
Assassinats indiscriminats. Divisi� comarcal de Catalunya (agost). Junta de Defensa
Nacional, a Burgos (23 juliol). La "Columna Durruti" parteix cap al front
d'Arag� (24 juliol). Constituci� del Comit� de No-Intervenci� (agost). L'Ex�rcit
d'�frica arriba a la Pen�nsula (agost). Desembarcament del capit� Bayo a Mallorca
(agost). Govern de Largo Caballero (4 setembre). Els nacionalistes ocupen Irun (5
setembre) i Sant Sebasti� (13 setembre). Govern Tarradellas (entrada dels anarquistes) i
dissoluci� del Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya (26 setembre). Les Corts
del Front Popular aproven l'Estatut del Pa�s Basc (1 octubre): formaci� del Govern
d'Euskadi (octubre). Franco, cap d'Estat i General�ssim (1 octubre). Junta T�cnica de
l'Estat, a Burgos (3 octubre). Fundaci� de l'Ex�rcit Popular (9 octubre). Decret de
Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (24 octubre).Trasllat del govern de la
Rep�blica a Val�ncia i creaci� Junta Delegada de Defensa a Madrid (Miaja) (6 novembre).
Comen�a la batalla de Madrid (7 novembre). Hitler i Mussolini reconeixen el govern de
Franco (novembre). |
| 1937 |
Decrets de S'Agar� (Pla
Tarradellas) (gener). Batalla del Jarama (febrer). Caiguda de M�laga (8 febrer). Batalla
de Guadalajara (mar�). Campanya del Nord (abril-octubre). Bombardeig alemany (Legi�
C�ndor) de Guernica (26 abril). Fets de Maig a Barcelona. Persecuci� del POUM. La
Generalitat de Catalunya perd algunes compet�ncies. Dimissi� de Largo Caballero i govern
de Negr�n (15 maig). Caiguda de Bilbao (19 juny). Batalla de Brunete (juliol). Batalla de
Belchite (agost-setembre). Ocupaci� de Santander (26 agost). Caiguda de Gij�n (21
octubre). Fi del front del Nord. Barcelona, capital de la Rep�blica (31 octubre). Govern
basc a Barcelona (novembre). Batalla de Terol (desembre-febrer). |
| 1938 |
Primer govern de Franco, a
Burgos (30 gener). Conquesta de Terol pels nacionals (22 febrer). Barcelona, severament
bombardejada (mar�). Ofensiva al front d'Arag�. Ocupaci� de Lleida (3 abril). El govern
de Franco decreta l'abolici� de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (5 abril). Arribada de
les tropes nacionals al Mediterrani: la Rep�blica, partida en dos (15 abril). Programa
dels "13 punts" de Negr�n (1 maig). Bombardeig de Granollers (31 maig). Batalla
de l'Ebre (juliol-novembre). Proc�s contra el POUM a Barcelona (octubre). Retirada de les
Brigades Internacionals (octubre). Ofensiva final sobre Catalunya (desembre-febrer). |
| 1939 |
Ocupaci� de Tarragona (15
gener). Caiguda de Barcelona (26 gener). �ltimes Corts republicanes en territori de
l'Estat espanyol, a Figueres (1 febrer). Caiguda de Girona (4 febrer). Final de la guerra
civil a Catalunya (10 febrer). Exili de milers de catalans. Dimissi� d'Aza�a (27
febrer). Constituci� del Consell Nacional de Defensa, a Madrid (Casado) (5 mar�).
Ocupaci� de Madrid (28 mar�). Ocupaci� de Val�ncia (30 mar�). Fi de la guerra civil
(1 abril). |
DIARI
DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
| ABANS
DE LA GUERRA |
TRIOMF
DEL FRONT POPULAR: LES ESQUERRES TORNEN AL PODER
CREIXEN LES TENSIONS ENTRE LES DRETES I LES ESQUERRES |
| 16
febrer |
Eleccions
Generals. El dia 18 es coneixen els resultats: gran triomf del Front Popular,
liderat per Aza�a (272 sobre 484 diputats). A Catalunya, vict�ria del Front
d'Esquerres. |
| 4
abril |
Reuni� de les
Corts per primera vegada despr�s de les eleccions de febrer. |
| 28
abril |
Assassinat del
germans Badia (Miquel i Josep) per pistolers de la FAI, a Barcelona. |
| 6
maig |
Manuel Aza�a,
president de la Rep�blica Espanyola. |
| Juny |
Mola i Fal Conde
arriben a un acord fixant l'aixecament militar per a una data entre el 10 i el 20 de
juliol de 1936. |
| JULIOL
1936 |
SUBLEVACI�
MILITAR CONTRA LA REP�BLICA
COMEN�A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
MADRID I BARCELONA RESISTEIXEN L'EMBAT FEIXISTA |
| 12
juliol |
Un oficial
socialista, Jos� Castillo, tinent de carrabiners de la Gu�rdia d'Assalt, �s assassinat
a primeres hores de la tarda per uns pistolers falangistes a Madrid. |
| 13
juliol |
Com a
repres�lia per la mort del tinent Castillo, �s assasinat per membres de la policia a
Madrid el diputat Jos� Calvo Sotelo, l�der del partit mon�rquic. |
| 14
juliol |
Intercanvi de
trets entre la Gu�rdia d'Assalt i grups de falangistas als voltants del cementiri de
Madrid, mentres es fan els enterraments de Jos� Castillo i Calvo Sotelo. Moren quatre
persones. |
| 17
juliol |
A les 5 de la
tarda comen�a l'aixecament militar contra la Rep�blica, a Melilla. Sublevaci� militar de la Legi� Estrangera al Marroc. El general Manuel
Romerales, oficial en cap de l'Ex�rcit de l'Est, �s assassinat pels rebels. A �ltima
hora de la tarda les col�nies espanyoles al Marroc passen a mans dels rebels. El general
Franco declara des de les Can�ries l'"estat de guerra" a tot el
territori espanyol. Els rebels dominen la situaci�. El govern, creient que es tracta d'un
pronunciament, pren mesures insuficients. |
| 18
juliol |
L'aixecament
militar s'est�n per tota la pen�nsula: els sublevats aconsegueixen el control d'una
tercera part de l'Estat. La situaci� �s molt incerta. A les 6 del mat�, a Pamplona, Mola decreta l'estat de guerra: comen�a
l'aixecament militar a la Pen�nsula. Franco se subleva a les Can�ries i fa una
crida a les divisions i bases navals i marxa cap al Marroc. Queipo de Llano es fa
amb el comandament de la II Divisi� i amb escasses forces controla alguns punts
estrat�gics de Sevilla. A Andalusia s'aixequen Jerez, Cadis, Algesires, C�rdova i
M�laga; dubtes a Granada. A Madrid es mobilitzen els sindicats i els partits d'esquerra
recolzant al govern. Saliquet domina Valladolid i proclama l'estat de guerra. A Burgos �s
destitu�t el general Batet i s'estableix la llei marcial. Recolzament dels falangistes i
dretans a Castella la Vella. Franco passa la nit a Casablanca. Dimissi� del president del
govern republic� Casares Quiroga i substituci� per Mart�nez Barrio, que f�u un intent
de pactar amb Mola. Govern llampec de Mart�nez Barrio, que ni tan sols arriba a
formar-se, en el que s'ofereix dues carteres a militars compromesos, entre elles el
c�rrec de Ministre de la Guerra al general Mola, cap dels militars sollevats. Fracassa
l'intent. El general Cabanellas subleva les guarnicions d'Arag� i envia a Mola fusells i
municions. La CNT respon amb la vaga general. |
| 19
juliol |
A la matinada,
se subleva Barcelona i altres guarnicions. Gu�rdies d'Assalt i voluntaris, principalment
de la CNT-FAI, planten clara als sublevats. El general Mola se subleva a Pamplona amb la
col.laboraci� del requet�s. Aixecament a moltes ciutats de Castella la Vella i Lle�.
Mallorca cau a mans dels nacionals. A les 11 del mat�, el general Goded, procedent de
Mallorca, que havia dominat, arriba a Barcelona i �s detingut per les forces lleials a la
Rep�blica. Sublevacions a Vit�ria, Oviedo i C�ceres.
Sevilla passa a control dels rebels (Queipo de Llano) despr�s de derrotar als efectius
policials i a les mil�cies obreres. S'inaugura l'Olimp�ada Popular a Barcelona,
que no arribar� a fer-se per la lluita entre militars insurrectes i republicans.
Formaci� d'un nou govern a Madrid presidit per Jos� Giral, que decideix armar a les
organitzacions sindicals i partits del Front Popular. |
| 20
juliol |
Fracassa
l'aixecament militar a Madrid: atac contra el "Cuartel de la Monta�a" i contra
els sublevats de Getafe i Carabanchel que, despr�s d'un combat breu per� intens, s�n
redu�ts. Sublevaci� a Gal�cia i combats a La Corunya i Vigo. Durant tot el mat�, s�n
conquerits a Barcelona els �ltims reductes rebels. La CNT-FAI s'apodera de considerable
armament i controla la ciutat. El general Sanjurjo mor en accident d'aviaci� quan venia
de Lisboa per a fer-se c�rrec de la direcci� de l'aixecament militar. Comencen a
perfilar-se ambd�es zones i s'organitzen columnes. |
| 21
juliol |
Creaci� a
Barcelona del Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya, per
organitzar militarment les forces que lluitaren contra l'al�ament a Catalunya. Dominat per la CNT-FAI, �s el veritable �rgan de poder executiu a la
ciutat. |
| 22
juliol |
Socialistes i
comunistes catalans creen a Barcelona el Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC). |
| 23-24
juliol |
Se celebren a
Londres les primeres conversacions francobrit�niques que condu�ran a la creaci� del
Comit� de No-intervenci�. |
| 23
juliol |
El general Mola
constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars. El
general Cabanellas �s nomenat president. Alacant en poder dels republicans. Mor On�simo
Redondo a Labajos (Seg�via). |
| 24
juliol |
Els primers
milicians voluntaris catalans, la "Columna Durruti", formada per uns
3.000 homes, la majoria treballadors, comandats per Buenaventura Durruti, surten de
Barcelona per dirigir-se cap al front d'Arag�. |
| 25
juliol |
Durruti pren
Casp. Par�s decideix recolzar la Rep�blica: avions francesos aterren a Barcelona.
Alemanya decideix recolzar els sublevats. La jerarquia eclesi�stica espanyola recolza la
sublevaci� militar i la considera una Croada. |
| 27
juliol |
Creaci� per
decret del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). |
| 28
juliol |
Arriben els
primers avions enviats per It�lia i Alemanya. Avions italians recolzen la sublevaci�
feixista al Marroc. Fundaci� de la legi� C�ndor alemanya. |
| AGOST
1936 |
CONSTITUCI�
DEL COMIT� DE NO-INTERVENCI�
L'EX�RCIT D'�FRICA ARRIBA A LA PEN�NSULA
FRACASSA L'EXPEDICI� DEL CAPIT� BAYO A MALLORCA |
| 1
agost |
Nou govern de la
Generalitat de Catalunya, amb tres ministres del PSUC. Comencen els Jocs Ol�mpics de
Berl�n 1936. Fran�a ren�ncia, sota pressi� brit�nica, a declarar la seva ajuda a la
Rep�blica Espanyola. Fran�a i la Gran Bretanya formen el Comit� de No-Intervenci�. |
| 2
agost |
Tropes rebels de
la Legi� comencen a Sevilla l'aven� cap a Madrid. Decret republic� d'incautaci� de
totes les ind�stries abandonades pels seus propietaris, que passen a ser administrades
per comit�s d'obrers. Capitulaci� de les casernes sublevades a Val�ncia. |
| 3
agost |
La CNT-FAI crea
la Federaci� de Sindicats Agr�coles de Catalunya. |
| 4-5
agost |
A Londres
s'estableix l'acord de constituci� del Comit� de No-intervenci�. |
| 5
agost |
L'Ex�rcit
d'�frica, amb el Ter� i els regulars, travessen l'estret de Gibraltar i arriben
a la Pen�nsula (Algeciras). |
| 6
agost |
Procedent del
Marroc, Franco fixa el seu quarter general a Sevilla. L'URSS s'uneix als acords del
Comit� de No-intervenci�, amb excepcions. |
| 7
agost |
L'Ex�rcit
d'�frica ocupa Almendralejo (Badajoz). Creaci� per decret de la Comissi�
d'Ind�stries de Guerra de la Generalitat, presidida per Josep Tarradellas. |
| 8
agost |
Fran�a tanca la
frontera amb Espanya d'acord al Tractat de No-Intervenci�. Eivissa i Formenteren tornen a
ser controlades per la Rep�blica. Mallorca segueix a mans dels nacionals. La Generalitat
de Catalunya crea el Comit� d'Ind�stries de Guerra. |
| 10
agost |
Els nacionals
ocupen M�rida (Badajoz). El govern republic� decreta la clausura de les institucions
religioses. |
| 11
agost |
Creaci� del Consell
d'Economia de la Generalitat de Catalunya. |
| 12
agost |
Els generals Goded
i Fern�ndez Burriel s�n afusellats a Montju�c (Barcelona). |
| 14
agost |
El general
Yag�e ocupa Badajoz i hi aplica una sagnant repressi� (matan�a a la Pla�a de Braus). |
| 16
agost |
Sota el
comandament del capit� Bayo, un contingent republic� de quasi 10.000 homes, procedent de
Barcelona i Val�ncia, desembarca a Mallorca, malgrat el bombardeig intens dels
avions italians, per�
l'operaci� fracass� (3 setembre). Acaben els Jocs
Ol�mpics de Berl�n. |
| 19
agost |
Mor afusellat
pels nacionals a V�znar (Granada) el poeta Federico Garc�a Lorca. |
| 21
agost |
La Rep�blica
transforma la Gu�rdia Civil en Gu�rdia Nacional Republicana i reorganitza la
carrera diplom�tica. |
| 23
agost |
A la pres� Model
de Madrid s�n assassinats Melqu�ades �lvarez, Ruiz de Alda i Fernando Primo de Rivera,
entre d'altres. Es creen a Madrid els tribunals populars (creaci�, entre d'altres, del
Tribunal Especial de Madrid per a jutjar els delictes
especials contra l'Estat). |
| 24
agost |
It�lia i
Alemanya s'adhereixen oficialment al Tractat de No-Intervenci�. |
| 25
agost |
Arriba a
Barcelona el c�nsol sovi�tic Antonov Ovseenko. |
| 27
agost |
Primer
bombardeig aeri sobre Madrid per junkers alemanys. |
27
agost i
23 desembre |
Disposicions del
Decret de Divisi� Territorial de Catalunya, per les quals fou posada en vigor
una nova estructura pol�tico-administrativa de la Catalunya de l'Estatut d'Autonomia.
Dividia el territori catal� en 9 regions o vegueries i 38 comarques. |
| SETEMBRE
1936 |
GOVERN
LARGO CABALLERO
GOVERN TARRADELLAS A LA GENERALITAT |
| 2 setembre |
Manuel Hedilla �s nomenat a
Valladolid cap provisional de la "Junta de Mando" de la Falange. |
| 3
setembre |
Els nacionals
ocupen Talavera de la Reina (Toledo). El capit� Alberto Bayo �s obligat a retirar-se de
Mallorca: els republicans s�n definitivament rebutjats de Mallorca. |
| 4
setembre |
El govern Giral
dimiteix. Largo Caballero (PSOE) forma el primer govern de guerra, en el que entren,
juntament amb republicans i socialistes, els comunistes. |
| 5
setembre |
Les tropes del
general Mola ocupen Irun: els nacionals controlen el pas fronterer a Fran�a. |
| 9
setembre |
Primera reuni�
oficial del Comit� de No-intervenci�, a Londres. Hi assisteixen 25 pa�sos, amb
l'abs�ncia de Portugal. El tinent coronel Vicente Rojo intenta alliberar els hostatges
segrestats pels nacionals a l'Alc�sser de Toledo des del 21 de juliol. |
| 13 setembre |
El general Mola ocupa Sant
Sebasti�. El govern republic� decideix enviar part de
la reserva nacional d'or, via Cartagena, a la Uni� Sovi�tica. |
| 14
setembre |
En una audi�ncia
concedida a 500 peregrins espanyols, Pius XI es refereix a l'"odi sat�nic cap a
D�u" dels republicans espanyols. |
| 19
setembre |
Els nacionals
ocupen Eivissa. |
| 22
setembre |
Prieto, ministre
de Marina i Aire, ordena el trasllat de la flota republicana al Cant�bric. |
| 24
setembre |
Franco decideix
retardar l'avan� cap a Madrid per a ajudar els assetjats a l'Alc�sser de Toledo. |
| 25
setembre |
Es prohibeix per
decret qualsevol activitat pol�tica i sindical a la zona rebel. |
| 26
setembre |
Constituci� del
primer govern Tarradellas a la Generalitat de Catalunya, amb la participaci� del POUM i
la CNT-FAI. Es dissol el Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya.
La CNT passa a formar part del govern de la Generalitat. Les tropes nacionals arriben a
Toledo. Decret nacional que anul.la la Reforma Agr�ria i restitueix les terres als antics
propietaris. |
| 27
setembre |
El general
Varela trenca el cercle de l'Alc�sser de Toledo. El PSUC entra en el govern de la
Generalitat de Catalunya. |
| 28
setembre |
El Comit�
de No-Intervenci� refusa considerar les acusacions contra Portugal. |
| 29
setembre |
La Junta de
Defensa de Burgos declara Franco "general�ssim" de tots els ex�rcits. |
| 30
setembre |
Primeres decisions
del govern Largo Caballero per a incorporar a les mil�cies els efectius militars lleials
a la Rep�blica. |
| Setembre |
Creaci� de la Junta
de Seguretat Interior de Catalunya, per garantir l'ordre interior i posar fi a
l'acci� dels incontrolats. Fou suprimida el 5 de juny de 1937. |
| OCTUBRE
1936 |
ESTATUT
D'AUTONOMIA BASC
FUNDACI� DE L'EX�RCIT POPULAR
LA GENERALITAT DE CATALUNYA REGULA PER DECRET LES COL.LECTIVITZACIONS |
| 1
octubre |
Promulgaci� de
l'Estatut d'Autonomia del Pa�s Basc. A Burgos, Franco assumeix la Jefatura de l'Estat;
�s proclamat general�ssim dels ex�rcits del nou estat espanyol. |
| 3
octubre |
Formaci�, a
Burgos, de la Junta T�cnica del Estado, amb funcions governamentals. El general
Fidel D�vila n'�s nomenat president. |
| 4 octubre |
Talavera de la Reina
(Toledo) presa pels nacionals. |
| 5
octubre |
Creaci� de la Comissi�
de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. |
| 6
octubre |
Creaci� per
decret del Departament de Prove�ments, dissolt el 6 de gener de 1938. L'URSS
decideix ajudar la Rep�blica espanyola. |
| 7
octubre |
Jos� Antonio
Aguirre, president del Govern basc. Fundaci� de les Brigades Internacionals a Albacete. |
| 8 octubre |
El general Varela a la
prov�ncia de Madrid. |
| 9
octubre |
Decret
republic� de fundaci� de l'Ex�rcit Popular, en el que s'integraren tamb�
milicians. |
| 12
octubre |
En un acte a la
Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno s'enfronta al general Mill�n Astray. |
| 15
octubre |
Largo Caballero
crea el Comissariat de Guerra i pren el comandament de totes les forces militars de la
Rep�blica. |
| 17
octubre |
Les tropes
nacionals procedents de Gal�cia trenquen el cercle republic� d'Oviedo. |
| 18
octubre |
L'Ex�rcit
d'�frica ocupa Illescas (Toledo) i queda a nom�s 17 kms. de Madrid. |
| 19
octubre |
Manuel Aza�a,
president de la Rep�blica, acompanyat de tres ministres, abandona Madrid i es dirigeix a
Val�ncia. |
| 21 octubre |
Els nacionals ocupen
Navalcarnero, aprop de Madrid. |
| 24 octubre |
El govern republic� nomena a
Asensio sotsecretari de Guerra i a Pozas cap de l'Ex�rcit del Centre. Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (Decret
de Col.lectivitzaci� i Control Obrer d'Ind�stries i Comer�os), que col.lectivitza
les empreses de m�s de 200 treballadors. |
| 25 octubre |
Signatura del pacte UGT-CNT.
L'or de la Rep�blica surt de Cartagena cap a Odessa: primer enviament de les reserves
d'or espanyoles a l'URSS. Es detecta la pres�ncia de tropes alemanyes, conegudes com la
"Legi� C�ndor", per ajudar l'ex�rcit franquista. Es crea l'Eix Berl�n-Roma
amb un tractat de cooperaci� entre Alemanya i It�lia. |
| 26
octubre |
Creaci� per
decret de l'Escola Popular de Guerra de Catalunya. |
| 27
octubre |
Els primers
tancs russos arriben a Madrid. |
| 29
octubre |
S�n afusellats
a Madrid Ramiro de Maeztu i Ledesma Ramos. |
| 30
octubre |
Atac aeri contra
Madrid: balan� del bombardeig, 16 persones mortes i 60 ferits. |
| Octubre |
La Rep�blica
legalitza les ocupacions camperoles de terres de propietaris facciosos. |
| NOVEMBRE
1936 |
EL
GOVERN ES TRASLLADA A VAL�NCIA
COMEN�A LA BATALLA DE MADRID |
| 4
novembre |
Les forces
franquistes ocupen Alcorc�n, Legan�s, Getafe y Cuatro Vientos situant-se a nom�s 5 kms.
de Madrid. Aix� for�a la reestructuraci� del govern de Largo Caballero, cercant una
major unitat pol�tica, amb l'entrada de quatre ministres cenetistes: Garc�a Oliver,
Frederica Montseny, Peir� i Juan L�pez. |
| 6
novembre |
Franco llan�a una
proclama als madrilenys convidant-los a la rendici�. El Govern en ple abandona Madrid per anar-se'n a Val�ncia i deixa formada una Junta
Delegada de Defensa presidida pel general Jos� Miaja, que es fa c�rrec de la defensa de Madrid. |
| 7
novembre |
Primera fase de
la batalla de Madrid: atac des del Sud per la columna del general Varela (l'atac durar�
fins al 23 de novembre). Amb aquesta operaci�, comen�a l'atac directe de les tropes de
Franco a Madrid: els milicians madrilenys i les tropes lleials resisteixen. |
| 8
novembre |
Participaci� de
les primeres quatre brigades internacionals, a Madrid. |
| 13
novembre |
El general
Varela pren el tur� Garabitas, a la Casa de Campo de Madrid. |
| 14
novembre |
La "Columna
Durruti", amb Durruti al capdavant, que havia abandonat el front d'Arag�, arriba a
Madrid per a la seva defensa. |
| 17 novembre |
Dur�ssims combats al
Cl�nic de Madrid. L'aviaci� nacional segueix bombardejant la capital de l'Estat. |
| 18
novembre |
Alemanya i
It�lia reconeixen oficialment el govern de Franco a Burgos. |
| 19
novembre |
L'anarquista
Durruti mor, en circumst�ncies confuses, en la defensa de Madrid, davant la Ciutat
Universit�ria. |
| 20
novembre |
Mor afusellat a
Alacant Jos� Antonio Primo de Rivera, cap de la Falange Espa�ola. |
| 23
novembre |
Franco susp�n
els atacs contra Madrid. |
| 29
novembre |
Segona fase de
la batalla de Madrid: l'assalt per l'Oest (durar� fins al 16 de gener de 1937). |
| DESEMBRE
1936 |
LA
REP�BLICA A�LLADA INTERNACIONALMENT |
| 1
desembre |
Estabilitzat el
front de Madrid, les Corts de la Rep�blica es reuneixen a Val�ncia. |
| 6
desembre |
Creaci� per
decret de l'Ex�rcit Popular de Catalunya, reorganitzant les forces militars de
Catalunya i intentant de militaritzar les mil�cies del Comit� Central de Mil�cies
Antifeixistes, despr�s de la seva dissoluci�. La seva formaci� real no arrib� mai a
acomplir-se. |
| 11
desembre |
�lvarez del
Vayo es queixa davant la Societat de Nacions, a Ginebra, del suport de Portugal, It�lia i
Alemanya als nacionals i de l'a�llament pol�tic i econ�mic de la Rep�blica espanyola
afavorit pel Comit� de No-Intervenci�.
Sol.licita la condemna d'It�lia i Alemanya per haver reconegut a Franco i ataca la no
intervenci�. |
| 15 desembre |
Els nacionals reemprenen
l'ofensiva sobre Madrid intentant a�llar als republicans del Guadarrama tallant la
carretera de La Corunya. |
| 17
desembre |
Constituci� del
Consell de Defensa d'Arag�, govern a l'Arag�. |
| 22
desembre |
Desembarca a Cadis
el primer contingent de 3.000 "camises negres" italians.
Arriben a C�dis milers de voluntaris italians, que formaran
el Corpo di Truppe Volontarie (CTV). |
| 23
desembre |
Decret amb el
que el govern de la Rep�blica reconeix oficialment el Consell de Defensa d'Arag�. |
| 24
desembre |
L'ex�rcit
republic� d'Andalusia llan�a una ofensiva en el sector de C�rdova per� fracassa.
Queipo de Llano contraataca i conquesta uns 1.500 quil�metres quadrats de terreny. |
| 27 desembre |
Ofensiva republicana contra
Terol. |
| 30
desembre |
George Orwell
s'allista en una mil�cia republicana (del POUM) per a lluitar contra el feixisme. |
| 31
desembre |
Mor Miguel de
Unamuno a la seva casa de Salamanca, on estava retingut pels nacionals despr�s del seu
enfrontament amb Mill�n Astray. |
| GENER
1937 |
PLA
TARRADELLAS |
| 2
gener |
Es reemprenen
els combats al front de Madrid. Els nacionals ocupen Villanueva del Castillo. |
| 8,
9 i 12 gener |
Decrets de
S'Agar� (Pla Tarradellas). |
| 9
gener |
Creaci� de la Comissi�
de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya. |
| 10
gener |
Madrid es troba
sota una intensa ofensiva de les tropes nacionals, per la qual cosa La Junta de
Defensa Nacional ha donat l'ordre d'evacuar a la poblaci� civil. |
| 11 gener |
Els vaixells
"Canarias" i "Almirante Cervera" bombardegen M�laga. Comen�a
l'ofensiva contra la ciutat. |
| 14 gener |
Comen�a l'ofensiva dels
nacionals contra M�laga. |
| 19
gener |
S'inaugura a
Salamanca "Radio Nacional de Espa�a" dirigida per Antonio Tovar. |
| 30 gener |
Carta pastoral del cardenal
Gom� titulada "La cuaresma de Espa�a" en la que es pronunc�a a favor dels
rebels i culpa a massons, jueus i comunistes. |
| FEBRER
1937 |
BATALLA
DEL JARAMA |
| Febrer-Mar� |
Tercera fase de la
batalla de Madrid: l'assalt per l'Est. Aquesta ofensiva don� lloc a les batalles del
Jarama i la de Guadalajara. |
| 6-23
febrer |
Batalla del
Jarama: els nacionals no poden aconseguir l'objectiu d'a�llar Madrid de la resta de la
zona republicana. |
| 8
febrer |
Els nacionals
ocupen M�laga. |
| 15
febrer |
El general Miaja
substitueix Pozas en el comandament del front del Jarama. |
| 16
febrer |
�ltim intent
nacional de trencar el front del Jarama. |
| 18
febrer |
Mor afusellat a
Burgos el general Batet. |
| 23
febrer |
Miaja contraataca
al Jarama. Els nacionals detenen l'atac i acaba la batalla del Jarama. La Rep�blica
promulga un decret de nacionalitzaci� d'empreses. |
| 24
febrer |
L'URSS prohibeix
enviar voluntaris a Espanya. |
| 28 febrer |
L'Espanya nacional decreta
com a himne nacional l'antiga Marcha Real, juntament amb el Cara al Sol,
l'Oriamendi (himne carl�) i l'himne de la Legi�. |
| MAR�
1937 |
BATALLA
DE GUADALAJARA
COMEN�A LA CAMPANYA DEL NORD |
| 2 mar� |
La raci� m�xima de pa a
Barcelona �s de 250 grams per persona. |
| 5
mar� |
Primer congr�s
del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant la guerra, en el que es declara el recolzament
a la democr�cia i el rebuig a les idees trotskistes de revoluci�. En el ple del PCE es
demana la unificaci� de l'ex�rcit i la liquidaci� del trotskisme. |
| 8-21
mar� |
Batalla de
Guadalajara, tercer intent fallit d'ocupar Madrid. |
| 10
mar� |
Les tropes
italianes entren a Brihuega. Decideixen continuar el seu avan�, molt r�pid gr�cias als
motorizats. Comen�a la resist�ncia republicana sota un temps fred i pluj�s. |
| 12
mar� |
Superioritat
a�ria republicana a Guadalajara. |
| 13
mar� |
Comen�a el
contraatac republic� a Guadalajara. La divisi� Littorio defensa Trijueque tot el dia,
per� L�ster el reconquesta a la nit. |
| 15
mar� |
Continua l'avan�
republic� a Guadalajara. La retirada italiana �s molt m�s desordenada. |
| 18
mar� |
Els republicans
reconquesten Brihuega. "La Vanguardia" passa a ser �rgan del govern de la
Generalitat de Catalunya. |
| 21
mar� |
Acaba la batalla
de Guadalajara. Franco es decideix a llan�ar la campanya del Nord. |
| 27
mar� |
Dimiteixen els
consellers anarquistes de la Generalitat de Catalunya. |
| 31
mar� |
Mola i Vig�n
comencen l'ofensiva contra Bilbao, activant la guerra al Nord. Comen�a la campanya
del Nord, contra la zona republicana, que comprenia Biscaia, la prov�ncia de
Santander i Ast�ries (menys Oviedo). |
| ABRIL
1937 |
L'AVIACI�
ALEMANYA BOMBARDEJA GERNIKA |
| 3
abril |
La CNT declara que
la revoluci� ha de continuar. |
| 5
abril |
L'ex�rcit
republic� planteja una gran ofensiva sobre Brunete. |
| 7
abril |
Acaba la primera
fase de l'ofensiva nacional al Nord. El lehendakari basc Aguirre fa una crida a la
resist�ncia per r�dio. |
| 8
abril |
El PCE i el PSOE
signen el "pacte de la uni�", comprometent-se a treballar conjuntament. L'acord
crea tensions entre els socialistes i els anarquistes de la CNT. |
| 9 abril |
Miaja contraataca al Centre
per a intentar desarticular l'ofensiva nacional al Nord. |
| 11 abril |
Als estudis de Hollywood es
recapta prop d'un mili� i mig de d�lars per a la causa republicana. |
| 16
abril |
El govern
republic� restringeix les atribucions dels comissaris de guerra. Franco ha decidit la
unificaci� de carlistes i falangistes. Els primers accepten, encara que no
majorit�riament, la fussi�, conven�uts per Rodezno. A la Falange la situaci� �s mes
confusa. Aznar, D�vila i Garcer�n expulsen Hedilla del seu despatx. Un escamot
d'hedillistes intenta detenir a D�vila i es produeix un tiroteig i la posterior detenci�
de tots els implicats. |
| 18
abril |
El Consejo
Nacional de Falange nomena Hedilla cap nacional. |
| 19
abril |
Decret
d'unificaci� de carlistes i falangistes, pel que Franco decideix la creaci� de la Falange
Espa�ola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS), suprimint els partits no
frontpopulistes m�s o menys tolerats fins llavors. Tots els partits de dreta resten units
en un partit �nic, liderat per Franco. |
| 20
abril |
Les tropes
republicanes es repleguen al "cinyell de ferro", dispositiu de la defensa de
Bilbao. |
| 23
abril |
Dissoluci� de la Junta
de Defensa de Madrid. |
| 24
abril |
Es reempr�n
l'ofensiva nacional al Nord. A la zona sublevada s'institucionalitza la salutaci� bra�
en alt. Hedilla renunc�a al seu lloc en la Junta Pol�tica recentment creada per Franco. |
| 25
abril |
Hedilla �s
detingut. |
| 26
abril |
Bombardeig alemany
de la legi� C�ndor sobre Gernika, amb bombes de f�sfor. |
| 29
abril |
La IV Brigada
navarresa entra a Gernika. |
| 30
abril |
Les forces
republicanes han enfonsat el cuirassat "Espa�a" a les costes de Santander. |
| MAIG
1937 |
FETS
DE MAIG A BARCELONA
GOVERN NEGR�N |
| 1 maig |
Episodi de Santa Mar�a
de la Cabeza. La Generalitat de Catalunya prohibeix la desfilada del Dia del Treball a
Barcelona, arran dels incidents haguts els dies anteriors. |
| Maig |
Fets de maig
a Catalunya. Enfrontaments entre militants de la CNT-FAI i POUM contra forces de la
Generalitat i militants del PSUC, UGT , ERC i Estat Catal�, sobretot a Barcelona.
Conseq��ncies: persecuci� del POUM, enfortiment dels comunistes i p�rdua d'algunes
compet�ncies de la Generalitat. |
| 3 maig |
Incidents a la Telef�nica de
Barcelona: membres de la Generalitat visiten la
Telef�nica de Barcelona preocupats per l'activitat que el Comit� de Censura de la CNT
realitza sobre tot tipus de trucades oficials i es produeix un tiroteig. |
| 4
maig |
Vaga general i
tiroteigs a Barcelona. El POUM lluita al costat de la CNT contra republicans i comunistes.
Companys demana el retorn a la normalitat aix� com diversos dirigents anarquistes. |
| 5
maig |
El president
Companys aconsegueix una treva entre els grups enfrontats. |
| 6
maig |
Fets de maig a
Barcelona: lluites entre anarquistes i comunistes, enquadrats a la CNT i el POUM per un
costat, i el PCE, per l'altre. |
| 8
maig |
L'ordre va
restablint-se a Barcelona. Al Nord continua l'avan� nacional. |
| 11
maig |
El POUM �s acusat
dels incidents de Barcelona. |
| 13
maig |
Els ministres
comunistes del govern republic� exigeixen la supressi� del POUM.
Els comunistes demanen en Consell de Ministres el c�stig del POUM;
Largo Caballero s'hi oposa. |
| 15
maig |
Largo Caballero
presenta la dimissi� despr�s d'intentar formar un altre govern amb anarquistes i
socialistes, que es boicotejat per comunistes. Aza�a ofereix el c�rrec a Negr�n, molt
m�s proper a la l�nia pol�tica comunista, que accepta.
Comen�a el govern republic� del Dr.Negr�n. Ser� l'�ltim govern de la Rep�blica (fins
al mar� de 1939). |
| 17 maig |
Inauguraci� de l'Exposici�
Universal de Par�s 1937. |
| 27 maig |
Suspensi� del diari
"La Batalla", �rgan del POUM. |
| 29 maig |
L'aviaci� republicana
bombardeja el cuirassat alemany "Deutschland", a les costes d'Eivissa. A la zona
nacional s'estableix la censura de premsa i impremta. |
| 30 maig |
Els republicans llancen una
ofensiva en el front de Seg�via intentant descongestionar la tenalla de Bilbao. En
repres�lia pel bombardeig del "Deutschland", l'"Admiral Scheer"
bombardeja Almer�a. |
| JUNY
1937 |
ELS
NACIONALS OCUPEN BILBAO |
| 1
juny |
Gamir Ul�barri
pren el comandament de l'ex�rcit republic� al Pa�s Basc en substituci� de Llano de la
Encomienda. |
| 3
juny |
Mor el general
Mola a Alcocero (Burgos), en accident d'aviaci�, en circumst�ncies misterioses. El substitueix en la direcci� de
l'ex�rcit del Nord el general D�vila. |
| 8
juny |
Se signa l'ordre
per a l'atac republic� a Osca, en un intent de descongestionar el front nord. |
| 11
juny |
Assassinat a Osca
del general Lukacs de les Brigades Internacionals. |
| 13
juny |
Les tropes de
Solchaga trenquen el "cinyell de ferro" de Bilbao. |
| 16
juny |
Els republicans
llancen un dels atacs m�s durs de la guerra contra Osca. Comen�a la repressi� contra el
POUM dirigida directament por la policia sovi�tica. La
policia secreta arresta a la majoria dels l�ders del POUM, menys Andreu Nin. |
| 17
juny |
El govern basc
abandona Bilbao. Andreu Nin, l�der del POUM, �s
detingut a Barcelona. |
| 19
juny |
Els nacionals
ocupen Bilbao. |
| 20
juny |
Possible
assassinat d'Andreu Nin, dirigent del POUM, a la pres� d'Alcal� de Henares a mans de
russos. La desmoralitzaci� de l'ex�rcit gudari �s total. |
| 21
juny |
A Fran�a dimiteix
el Govern del Front Popular del socialista L�on Blum. |
| 30
juny |
Les tropes de
Franco continuen el seu avan� per l'oest de Biscaia. |
| JULIOL
1937 |
BATALLA
DE BRUNETE |
| 1
juliol |
Publicaci� de la Carta
Col.lectiva de l'Episcopat Espanyol: carta
col.lectiva dels bisbes espanyols a favor de Franco. No la signen ni M�gica ni Vidal i
Barraquer. |
| 6-25
juliol |
Batalla de
Brunete: �s la primera ofensiva de l'Ex�rcit Popular; d'aquesta manera, la Rep�blica
tracta de disminuir la pressi� dels nacionals en el front Nord. |
| 6
juliol |
Els republicans
ataquen Brunete, a l'oest de Madrid. L�ster ocupa el poble a les 7 del mat�. |
| 9 juliol |
"El Campesino"
ocupa Quijorna. |
| 11
juliol |
En el que ser�
el darrer avan� de l'ex�rcit republic� a la batalla, Miaja conquesta Villanueva del
Pardillo. |
| 12 juliol |
El govern franc�s obre la
frontera. Se signa a Salamanca un acord
econ�mic entre l'Espa�a nacional i Alemanya. |
| 14 juliol |
Prieto ordena a les seves
tropes passar a la defensiva a Brunete. |
| 19 juliol |
Contraofensiva nacional a
Brunete. La Legi� C�ndor bombardeja Villanueva de la Ca�ada. Hi ha moltes baixes
d'ambdos b�ndols, per� la batalla sigueix sense decidir-se. |
| 25 juliol |
Els nacionals ocupen
definitivament Brunete. La batalla ha acabat. |
| AGOST
1937 |
BATALLA
DE BELCHITE
CAU SANTANDER |
| 2
agost |
El l�der
feixista Hedilla ingressa a la pres� de Las Palmas, on passar� quatre anys. |
| 9
agost |
Per decret de
Prieto s'organitza el SIM. |
| 10
agost |
Decret de
dissoluci� del Consell d'Arag�, que estava controlat per la CNT. El signa
Prieto. |
| 13
agost |
Comen�a l'atac
dels nacionals a Santander. |
| 14
agost |
Les brigades
navarreses ataquen per Reinosa i el CTV pel port de l'Escudo aconseguint ambdos objectius.
A Val�ncia, el govern prohibeix les cr�tiques a l' URSS a la premsa anarquista i
trotskista. |
| 22
agost |
Els nacionals
avancen cap a Santander. Prieto demana a Gamir Ul�barri que resisteixi tres dies per a
poder llan�ar una ofensiva a Belchite. |
23
agost-
6 setembre |
Batalla de
Belchite: segona ofensiva republicana; nou intent de treure pressi� al front del Nord. |
| 23
agost |
Comen�a la
batalla de Belchite. Al front del Nord els nacionals continuen el seu avan� per
Santander. Comen�a l'evacuaci� de la ciutat. Es crea a
Salamanca el "Servicio Nacional del Trigo". |
| 24
agost |
Els republicans
ataquen Quinto i ocupen Codo a l'Arag�. A Santander la posici� republicana �s
desesperada. |
| 26
agost |
Segueixen els
atacs republicans a la zona de Belchite. Els nacionals ocupen Santander. |
| 27
agost |
Es dissol la Junta
de Defensa del nord d'Espanya. |
| 28
agost |
Decret republic�
que permet la militaritzaci� de qualsevol ind�stria. |
| 29
agost |
Franco �s nomenat
doctor honoris causa de la Universitat de Valladolid. |
| SETEMBRE
1937 |
GOVERN
REPUBLIC� SOTA CONTROL COMUNISTA |
| 1
setembre |
Comen�a
l'ofensiva nacional d'Ast�ries. Fundaci� a Madrid de la "Alianza de la Juventud
contra el Fascismo". |
| 4
setembre |
Un cop ocupat
Santander, els nacionals comencen la penetraci� a Ast�ries. Segueixen els combats a
l'Arag�. |
| 6
setembre |
Els republicans
ocupen finalment Belchite. |
| 13
setembre |
La Generalitat de
Catalunya crea el Servei de Cultura al Front. Els nacionals avancen per Ast�ries. A Ginebra, Negr�n presideix l' Assemblea de
la Societat de Nacions. |
| 14
setembre |
Signatura del Tractat
de Noyon contra la "pirateria" en el Mediterrani. |
| 15
setembre |
El govern Negr�n
passa a controlar la CNT i el POUM. |
| 20
setembre |
Aranda ocupa el
port de Pajares. |
| 27
setembre |
Batalla ferotge
entre les tropes nacionals i les Brigades Internacionals a Fuentes de Ebro. |
| 29
setembre |
Espanya demana a
Ginebra, a la Societat de Nacions, el restabliment de la seva llibertat de comer�. |
| OCTUBRE
1937 |
LARGO
CABALLERO ARRESTAT
AMB LA CAIGUDA DE GIJ�N, DESAPAREIX EL FRONT DEL NORD
BARCELONA, CAPITAL DE LA REP�BLICA |
| 1
octubre |
Largo Caballero
�s apartat de la direcci� de la UGT. Els
nacionals ocupen Covadonga. Sessi� extraordin�ria de les Corts republicanes a Val�ncia. |
| 5
octubre |
El president
nord-americ� Roosevelt condemna l'agressi� feixista a Espanya. |
| 7
octubre |
Decret republic�
d'expropiaci� sense indemnitzaci� de les terres dels sollevats.
Es crea a la zona nacional el "Servicio Social",
obligatori per a totes les dones. |
| 12
octubre |
El Congr�s del
PCE acorda el suport total al govern de Negr�n. |
| 17
octubre |
Largo Caballero
�s arrestat a Madrid. La
4� Brigada navarresa travessa el riu Sella. El Consejo Soberano de Asturias,
presidit per Belarmino Tom�s, decideix l'evacuaci� del territori. |
| 21
octubre |
Els nacionals
ocupen Gij�n i Avil�s. Desapareix el front Nord. |
| 28
octubre |
S'anuncia el
trasllat del govern a Barcelona. |
| 31
octubre |
El govern
republic� trasllada la seva seu a Barcelona, que d'aquesta manera es converteix en la
capital de la Rep�blica. |
| NOVEMBRE
1937 |
EL
GOVERN BASC EXILIAT A BARCELONA |
| 2
novembre |
El govern basc
es trasllada a Barcelona. |
| 11
novembre |
L'Espanya
nacional i la Gran Bretanya estableixen relacions comercials. |
| 19
novembre |
Un nou decret de
Franco crea el Consejo Nacional del Movimiento. |
| 20
novembre |
Decret
d'Intervencions Especials: la Generalitat de Catalunya instaura l'economia dirigida. |
| 25
novembre |
Es clausura
l'Exposici� Internacional de Par�s. |
| DESEMBRE
1937 |
COMEN�A
LA BATALLA DE TEROL |
| 1 desembre |
El Jap� reconeix
oficialment el govern de Franco. |
| 2 desembre |
Fern�ndez Cuesta �s
nomenat secretari general de Falange. |
| 6 desembre |
Uruguai reconeix oficialment
el govern de Franco. |
| 8 desembre |
Els nacionals bombardegen
Barcelona. Els republicans, en repres�lia, bombardegen Palma de Mallorca. |
| 11 desembre |
El l�der sindical anarquista
�ngel Pesta�a mor a Barcelona. |
15
desembre-
22 febrer '38 |
Batalla de Terol:
tercer projecte d'ofensiva republicana per a evitar el projecte franquista d'atacar
Madrid. |
| 15 desembre |
Comen�a l'atac republic�
contra Terol. Rey d�Harcourt dirigeix la defensa de la ciutat. Franco ordena enviar
refor�os. |
| 18 desembre |
En condicions clim�tiques
dur�ssimes continua a Terol l'avan� republic� amb la presa de La Muela de Teruel. |
| 21 desembre |
Les forces republicanes
assetgen Terol. |
| 22 desembre |
Dues divisions republicanes
entren a Terol. Franco decideix suspendre l'ofensiva sobre Madrid i recuperar Terol. |
| 24 desembre |
Contraatac nacional a Terol,
dirigit pel general Varela. L'intens fred paralitza la lluita. |
| 29 desembre |
Segueix l'ofensiva nacional
sobre Terol. La resist�ncia dels republicans �s aferrissada per� al final s�n
desallotjats de La Muela. |
GENER 1938 |
ELS
REPUBLICANS RECUPEREN TEROL
PRIMER GOVERN DE FRANCO |
| 1
gener |
Segueix la
batalla de Terol. Els republicans ataquen amb duresa La Muela. |
| 5
gener |
Neix a Roma el
pr�ncep Joan Carles de Borb�. |
| 7
gener |
Despr�s
d'evacuar als civils, Rey d�Harcourt es rendeix a Terol.
Els republicans recuperen Terol: les tropes nacionals es rendeixen a les forces
republicanes a Terol, encara que els franquistes segueixen acosant. |
| 11
gener |
El l�der del
partit laborista brit�nic Attlee visita Madrid per donar suport a la Rep�blica. |
| 18
gener |
Es reempr�n la
lluita a Terol. Entra en combat el cos d'ex�rcit marroqu� a les ordres de Yag�e.
Comen�a el replegament republic�. |
| 21
gener |
La for�a a�ria
republicana bombardeja Salamanca. |
| 22
gener |
Els republicans
es retiren a l'altre costat del riu Alfambra. |
| 23
gener |
Dissoluci� de la Comissi�
d'Ind�stries de Guerra de Catalunya. |
| 28
gener |
Turquia reconeix
el govern de Franco. |
| 30
gener |
Franco dissol la
Junta T�cnica del Estado i constitueix el primer govern,
el "Govern de Burgos", en el que assumeix la jefatura.
Serrano Su�er, Mart�nez Anido i Fern�ndez Cuesta s�n alguns dels ministres del nou
govern, que durar� fins el 9 d'agost de 1939. |
FEBRER 1938 |
ELS
NACIONALS RECUPEREN TEROL |
| 1
febrer |
Les Corts
republicanes es reuneixen a Montserrat, presidides per Mart�nez Barrio. Promulgaci� de
l'Estatut d'Autonomia de Gal�cia, que no va arribar a tenir vig�ncia. |
| 5-7
febrer |
Batalla de
l'Alfambra (els nacionals pretenen l'encerclament de Terol). |
| 5
febrer |
Comen�a la
segona ofensiva nacional sobre Terol que d�na inici a la batalla d'Alfambra. |
| 7
febrer |
El front
republic� de Terol es trenca en tres punts. |
| 17
febrer |
Yag�e travessa
el riu Alfambra i avan�a vuit quil�metres. |
| 20
febrer |
Es tanca
l'encerclament nacional sobre Terol. "El Campesino" queda a�llat a la ciutat i
ha d'obrir-se pas amb grans dificultats. |
| 22
febrer |
Els nacionals
tornen a fer-se amb el control de Terol i fa presoners a 14.500 soldats republicans. |
| 27
febrer |
El PCE insisteix
en unificar el PSOE amb els comunistes. |
MAR� 1938 |
LES
BOMBES FEIXISTES CASTIGUEN SEVERAMENT BARCELONA |
| 1
mar� |
Manifest de m�s
de 200 intel.lectuals del m�n hisp� en favor de l'Espanya democr�tica i la Rep�blica.
Entre els signants figuren noms com Pablo
Picasso, Juan Ram�n Jim�nez, Pere Bosch Gimpera, Vicente Aleixandre, Miguel Hern�ndez,
Rafael Alberti, Joaquim Xirau, Jacinto Benavente, etc. |
| 2 mar� |
Es fa
p�blic a la zona nacional un decret que elimina la llibertat d'expressi� i reuni�. |
| 6 mar� |
Barcelona
�s bombardejada per avions italians. Destructors republicans enfonsen el creuer
"Baleares" a l'al�ada del cap de Palos. |
| 9
mar� |
Despr�s de l'�xit de Terol, comen�a l'ofensiva nacional al sud de l'Ebre amb
l'objectiu final d'arribar al Mediterrani i tallar la zona republicana en dos. A Burgos es
promulga el "Fuero del Trabajo". |
| 10 mar� |
Els nacionals recuperen
Belchite. |
| 12 mar� |
Abolici� del divorci a la
zona nacional. |
| 15 mar� |
Els nacionals ocupen Alca�iz
(Terol). |
| 16 mar� |
Campanya comunista contra
Indalecio Prieto. |
| 16-18 mar� |
Barcelona pateix 13 atacs
aeris per part de l'aviaci� italiana. Els bombardeigs es dirigeixen sobre la poblaci�
civil, no contra objectius militars. Moren m�s de mil persones, entre elles el
vicec�nsul de Fran�a a Barcelona. La Catedral de Barcelona �s bombardejada. |
| 17
mar� |
Els nacionals ocupen Casp. El cap del Govern de
Par�s, L�on Blum, reobre la frontera francesa per donar pas a les armes destinades a la
Rep�blica. |
| 21 mar� |
Abolici� dels matrimonis
civils a la zona nacional. |
| 22 mar� |
Comen�a
la campanya del Maestrat. |
| 27 mar� |
El
cos d'ex�rcit marroqu� entra a Fraga: els nacionals
ocupen Fraga. |
| 28 mar� |
Els
nacionals ocupen Barbastro. |
| 29 mar� |
Solchaga
i Moscard� arriben al riu Cinca. Bombardeig sobre
Tarragona. |
| 30 mar� |
Pressionat pel PCE, Indalecio
Prieto dimiteix |
ABRIL 1938 |
LLEIDA
�S OCUPADA PELS NACIONALS
FRANCO ABOLEIX L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA
ELS NACIONALS ARRIBEN AL MEDITERRANI: LA REP�BLICA PARTIDA EN DOS |
| 3
abril |
Els nacionals,
dirigits per Garc�a Vali�o, ocupen Gandesa. Malgrat la dura defensa de "El
Campesino", Yag�e ocupa Lleida. |
| 5
abril |
Des de Burgos,
despr�s d'entrar les primeres tropes nacionals al territori catal�, Franco decreta
l'abolici� de l'Estatut de Catalunya. Nou govern de Negr�n, sense Indalecio Prieto. Es consuma la caiguda de Prieto.
Negr�n assumeix la cartera de Defensa. |
| 6
abril |
Creaci� a Burgos
del "Servicio Nacional de Reforma Econ�mica i Social de la Tierra":
comen�a formalment la contrareforma agr�ria. |
| 7 abril |
Els nacionals ocupen Tremp i
Camarasa. |
| 8 abril |
El president del govern
franc�s L�on Blum dimiteix a Par�s. El nou president �s Daladier. |
| 9
abril |
El l�der del
partit cat�lic catal�, Manuel Carrasco i Formiguera, �s executat a Burgos pels
franquistes. El Vatic� envia una nota de protesta al general Franco. |
| 15
abril |
Els nacionals
(Camilo Alonso Vega) ocupen Vinar�s: les tropes nacionals arriben al Mediterrani i la
zona republicana queda partida en dos. Catalunya queda a�llada de la resta de la
Rep�blica. Fran�a torna a tancar la frontera. |
| 16 abril |
Nous bombardeigs sobre
Barcelona. |
| 18 abril |
La 62� Divisi� nacional
ocupa Vielha i la vall d'Aran. |
| 19 abril |
Els nacionals (Yag�e) ocupen
Tortosa. |
| 20 abril |
Nous atacs aeris sobre
Barcelona. |
| 22
abril |
"Ley
Serrano S��er": els franquistes imposen la censura de premsa. |
| 23
abril |
Comen�a la
batalla de Llevant, en un intent dels nacionals d'atacar Val�ncia. |
| 29
abril |
Durruti �s
honorat, a t�tol p�stum, com a tinent coronel de l'ex�rcit republic� espanyol. |
MAIG 1938 |
PROGRAMA
DELS TRETZE PUNTS DE NEGR�N
SAGNANT BOMBARDEIG SOBRE GRANOLLERS |
| 1
maig |
Negr�n fa
p�blics els seus "13 puntos para una Espa�a en paz" ("13 puntos para la victoria"), per acabar amb la guerra. El programa, per�, no t� cap acollida. |
| 4
maig |
El Vatic�
reconeix oficialment el r�gim de Franco. |
| 11
maig |
La Rep�blica
autoritza el culte cat�lic, sempre que se celebri en privat.
Portugal (presidit pel dictador Salazar) reconeix oficialment el
govern de Franco. |
| 12
maig |
Atac aeri sobre
Barcelona: 50 morts. |
| 14
maig |
Atac aeri al port
de Barcelona. Andr� Malraux visita Barcelona. Mor a M�laga el general Cabanellas. |
| 21
maig |
A la zona
nacional es prohibeix l'�s de noms que no figuren en el santoral cat�lic o els de caire
separatista. L'ex�rcit republic� comen�a una maniobra divergent sobre Sort, Tremp i
Balaguer que fracassar� totalment. |
| 28
maig |
Bombardeig sobre
l'�rea portu�ria de Barcelona |
| 29
maig |
Es crea el GERO,
dirigit per Hern�ndez Saravia. El formen l'Ex�rcit de l'Est, comandat per Perea i
l'Ex�rcit de l'Ebre comandat per Modesto. |
| 31
maig |
Bombardeig sobre
Granollers: m�s de 200 morts i uns 450 ferits. Franco visita les seves tropes a Vinar�s. |
JUNY 1938 |
SEGUEIX
L'OFENSIVA NACIONAL A CATALUNYA, MAESTRAT I OSCA |
| 2 juny |
Atacs nacionals a la zona de
La Pobla de Segur. |
| 3 juny |
Atacs nacionals a la zona del
Maestrat i a la "Bossa de Bielsa". |
| 8 juny |
Bombardeig sobre Figueres: 39
morts. |
| 12 juny |
El president del govern
franc�s Daladier ordena tornar a tancar la frontera amb Espanya. |
| 13 juny |
Els nacionals (Aranda)
ocupen Castell� de la Plana. Fran�a tanca la frontera espanyola. |
| 16 juny |
Els nacionals eliminen la
"Bossa de Bielsa". Rojo ordena una
ofensiva parcial de l'Ex�rcit de l'Est: contraatacs
de tropes republicanes, comandades pel general Rojo, a La Pobla de Segur. |
| 26 juny |
L'aviaci� nacional
bombardeja Alacant. |
JULIOL 1938 |
COMEN�A
LA BATALLA DE L'EBRE |
| 1 juliol |
Atacs aeris italians sobre
Badalona i Blanes. |
| 4 juliol |
Els nacionals travessen el riu
T�ria en la seva ofensiva sobre Val�ncia. |
| 5 juliol |
El Comit� de
No-Intervenci� presenta un pla per treure els voluntaris estrangers d'Espanya.
El pla est� dirigit tant als voluntaris estrangers de
les Brigades Internacionals com als soldats alemanys de la legi� C�ndor i els italians
del CTV. |
| 13 juliol |
Varela comen�a les
operacions per a acabar amb la bossa de resist�ncia republicana de Mora de Rubielos, molt
fortificada. "Neteja
cultural" a la zona nacional: els llibres, les pintures, les escultures, els gravats,
etc. han de transmetre "valors nacionalistes i cristians". Pintures cl�ssiques,
com la Maja de Goya (considerada una obra pornogr�fica), queden prohibides al p�blic. El
catal�, i les altres lleng�es no castellanes, queden prohibides (nom�s s'acceptar� la
llengua castellana). |
| 16 juliol |
Els nacionals trenquen el
front de Mora de Rubielos. |
| 18 juliol |
El
president de la Rep�blica, Manuel Aza�a, demana en un discurs p�blic que es deturi la
guerra i promet "Pau, Pietat i Perd�", per als que van aixecar-se contra el
poder leg�tim. |
| 19 juliol |
Durant
els atacs aeris diaris sobre Barcelona, una bomba impacta en la Catedral, causant greus
danys. Comen�a a Extremadura una ofensiva
nacional contra la bossa de Don Benito. |
| 24 juliol |
Queipo de Llano ocupa Don
Benito, Villanueva de la Serena i Castrena. |
| 25
juliol |
A les 0:15 hores,
les tropes republicanes travessen l'Ebre per sorpresa i per diversos punts, entre
Mequinensa i Amposta, i progressen fins als afores de Gandesa. L'objectiu �s ocupar la vital zona de Gandesa i, en cas d'�xit, continuar cap
a Vinar�s unificant de nou les dues zones republicanes i
evitar aix� que els nacionals avancin sobre Val�ncia. Comen�a la decisiva batalla de
l'Ebre, la m�s llarga i cruenta de tota la guerra civil ("Un altre Verdun")
(fins al 15 de novembre). |
| 26 juliol |
L'Ex�rcit Popular avan�a
per la vall de l'Ebre i recupera M�ra d'Ebre. |
| 27 juliol |
Franco arriba a la zona de
l'Ebre, per dirigir personalment les operacions de l'ex�rcit nacional. Els Pa�sos Baixos
reconeixen oficialment el r�gim de Franco. |
| 28 juliol |
Es det� l'ofensiva
republicana. Tag�e�a ataca in�tilment Gandesa.
Bombardeig sobre Tarragona. |
| 29 juliol |
Com a venjan�a per l'ofensiva
republicana de l'Ebre, els nacionals bombardegen Val�ncia, Alacant i D�nia. Els atacs
aeris van dirigits sobre blancs civils i militars. |
| 30 juliol |
Comencen els combats a la
serra de P�ndols. Nous atacs republicans contra Gandesa i Vilalba, sense �xit. |
| 31 juliol |
Els continus bombardeigs
frenen l'avan� republic� en la batalla de l'Ebre. Una delegaci� del Partit Socialista
Belga visita Llu�s Companys |
AGOST 1938 |
ELS
NACIONALS FRENEN L'AVAN� REPUBLIC� AL FRONT DE L'EBRE |
| 1
agost |
Els republicans
passen a la defensiva a l'Ebre: comen�a una terrible batalla de desgast. L'escriptor nord-americ� Theodore Dreiser visita Barcelona. |
| 4
agost |
Durs combats a
Mequinensa, alt Guadalaviar i M�ra d'Ebre. |
| 7
agost |
Els republicans
han de retirar-se de Mequinensa, es veuen
obligats a tornar a travessar l'Ebre. |
| 9
agost |
Ofensiva
republicana al Segre: les tropes ataquen Balaguer i travessen el riu. Atacs nacionals del general Queipo de Llano a Castuera (Extremadura). |
| 10
agost |
Els nacionals,
sota el comandament de Saliquet, avancen per Extremadura. |
| 11
agost |
El govern
republic� posa sota control directe seu les ind�stries de guerra m�s importants. Segueixen els combats a la serra de
P�ndols. |
| 12
agost |
Contraatac
republic� a Castuera. |
| 13
agost |
Combat ferotge a
la serra de P�ndols. |
| 14
agost |
Les forces
nacionals frenen l'avan� dels republicans al front de l'Ebre. Franco conmina l'ex�rcit
republic� a retirar-se de la batalla de l'Ebre. Reuni� entre el president de la
Rep�blica, Aza�a, i el president del govern, Negr�n. |
| 17
agost |
Negr�n presenta
el seu nou govern. |
| 18
agost |
Una comissi�
brit�nica arriba a Barcelona per a examinar les destrosses ocasionades pels bombardeigs
diaris sobre la ciutat. |
| 19
agost |
Ofensiva nacional
sobre Villalba de los Arcos. |
| 20
agost |
Yag�e comen�a
l'ofensiva nacional a l'Ebre amb un gran desplegament d'artilleria. L'escriptor alemany Ernst Toeller visita Barcelona. |
| 24
agost |
Els nacionals
avancen molt lentament a l'Ebre. Nombroses baixes en ambdos b�ndols. |
| 29
agost |
Ofensiva
republicana al front d'Extremadura. |
| 31
agost |
Al front de
l'Ebre, ofensiva nacional a la Venta de Camposines, rebutjada pels republicans. Franco insisteix en una vict�ria militar total i rebutja qualsevol
negociaci� de pau. |
SETEMBRE 1938 |
NEGRIN
CLAMA PER LA PAU |
| 1
setembre |
El govern
republic� susp�n totes les execucions a mort. |
| 3
setembre |
L'alt
comandament nacional decideix portar la batalla de l'Ebre fins a les �ltimes
conseq��ncies i comen�a una ofensiva sobre el front de Gandesa dirigida per Garc�a
Vali�o: atac nacional a Gandesa. |
| 9
setembre |
S'endureixen els
combats a les serres de Cavalls i P�ndols. El Dr.Negrin i l'ambaixador a la Gran Bretanya
i el Duc d'Alba, primer ministre de Franco, trenquen les negociacions secretes de pau,
sense cap resultat. |
| 16
setembre |
Nou
atac aeri sobre el port de Barcelona. |
| 18
setembre |
Els nacionals
llancen una altra ofensiva sobre la Venta de Camposines. L'avan� �s molt lent perque les
tropes de Modesto es defensen b� a les serres. |
| 21
setembre |
Negr�n
demana a la Societat de Nacions la retirada de tots els alemanys i italians de la guerra
d'Espanya. |
| 29
setembre |
Les Corts
espanyoles es reuneixen a Sant Cugat del Vall�s.
Pacte de Munic: Chamberlain, Daladier, Hitler i Mussolini
signen l'acord que suposa el desmembrament de Txecoslov�quia. |
OCTUBRE 1938 |
LES
BRIGADES INTERNACIONALS ES RETIREN DE LA GUERRA |
| 2 octubre |
Segueix el lent avan�
nacional en el front de l'Ebre. Les brigades navarreses es troben a un quil�metre de la
Venta de Camposines. |
| 8 octubre |
Atac aeri nacional sobre un
tren civil parat a l'estaci� de Sant Vicen� de Calders: 30 morts. |
| 10 octubre |
Els nacionals arriben a la
Venta de Camposines. |
| 21 octubre |
El govern republic� accepta
les condicions establertes pel tractat de no intervenci� en la guerra i anuncia
oficialment la retirada de les Brigades Internacionals del front. |
| 24 octubre |
Comen�a a Barcelona el
proc�s contra el POUM. |
| 25 octubre |
Negr�n fa un discurs de
comiat als voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals. |
| 28 octubre |
Ramon Franco, germ� del
general Franco, mor en accident d'aviaci�. Desfilada de comiat de les Brigades
Internacionals a Barcelona: un gran nombre de ciutadans els aclamen. |
| 29 octubre |
Acaba el proc�s contra el
POUM amb diverses condemnes de pres�. |
| 30 octubre |
Comen�a l'ofensiva nacional
sobre l'Ebre. La 1� Divisi� navarresa ocupa la serra de Cavalls. |
NOVEMBRE 1938 |
ELS
NACIONALS GUANYEN LA BATALLA DE L'EBRE |
| 3 novembre |
Els nacionals ocupen la
serra de P�ndols. |
| 4 novembre |
S'ensorra definitivament el
sistema defensiu que L�ster havia disposat a l'Ebre. |
| 6 novembre |
Ofensiva republicana a Fraga. |
| 7 novembre |
El front republic� de l'Ebre
comen�a a trencar-se. Els nacionals (Garc�a
Vali�o) arriben a M�ra d'Ebre. Des de llavors, l'�nic objectiu de Modesto ser� el de
fer tornar a travessar l'Ebre a les seves tropes en les millors condicions possibles. |
| 8 novembre |
Franco anuncia que no hi
haur� amnistia pol�tica i s� en canvi c�stigs severs contra els que van oposar-se als
seus objectius. |
| 13 novembre |
Juli�n Besteiro, lider
socialista moderat de Madrid, visita el govern a Barcelona, per a mostrar el seu
enfadament per la influ�ncia dels comunistes a Catalunya. |
| 15
novembre |
El front de l'Ebre
es trenca i les tropes republicanes es retiren totalment.
Les �ltimes tropes de Modesto travessen l'Ebre. L�ster ha deixat a
Garc�a Vali�o 4.607 presoners. Final de la batalla de
l'Ebre: les �ltimes tropes republicanes creuen en sentit invers l'Ebre. Des de l'inici de
la batalla (25 juliol), l'Ex�rcit Popular ha deixat 30.000 morts i 20.000
presoners. El front resta igual que al comen�ament de la batalla. Negr�n i Aza�a assisteixen a la
desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona. Amb
discursos de Negr�n i "La
Pasionaria", s'agraeix l'esfor� als voluntaris estrangers que han defensat la
Rep�blica i la democr�cia. |
| 22 novembre |
El govern catal� rep aliments
dels Estats Units. |
DESEMBRE 1938 |
COMEN�A
L'OFENSIVA NACIONAL SOBRE CATALUNYA |
| 10
desembre |
El mal temps
retarda l'ofensiva nacional sobre Catalunya. |
| 18
desembre |
L'exrei Alfons
XIII rep de Franco la nacionalitat espanyola. |
| 23
desembre |
Comen�a
l'ofensiva nacional sobre Catalunya. El front republic� es trenca en diversos punts. |
| 24
desembre |
Mor als 76 anys el
general Severiano Mart�nez Anido. |
GENER 1939 |
TARRAGONA
I BARCELONA CAUEN EN MANS FRANQUISTES |
| 4
gener |
Continua
l'avan� nacional a Catalunya amb l'ocupaci� d'Artesa de Segre i Les Borges Blanques. Les
tropes de Modesto, nucli b�sic de l'ex�rcit republic�, estan pr�cticament
destrossades. |
| 5
gener |
El govern
republic� decreta la mobilitzaci� total. Per tal de descongestionar el front catal�, la Rep�blica llan�a
una ofensiva a Extremadura. |
| 12
gener |
Ruptura del front
republic� a Les Borges Blanques. |
| 13
gener |
Els nacionals
ocupen Tortosa. |
| 15
gener |
Els nacionals
ocupen Tarragona i Reus: Juan Bautista S�nchez
entra a Tarragona i Yag�e a Reus. |
| 23
gener |
El govern
republic� decreta, despr�s de trenta mesos de lluita, l'estat de guerra.
L'ordre nomena Miaja general�ssim de las forces de Terra, Mar i Aire, cosa que el
converteix pr�cticament en cap civil i militar del territori republic�. |
| 24
gener |
Les tropes de
l'ex�rcit nacional arriben al Llobregat. |
| 26
gener |
Caiguda de
Barcelona en mans de l'ex�rcit franquista: les tropes de Yag�e i Solchaga entren a Barcelona sense trobar
resist�ncia. El govern de Negr�n s'ha traslladat a Figueres. Hern�ndez Saravia, cap del
GERO, �s substitu�t pel general Jurado. |
FEBRER 1939 |
LES
TROPES FRANQUISTES ARRIBEN A LA JONQUERA
EL PRESIDENT DE LA REP�BLICA, MANUEL AZA�A, PRESENTA LA SEVA DIMISSI� |
| 1
febrer |
Els nacionals
(Garc�a Vali�o) ocupen Vic. Reuni� de les Corts
republicanes (l'�ltim cop que ho fan a l'Estat espanyol) al castell de Figueres. |
| 3
febrer |
Primers
contactes a Madrid entre el coronel Casado i Besteiro, ambdos partidaris de negociar amb
Franco la pau. |
| 4
febrer |
Els nacionals
(Solchaga) ocupen Girona. L'Estat
Major Central republic� intenta salvar el seu ex�rcit fent-lo passar a Fran�a. |
| 5
febrer |
Aza�a,
Mart�nez Barrio, Companys i Aguirre travessen la frontera francesa. Els nacionals (Mu�oz
Grandes) ocupen La Seu d�Urgell. A Madrid, Casado s'entrevista amb el tinent coronel
Centa�o, agent de Franco. |
| 8
febrer |
Els nacionals
(Gonz�lez Ubieta) ocupen Menorca. Els nacionals (Solchaga) ocupen Figueres. Negr�n
travessa la frontera. Decret nacional pel que es cessa a 15.000 funcionaris de la
Generalitat de Catalunya. |
| 9
febrer |
Publicaci� de la
"Ley de Responsabilidades Pol�ticas": s'institucionalitza la
depuraci� franquista dels funcionaris de l'Estat. |
| 10
febrer |
Les tropes de
Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat. Uns 100.000 civils i 200.000
soldats republicans han creuat els Pirineus. Comencen a
funcionar a Fran�a els camps de concentraci� per als refugiats espanyols. Procedent de Fran�a, Negr�n aterra a
Alacant i anima a continuar la
resist�ncia. |
| 11 febrer |
Els nacionals ocupen Ll�via. |
| 21 febrer |
Franco presideix a Barcelona
la Desfilada de la Vict�ria, en la que hi participen m�s de 100.000 homes. |
| 22 febrer |
Mor a Cotlliure el poeta
Antonio Machado. |
| 23 febrer |
El Comit� Central del PCE
llan�a un manifest en el que sost� que la resist�ncia �s possible i que nom�s ella
permetr� salvar milers de vides. Casado prohibeix la circulaci� de "Mundo
Obrero". |
| 25 febrer |
Casado, del que Negr�n
coneix les seves activitats conspirat�ries, �s ascendit a general. |
| 27
febrer |
Negr�n
presideix a l'aer�drom Los Llanos un consell de guerra. Nom�s Miaja recolza les tesis de
Negr�n, referents a continuar la lluita. A Par�s, Aza�a presenta la seva dimissi� com
a president de la Rep�blica. El Regne Unit i Fran�a, al
complir-se un mes de la caiguda de Barcelona, reconeixen oficialment el govern de Franco. |
MAR� 1939 |
ELS
NACIONALS OCUPEN MADRID, SENSE TROBAR RESIST�NCIA
VAL�NCIA OCUPADA PELS NACIONALS |
| 3
mar� |
Negr�n nomena
comandants militars d'Alacant, M�rcia i de la base naval de Cartagena a Vega, Mendiola i
Gal�n respectivament. Tots s�n comunistes. |
| 4
mar� |
La base de
Cartagena decideix oposar-se al nomenament de Gal�n i se subleva. Participen en la
sublevaci� membres de la quinta columna i presoners alliberats. Buiza amena�a als
sublevats i aquests alliberen Gal�n, per� diversos oficials es fan forts al parc
d'Artilleria i demanen ajuda a Franco. |
| 5
mar� |
Una brigada
afecta al Govern entra a Cartagena i comen�a a dominar la situaci�. A mitjanit, Casado
anuncia des de Madrid la constituci� del "Consejo Nacional de Defensa",
amb recolzament anarquista i amb l'oposici�
dels comunistes. Casado acabava de protagonitzar un cop d'estat antirrepublic�, amb la
intenci� de posar fi a la guerra. |
| 6
mar� |
A Madrid
comen�a la lluita entre casadistes i comunistes. La flota republicana es trasllada a
Bizerta (Tun�cia). Els nacionals ocupen Cartagena. |
| 7
mar� |
A Cartagena la
situaci� es ressol a favor de la Rep�blica. Els vaixells nacionals que van en ajuda dels
sublevats han de recular, per� el "Castillo de Olite" i el "Castillo de
Pe�afiel" entren a Cartagena desconeixent la situaci�. Una bateria governamental
obre foc i enfonsa al "Castillo de Olite". A Madrid la situaci� de Casado
empitjora. |
| 8
mar� |
Casado, cada cop
m�s a�llat, demana l'ajut del IV Cos d'Ex�rcit. |
| 12
mar� |
Els comunistes
veuen redu�des les seves posicions als "Nuevos Ministerios" d'on seran
desallotjats pels casadistes. La lluita ha acabat. Molts comunistes s�n empresonats. Acaba la resist�ncia comunista contra el cop antirepublic� a Madrid:
Barcel� �s afusellat per ordre del coronel Casado. |
| 13
mar� |
Comencen les
conversacions entre Casado i el govern de Burgos. |
| 14
mar� |
Casado explica
per R�dio Madrid que la seva missi� �s aconseguir una pau honrosa que satisfagui als
que han lluitat. El missatge senta malament a Burgos i les negociacions se suspenen. |
| 22
mar� |
El "Consejo
de Defensa" accepta la rendici� sense condicions. |
| 25
mar� |
El "Consejo
de Defensa" demana com a �nica condici� als nacionals que es justifiqui
l'actuaci� de la Junta de Casado. Burgos trenca les negociacions. |
| 26
mar� |
Franco ordena a
les seves tropes que comencin l'ofensiva de la vict�ria. Els marroqu�s de Yag�e
trenquen el front per Pe�arroya, sense trobar resist�ncia. |
| 27
mar� |
El govern de
Burgos s'addereix al Pacte Antikomintern. |
| 28
mar� |
Les tropes
nacionals entren a Madrid, sense trobar resist�ncia.
Franco, ignorant les propostes de Casado, havia decidit la capitulaci� incondicional. |
| 30
mar� |
La Rep�blica
s'ensorra totalment: els nacionals ocupen Val�ncia i Alacant. |
| 31
mar� |
Signatura a Burgos
del "Tractat germanoespanyol d'amistat". |
ABRIL 1939 |
ACABA
LA GUERRA CIVIL AMB LA VICT�RIA DELS NACIONALS |
| 1
abril |
El general Franco
d�na el darrer i victori�s comunicat de guerra. �ltim parte oficial de guerra: "En el d�a de hoy, cautivo y
desarmado el Ej�rcito Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus �ltimos objetivos
militares. La guerra ha terminado." |
DESPR�S DE LA GUERRA |
CONSOLIDACI�
DEL NOU R�GIM FRANQUISTA |
| 7 maig |
Reobertura de l'Ateneu
Barcelon�s, pr�via depuraci� dels fitxers de la seva biblioteca. |
| 1 juny |
Els legionaris italians tornen
al seu pa�s despr�s de participar en la guerra al costat dels nacionals. |
| 22 juliol |
Visita oficial del mariscal
P�tain a Barcelona. |
| 27 juliol |
La permanent de les Corts
republicanes decideix dissoldre el govern. |
| 8
agost |
Promulgaci� de la
llei que refor�a els poders de Franco com a Cap d'Estat. Afusellament de les "Tretze
Roses", un grup de dones marxistes que havien atemptat contra diversos
falangistes. |
| 9
agost |
Formaci� del
segon govern de Franco ("Govern de la neutralitat i la no-bel.liger�ncia")
(fins al juliol del 1945). |
| 1 setembre |
Alemanya envaeix Pol�nia:
inici de la Segona Guerra Mundial. |
|
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
BIBLIOGRAFIA OBRES GENERALS
BELLOTEN, B. La revoluci�n espa�ola. Grijalbo.
Barcelona, 1980.
CARR, R. Estudios sobre la rep�blica y la guerra civil
espa�ola. Ariel. Barcelona, 1973.
DD.AA. La crisis del estado: dictadura, rep�blica, guerra
(1923-1939). Historia de Espa�a, vol. IX. Labor. Barcelona, 1981.
DD.AA. La Guerra Civil espa�ola 50 a�os despu�s.
Labor. Barcelona, 1985.
FRASER, R. Recu�rdalo t� y recu�rdalo a otros.
Historia oral de la Guerra Civil Espa�ola (2 volums). Cr�tica. Barcelona, 1979.
JACKSON, G. La Rep�blica espa�ola i la guerra civil
(1931-1939). Grijalbo. Barcelona, 1976 / Orbis. Barcelona, 1985.
JACKSON, G. Entre la reforma y la revoluci�n, 1931-1939.
Cr�tica. Barcelona, 1980.
PALACIOS BA�UELOS, L. Historia de la Guerra Civil
espa�ola (1936-1939) (7 volums i 12 v�deos). Club Internacional del Libro. Madrid,
1996.
RAMA, C. La crisis espa�ola del siglo XX. Fondo de
Cultura Econ�mica. Madrid, 1976.
SALL�S, A. La Rep�blica i la Guerra Civil.
Vicens Vives. Barcelona, 1992.
TAMAMES, R. La Rep�blica. La Era de Franco.
Historia de Espa�a Alfaguara, vol. VII. Alianza Universidad. Madrid, 1973.
THOMAS, H. La guerra civil espa�ola (2 volums).
Grijalbo. Barcelona, 1976.
VILAR, P. La guerra civil espanyola. Cr�tica.
Barcelona, 1986.
VILAR, P. La guerra civil espa�ola.
Grijalbo-Mondadori. Barcelona, 1986 / Cr�tica. Barcelona, 1998.
OBRES ESPEC�FIQUES
ABELLA, R. La vida cotidiana durante la guerra civil: la
Espa�a nacional. Planeta. Barcelona, 1973.
ABELLA, R. La vida cotidiana durante la guerra civil: la
Espa�a republicana. Planeta. Barcelona, 1976.
BRENAN, G. El laberinto espa�ol. Antecedentes sociales
y pol�ticos de la Guerra Civil. Ruedo Ib�rico. Par�s, 1978.
VI�AS, A. La Alemania nazi y el 18 de julio.
Antecedentes de la intervenci�n alemana en la guerra civil espa�ola. Alianza
Editorial. Madrid, 1977.
OBRES COMPLEMENT�RIES
AZA�A, M. Memorias pol�ticas y de guerra (2
volums). Cr�tica. Barcelona, 1981.
HEMINGWAY, E. Per qui toquen les campanes?
ORWELL, G. Homenaje a Catalu�a. Ariel. Barcelona,
1970.
ROJO, V. Espa�a heroica. Diez bocetos de la guerra
espa�ola. Ariel. Barcelona, 1975.
ROJO, V. �Alerta los pueblos! Estudio pol�tico-militar
del per�odo final de la guerra espa�ola. Ariel. Barcelona, 1974.
SOUTHWORTH, H.R. El mito de la cruzada de Franco.
Ruedo Ib�rico. Par�s, 1963.
VIVER PI-SUNYER, C. El personal pol�tico de Franco
(1936-1945). Vicens Vives. Barcelona, 1978.
MATERIALS DID�CTICS
AR�STEGUI, J. La guerra civil, 1936-1939. La ruptura
democr�tica. Historia 16. Madrid, 1997.
PANIAGUA, J.A. Espa�a: siglo XX (1931-1939).
Biblioteca B�sica de Historia. Anaya. Madrid, 1988.
|
|
Introducci�
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
FILMOGRAFIA
Dragon Rapide. Jaime Camino, 1986.
Las largas vacaciones del 36. Jaime Camino, 1976.
Libertarias. Vicente Aranda, 1996.
Tierra y libertad. Ken Loach, 1996.
Soldados de Salamina. David Trueba, 2002.
|
|
Inici
Tornar
a Temes
Tornar
a Hist�ria |
� 1998 BUXAWEB - Juli� Buxadera i Vil�
|